Actes de la Junta Electoral de les eleccions a Junta de Govern del Col·legi.

Resolució 466/2019, de 2 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 248/2019 Administració reclamada: Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Informació reclamada: Actes de la Junta Electoral de les eleccions a Junta de Govern del Col·legi. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Els col·legis professionals estan subjectes a les obligacions de transparència i garantia del dret d’accés en allò que afecta l’exercici de les funcions públiques del Col·legi (article 3.1.b LTAIPBG). L’article 36 de la Constitució Espanyola deixa a reserva de llei la regulació de les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis, però determina que en tot cas la seva estructura interna i el funcionament dels col·legis professionals han de ser democràtics. D’aquesta previsió constitucional i del fet que les controvèrsies en relació amb la matèria electoral dels col·legis professionals estiguin subjectes a la jurisdicció contenciosa administrativa (i per tant, al Dret Administratiu) (STS de 3 de març, recurs 1177/2006, SSTJ de Madrid de 18 de novembre de 2018, rec 866/20916, i d’11 de desembre de 2017, rec 731/2017, entre d’altres) n’ha derivat el criteri unànime d els òrgans de garantia del dret d’accés de considerar que els processos electorals dels col·legis professionals formen part de l’esfera pública i, com a tal, la documentació que s’hi relaciona pot ser objecte del dret d’accés i de les seves vies de garantia. El Col·legi defensa la validesa de substituir la resolució i el lliurament de la informació amb la indicació de l’enllaç on consultar-la, cosa perfectament adequada a l’article 34.8 LTAIPBG, a condició de què no es limiti ni restringeixi la informació que s’ha sol·licitat. Altrament, encara que la limitació sigui parcial, cal una resolució expressa de l’òrgan competent, d’acord amb l’article 32 LTAIPBG, motivant i justificant la part desestimada. Contràriament al que afirma el Col·legi, no es requereix el consentiment previ, informat i exprés de les persones afectades per l’accés, ja que quan la cessió de dades personals deriva de l’exercici del dret l’accés a la informació pública, la cessió es legitima per la previsió d’una norma amb rang de llei, la de transparència, que expressament ho regula (articles 23 i 24 LTAIPBG, i article 15 de la llei homònima bàsica estatal). La pròpia LOPDGDD ho disposa explícitament en la seva Disposició addicional segona, en dir que tant en matèria de publicitat activa com del dret d’accés, quan la informació contingui dades personals, el seu accés s’ha de regir per les disposicions de la llei de transparència aplicable, en primer lloc, i a la normativa de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679, i la pròpia LOPDGDD). Si la voluntat del Col·legi era protegir el dret a la protecció de dades personals de les persones que apareixien a les actes, el que hauria estat adient és que els permetés participar en el procediment per exercir el seu dret de defensa dels seus interessos o el seu dret d’oposició a l’accés. L’article 31.1 LTAIPBG l’obligava a fer-ho, i també aquesta Comissió li va requerir, des del mateix moment de notificar-li la reclamació, que els identifiqués als efectes de traslladar-los la reclamació. Però no consta que el Col·legi els hagi donat audiència, i solament, després de diversos requeriments de la GAIP, ha identificat nominalment i amb el número de col·legiat a les onze persones que apareixen a les actes, sense facilitar el càrrec o posició en què hi actuen, com se li havia requerit, ni permetre a la GAIP l’examen directe de les actes, també requerit per la GAIP per ponderar acuradament l’accés. La persona reclamant ha concretat que la finalitat de l’accés és consultar les actes en què es van tractar per la Junta electoral els seus propis requeriments, donant per materialitzat correctament l’accés a les dues actes difoses al web del Col·legi (l’acta en què s’acorda el procés electoral i l’acta que en proclama els resultats). D’acord amb aquesta finalitat especifica, i bo i desconeixent l’assumpte concret de què es tractava i la posició del reclamant en el procés electoral (si era candidat, o un col·legiat amb dret a vot) és perfectament previsible que els requeriments que plantejava a la Junta electoral fessin referència a les condicions de participació dels candidats o de votació dels col·legiats, o a presumptes irregularitats del mateix que podien alterar les condicions d’igualtat dels candidats. Éssent així, la persona reclamant tindria un interès directe en la comprovació de l’adequat tractament del seu requeriment, que cal protegir. S’ha d’estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a les actes, prèvia eliminació de les dades personals identificatives que hi constin si estan associades amb dades de categoria especial (salut, infraccions administratives, ...), o de les dades de col·legiats identificats associades al sentit del vot exercit. Per al cas que en algun dels afectats concorrin circumstàncies especials que puguin alterar aquesta ponderació, és convenient garantir-los el dret a al·legar el què considerin oportú en defensa dels seus drets, i demorar l’execució de la resolució fins que hagi conclòs aquest tràmit i les al·legacions hagin estat valorades per la GAIP, preveient que puguin modificar l’abast de l’accés i determinar l‘exclusió total o parcial de les seves dades personals. Per tant, la Comissió ordena al Col·legi que traslladi aquesta Resolució a les persones afectades per l’accés, per tal que puguin, dins del termini de deu dies, manifestar a aquesta Comissió el que considerin oportú en defensa del seu dret a la protecció de dades. Tanmateix, cal que tinguin en compte que aquest tràmit no té