El ciudadano solicitó al Ayuntamiento de Sant Joan de Mollet copia electrónica de los expedientes de obras del Casal del poble. Alegó que la consulta presencial era insuficiente y exigió la digitalización de los documentos. La GAIP desestimó la reclamación por considerar justificado el cambio de formato, ya que la administración no dispone de los archivos en soporte electrónico y debe proteger la propiedad intelectual.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración puede variar el formato de entrega si técnicamente no es posible proporcionar la copia en el formato solicitado o si este afecta a los derechos de propiedad intelectual.
2
El acceso mediante consulta presencial sin reproducción es compatible con la protección de la propiedad intelectual, evitando riesgos de difusión no autorizada.
3
No es obligatoria la digitalización de expedientes extensos en soporte papel cuando el acceso presencial es viable y no se justifica la indispensabilidad del formato electrónico.
4
La limitación al formato de consulta se ajusta al Dictamen 1/2016 de la GAIP, que recomienda restringir los formatos que permitan una difusión incontrolada de proyectos técnicos.
Texto completo
Resolució 261/2017, de 26 de juliol
Número d’expedient de la reclamació: 250/2017.
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Joan de Mollet.
Informació reclamada: Còpia electrònica dels expedients (projecte, contractació, execució etc.)
relacionats amb les obres que es fan al Casal del poble.
Sentit de la resolució: Desestimació.
Resum: La reclamació no té per objecte l’accés pròpiament a informació pública, que ha estat plenament
estimat a la Resolució de l’Ajuntament, sinó que es presenta en relació amb el format amb què es vol
accedir a la informació. És adequada la cautela de l’Ajuntament de donar accés al projecte tècnic amb
vista enlloc de lliurar còpia electrònica ja que és un format menys lesiu del dret a la propietat intel·lectual
del seu autor i evita riscos de difusió no autoritzada. A la vista de que és una sol·licitud molt àmplia, ja que
abasta expedients complets relatius tant a la fase de projecte d’obra com d’execució, i que l’Administració
no els té en format electrònic, la Comissió considera justificat el canvi en el format sol·licitat per la persona
reclamant i desestima la pretensió d’obtenir -ne una còpia electrònica, que obligaria l’Administració a la
digitalització de tots els expedients.
Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Obres. Límit. Propietat intel·lectual. Format. Còpia electrònica.
Vista.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 23 de maig de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 250/2017, interposada contra l’Ajuntament
de Sant Joan de Mollet en relació amb la sol·licitud d’accés a informació pública indicada a
l’antecedent següent, en relació amb la qual indica, sense adjuntar -la, que ha obtingut resposta de
l’Administració però que no seria satisfactòria de la seva petició. La persona reclamant declina seguir
el procediment de mediació en la tramitació de la reclamació.
2. El 26 de març de 2017 la persona reclamant va registrar una sol·licitud adreçada a l’Ajuntament
demanant accedir a “l’expedient complet de les obres realitzades al casal del poble: projecte,
contractació, execució obres, etc”
3. El 17 de maig de 2017 la persona reclamant va adreçar un correu electrònic al Secretari de
l’Ajuntament denunciant que, atès que havia transcorregut un mes des de la presentació del a seva
sol·licitud sense resposta, entenia que havia quedat estimada per aplicació de l'art. 35.1 LTAIPBG i
demanava el lliurament material de la informació.
4. El 8 de juny la GAIP va demanar a la persona reclamant que esmenés la reclamació aportant la
resposta rebuda de l’Ajuntament, a què feia referència l’escrit de reclamació.
5. El 15 de juny la persona reclamant aporta, com a esmena, la resposta rebuda de l’Ajuntament. Es
tracta del Decret d’Alcaldia 11/2017, de 29 de maig de 2017 que en primer lloc, assenyala que
l'expressió “etc” de la sol·licitud al final de la relació de documentació que es demana no es pot
atendre ja que la informació o documents ha de ser identificada de forma precisa, de conformitat amb
l'article 26.1. b LTAIPBG. Pel que fa a l'accés al projecte tècnic de les obres del casal, es resol
favorablement al seu accés si bé es considera necessari desestimar-ne l’obtenció de còpies aplicant
el límit relatiu a la propietat intel·lectual previst a l'article 21.1.g LTAIPBG en relació amb l'article 10.1.f
del Reial Decret Legislatiu 1/1996, 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Propietat
Intel·lectual, regularitzant, aclarint i harmonitzant les disposicions legals vigents sobre la matèria.
