Solicitud de información sobre actuaciones de la Generalitat en materia de discapacidad e inadmisión de la reclamación

Resolució 285/2019, de 9 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 251/2019 Administració reclamada: Presidència de la Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Actuacions de la Generalitat en matèria de discapacitat a diferents àmbits. Sentit de la Resolució: Inadmissió. Resum: Els comptes que amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 3 demana la persona reclamant al President de la Generalitat, sobre l’estat de tramitació de les seves peticions, formen part del debat que es pot generar arrel de l’exercici del dret de petició. En aquest context, el dret d’accés a la informació pública podria ser útil per als interessos de la persona reclamant si els comptes que demana al President es poden reconduir a informacions determinades que ja es trobin en poder de l’Administració, però no sembla que sigui aquest el cas, en el que la informació demanada hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud de la persona reclamant i el seu possible contingut és tant indefinit que ni tan sols hi ha constància documental de quins han estat els projectes concrets que s’haurien tractat en la reunió de juliol de 2017 amb el Secretari d’Igualtat i sobre els quals caldria informar. Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Dret de petició. Informació pública. Discapacitat. Accessibilitat. Igualtat. Reclamació contra manca de lliurament. Necessitat d’elaboració de la informació. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 251/2019, presentada contra la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’octubre de 2018 la persona reclamant s’adreça al Conseller de Treball, afers socials i famílies, fa referència a una reunió que hauria mantingut amb el Secretari General d’Igualtat el juliol de 2017, en la que li hauria traslladat diversos temes (treball, habitatge, accés a la cultura, transport, codi d’accessibilitat, etc) relacionats amb persones amb discapacitat, i a una resposta escrita rebuda del Departament de Treball que s’hauria limitat a indicar-li que s’estava treballat en diversos temes i que properament rebria resposta, demana conèixer: 1. En quins projectes estaria treballant el Departament dels que la persona reclamant li va traslladar. 2. Estat de cada tema. 3. En quins dels temes traslladats no s’està treballant i per quin motiu. 3. El 22 de gener de 2019 la persona reclamant s’adreça al President de la Generalitat, fa referència a les reunions i sol·licituds indicades a l’antecedent anterior i li demana informació de l’estat dels temes tractats amb el Secretari d’Igualtat el juliol de 2017. 4. L’11 de febrer de 2019 el Director de l’Oficina del President de la Generalitat acusa recepció de l’escrit anterior i informa a la persona reclamant que el Departament competent estaria estudiant les propostes i demandes plantejades a la reunió de la persona reclamant amb el Secretari d’Igualtat el 2017. 5. La Reclamació presentada el 15 d’abril de 2019 assenyala que la informació sol·licitada és conèixer les actuacions de la Generalitat en matèria de Foment, d’Habitatge i discapacitat, d’Ocupació i discapacitat, de Cultura i discapacitat, de Salut i discapacitat, d’Activitat física i discapacitat i de Vida sedentària i discapacitat. Indica que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada i les condicions laborals i l’esperança de vida de les persones discapacitades estan molt per dessota de les de les persones que no tenen aquesta condició. 6. El 15 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a la Presidència de la Generalitat de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 6 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe del Departament de Presidència de la Generalitat, que assenyala que ja hauria estimat i donat resposta a la sol·licitud indicada a l’antecedent 3; la resposta va ser que les propostes i demandes de la persona reclamant s’estan estudiant i s’han tingut en compte. 8. El 8 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe del Departament a la persona reclamant per al seu coneixement. 9. El 9 de maig de 2019 la persona reclamant tramet a la GAIP diverses consideracions sobre les peticions d’informació i les respostes rebudes en relació amb els antecedents. Posa de manifest que ha demanat reiteradament informació sobre les actuacions concretes fetes per la Generalitat en diversos àmbits d’incidència per a les persones amb discapacitat i que en comptes d’informació concreta el que rep són dues cartes (una del Conseller de Treball i una altra de part del President de la Generalitat) buides de contingut, que no li donen cap informació concreta. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud que, almenys formalment, és d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. És molt qüestionable que la sol·licitud presentada per la persona reclamant el 22 de gener de 2019 al President de la Generalitat encaixi amb el concepte que s’acaba de citar d’informació pública, perquè el que li demana no és pròpiament informació que ja estigui elaborada, sinó més aviat que redacti expressament informació sobre l’estat de gestions o actuacions que s’haurien tingut que dur a terme arrel d’una entrevista anterior de la persona reclamant amb un alt càrrec de la Generalitat. Tot i que en diverses ocasions la GAIP ha admès a tràmit reclamacions que demanen informació no elaborada documentalment, i que per tant requereix una certa tasca d’elaboració, aquesta pràctica s’ha donat sempre en casos en els que la sol·licitud concretava suficientment la informació que calia elaborar i aquesta tasca d’elaboració en cap cas resultava complexa (en aquest sentit, cal tenir en compte que l’article 29.1.b LTAIPBG preveu la inadmissió de les sol·licituds que comporten una tasca complexa d’elaboració de la informació demanada). En aquest cas, en canvi, la informació demanada és identificada en termes molt ambigus; la sol·licitud d’informació pública de la que deriva aquesta Reclamació es remet a una sèrie de temes generals i molt amplis que s’haurien tractat en una reunió i demana, en relació amb ells, els projectes en els que s’estaria treballant, l’estat de cada tema i els temes en els que no s’està treballant i per quins motius. La resposta a aquesta sol·licitud no només no és la prototípica dels procediments habituals d’exercici del dret d’accés a la informació pública (és a dir: un o uns documents que ja estaven en poder de l’Administració en el moment de formular la sol·licitud), sinó que requereix una recerca difícil de determinar d’un nombre potencialment ingent de documents i fins i tot l’elaboració expressa informes segurament gens fàcils o complexos, tant per la diversitat dels temes plantejats, com per la necessitat de relatar projectes i altres actuacions o motivacions sobre la seva inexistència. I és que pròpiament no estem davant d’un cas d’exercici del dre t d’accés a la informació pública, atesos els termes en els que aquesta és definida per l’article 2.b LTAIPBG (informació preexistent a la sol·licitud, que ja és en poder de l’Administració quan aquesta es formula). Més aviat estem davant d’un cas d’exercici del dret de petició, mitjançant el qual la persona reclamant demana a les autoritats públiques mesures (no determinades en aquest procediment) en favor d’un col·lectiu especialment desafavorit, com és el de les persones que pateixen invalidesa. Els comptes que amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 3 demana la persona reclamant al President de la Generalitat, sobre l’estat de tramitació de les seves peticions, formen part del debat que es pot generar arrel de l’exercici del dret de petició. En aquest context, el dret d’accés a la informació pública podria ser útil per als interessos de la persona reclamant si els comptes que demana al President es poden reconduir a informacions determinades que ja es trobin en poder de l’Administració, però no sembla que sigui aquest el cas, en el que la informació demanada o és de difícil determinació o hauria de ser elaborada expressament per atendre la sol·licitud de la persona reclamant i el seu possible contingut és tant indefinit que ni tan sols hi ha constància documental de quins han estat els projectes concrets que s’haurien tractat en la reunió de juliol de 2017 amb el Secretari d’Igualtat i sobre els quals caldria informar. A la vista de les anteriors consideracions, s’ha de concloure que aquesta Reclamació depassa àmpliament el contingut propi del dret d’accés a la informació pública, motiu pel qual no és procedent la seva admissió a tràmit, en aplicació del previst per l’article 33.1 RGAIP. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de maig de 2019, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 251/2019, perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.