per finalitat recollir el seu consentiment a l’accés –que no és imprescindible, com ja ha quedat establert, en estar legitimat per la legislació de transparència-, sinó permetre que puguin aportar i justificar circumstàncies específiques i desconegudes que tinguin la virtualitat de modificar la ponderació de drets realitzada i justificada en aquesta Resolució (per exemple, si estan amenaçades i l’accés pogués afectar a la seva seguretat). Paraules clau: Col·legi professional. Actes. Procés electoral. Funcions públi ques. Reclamació contra comunicació parcial de la informació. Límits. Protecció de dades personals. Trasllat de la Resolució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 248/2019, presentada contra el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de febrer de 2019 la persona reclamant s’identifica com un membre col·legiat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i demana a la Junta de Govern del Col·legi que se li faciliti una cita per a la consulta presencial de “totes les actes de la Junta Electoral de les passades eleccions de juny de 2018.” 3. El 20 de març de 2019 el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya dóna resposta a la sol·licitud anterior amb un escrit de la seva Secretària, comunicant l’enllaç web on es publica “la informació més rellevant” sobre el procés electoral interessat, argumentant que “Si com indica la normativa vigent la informació ja ha estat publicada, la resposta a la petició pot limitar-se a indicar al sol·licitant com pot accedir a ella” . Afirma també que “la consulta de totes les actes, en els termes exposats a la sol·licitud..., ha de tenir algun tipus de justificació concreta que el sol·licitant ha d’exposar i motivar, més si tenim en compte que el contingut de tota l’activitat desenvolupada per la Junta Electoral durant el procés electoral a la Junta de Govern 2018 està publicada al web col·legial i està a disposició de tots els col·legiats/des i en conseqüència, del mateix Sr. xxx” de manera que qualifica d”inexcusable la justificació concreti motivada de la petició” ; a més, incideix en què la cessió de dades personals que consten a les actes requeriria el consentiment exprés, informat i inequívoc de les persones afectades. Aquest escrit de resposta, signat per la Secretària de la Junta de Govern, no conté peu de recurs. 4. La Reclamació presentada al 12 d’abril de 2019 fa constar que “el núm. de les actes no hi figura”, i considera que s’ha aplicat una interpretació restrictiva de l’article 24 de la LTAIPBG. Assenyala, igualment, que per a presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública no li és necessària cap raó justificativa. Per aquestes raons, reclama la consulta de les actes de la Junta Electoral de les eleccions del juny de 2018. 5. El 30 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on exposi els antecedents de fet i fonaments en dret del seu posicionament i també que justifiqui, si s’escau, l’aplicació d’algun límit d’accés i la part de la informació sol·licitada que quedaria afectada. 6. El 15 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe jurídic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, del qual es desprenen els arguments següents en relació amb l’oposició del Col·legi a la reclamació: 6.1. Considera que la reclamació està mancada de contingut perquè la informació que es reclama “es a l’abast de tots els col·legiats a través de la publicació al web col·legial de tota l’activitat desenvolupada per la Junta electoral durant el procés electoral a la Junta de Govern 2018” i així li va fer constar en al resposta, recordant al reclamant-li que quan la informació ja estava publicada la resposta podia limitar-se a indicar com accedir a ella, i així s’havia fet, remetent a l’enllaç amb la secció del web corporatiu cop.cat: “eleccions-a junta-de-govern 2018). 6.2. Justifica haver demanat el motiu de la petició d’informació com a element de ponderació del límit relatiu ala protecció de dades personals i per a valorar la justificació del dany amb la finalitat de l’accés. 6.3. Considera que la reclamació porta implícit el reconeixement de què ja ha accedit ala informació i que fins i tot si es considerés que l’objecte de la reclamació depassa la informació publicada al web, el reclamant només especifica a la reclamació que vol saber el número de les actes. 6.4. Justifica que la indicació de la secció web on es publica informació del procés electoral substitueix vàlidament el lliurament de la informació. 6.5. Indica, igualment, la necessitat que el dany en la protecció de dades personals ha de ser proporcionat i necessari “(que no es pugui assolir la finalitat d’altra manera) i minimitzat (que no afecti dades que no són rellevants i només les imprescindibles per a les finalitats de l’LTAIPBG) i tot seguit afirma, sorprenentment i contradictòriament amb aquest argument, que les actes estaven publicades a l’espai web col·legial i que “per tant, la informació era a l’abast del sol·licitant sense necessitat d’exposar les dades personals contingudes a les actes davant tercers”. 7. El 21 de maig de 2019 la persona reclamant adreça un correu electrònic a aquesta Comissió per aclarir, a requeriment de la Comissió, que l’objecte de la reclamació és accedir a les actes de la Junta Electoral que es van aixecar durant tot el procediment a partir dels requeriments rebuts (i li consta que n’hi ha perquè ell mateix va fer requeriments i en té resposta de la Junta Electoral) i exclou de l’accés les actes que ja estan publicades al web, de convocatòria del procés i de tancament del procés, amb la proclamació de les votacions obtingudes de les candidatures. 