Reclamación contra la denegación de acceso a información sobre ayudas para cursos y congresos del ICS

Resolució 453/2021, de 20 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 250/2021 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Ajuts per assistir a cursos i congressos. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’accés a les dades personals de les persones que han sol·licitat els ajuts s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. L’antecedent 8 reprodueix parcialment l’informe de l’APDCAT, que aprofundeix en la ponderació requerida per aquest precepte i conclou que s’ha de resoldre favorablement a l’accés sol·licitat; és determinant a aquests efectes que bona part de la informació sol·licitada ha de ser objecte de publicitat activa (articles 9.1.g, 11.1.b i 15.c LTAIPBG i 22, 25, 29 i 45.2 del Decret 8/2021, sobre transferència i dret d’accés a la informació pública), motiu pel qual l’atorgament a la persona reclamant de l’accés sol·licitat difícilment causaria perjudici a les persones que han demanat els ajuts, així com també la rellevància que té als efectes del dret d’accés a la informació pública les dades que permeten escrutar la destinació i ús dels recursos públics i el caràcter altament discrecional que sol tenir l’atorgament dels ajuts en qüestió, que poden influir de forma significativa en la promoció professional a l’Administració. A la vista d’aquestes consideracions, la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de decantar favorablement a facilitar accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Sindicats. Personal. Formació. Reclamació contra desestimació. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 22 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 250/2021, presentada per un sindicat contra l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de febrer de 2021 la persona reclamant demana al ICS la informació següent: “De cadascun dels ajuts a cursos/congressos que es van sol·licitar a la GTCC en els anys 2019 i 2020: Dades de la persona sol·licitant (nom i cognoms, categoria professional), data de la sol·licitud, import demanat (matrícula, altres, com ara dietes,...), informe del Responsable de la Unitat (nom i cognoms, favorable/desfavorable, núm. hores en horari laboral, data), informe de la Comissió de formació (s'atorga / es denega, prioritat 1, 2 o 3 ), import aprovat (matrícula, altres, com ara dietes, total, data)”. 3. El 19 de març de 2021 el ICS resol desestimar la sol·licitud anterior, en base a les consideracions següents: “La doctrina de les recents resolucions del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG), pel que fa a la interpretació de la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, LTAIBG), normativa bàsica pel que fa a la transparència i l’accés a la informació pública, estableix que en el cas que la informació requerida inclogui dades de caràcter personal, l’òrgan, organisme o entitat responsable de la mateixa, a l’hora d’autoritzar l’accés, haurà de realitzar cas per cas la ponderació d’interessos i drets prevista a l’article 15.3 LTAIBG. La Resolució núm. 117/2016, de 12 d’agost, del CTBG, entre d’altres, concreta més detalladament l’abast del personal respecte del qual prima l’interès públic sobre els drets a la intimitat o la protecció de dades de caràcter personal i, especialment, quan ens trobem davant una petició d’informació sobre dades retributives dels empleats públics, com és el cas que ens ocupa. D’acord amb aquest criteri, que cal projectar a la qüestió plantejada, es considera que en la informació referent als llocs de treball de major nivell de responsabilitat i major autonomia en la presa de decisions o a aquells la provisió dels quals es realitzi amb un cert grau de discrecionalitat o es justifiqui en l'existència d'una especial relació de confiança prevaldrà, com a regla general l'interès públic sobre la protecció de dades i la intimitat. No obstant, en la informació referent als llocs de menor nivell de responsabilitat i autonomia o als llocs la provisió dels quals es verifica per procediments reglats o no impliquen una relació d'especial confiança, prevaldrà, també amb caràcter general, el respecte a la protecció de dades i a la intimitat. Aquesta doctrina del CTBG respon a un criteri interpretatiu conjunt amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) que afirma, amb caràcter general, que només en els casos en que el treballador públic afectat ocupi un lloc d’especial confiança, un lloc d’alt nivell en la jerarquia de l’òrgan, organisme o entitat o un lloc que es proveeixi mitjançant un procediment basat en la discrecionalitat, s’ha d’entendre que prima l’interès públic sobre els drets a la intimitat o la