Continua el Decret estimant l’accés a la resta de la informació sol·licitada, en els termes següents:
“En relació a l'accés de la informació de la contractació, de conformitat amb l'article 13.1.d de la Llei
19/2014, de 29 de desembre, es concedeix accés al contracte, import de licitació i adjudicació, el
procediment utilitzat, el número de licitadors, el quadre comparatiu de les ofertes i les seves
respectives comparacions, és a dir, l'acte de la mesa de contractació, així com els acords i informes
tècnics i jurídics existents en el procediment de contractació. En relació a l'accés de la informació de
l'execució d'obres, de conformitat amb l'article 13.1.e de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, es dóna
accés a les modificacions contractuals i prorrogues contractuals, en el seu cas. Així mateix, ates el
caràcter d'informació pública de la documentació comptable de conformitat amb l'article 2.b de la Llei
19/ 2014, de 29 de desembre en relació amb la regla 7 de la Instrucció del model normal de
comptabilitat local i ates el caràcter d'interessada de la sol ·licitant, es dóna accés d'informació a la
peticionaria de les certificacions d'obra així com de les factures corresponents.
Quant a la petició d’accedir a la informació en format electrònic, el Decret d’Alcaldia ho desestima
argumentant que no es disposa de l’expedient en format electrònic, motiu pel qual “es concedeix
l'accés a la informació pública a les dependències municipals” els dilluns, de 10 a 12, “ates que és el
dia que el tècnic municipal assisteix a la corporació”.
La notificació del Decret d’Alcaldia a la persona reclamant, feta el 31 de maig, no incorpora en el peu
de recurs la referència a la via de reclamació davant d’aquesta Comissió de Garantia.
6. El 29 de juny de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant que, després de realitzada l’esmena,
la seva sol·licitud s’admet provisionalment a tràmit, identifica la persona responsable de la seva
tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic, per si vol
fer-ne el seguiment. Tanmateix, demana aclariment a la persona reclamant, a la vista que la resolució
de la seva sol·licitud és estimatòria, sobre si ja s’ha materialitzat l’accés amb vista a l’expedient i
quina és concretament la informació que no ha estat satisfeta i en relació a la qual vol reclamar. El 4
de juliol la persona reclamant respon la GAIP dient que l’Ajuntament havia estat clar en condicionar
l’accés a la consulta presencial en l’horari de presència del seu tècnic i que no li ha fet el lliurament en
format electrònic sol·licitat. Justifica l’accés en els termes següents: “ fa tres anys que l'Ajuntament fa
obres en la restauració del Casal del poble que es troba paret amb paret de la meva vivenda. He vist
com s'ha anat elaborant aquesta restauració i fins i tot en algun tema els vaig dir que em semblava
que les coses no es feien prou bé (en dues ocasions amb vaig quedar sense línia telefònica el cap de
setmana per causa de la manipulació dels cables per part dels treballadors, crits constants del mestre
d'obra envers els treballadors, etc.) He sigut pacient. L'ajuntament, en canvi, sempre ha tingut una
actitud de no comunicació. Mai m'ha comunicat res que pogués ser una molèstia més gran del
normal, etc. Ho puc entendre. Diria que ells mateixos estaven atònits de com se'ls allargava l'obra, o
això és el que deien. Ara més que mai tinc interès en saber -ho tot sobre aquesta obra, des del seus
inicis, com es va licitar, qui la va guanyar, quins són els termes en què es va adjudicar, quantes
empreses es van presentar, com era el projecte, quines altres administracions hi van participar, qui
són els enginyers directors, quins els arquitectes, com s'ha anat pagant, què s'ha fet fora de licitació,
què s'ha contractat com a contractació menor, si és el cas, etc. O sigui, tot el que faci referència a
questa obra i també què queda per fer (!?). És per això que demano l'expedient (i tots els expedients
relacionats... cas que estigués fraccionat en fases en diversos expedients). Vull veure també com el
meu ajuntament elabora els expedients (al meu entendre aquest seria de conservació permanent),
com està ordenat i tot el que faci referència a la seva conservació. Si és un expedient híbrid com ho
gestionen perquè la documentació estigui tota relacionada i no es pugui dispersar i perdre's cap
document important, etc. Hi tinc un interès personal també com investigadora sobre temes d'arxiu,
contractació pública i transparència”.