8. El 28 de maig de 2019 la GAIP sol·licita al Col·legi, vistes les seves al·legacions (antecedent 6), que informi i es pronunciï sobre el següent: 8.1. Si la persona reclamant havia tingut accés a totes les actes, tal i com s’afirmava, o només a algunes (i a quines no). 8.2. Si les actes que es reclamaven estaven difoses al seu web, com s’afirmava, o si només ho estaven parcialment. 8.3. En relació amb l’oposició a l’accés a les dades personals, se li demanava que identifiqués les persones afectades (nom i càrrec) i fes constar si les havia fet el trasllat de la sol·licitud previst a l’article 31 LTAIPBG, i la tramesa de les al·legacions que n’hagués rebut. 9. El 30 de maig de 2019 la GAIP trasllada al Col·legi les al·legacions de la persona reclamant, que identifiquen com a objecte del seu interès les actes de la Junta diferents de la primera i darrera ja publicades, en especial aquelles en què es doni resposta als requeriments que va formular la pròpia persona reclamant. 10. El 5 de juny de 2019 la GAIP reitera a l’Administració la petició que es pronunciï sobre els punts que li havien estat requerits (antecedent 8) i li fa notar que, malgrat que el Col·legi reitera que ha donat satisfacció a la sol·licitud i que tota la informació està penjada al web, la persona reclamant insisteix en mantenir la reclamació en relació amb les actes que no s’hi troben publicades. I davant la discrepància entre les parts, la GAIP demana al Col·legi que aporti la còpia de la informació a la què havia facilitat l’accés, per tal que la Comissió pugui valorar-ho. 11. El 17 de juny de 2019 aquesta Comissió rep al·legacions del Col·legi contra les pretensions de la persona reclamant, així com la relació de terceres persones afectades per l’accés a les actes, identificades amb el nom i número de col·legiat. No s’informa, tanmateix, del càrrec que eventualment ostenten aquestes persones a la Junta, com es demanava, ni de si el Col·legi els ha traslladat la sol·licitud i reclamació perquè puguin fer al·legacions. Tampoc es respon directament a les preguntes sobre si les actes havien estat objecte de publicitat activa, com es deia a les al·legacions, per bé que es desprèn que l’espai web només publica la informació més rellevant, i fetes les comprovació, només hi apareixen dues actes: la de convocatòria del procés electoral, i la de proclamació de resultats. 12. El 26 de juny de 2019, la GAIP rep una comunicació electrònica del Col·legi responent als requeriments d’ampliació d’informació que li van ser notificats amb data 28 de maig de 2019 i 5 de juny de 2019, amb el següent contingut: “L’informe posa de manifest que la persona reclamant ha estat coneixedora – com la resta de col·legiats – del contingut essencial de les actes i acords, atès que van ser reproduïts al web del Col·legi, i estima l’accés de la persona reclamant al contingut de les actes, prèvia anonimització. L'enllaç a la pàgina web del Col·legi, on, encara ara, es pot veure tota la informació que la Junta Electoral va anar penjant durant el procés electoral a Junta de Govern 2018, i on quedaven reflectits els acords més important de la Junta Electoral que consten a les actes. També consten a les actes altres acords menys importants, de tràmit, o de resposta a qüestions concretes plantejades pels col·legiats, que la Junta Electoral no va considerar necessari la seva publicació: https://www.copc.cat/seccion/Eleccions ‐a‐Junta‐de‐Govern‐2018 Entenem que donem a així resposta al seu últim requeriment de data 25 de juny de 2019, doncs en l'enllaç es pot veure tota la informació i documentació publicada durant el procés electoral.” 13. El 25 de juny la GAIP trasllada aquesta darrera al·legació del Col·legi a la persona reclamant per tal que, en un termini de cinc dies, faci arribar les seves al·legacions i, en concret, manifesti si vol accedir a les actes amb les dades personals anonimitzades, o si en vol veure tot el contingut. 14. El 25 de juny aquesta Comissió requereix a l’Administració reclamada que, en el termini de deu dies, faci arribar les actes que, segons afirma, van estar publicades al web del Col·legi, a fi de que la Comissió pugui conèixer el seu contingut complet i en pugui valorar l’accés total o parcial, per part de la persona reclamant. El Col·legi no ha atès aquesta petició. 15. El 29 de juny 2019 la persona reclamant fa arribar noves al·legacions a la Comissió. L’escrit d’al·legacions posa de manifest que la persona reclamant vol accedir al contingut de les actes, sense anonimitzar. 16. El 2 de juliol de 2019 la GAIP sol·licita informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, de conformitat amb el què preveu l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i tot seguit comunica a les parts que amplia el termini per resoldre, d’acord amb l’article 33.7 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 17. El 16 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou que: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sol·licitada, respecte les persones que intervenen en el procés electoral en exercici de les seves funcions. Respecte a la resta de persones afectades, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir al nom i cognoms de les persones que composen les candidatures admeses i de les que hagin resultat escollides. En canvi, i a falta de major concreció, no resultaria justificat donar accés a categories especials de dades que hi puguin constar (art. 23 LTC), a informació d’altres incidències que puguin afectar les persones candidates o altres dades, com ara dades personals relacionades amb l’exercici del vot per part de les persones col·legiades.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 3.1.b LTAIPBG estableix que aquesta Llei és aplicable als col·legis professionals i a les corporacions de dret públic “en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques”. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri necessàries per fonamentar les seves resolucions. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions i han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. L’article 42.8 LTAIPBG preveu que la Comissió pugui sol·licitar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti informe sobre l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades, el qual serà preceptiu per al cas que l’Administració hagi fonamentat en aquesta protecció la desestimació total o parcial de l’accés, però no vinculant per al sentit de la resolució. L’article 34 RGAIP disposa que quan de l’expedient en resultin terceres persones afectades per al reclamació, hagin estat part o no del procediment d'accés, la Comissió els ha de traslladar la reclamació perquè puguin manifestar si estan d’acord amb seguir el procediment de mediació demanat per la persona reclamant, o al·legar el que estimin oportú per a la defensa dels seus drets o interessos, i que a per a aquesta finalitat, les administracions reclamades han de col·laborar amb la Comissió en la identificació i el trasllat material, en els termes, les condicions i els terminis fixats per la Comissió. 2. Sobre la submissió de les actes de la Junta Electoral del Col·legi professional al dret d’accés L’objecte de la sol·licitud és accedir (amb consulta presencial) a totes les actes de la Junta Electoral de les passades eleccions a Junta de Govern de juny de 2018. Els col·legis professionals només estan subjectes a les obligacions de transparència i garantia del dret d’accés en allò que afecta l’exercici de les funcions públiques del Col·legi (article 3.1.b LTAIPBG). Caldrà determinar, doncs, si les actes que es reclamen foment part d’aquesta esfera funcional pública sotmesa a l’LTAIPBG. La Junta de Govern és un dels òrgans de govern previstos a l’article 33 dels Estatuts del Col·legi (Resolució JUS/2261/2014, de 8 d’octubre), i l’article 52 dels Estatuts del Col·legi preveu la creació de la Junta Electoral com a l’òrgan encarregat de vetllar per la garantia democràtica del procés electoral. L’article 36 de la Constitució Espanyola deixa a reserva de llei la regulació de les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels col·legis, però determina que en tot cas la seva estructura interna i el funcionament dels col·legis professionals han de ser democràtics. D’aquesta previsió constitucional i del fet que les controvèrsies en relació amb la matèria electoral dels col·legis professionals estiguin subjectes a la jurisdicció contenciosa administrativa (i per tant, al Dret Administratiu) (STS de 3 de març, recurs 1177/2006, SSTJ de Madrid de 18 de novembre de 2018, rec. 866/20916, i d’11 de desembre de 2017, rec. 731/2017, entre moltes d’altres) n’ha derivat el criteri unànime dels òrgans de garantia del dret d’accés de considerar que els processos electorals dels col·legis professionals formen part de l’esfera pública i, com a tal, la documentació que s’hi relaciona pot ser objecte del dret d’accés i de les seves vies de garantia. Així, la Resolució del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno R/0477/2016, la Resolució de Consejo de Transparencia d’Aragó 10/2017, de 2 de maig; la Resolució del Consejo de Transparencia y Protección de Datos d’Andalusia 114/2019, de 10 d’abril, entre moltes d’altres, qu e segueixen el Criteri Interpretatiu del Consejo de Transparencia y Buen Gobierno CI 8/2015, de 12 de novembre, i les previsions de la “Guía de Transparencia y Acceso a la Información Pública a los Colegios Profesionales y demás Corporaciones de Derecho Público”, elaborada pel Consejo de Transparencia y Buen Gobierno i la Unión Interprofesional, on s’afirma categòricament que l’àmbit electoral dels col·legis professionals constitueix un dels àmbits materials sobre el què es pot projectar el dret d’accés a la informació pública, i abastaria “la información relativa al procedimiento electoral de la corporación de derecho público de que se trate, comprensiva de la información relacionada con el derecho de sufragio activo y pasivo; la convocatoria de elecciones; la presentación de candidaturas; la elaboración del censo electoral; la constitución de la mesa electoral y las facultades de su presidente; las papeletas; la forma de acreditar el voto; el voto por correo; el escrutinio; la elaboración del acta correspondiente; y, finalmente, la toma de posesión de los candidatos elegidos, con el límite derivado de la garantía de la protección de datos del artículo 15 de la LTAIBG en lo que concierne, a mero título ejemplificativo, el censo electoral” (“Guía de Transparencia y Acceso a la Información Pública a los Colegios Profesionales y demás Corporaciones de Derecho Público”, pàg. 15). D’acord amb el que s’ha exposat, cal concloure que les actes de la Junta electoral relatives al procediment d’elecció de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs del 2018 són informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, i en conseqüència, la reclamació és admissible ja que es planteja contra un col·legi professional per una actuació limitativa del dret d’accés a informació relacionada amb l’àmbit d’exercici de les seves funcions públiques. 