protecció de dades de caràcter personal. I això perquè, en els tres casos, l’interès dels ciutadans en conèixer les retribucions o nomenaments dels treballadors públics que ocupen aquest tipus de llocs de treball connecta directament amb el seu dret a conèixer el funcionament de les institucions públiques i la manera com s’empren els recursos públics. Així, en aplicació d’aquest criteri conjunt, la Resolució 117/2016 del CTBG estableix diferents categories d'empleats públics, respecte de les quals la rellevància de la informació relativa a les seves retribucions obtingudes es trobarà, en ordre decreixent, vinculada a la finalitat de transparència establerta en la Llei. Pel que fa al cas que ens ocupa, cal fer avinent que els professionals que han sol·licitat la percepció d’ajuts per a cursos i congressos en la Gerència Territorial Catalunya Central durant els anys 2019 i 2020 no s’encabeixen en cap de les categories establertes pel CTBG en relació amb les quals primària necessàriament l’interès públic en l’accés a la informació sobre les concretes retribucions que perceben, ja que no es tracta ni de personal directiu de l’ICS ni de personal eventual de confiança, ni ocupen llocs de lliure designació amb un nivell alt en l’escala de nivells funcionarials amb que es classifiquen els llocs de treball motiu pel qual cal concloure que no ens trobem davant de empleats públics que desenvolupen llocs de treball de elevat nivell de responsabilitat i autonomia en la pressa de decisions, ni proveïts d’un considerable grau de discrecionalitat que justifiqui l’existència d’una especial relació de confiança, sinó que es tracta de llocs de treball amb un limitat nivell de responsabilitat i autonomia, que es proveeixen per mecanismes reglats i que no impliquen una relació de especial confiança, motiu pel qual el coneixement públic de les seves concretes retribucions no contribueix a un millor coneixement dels criteris d’organització i funcionament de l’ICS o de l’assignació dels seus recursos, que justifiquin l’existència d’un interès públic prevalent sobre els dret a la protecció de dades i a la privacitat de les seves dades retributives. En aquest sentit, projectant aquest criteri per dur a terme la ponderació entre el dret a la privacitat de les dades personals retributives i l’interès públic d’accedir a aquesta informació al cas concret, cal encabir el personal afectat per la sol·licitud del Sr. xxxx en la quarta categoria a què el CTBG fa referència en la seva Resolució 117/2016 com a “restantes empleados públicos”, i que reproduïm literalment a continuació, atès que esdevé el criteri que permet denegar l’accés sol·licitat en el cas que ens ocupa: “La última categoría a tomar en consideración comprendería a los restantes empleados públicos, que han obtenido un determinado puesto de trabajo a través de los procedimientos establecidos en la legislación reguladora de la función pública, con independencia de quién ostente la titularidad del órgano superior o directivo del que dependan. La información referente a este personal resultará, con carácter general, de escasa relevancia para el logro de los objetivos que justifican el derecho de acceso a la información pública, de modo que debería considerarse que el objetivo de transparencia resulta insuficiente para limitar el derecho de estos empleados públicos a la protección de sus datos personales. De este modo, en relación con este colectivo, la ponderación establecida en el artículo 15.3 de la LTAIBG operaría, con carácter general, a favor de la denegación de la información.” En conseqüència, d’acord amb el criteri general del CTBG i de l’AEPD, no existeixen raons d’interès públic suficients per donar accés a la informació sobre els ajuts a la formació del personal que va els demanar i/o percebre en detriment de la protecció de les seves dades personals, en tant que aquests professionals no es troben encabits en els casos en què preval el dret a la informació pública en dur a terme la ponderació entre el dret a la privacitat de les dades personals retributives i l’interès públic d’accedir a aquesta informació atenent al nivell del lloc de l’empleat públic, motiu pel qual escau la desestimació del dret d’accés a la informació sol·licitada”. 4. La Reclamació presentada el 22 de març de 2021 és fonamentada en els termes següents: “La informació sol·licitada es tracta d'informació recollida i elaborada per la Gerència Territorial de la Catalunya Central(en endavant GTCC) de l'ICS. Tota la informació sol·licitada és informació que la GTCC de l'ICS demana tant a les persones sol·licitants de les ajudes com a les persones que intervenen en tot el procediment d'atorgament de les ajudes (Responsable de la Unitat, Comissió de Formació, i Responsable de formació de la GTCC). S'adjunta model de Sol·licitud d'Ajuts a Cursos o Congressos en format PDF. Demano aquesta informació per les funcions i interès legítim com a representant dels treballadors/es en aquest àmbit territorial”. 