7. El 29 de juny la GAIP informa a l’Ajuntament de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que,
en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació
amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’expedient complet.
8. El 12 de juliol de 2017 té entrada a la GAIP l’expedient complet relatiu a la sol·licitud d’accés, del qual
es desprèn que el 3 de juny la persona reclamant hauria adreçat un escrit d’al·legacions contra el
Decret 11/2017, de resolució de la seva sol·licitud d’accés en el què, després de manifestar la seva
disconformitat per no haver estat notificada electrònicament i la seva discrepància amb el còmput del
termini de resolució, al·lega el següent: “Pel que fa a disposar del projecte dieu primer que no se'm
pot donar copies o fer-ne reproducció si no disposo de l'autorització expressa del redactor i autor del
projecte, aplicant el límit del secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial (art.
21.1.g LTC que remet art. 10.1.f del RDL 1/1996 de propietat intel·lectual). Em sembla gairebé una
broma. O bé no enteneu el concepte (cosa que no em sembla plausible d'una secretaria interventora)
o bé aquesta sol·licitud s'ha resolt amb la intenció de continuar amb unes practiques obscurantistes,
per no dir amb mala fe. Tota la resolució esta encarada a no donar l'accés (no 'permetre' utilitzant la
vostra terminologia). De tota manera si hi hagués una limitació derivada de la protecció deis drets de
propietat intel·lectual o industrial, la motivació de la resolució ha d'incloure la referencia a la persona
titular d'aquests drets, si és coneguda" (art. 34.6 LTC) i s'ha de motivar fefaentment, cosa que, al meu
entendre, no heu fet. Tampoc estic conforme que l'accés a la informació no se'm pugui facilitar
electrònicament encara que l'expedient sigui en paper). Segurament l'expedient és híbrid (paper i
electrònic). Per tant, tan sol s s'haurien de digitalitzar aquells documents són en paper i acabar de
confeccionar l'expedient per tal de lliurar-me'l. L’opció que em doneu, de venir a l'Ajuntament els
dilluns de 10.00 a 12.00 hores, em sembla molt allunyada de la meva sol·licitud. Em cal temps per
mirar un expedient que, suposo, té molts documents i per tant molts folis o pagines. Com que el vull
consultar amb molt de deteniment i detall continuaré demanant, ara davant la GAIP, que se'm faci a
mans electrònicament. No entenc tampoc que en el peu de recurs doneu com a possibilitat de
recórrer la resolució les tres opcions següents: el recurs contenciós administratiu, el recurs potestatiu
de reposició i e) qualsevol altre recurs que cregui oportú. En canvi, però, no dieu que puc presentar
una reclamació davant la GAIP que, justament , és l'òrgan establert perla mateixa LTC (art. 39) per
vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació . Això em sembla especialment
greu, tenint en compte que la llei diu "La notificació de la resolució ha d'indicar les vies específiques
de recurs i reclamació establertes per aquesta llei" (art. 34.7 LTC) una de les quals és la reclamació
davant la GAIP (també ho diuen clarament els articles 40.2 i 88.3 de la LPACAP que no cal que posi
aquí perquè segur que coneixeu perfectament). Crec que en el peu de recurs, a més d'esmentar la
GAIP, s'hauria de dir que és un procediment voluntari i gratuït i, inclús, posar l’enllaç del formulari per
poder fer directament la reclamació, si es vol, i avisar que contra la GAIP s'hi podrà recórrer igualment
davant del contenciós administratiu. Això seria una bona disposició envers el ciutadà i un petit
exemple de bona administració. Per acabar, doncs, vull expressar la meva decepció amb la resposta
que m'heu donat. La resolució que m'heu enviat no es pròpia d'un ajuntament d'un municipi amb un
nombre d'habitants petit. La seva expressió i contingut pot deixar al ciutadà no avesat en el llenguatge
jurídic completament anorreat i, molt fàcilment, disposat a desistir de la seva gosadia d'haver demanat