3. Sobre l’accés a les dades personals que contenen les actes reclamades i el consentiment dels afectats L’argumentació del Col·legi ha estat erràtica en els motius de desestimació (incongruència de la reclamació, manca de justificació dels motius de l’accés, publicació prèvia de les actes al web, accés ja materialitzat) i ha variat la seva posició en relació amb l’accés fins a oferir, ja durant el procediment de reclamació, l’accés anonimitzat de les actes que es reclamen. Però, consultada la persona reclamant, no es dóna per satisfeta amb aquest accés anonimitzat i manifesta que manté la reclamació d’accedir al contingut íntegre de les actes. Per tant, caldrà que aquesta Comissió es pronunciï sobre allò que encara és objecte de controvèrsia entre les parts: l’accés a les dades personals que contenen les actes. Val a dir que els esforços d’aquesta Comissió per disposar d’aquestes actes i poder així valorar adequadament l’accés, han estat estèrils, perquè el Col·legi no les hi ha lliurades. Tampoc ha informat del trasllat de la sol·licitud als tercers afectats, de manera que, pel que sembla, no els ha permès ser part del procediment, malgrat que insisteix en la necessitat que es compti amb el seu consentiment exprés. Aquest consentiment exprés dels afectats no és, com es fonamentarà seguidament, exigit per la legislació de transparència per legitimar l’accés; però en canvi, el trasllat als afectats sí que és requerit per l’article 30.1 LTAIPBG i per l’article 34.1bis RGAIP, i el Col·legi l’hauria d’haver realitzat en la tramitació de la sol·licitud, i durant la tramitació de la reclamació, a requeriment de la GAIP, per conèixer si existien condicions específiques i particulars en algun dels afectats per fer variar la ponderació general entre el dret a la protecció de dades personals i el dret d’accés. Efectivament, la subjecció i condicionament de l’accés al consentiment previ, informat i exprés dels afectats que invoca el Col·legi no és exigible en aquest procediment, ja que en la cessió de dades personals de resultes de l’exercici del dret d’accés, el títol legitimant de la cessió no és el consentiment, sinó l’habilitació de la cessió per una norma amb rang legal. Així es desprèn de l’article 6.1 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de les dades personals (en endavant, RGPD), que estableix que per a que un tractament de dades personals sigui lícit cal comptar amb una base jurídica que legitimi aquest tractament, i aquesta base jurídica legitimant tant pot ser el consentiment de la persona afectada (6.1.a RGPD), com qualsevol altra de les circumstàncies que s’hi preveuen, entre les quals, que “el tratamiento es necesario para el cumplimiento de una obligación legal aplicable al responsable del tratamiento” (6.1.c RGPD). Per tant, si existeix una obligació legal de l’Administració de cedir dades personals, aquesta cessió serà lícita, a condició que, com recorda l’article 6.3 RGPD, estigui expressament prevista per una norma amb rang de llei, que n’haurà de regular la finalitat i les condicions. Així ho recull també l’article 8 de Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Així doncs, el consentiment només és una de les bases jurídiques previstes per legitimar el tractament o cessió de dades personals, i en cap cas és requisit exigible si una norma amb rang de llei obliga a l’Administració a tractar o cedir les dades personals. En el cas de l’accés a dades personals que conté la informació pública, la norma legal legitimant és l’LTAIPBG, que en el seu article 18.2 estableix l’obligació legal de les administracions i ens obligats per l’article 3 LTAIPBG, entre els quals, els col·legis professionals (article 3.1.b LTAIPBG) de facilitar i garantir a la ciutadania el seu dret d’accés a la informació pública. Cal rebatre, doncs, l’argumentació del Col·legi perquè, com ha quedat justificat, la cessió de dades personals que comporta l’accés a la informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés no requereix del consentiment exprés, informat i previ de l’afectat, sinó que, en aquest cas, la licitud de la cessió deriva de l’obligació legal del Col·legi de permetre l’accés a la seva informació pública, i només resta condicionat a què s’adeqüi a la finalitat i condicions d’accés establerts a la llei de transparència, en els articles 23 i 24 LTAIPBG, que seguidament s’analitzaran. L’article 23 LTAIPBG estableix un règim general d’exclusió de l’accés a les dades especialment protegides, o de categoria especial en la terminologia de l’article 9 RGPD (salut, creences, ideologia, religió, vida sexual, origen racial i les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives), tret que la persona sol·licitant aporti el consentiment exprés de la persona afectada. És l’únic cas en què el consentiment de la persona afectada resulta requisit per a l’accés. De la seva banda, l’article 24.1 estableix un règim general d’accés a les dades merament identificatives del personal al servei de les administracions públiques, que suposa, si no concorren causes especials, la presumpció legal de prevalença del dret d’accés a la identificació (nom i cognoms, i càrrec) de les persones que tenen relació amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de les administracions. Finalment, l’apartat 2 del mateix article 24 disposa que, per a la resta de dades personals (ho serien les dades identificatives dels col·legiats que apareguin a les actes reclamades) cal ponderar l’accés casuísticament, d’acord amb uns criteris que estableix l’article 24 a títol enunciatiu i no limitatiu, i que no són aplicables al cas, i en general, amb els altres drets i interessos legítims confrontats, d’acord amb el test del dany i la ponderació de l’interès públic en la divulgació de la informació (preàmbul de la Llei bàsica estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE) i de manera proporcional amb la finalitat de protecció de les dades personals i la finalitat de l’accés. El Col·legi admet que cal fer aquesta ponderació de drets (i, per tant, indirectament estaria admetent també que el consentiment dels afectats no podria ser un requisit per a la cessió), i de fet, justifica el fet d’assenyalar la mancança de fonamentació o motivació de la sol·licitud d’accés precisament en la necessitat de disposar d’informació sobre la finalitat de l’accés, com a element ponderatiu. Certament, la motivació o justificació en