5. El 26 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 de març de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts sobre l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 7. El 20 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe i l’expedient de l’ICS. Reitera la fonamentació de la resolució impugnada. Indica que els termes en els que es formula la sol·licitud impedeixen estimar-la parcialment i facilitar la informació agregada. Argumenta que la persona reclamant introdueix en via reclamació la dada de la seva condició de representant sindical i la indicació de què demana la informació per a l’exercici de la seva funció representativa, circumstàncies que no haurien pogut ser tingudes en compte en el moment de ponderar la sol·licitud, que va ser presentada per la persona reclamant com a persona física. L’informe considera que “La jurisprudència del Tribunal Suprem, en concret en la STS 160/2021, de 9 de febrer, determina que no existeix vulneració a la llibertat sindical (art. 28.1 CE) en la denegació de sol·licitud d’informació i documentació d’índole laboral. El Tribunal Suprem en un cas de sol·licitud d’informació pública plantejat per un sindicat considera que la mera invocació, sense cap justificació, de la representació sindical no pot servir d’excusa per accedir a tot tipus de documentació, si no es vol per aquesta via buidar de contingut el dret fonamental a la protecció de dades personals, quan el titular d’aquestes dades ignori l’ús que es fa de les seves dades, perdent el seu poder de disposició, en supòsits en els que no es justifica la concurrència d’alguna de les excepcions legalment establertes”. 8. El 21 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de protecció de dades personals no impedeix l’accés dels representants dels treballadors a la informació demanada sobre els ajuts a cursos o congressos que es van sol·licitar a la GTCC per a la formació dels treballadors de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’ICS realitzats durant els anys 2019 i 2020”. Aquesta conclusió es fonamenta en les següents consideracions: “D’entrada, entre la informació sol·licitada hi haurà informació les dades identificatives de les persones responsables de les unitats administratives que intervenen en el procediment d’atorgament dels ajuts i els cursos. Sobre aquestes dades cal tenir en compte l’apartat 1 de l’article 24 de l’LTC transcrit, i també l’article 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (en endavant Decret 8/2021) el qual concreta que s’entén com dades personals merament identificatives “les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala, les funcions desenvolupades i el telèfon i les adreces, postal i electrònica, de contacte professional, referides al personal al servei de les administracions públiques, alts càrrecs i personal directiu del sector públic de les administracions públiques”. I afegeix que “en els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, les dades de localització, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. Si la signatura és electrònica, s'ha de publicar el document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Les dades de localització s'han de suprimir en el cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la seva condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques.” D’acord amb aquest precepte, no hi hauria inconvenient, des del punt de vista de la protecció de dades, en facilitar determinada informació merament identificativa (nom i cognoms i el càrrec o lloc ocupat) dels empleats públics que intervenen per raó de les seves funcions en els diferents procediments o actuacions públiques dutes a terme per l’Administració, llevat que concorrin circumstàncies concretes que justifiquin la prevalença del dret a la protecció de dades de la persona o persones afectades. En aquest cas concret seria el nom i cognoms del responsable de la unitat que informa sobre la concessió de l’ajut a la formació. Respecte la resta de dades, cal assenyalar, que el reclamant demana informació sobre cadascun dels ajuts a cursos/congressos que es van sol·licitar a la GTCC en els anys 2019 i 2020, sense especificar si es refereix a cursos organitzats per l’ICS o per terceres entitats. Per tant, cal considerar que poden tractar-se tant de cursos organitzats per l’ICS, com de cursos organitzats per tercers i en els quals l’ICS ha atorgat algun tipus d’ajut econòmic per assistir-hi. Partint d’aquesta premissa i pel que fa als