accés a la informació pública. A mi personalment em sembla que, precisament, en un ajuntament petit
és on millar es podrien fer les coses. La vostra actitud gairebé defensiva, com si l'accés a la
informació pública fos un atac frontal, no fa res més que originar un recel o sospita que no existia
abans de fer la sol·licitud. Com a demòcrata considero que tinc el dret i el deure d'interessar-me pel
govern del meu municipi i fins que no s'ha disposat d'una llei de transparència com la que tenim
actualment era realment difícil poder disposar de la informació de les activitats i accions de
l'ajuntament, informació, d'altra banda, que és necessària per poder tenir un coneixement del seu
funcionament . Que algú us demani una informació no vol pas dir que darrere hi hagi una actitud
bel·ligerant. Més aviat hauríeu d’estar contents que es miri que i com feu les coses (se suposa que
molt bé) i que es pugui constatar que es treballa bé, i en cas de males praxis es puguin corregir i
millorar.”
Acaba aclarint que no actua com a persona interessada, com li atribueix l’Ajuntament, dient que “Heu
suposat que aquest expedient m'interessa com a afectada ("caràcters d'interessada de la sol·licitant"
com dieu vosaltres) pel fet que fa gairebé tres anys que s'estan fent unes obres (quina ! llicència més
llarga!) a tocar de casa meva. Jo no vaig plantejar aquesta qüestió. En tot cas no és solament per
aquest motiu. Per tant, continuaré exercint el meu dret d'accés a la informació pública en tots aquells
temes que em semblin d’interès i, amb el temps, espero que no em calgui haver de fer una reclamació
per cada sol·licitud. Ho faré per civilitat, tant si els assumptes m'afecten directament com si no.”
Pel que fa a l’informe requerit per la GAIP en relació amb els arguments i fonaments de dret en què
l’Ajuntament fonamenta la seva resolució, que es remet conjuntament amb l’expedient, s’hi afirma que
la relació de la documentació que es detalla en la resolució en relació amb els expedients d’ obra i
d’execució no pretén ser limitativa, sinó merament informativa del que contenen, i es reafirma en què
la Resolució és plenament estimatòria de la sol·licitud d’accés. Pel que fa a la invocació del límit de
propietat intel·lectual en relació amb el projecte d’obres, fonamenta i transcriu els preceptes legals
que atribuirien als projectes tècnics aquesta protecció i recorda que no s’ha imposat com a límit a
l’accés, sinó que s’hi fa esment atès que s’ha sol·licitat obtenir-ne una còpia en format electrònic, la
qual cosa possibilitaria fer-ne una difusió que no està permesa sense el consentiment del titular del
dret de la propietat intel·lectual. Quant a al format electrònic en què es demana la informació,
l’Ajuntament reitera que no disposa de la informació en format electrònic i s’empara en l'article 36.2
LTAIPBG que faculta la Administració per subministrar la informació en un format diferent del
sol·licitat. Quant a la limitació als dilluns de 10:00 a 12:00 hores per a fer l’accés presencial dels
expedients, afirma que aquesta indicació de l'horari es va fer perquè “és l'horari en què hi ha el tècnic
municipal a les dependències de la corporació i per si la interessada tenia alguns dubtes tècnics els
pogués resoldre el mateix moment amb la persona adequada, no obstant, la corporació no té cap
inconvenient en que la persona interessada es personi a les dependències municipals per fer l'accés
a la informació qualsevol dia que I'Ajuntament estigui obert en horari d'atenció al públic. ”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)
estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden
ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant està obligada a facilitar
l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb l’article 72 LTAIPBG,
la GAIP és
competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació pública.