l’exercici del dret d’accés no és un requisit del procediment, per expressa disposició de l’article 18 LTAIPBG, tal i com assenyala la persona reclamant, però no és menys cert que aporta elements de ponderació valuosos, com argumenta el Col·legi. En tot cas, si no s’aporten elements específics relacionats amb la finalitat de l’accés, cal atribuir-li la finalitat genèrica de control ciutadà i retiment de comptes des poders públics, establerta a la legislació de transparència, al seu article 1.2 LTAIPBG: “La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”, aixi com en el seu preàmbul, punt 9: “Amb aquesta llei, en definitiva, es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, dels elements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions i dels motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta. La transparència i el dret d’accés a la informació pública es consoliden, així, com a eines determinants del control social de l’Administració i de la seva activitat, en benefici d’una major qualitat democràtica.” El cert és, però, que el Col·legi no va realitzar aquesta ponderació de drets ni la va justificar en la seva decisió, sinó que simplement va argumentar que la informació ja estava publicada i, per tant, que podia vàlidament substituir-se la resolució administrativa sobre l’accés per la indicació de l’enllaç on consultar la informació, cosa perfectament adequada a l’article 34.8 LTAIPBG, a condició de que no es limiti ni restringeixi la informació que s’ha sol·licitat. Altrament, encara que la limitació sigui parcial, cal una resolució expressa de l’òrgan competent, d’acord amb l’article 32 LTAIPBG, motivant i justificant la part desestimada. Tal i com sembla deduir-se després dels diversos requeriments d’informació fets al Col·legi, la informació que es publicava al web no satisfeia de manera completa i total la sol·licitud d’accés. Contenia, en paraules del Col·legi, la informació “mes rellevant” -a criteri, lògicament, del propi Col·legi- però no oferia accés a cap altra acta de la Junta electoral més que a la que convocava el procés electoral i la que en proclamava els resultats. Per tant, amb independència de si la selecció d’informació per difondre al web contenia, efectivament, la informació més rellevant del procés, el cert és que clarament no era adient amb la sol·licitud d’accés, que demanava totes les actes, i mai s’ha negat per part del Col·legi que, a banda de les dues publicades d’inici i final del procés electoral, existeixin altres actes, com defensa la persona reclamant. Per tant, la comunicació de l’enllaç web on es publica la informació del procés electoral satisfeia només de manera parcial la sol·licitud, i per això, corresponia haver formalitzat aquesta estimació parcial amb una resolució motivada, dictada per l’òrgan competent, d’acord amb l’article 32 LTAIPBG i notificada a la persona reclamant amb indicació de les vies de recurs i de reclamació. D’altra banda, en relació als límits aplicables a l’accés, sembla clar que l’únic que podria restringir l’accés a les actes és el relatiu a la protecció de dades personals, i ja hem vist que l’accés a aquestes dades no requereix, com fonamenta el Col·legi, del consentiment exprés, sinó de la ponderació dels drets en joc. En aquest sentit, i pel que fa a l’element ponderatiu relatiu a la finalitat de l’accés, si no es manifestava en la sol·licitud, sí que la persona reclamant el va expressar clarament en el procediment de reclamació, a requeriment de la GAIP, i no és altra que accedir a les actes en què la Junta Electoral va valorar els requeriments propis del reclamant. El Col·legi podia, igual que va fer la GAIP, demanar al reclamant que li especifiqués la finalitat de l’accés, si realment ho desconeixia i no li resultava deduïble de l’actuació de la persona reclamant durant el procés electoral. En tot cas, és en aquest sentit que cal interpretar la referència que la persona reclamant fa a que les actes penjades (la de convocatòria del procés i la de publicació dels resultats) no estan numerades, de manera que no permeten deduir a simple vista de la numeració que entre ambdues n’hi ha d’altres, que precisament són les que reclama, en què es reflecteixi el tractament que la Junta Electoral ha fet de les incidències en el procés electoral a les què feien referència els requeriments de la persona reclamant. En tot cas, la invocació del dret a la protecció de dades que fa el Col·legi com a justificació de la desestimació a l’accés a les actes (complementària a l’al·legació de què ja s’haurien difós al web, cosa que, si és certa, comportaria un règim d’exposició de les dades personals molt més considerable que el de l’accés amb vista que es desestima), sembla més orientada a impedir l’accés a les actes que a la preservació de drets de tercers afectats, perquè el cert és que, si realment la voluntat del Col·legi era preservar-los, el que hauria estat adient i útil és que els permetés participar en el procediment per exercir el seu dret de defensa dels seus interessos o, eventualment, el dret d’oposició a l’accés. L’article 31.1 LTAIPBG obligava el Col·legi a fer-ho de motu proprio en la tramitació de la sol·licitud d’informació, i aquesta mateixa Comissió li va demanar, des del mateix moment de notificar-li la reclamació, que els identifiqués als efectes del trasllat. Però no consta que el Col·legi els hagi donat audiència, i solament, després de diversos requeriments de la GAIP, ha identificat nominalment i amb el número de col·legiat a les onze persones que apareixen a les actes, sense facilitar el càrrec o posició en què hi actuen, com se li havia requerit, ni permetre a la GAIP l’examen directe de les actes, també requerit per la GAIP per ponderar acuradament l’accés. En aquestes condicions, la GAIP va demanar