cursos impartits pel l’ICS, d’entrada, cal tenir en compte que en matèria de transparència en l’organització i l’estructura administrativa, l’article 9.1. g) de l’LTC, obliga les administracions a publicar “les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció.” D’acord amb aquest precepte, el llistat de persones inscrites per a la participació en un procés de formació, hauria de ser informació disponible al portal de transparència. En aquest sentit, l’article 22 del Decret 8/2021 concreta que “s'entén per llistes que eventualment es creïn per accedir als processos de formació i promoció, les llistes que continguin personal al servei de les administracions públiques admesos a activitats formatives de recepció no obligatòria i directament relacionades amb la promoció interna, econòmica o professional, que organitzin cadascuna de les administracions públiques” i explicita que aquestes llistes han de publicar “les dades relatives a la identificació dels noms i cognoms de les persones admeses, el lloc de treball que ocupen i la unitat orgànica en què s'integra, la unitat que gestiona l'activitat i una descripció de l'activitat formativa, que n'ha d'incloure el codi, l'any i les dates d'inici i de finalització”. Sembla clar que en el cas dels cursos organitzats pel propi ICS no pot haver-hi inconvenient, des del punt de vista del dret a la protecció de dades, en lliurar aquesta informació, incloent també la informació relativa a al sentit favorable o desfavorable dels informes que s’hagin emès per al seu atorgament, o les hores de jornada laboral ocupen. L’article 14 del TRLEBEP reconeix el dret dels funcionaris a la formació contínua i a l’actualització permanent dels seus coneixements i capacitats professionals, preferentment en horari laboral, i l’article 16 d’aquest mateix text, reconeix als funcionaris el dret a la carrera professional, entesa com “el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens i expectatives de progrés professional d’acord amb els principis d’igualtat mèrit i capacitat.” Amb aquest objecte les administracions públiques han de promoure l’actualització i el perfeccionament de la qualificació professional dels seus funcionaris. Amb aquest objectiu pot resultar justificat que els representants sindicals puguin accedir a aquesta informació, tota vegada que pot resultar rellevant per al control del compliment d’aquest dret dels funcionaris i que la intrusió per a la vida privada de les persones afectades no resulta significativa tenint en compte ja les obligacions de publicitat activa que recauen sobre l’administració. Pel que fa als cursos organitzats per tercers, als quals l’ICS ha autoritzat a assistir alguna de les seves persones treballadores i respecte dels quals ha atorgat algun ajut econòmic, cal tenir en compte que en matèria de transparència en la activitat subvencional, l’article 15 c) de l’LTC, obliga les administracions a publicar la informació relativa a “les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris”. En aquest sentit, l’article 45.2 del Decret 8/2021 concreta que el compliment del deure de publicar la informació relativa a subvencions i ajuts atorgats, establert a l’article 15 c) de l’LTC “es fa efectiu, per als subjectes que s'hi troben obligats, mitjançant la tramesa d'aquesta informació al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya, al qual s'hi ha de poder accedir des del Portal de la transparència de Catalunya.” I especifica que “el Portal de la transparència de Catalunya ha de donar accés, mitjançant un enllaç al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya, a la normativa reguladora de la subvenció o ajut, a les seves bases reguladores, a la resolució que aprova la convocatòria, a les seves eventuals modificacions, i a la informació sobre l'import, l'objecte i les persones beneficiàries de les subvencions i els ajuts públics atorgats amb publicitat i concurrència competitiva o sense.” De fet, i pel que fa als alts càrrecs i personal directiu, l’article 29 del Decret 8/2021, disposa que “s'han de publicar les designacions per a l'accés dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i del personal directiu de les entitats del seu sector públic a qualsevol activitat formativa que suposi una despesa per a l'Administració de la Generalitat o les entitats del seu sector públic.” I especifica que “s'han de publicar les dades relatives a la identificació dels noms i cognoms de les persones admeses, el càrrec que ocupen, la unitat, ens o institució que gestiona l'activitat i una descripció de l'activitat formativa, que n'ha d'incloure el codi, l'any i les dates d'inici i de finalització.” Semblaria justificat també en aquest cas lliurar la informació sobre la identitat del