Se solicitó al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya información sobre esperanza de vida y programas de actividad física. El ciudadano alegó que no recibió respuesta y que la información debía ser por escrito. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información disponible y remitió a los enlaces correspondientes.
Puntos clave de la argumentación
1
La remisión a una dirección electrónica donde la información se encuentra publicada es una forma de entrega admitida expresamente por el artículo 36.2.b de la LTAIPBG.
2
La declaración expresa de la administración sobre la inexistencia de la información solicitada constituye una respuesta válida para el ciudadano.
3
La facilitación de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 298/2019, de 16 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 249/2019
Administració reclamada: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Programes de salut per fomentar l’activitat física entre la població sana.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: El Departament de Salut ha facilitat a la GAIP, en el marc d’aquest procediment, la informació
de què disposa en relació amb cada una de les dades sol·licitades per la persona reclamant. La forma
en què la facilita (remissió a una adreça electrònica on estaria publicada) és admesa expressament per
l’article 36.2.b LTAIPBG. I indica expressament la informació sol·licitada de la que no en disposa el
Departament, el que constitueix també una resposta que la persona reclamant podrà utilitzar si ho
considera pertinent. El fet de facilitar la informació sol·licitada comporta la pèrdua sobrevinguda
d’objecte de la Reclamació, ja que amb ell s’ha esvaït la discrepància jurídica que la justificava.
Paraules clau: Generalitat. Salut. Esport. Esperança de vida. Reclamació contra manca de lliurament.
Format oral. Remissió a informació publicada. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 15 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 249/2019, presentada contra el Departament
de Salut de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017,
de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 de març de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, en la que demana conèixer:
1. Xifres oficials d’esperança mitja de vida d’un home i una dona sans a Catalunya.
2. Conèixer els programes (i el contingut) de foment de l’activitat física per a la població en
general desenvolupats i impulsats pel Departament de Salut.
3. L’estimació de l’increment d’esperança de vida (anys de vida guanyats) en la població en
general atribuïble als programes de foment de la pràctica de l’activitat física.
3. La Reclamació presentada el 15 d’abril de 2019 indica que la persona reclamant no hauria rebut
resposta a l’anterior sol·licitud.
4. El 24 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Salut i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 2 de maig de 2019 el Departament de Salut aporta el seu informe a la GAIP, tot indicant el
següent: Arrel de la sol·licitud anterior i de la corresponent a la Reclamació 250/2019, el Secretari
general del Departament hauria concertar una reunió amb la persona reclamant per al dia 16 d’abril
de 2019; el dia 15 d’abril de 2019 hauria presentat aquesta Reclamació i la 250/2019 i una nova
sol·licitud d’informació pública demanant dades sobre programes específics per fomentar la
pràctica esportiva de les persones discapacitades. L’informe del Departament afirma que no ha
denegat la informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2, sinó que, malgrat no se li ha enviat per
correu electrònic, l’ha facilitada a la persona reclamant personalment el Secretari general del
Departament.
6. El 6 de maig de 2019 la GAIP trasllada la resposta del Departament a la persona reclamant, tot
indicant-li que si no manifesta el contrari en el termini de cinc dies entendrà que el Departament
de Salut li va facilitar la informació sol·licitada i en conseqüència procediria finalitzar la Reclamació.
7. El 8 de maig de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP les seves al·legacions a l’informe
del Departament indicat a l’antecedent 5. Exposa les dificultats que hauria tingut per poder reunir-
se amb el Secretari general del Departament, reunió que finalment s’hauria celebrat el 16 d’abril
de 2019 i en el decurs de la qual no se li hauria facilitat cap de les informacions sol·licitades; a
més, considera que la informació demanada li hauria de ser facilitada per escrit.
8. El 9 de maig de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant al Departament
de Salut.
9. El 15 de maig de 2019, en resposta a les al·legacions de la persona reclamant, el Departament de
Salut informa a la GAIP dels següent:
1. Les dades sobre l’esperança de vida de les que disposa el Departament de Salut estan
publicades al document “Anàlisi de la mortalitat a Catalunya”, disponible al web http: ...
2. La participació del Departament de Salut en la promoció de l’activitat física es centra en el Pla
d’activitat física esport i salut (PAFES) http:... Mitjançant el PAFES es fomenta que els
professionals d’atenció primària aconsellin la pràctica de l’activitat física a les persones que
són ateses a les consultes i també activitats comunitàries com el Dia Mundial de l’activitat
física, en el que un dels anys s’ha tractat l’activitat física en persones amb discapacitat. La
Secretaria de Salut Pública no disposa de programes propis de foment de l’activitat física per
a persones amb discapacitat.
3. En el link que figura tot seguit hi ha les dades de les que disposa el Departament de Salut
sobre la pràctica de l’activitat física obtingudes de l’ESCA 2017: http: ...
4. No disposem de dades sobre l’augment de l’esperança de vida de la població en general i de
la població amb discapacitat atribuïble als programes de foment de l’activitat física.
10. El 16 de maig de 2019 la GAIP trasllada les consideracions anteriors del Departament de Salut a
la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
L’antecedent 9 posa de manifest que el Departament de Salut ha facilitat a la GAIP, en el marc d’aquest
procediment, la informació de què disposa en relació amb cada una de les dades sol·licitades per la
persona reclamant. La forma en què la facilita (remissió a una adreça electrònica on estaria publicada)
és admesa expressament per l’article 36.2.b LTAIPBG. I indica expressament la informació sol·licitada
de la que no en disposa el Departament, el que constitueix també una resposta que la persona
reclamant podrà utilitzar si ho considera pertinent.
El fet de facilitar el Departament la informació sol·licitada comporta la pèrdua sobrevinguda d’objecte
de la Reclamació, ja que amb ell s’ha esvaït la discrepància jurídica que la justificava. En aquestes
circumstàncies es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap pronunciament sobre
el dret d’accés a la informació sol·licitada.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de
maig de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 249/2019 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.