a l’APDCAT que informés sobre l’adequació de l’accés reclamat a la normativa de protecció de dades personals, i la posició de l’APDCAT es recull en el seu informe IAI 37/2019, que també ha hagut de dictaminar a cegues, sense poder examinar les actes objecte de reclamació. Així ho expressa l’APDCAT: “Als efectes que interessen, algun d’aquests actes pot no incorporar dades de caràcter personal (per exemple, un acord sobre el disseny de les paperetes -art. 55 Estatuts- o sobre la possibilitat d’exercir el vot per correu o el vot electrònic -art. 56 Estatuts-, etc.). En aquest cas òbviament no hi hauria cap impediment des del punt de vista de la normativa de protecció de dades personals per a facilitar l’accés al col·legiat. De la documentació que consta a l’expedient, no es desprèn ni es pot contrastar quin és el contingut íntegre i concret de les actes sol·licitades, que són totes les relatives al procés electoral, com explicita el reclamant. (...) En aquest sentit, en cas que hi hagués informació especialment protegida de la recollida a l’article 23 de l’LTC sobre alguna de les persones afectades (qüestió que aquesta Autoritat desconeix atesa la informació disponible), com per exemple la informació sobre la pèrdua de la condició de persona col·legiada per causa de sancions disciplinàries que no comportin amonestació i que puguin afectar el dret de sufragi actiu o passiu dels candidats (art. 16 en connexió amb art. 51 Estatuts), l’accés a aquestes dades hauria de ser denegat, llevat que es disposi del consentiment de les persones afectades. (...) Pel que fa a aquells punts de l’ordre del dia que es recullin a les actes sol·licitades, relatives al procés electoral en qüestió, vistos els termes en què es formula la sol·licitud, en principi, tot i que es desconeix quin és el contingut d’aquestes parts o punts de l’acta, sembla previsible que hi hagi dades com el nom i cognoms de les persones candidates, sense que es pugui descartar altres tipus de dades, relacionades amb diferents incidències que hagin pogut afectar el procés electoral. També hi podria haver en les actes reclamades, dades relacionades amb les persones que participen en l’organització del procés electoral. Així, d’acord amb el Títol VI dels Estatuts del Col·legi, que regula el procés electoral del Col·legi, es previsible que aquestes actes continguin, entre d’altres, les dades dels membres dels òrgans de govern o del Col·legi que intervenen en exercici de les seves funcions, com seria el cas dels interventors (article 59 dels Estatuts), dels membres que formen de la mesa electoral (article 54 dels Estatuts), la designació de les persones que intervenen en el control i escrutini de la votació (article 58 dels Estatuts), entre d’altres. En aquest cas, es tractaria de dades identificatives (nom i cognoms i càrrec) com a membres intervinents en exercici de les seves funcions. Per tant, a la vista del que estableix l’article 24.1 de l’LTC no hi hauria impediment des de la perspectiva del dret a la protecció de dades en facilitar aquestes dades identificatives d’aquestes persones intervinents en el procés electoral. Dit això, pel que fa a l’accés a la resta d’informació personal de qualsevol altra persona que resulti identificada en les actes del procés electoral, per exemple els candidats, requereix una ponderació prèvia entre els diferents interessos en joc, prevista en l’article 24.2 de l’LTC. Així, pel que fa a les persones candidates les actes poden contenir, entre d’altres, dades sobre la identificació d’aquestes persones i la seva pertinença a una determinada candidatura, sobre els requisits per a ser candidat, sobre els motius de l’exclusió d’una candidatura o d’una persona candidata, sobre la proclamació de la candidatura escollida i presa de possessió o sobre les causes de cessament dels membres de la Junta de Govern. Des del punt de vista del dret a la protecció de dades, es considera que s’hauria de facilitar l’accés a aquella informació personal inclosa en les actes que resulti imprescindible per assolir l’objectiu de controlar que l’actuació i l’organització del Col·legi siguin democràtics, com ara la identitat dels candidats i de la composició de les noves Juntes de Govern. (...) De tot això es desprèn que en principi no hi hauria inconvenient que li sigui facilitat al reclamant l’accés a l’acta que reflecteixi l’escrutini dels vots en general (de forma agregada) i en tot cas desglossats el número de vots que s’han realitzat. Ara bé, en cap cas es pot donar accés a les dades identificatives (nom i cognoms, la signatura, el número de col·legiat o el DNI dels votants), independentment del mètode que hagin utilitzat per votar, atès que el vot és secret (art. 51 Llei 7/2006). (...) Conclusions La normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la informació sol·licitada, respecte les persones que intervenen en el procés electoral en exercici de les seves funcions. Respecte a la resta de persones afectades, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir al nom i cognoms de les persones que composen les candidatures admeses i de les que hagin resultat escollides. En canvi, i a falta de major concreció, no resultaria justificat donar accés a categories especials de dades que hi puguin constar (art. 23 LTC), a informació d’altres incidències que puguin afectar les persones candidates o altres dades, com ara dades personals relacionades amb l’exercici del vot per part de les persones col·legiades “. Aquesta ponderació la fa l’APDCAT aplicant al cas la finalitat genèrica de la transparència i del dret d’accés al cas, de retiment de comptes i escrutini de la ciutadania, que traslladat al cas que es resol comportaria el control de què el procés electoral s’ha adequat a les normes i a les regles democràtiques. Però és