L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b)
LTAIP.
La reclamació reuneix els requisits establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per tant,
és admissible a tràmit.
2. Sobre el format d’accés .
D’acord amb els antecedents, la reclamació no té per objecte l’accés pròpiament a informació pública, que
ha estat plenament estimat a la Resolució de l’Ajuntament, sinó que es presenta en relació amb el format
amb què es vol accedir a la informació: la persona reclamant sol·licita obtenir-ne còpia en format electrònic
i l’Administració li ofereix la consulta presencial a l’Ajuntament adduint que l’expedient original no és
electrònic, d’una banda, i que concretament pel que fa al projecte tècnic la consulta amb vista és menys
lesiva del dret a la propietat intel·lectual del seu autor ja que evita riscos de difusió no autoritzada.
L’Ajuntament invoca l’article 36 LTAIPBG, que efectivament preveu en el seu apartat 2, com a excepció a
la regla general de lliurament de la informació en el format elegit, la possibilitat que l’Administració variï el
format de lliurament de la informació en determinats supòsits, entre els quals: si hi ha una alternativa més
econòmica sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades; si es considera raonable utilitzar un
format diferent del demanat, sempre que es justifiqui; si tècnicament no és possible fer una còpia en el
format en què s’ha demanat la informació o si el format pot afectar els drets de propietat intel·lectual.
La decisió de l’Ajuntament de permetre l’accés presencial al projecte tècnic limitant-ne l’obtenció de còpia
electrònica fonamentada en la cautela davant dels drets de propietat intel·lectual del seu autor s’ajusta als
criteris que conté el Dictamen 1/2016 d’aquesta Comissió, que recomana no aplicar el límit a l’accés, sinó
en tot cas als formats que facin possible una difusió incontrolada, de manera que “és clarament compatible
amb el dret de propietat intel·lectual un accés limitat a consulta o vista sense reproducció (vetllant, en
aquest darrer cas, per evitar l’ús d’aparells mòbils habituals per fer-ne còpia)”, tot recordant que l’article
31.1.c del Reial Decret 1708/2011, de 18 de novembre, que estableix el Sistema espanyol d’arxius, inclou
com una de les excepcions del dret a obtenir còpia dels documents sol·licitats la vulneració dels drets de
propietat intel·lectual. Tenint això en compte i considerant la finalitat de l’accés, que és el de la
comprovació de la legalitat d’unes obres que estan produint molèsties a una veïna, es considera adequada
la limitació a la còpia i l’estimació del dret a consultar presencialment el projecte.
Quant a l’accés en format electrònic dels expedients relacionats amb l’obra, tenint en compte que
l’Administració al·lega que el format d’origen no és electrònic, considerant que la consulta es pot realitzar
en diversos dies successius i que, segons aclareix l’informe municipal, es pot qualsevol dia de la setmana i
en qualsevol horari general d’atenció al públic (sens perjudici que per a consultes o preguntes sobre el
mateix calgui cenyir-se a l’horari de presència del tècnic municipal) així como el fet que la persona
reclamant és veïna del mateix poble i que per a la finalitat de l’accés no és indispensable el format
electrònic, i finalment a la vista de que és una sol·licitud molt àmplia ja que abasta expedients complets
relatius tant a la fase de projecte d’obra com d’execució, la Comissió considera justificat el canvi en el
format sol·licitat per la persona reclamant i desestima la pretensió d’obtenir-ne una còpia electrònica, que
obligaria l’Administració a la digitalització de tots els expedients. Tot això sens perjudici ni afectació del
dret de la persona reclamant a accedir als expedients objecte de la seva sol·licitud mitjançant la consulta
presencial a l’Ajuntament, sobre el qual aquesta Comissió no s’hi pronuncia en haver estat reconegut i
estimat prèviament per l’Ajuntament.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió,
amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de
juliol.de 2017, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 250/2017
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 250/2017 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 26 de juliol de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant, per tant, dissabtes i festius) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar
de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.