beneficiari de l’ajut (persona que assisteix al curs), l’import de l’ajut i l’objecte (denominació i característiques del curs). Igualment per a la finalitat ja esmentada semblaria justificat poder accedir igualment a la informació relativa a al sentit favorable o desfavorable dels informes que s’hagin emès per al seu atorgament, o les hores de jornada laboral ocupen. Especial menció cal fer a la informació de caire econòmic reclamada, en concret, la relativa a “les dietes o altres”. L’article 25 del Decret 8/2021 concreta que s’entén per dietes les “quantitats que s'acrediten diàriament com a compensació econòmica per satisfer les despeses de manutenció i allotjament que poden originar les comeses de servei i l'assistència a cursos fora de la localitat del lloc de treball habitual.” I defineix que s’entén per indemnitzacions “altres quantitats que es puguin percebre per raó de la prestació de serveis a l'administració pública. S'hi inclouen, entre d'altres, les indemnitzacions per despeses de viatge, (...), per la col·laboració en cursos i activitats de formació i perfeccionament del personal organitzats per l'administració pública (...).” Cal tenir en compte que en el cas d’alts càrrecs i personal directiu, l’article 11.1.b) de l’LTC preveu que s’han de fer públiques les retribucions, indemnitzacions i dietes d’alts càrrecs i personal directiu. Aquesta previsió, s’ha vist ampliada per l’article 25 del Decret 8/2021 que, en el cas de l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic estableix que “han de fer públiques, amb caràcter agregat, total i anual, amb identificació del nom i cognoms, i amb una periodicitat mensual, les retribucions, indemnitzacions i dietes efectivament percebudes pel personal al servei de les administracions públiques al qual es refereix l'article 20.2.a) d'aquest decret. ”. L’article 20.2.a) del Decret 8/2021, al qual es remet l’article 25, es refereix als llocs de comandament o llocs singulars de lliure designació, del personal eventual i del personal laboral amb funcions de direcció o comandament. Més enllà d’això, en matèria de transparència en la gestió econòmica, comptable, pressupostaria i patrimonial, l’article 11.1.e) de la Llei 19/2914, obliga les administracions a publicar “la informació general sobre es retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i cossos.”, però no la informació individualitzada per cadascun dels empleats públics. Així, d’acord amb els preceptes exposats, l’ICS estaria obligat a fer públiques al portal de transparència la relació de les persones admeses que han obtingut l’ajut a la formació i pel que fa a la dada de les dietes, les referents als alts càrrecs, personal directiu, de les persones funcionàries que ocupen llocs de comandament o llocs singulars de lliure designació, del personal eventual i del personal laboral amb funcions de direcció o comandament, tant si ocupen llocs de treball inclosos a la relació de llocs de treball com si presten serveis sense ocupar llocs de treball inclosos a la relació de llocs de treball. En aquest sentit, és la mateixa llei, la que fa prevaldre l’interès públic en l’accés a la identitat de les persones que participen en els esmentats processos de formació front el seu dret a la privacitat. Per tant, les expectatives de privacitat que puguin tenir aquests treballadors respecte a les dietes percebudes per la seva participació en els programes de formació venen condicionades per la publicitat de la seva identitat a efectes de transparència. Ara bé, més enllà d’això, i pel que fa a la resta de persones empleades, sembla que cal arribar a una conclusió similar, atès que en el cas que ens ocupa, la percepció de les dietes o indemnitzacions no formen part de les retribucions ordinàries associades al lloc de treball o al rendiment o altres característiques dels treballadors sinó que tenen un caràcter excepcional i la seva percepció sovint anirà associada a un ample marge de discrecionalitat, no només per a l’autorització o no de l’assistència a l’activitat formativa, sinó també pel que fa a la percepció de dietes i indemnitzacions. La sol·licitud de la informació es fonamenta en l’exercici de les funcions com a representant dels treballadors i treballadores de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’ICS i tot i que, com s’ha informat en el Fonament Jurídic III d’aquest informe, ni el TRLEBEP ni l’ET preveuen de manera expressa que els representants dels treballadors hagin de rebre aquesta informació, cal tenir en compte que els representants dels treballadors realitzen una funció de vigilància i control, entre d’altres qüestions, dels fons públics que es destinen a formació programada o no programada i, en definitiva, contribueixen a assegurar l’efectivitat del dret dels treballadors a rebre una informació suficient i adequada sobre els ajuts a la formació que en aquest cas, l’ICS els ofereix, i sobre les persones que se’n beneficien”. 