que, més específicament, la persona reclamant ha concretat en el procediment de reclamació que la seva finalitat és consultar les actes en què es van tractar per la Junta Electoral els seus propis requeriments, donant per materialitzat correctament l’accés a les dues actes que consten publicades al web del Col·legi (l’acta que acorda la convocatòria del procés electoral, i l’acta que en proclama els resultats). D’acord amb aquesta finalitat especifica, i bo i desconeixent l’assumpte concret de què es tractava i la posició del reclamant en el procés electoral (si era candidat, o un col·legiat amb dret a vot), és perfectament previsible que els requeriments que plantejava a la Junta Electoral fessin referència a les condicions de participació dels candidats o de votació dels col·legiats en aquell procés electoral, o a presumptes irregularitats del mateix que podien alterar la igualtat de participació dels candidats. Essent així, la persona reclamant tindria, a més de l’interès genèric en el control democràtic de la institució (com a col·legiat o fins i tot com a candidat, si és el cas), un interès particular i directe en la comprovació de l’adequat tractament i resolució dels seus requeriments, que cal protegir. D’acord amb l’expressat, s’estima l’accés de la persona reclamant a les actes de la Junta Electoral que existeixin entre les dues publicades (la que acorda convocar el procés electoral a la Junta de Govern, i al que en proclama els resultats), prèvia eliminació de les dades personals que hi constin si connecten una persona identificable amb dades de salut, origen racial, comissió d’infraccions o qualsevol altra categoria de dades especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG, o si permeten associar una persona identificada amb el sentit del vot emès en aquell procé s electoral. L’accés es realitzarà amb consulta presencial de les actes, tal i com va sol·licitar la persona reclamant. Per al cas que no existeixi cap altra acta entre els dues publicades, el Col·legi no farà constar expressament i per escrit a la persona reclamant. 4. Sobre el trasllat als afectats Com resulta dels antecedents, el Col·legi no ha realitzat el trasllat als afectats, de manera que, a falta d’al·legacions que puguin aportar informació específica de cada cas, la Comissió ha ponderat i estimat el dret d’accés a les actes, en els termes i condicions determinats en el FJ anterior, d’acord amb les previsions dels articles 23 i 24 LTAIPBG i valorant el dany al dret a la protecció de dades personals dels afectats genèric i previsible. Tanmateix, per al cas que en algun dels afectats concorrin circumstàncies especials que puguin alterar aquesta ponderació, és convenient garantir-los el dret a al·legar el què considerin oportú en defensa dels seus drets, i demorar l’execució de la resolució fins que hagi conclòs aquest tràmit i les al·legacions hagin estat valorades per la GAIP, preveient que puguin modificar l’abast de l’accés i determinar l‘exclusió total o parcial de les seves dades personals. Per tant, la Comissió ordena al Col·legi que traslladi aquesta Resolució a les persones afectades per l’accés, per tal que puguin, dins del termini de deu dies, manifestar a aquesta Comissió el que considerin oportú en defensa del seu dret a la protecció de dades. Tanmateix, cal que tinguin en compte que aquest tràmit no té per finalitat recollir el seu consentiment a l’accés –que no és imprescindible, com ja ha quedat establert, en estar legitimat per la legislació de transparència-, sinó permetre que puguin aportar i justificar circumstàncies específiques i desconegudes que tinguin la virtualitat de modificar la ponderació de drets realitzada i justificada en aquesta Resolució (per exemple, si estan amenaçades i l’accés pogués afectar a la seva seguretat). La GAIP valorarà aquestes al·legacions i comunicarà al Col·legi si, de resultes d’alguna d’elles, esdevé necessari excloure-les de l’accés. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’ agost de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 248/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a consultar les actes reclamades de la Junta electoral en relació amb el procés d’elecció de la Junta de Govern del Col·legi del 2018, prèvia eliminació de les dades identificatives de persones físiques si hi consten associades a dades de salut, relatives a la comissió d’infraccions administratives, o altres previstes a l’article 23 LTAIPBG, o si permeten connectar una persona identificada amb el vot concret emès en el procés electoral, i sens perjudici de l’exclusió d’altres dades personals si, de resultes del trasllat a les persones afectades, la GAIP en declara la prevalença. Per al cas que no existeixi cap acta entre l’acta de la Junta Electoral entre les dues publicades al web (de convocatòria del procés i de proclamació de resultats), caldrà que el Col·legi ho manifesti de forma expressa i escrita. 2. Requerir al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que, dins del termini de deu dies, traslladi aquesta Resolució a les persones afectades per l’accés a les actes, emplaçant-les a presentar davant la GAIP les al·legacions que considerin oportunes en defensa del seu dret, d’acord amb el FJ3. El Col·legi ha d’acreditar immediatament l’evidència del trasllat. 3. Requerir al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya a facilitar l’accés presencial a aquestes actes dins dels deu dies següents a què hagin transcorreguts quinze dies des que va realitzar el darrer trasllat. Abans de materialitzar l’accés, el Col·legi demanarà a la GAIP si, de resultes del tràmit de trasllat, n’ha de resultar exclosa alguna informació. 4. Requerir al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 248/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.