Una persona solicitó al Departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya todas las comunicaciones relacionadas con ella. El solicitante alegó que la información entregada fue parcial. La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) desestimó la reclamación porque la Administración ya facilitó todo lo disponible y no se puede cuestionar la inexistencia de más datos.
Puntos clave de la argumentación
1
La información pública se define esencialmente por el hecho de encontrarse en poder o a disposición de la Administración en el momento de la solicitud.
2
El Departamento de Educación argumentó que la documentación solicitada no formaba parte de ningún expediente administrativo, por lo que no existía la obligación legal de conservarla.
3
La GAIP establece que, a diferencia de la publicidad activa, el derecho de acceso a la información no conlleva un requisito explícito de veracidad.
4
La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública carece de potestades de inspección o competencia para fiscalizar la información suministrada por las Administraciones.
Texto completo
Resolució 522/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 249/2024
Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.
Informació reclamada:
Contingut, detalls i interlocutors de totes les comunicacions i accions
que guardin relació amb persona reclamant.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què
existeix en poder de l’administració en el moment que va ser sol·licitada. L’article 44 del Decret
111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot
inadmetre, desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada
i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. El Departament informa
que li ha facilitat tota la informació que ha pogut recopilar donades les característiques de la
informació sol·licitada. Aquesta Comissió no pot posar en dubte, en aquestes circumstàncies, la
no existència de la informació reclamada i, per tant, és procedent desestimar aquesta
Reclamació.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Centres docents.
Comunicacions. Correus electrònics. Documentació. Reclamació contra estimació. Veracitat de
la informació. Desestimació.
Ponent: Mercè Aymerich Boltà
Antecedents
El 23 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 249/2024, presentada per una
persona física contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en
relació amb la sol·licitud indicada al paràgraf següent. La persona reclamant manifesta
que ha rebut resposta per part de l’Administració, però que se li ha lliurat parcialment.
En la Reclamació la persona reclamant manifesta que li consta que hi ha molta més
informació de la que ha estat lliurada.
El 10 de desembre de 2023 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a
la informació pública (SAIP) al Departament d’Educació en la qual demana: “Contingut,
detalls i interlocutors de totes les comunicacions i accions (participants enlloc
d’interlocutors en aquest cas) que guardin relació amb la meva persona, XXX, incloent
tant correus electrònics com qualsevol altre mitjà electrònic, reunions, encontres
presencials i virtuals, trucades de veu i videoconferències en les quals hagi participat
qualsevol treballador de l'Institut de l’Ebre, tant com a emissor com a receptor, així com
qualsevol treballador del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en les
mateixes condicions. El marc temporal d’aquesta petició s'estén des de l’1 de juny de
l’any 2022 fins al 10 de desembre de 2023”.
El 23 de gener de 2024, mitjançant Resolució de la secretària general del Departament
d’Educació, s’estima totalment la SAIP i se li subministra la informació disponible
mitjançant el dipòsit a la carpeta del tràmit donat el pes de la documentació i que podrà
accedir mitjançant certificat digital. Se li facilita l’enllaç i la ruta d’accés al tràmit.
El 6 de març de 2024, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada.
En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Departament i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
El 25 de març la GAIP rep l’informe del Departament que diu: “La informació enviada
amb la resolució de la SAIP, d’acord amb les indicacions del centre docent, és tota la
que s’ha pogut recopilar i que estava disponible. Atès que en la sol·licitud es
demanaven el contingut, detalls i interlocutors de totes les comunicacions i accions que
guardessin relació amb la persona reclamant, i que aquesta documentació no forma
part de cap expedient administratiu, no existeix l’obligació de conservar-la. Així doncs,
la informació lliurada és tota aquella disponible que s’ha pogut recopilar”.
El 10 d’abril es trasllada aquest informe a la persona reclamant atorgant-li un termini de
tres dies per fer arribar cap consideració s’entendrà que dona resposta a la reclamació.
Aquesta notificació va ser acceptada el dia 17 i en data d’aquesta Resolució no consta
la presentació de cap al·legació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas
concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació.
2. Sobre la desestimació de la reclamació
La informació sol·licitada i reclamada és informació pública en la mesura en què existeix en
poder de l’administració en el moment en què va ser sol·licitada.
L’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió
de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la
Reclamació pot inadmetre, desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha
de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic.
En aquest cas el Departament, va estimar la SAIP i va facilitar la informació de què disposava
posant-la a disposició a través de la carpeta del tràmit.
Amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la
informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la
veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que
es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat
és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En
canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG),
aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de
l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té
atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació
que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la
informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com
l’article 7 del RGAIP.
Dit això, i tenint en compte que el Departament clarament manifesta que ha facilitat tota la
informació que ha pogut recopilar donades les característiques de la informació sol·licitada
aquesta Comissió no pot posar en dubte, en aquestes circumstàncies, la no existència de la
informació reclamada i, per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la
sessió de 25 d’abril de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 249/2024
d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 2, declarar finalitzat el
procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.