9. El 22 d’abril de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts, per al seu coneixement. 10. El 29 d’abril de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades i els atorga 10 dies per formular al·legacions, d’acord amb allò previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. També notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 11. Entre el 30 d’abril i el 13 de maig de 2021 diverses persones afectades han fet consultes a la GAIP sobre el trasllat i només dues d’elles han presentat al·legacions, ambdues autoritzant facilitar les dades sol·licitades que les afecten. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (ajuts a cursos/congressos que es van sol·licitar a la GTCC en els anys 2019 i 2020, amb indicació de nom i cognoms categoria professional de la persona sol·licitant, data de la sol·licitud, import demanat i en quin o quins conceptes, informe del Responsable de la Unitat, informe de la Comissió de formació i import aprovat amb indicació dels conceptes i la data) és sens dubte informació pública, perquè ha estat elaborada pels serveis de l’Administració i té per objecte la disposició de recursos públics en relació amb personal de la pròpia Administració. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la denegació. En aquest cas concorre el límit de la protecció de dades personals, perquè, entre altres dades, la sol·licitud demana els nom i cognoms de les persones que sol·liciten els ajuts per a cursos i congressos i els dels responsables de la unitat que informen les sol·licituds. La concurrència d’aquest límit ha comportat la sol·licitud d’un informe a l’APDCAT, el qual, després del detallat i rigorós raonament de què es fan ressò els antecedents, conclou assenyalant que la legislació de protecció de dades personals no impedeix l’accés a la informació pública sol·licitada. La valoració del límit ha de ser diferent segons si les dades personals sol·licitades són les dels responsables de les unitats que informen les sol·licituds o les de les persones sol·licitants. L’accés a les dades relatives a la identitat de les persones responsables de les unitats es regeix per l’article 24.1 LTAIPBG, segons el qual “s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits”. No s’han posat de manifest circumstàncies en atenció a les quals en aquest cas concret hagués de prevaldre la protecció de les dades personals afectades, motiu pel qual és procedent aplicar la previsió legal general de principi d’accessibilitat a aquesta informació. En canvi, l’accés a les dades personals de les persones que han sol·licitat els ajuts s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. L’antecedent 8 reprodueix parcialment l’informe de l’APDCAT, que aprofundeix en la ponderació requerida per aquest precepte i conclou que s’ha de resoldre favorablement a l’accés sol·licitat; és determinant a aquests efectes que bona part de la informació sol·licitada ha de ser objecte de publicitat activa (articles 9.1.g, 11.1.b i 15.c LTAIPBG i 22, 25, 29 i 45.2 del Decret 8/2021, sobre transferència i dret d’accés a la informació pública), motiu pel qual l’atorgament a la persona reclamant de l’accés sol·licitat difícilment causaria perjudici a les persones que han demanat els ajuts, així com també la rellevància que té als efectes del dret d’accés a la informació pública les dades que permeten escrutar la destinació i ús dels recursos públics i el caràcter altament discrecional que sol tenir l’atorgament dels ajuts en qüestió, que poden influir de forma significativa en la promoció professional a l’Administració. A la vista d’aquestes consideracions, la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de decantar favorablement a facilitar accés a la informació sol·licitada. Per una altra banda, la GAIP ha fet trasllat de la Reclamació a les persones afectades i cap d’elles ha formulat al·legacions d’oposició al lliurament de la informació sol·licitada. En atenció de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en els termes que ha estat demanada a l’antecedent 2. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 250/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en els termes que la defineix l’antecedent 2. 2. Anul·lar la resolució del Director gerent de l’ICS de 19 de març de 2021, que desestima la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 3. Requerir a l’ICS que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’ICS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 250/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.