Acceso a información sobre dotaciones económicas y justificación de gastos de los grupos políticos municipales del Ayuntamiento de Cervelló

Resolució 339/2018, de 21 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 248/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Cervelló Informació reclamada: Quantitat per any percebuda per cada grup polític des de l’any 1985. Desglossament i factures de les despeses dels grups. Justificants de recepció dels portaveus. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: Les aportacions que les corporacions locals fan als seus grups polítics per al seu funcionament tenen naturalesa subvencional, tot i que no estiguin sotmeses al règim jurídic general de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. El desglossament i la justificació de la despesa feta amb càrrec a les subvencions als grups polítics municipals s’ha de considerar informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, encara que no estigui materialment a mans dels òrgans municipals sinó dels grups polítics, considerant que el Ple té la potestat d’exigir-la i obtenir-la dels grups municipals, per habilitació expressa de l’article 73 LBRL, i que aquests grups polítics són part de l’Ajuntament. Tanmateix, considerant que l’existència de la informació és requisit per a què pugui projectar-s’hi el dret d’accés, per al cas que la documentació justificativa o factures no s’hagin conservat adequadament, i en especial, en el cas de mandats anteriors, l’accés no es podrà materialitzar i caldrà que el grup ho faci constar de manera expressa.  Quant a l ’interès públic en la divulgació i accés a aquesta informació, resulta innegable que conèixer l’ús i la finalitat que dóna cada grup municipal als fons públics que rep constitueix informació rellevant des del punt de vista de la transparència de la gestió dels recursos públics i, particularment, de les persones que han estat elegides per representar a la ciutadania.  Igualment, cal tenir en compte altres consideracions relacionades amb l’interès públic en la difusió d’aquesta informació i la seva rellevància per a la finalitat de la transparència, com ho és el fet que aquestes subvencions estiguin excloses dels mecanismes de control intern ordinaris, ja que d’acord amb l’article 4 LGS, a les subvencions als grups polítics municipals no els és d’aplicació el procediment general de gestió i justificació de les subvencions concedides per les administracions públiques que s’hi regula als articles 29 i següents, i per tant, la intervenció municipal ordinàriament les exclou de l’àmbit de la seva fiscalització, restant així el seu control intern exclusivament a mans del Ple de l’Ajuntament (art. 73 LBRL), que molt sovint no l’exerceix; addicionalment, és rellevant considerar que en el procés de presa de decisió en relació amb l’import a percebre hi participen els propis grups que en seran els beneficiaris, la qual cosa afegeix interès en la transparència del procés de presa de decisió de cara al retiment de comptes a la ciutadania.  El límit relatiu a la protecció de dades personals no determina l’exclusió de l’accés a les factures, sinó solament una restricció parcial en el cas de les dades personals de terceres persones alienes al grup polític que hi apareguin. Per tant, no s’han d’eliminar les dades personals de regidors i regidores de la documentació justificativa de la despesa i de la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a electe local -especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència- i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la. Les dades personals de terceres persones físiques alienes al grup polític s’hauran d’anonimitzar de les factures i altra documentació justificativa de les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Això sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés en un altre cas concret, si queda prou justificat. Si els portaveus no van signar rebuts en rebre les aportacions, s’ha de desestimar parcialment la reclamació en aquesta part, per manca d’objecte, en ser informació inexistent. Contràriament, si existeix aquesta documentació i és a mans de l’Administració, s’ha de considerar informació pública a la qual la persona reclamant té dret d’accés, sense que les dades personals del portaveu o de l’interventor, si hi figuren, hagin de ser anonimitzades, considerant que hi actuen en exercici de les seves funcions públiques. Atès que els grups polítics de les Corporacions locals no tenen personalitat jurídica pròpia, l’Administració obligada a donar compliment d’aquesta Resolució és l’Ajuntament de Cervelló, que s’haurà de proveir de la informació que no estigui a les seves mans requerint-la als grups de la manera i pel procediment que consideri adient, tenint en compte, en tot cas, que el contingut d’aquesta Resolució no vincula l’Ajuntament a exercir la facultat de control intern per part del Ple prevista a l’article 73.3 LBRL, ni té cap efecte en aquest àmbit. Paraules clau: Ajuntament. Grups municipals. Subvencions. Factures. Reclamació contra silenci. Informació pública. Informació inexistent. Trasllat. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 4 de juliol de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 248/2018, contra l’Ajuntament de Cervelló, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant declina seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 2. La sol·licitud d’informació que ara es reclama, de data 24 de maig de 2018, tenia per objecte la informació següent: - “Quantitat per any percebuda per cada grup, des de la data en que s’aprova subvencionar als grups polítics segons la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, que tinguin emmagatzemades en els seus arxius informatitzats fins a finals de l’any 2017. - Desglossament de les despeses per any i justificació amb factures incloses, del destí dels diners públics percebuts per cadascun dels grups polítics d’aquesta entitat des dels anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017. - Tanmateix, es demana còpia del document acreditatiu o justificant de cada portaveu del grup, conforme ha rebut la quantitat anual assignada.” 3. El 10 de juliol de 2018, la GAIP comunica a la persona reclamant que s’admet provisionalment a tràmit la reclamació, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 18 de juliol de 2018, la GAIP comunica a l’Administració reclamada la presentació d’aquesta reclamació i li demana que, dins del termini de quinze dies, li trameti l’expedient i un informe jurídic en què es fonamenti el seu posicionament en relació amb l’accés reclamat. Igualment, demana a l’Ajuntament de Cervelló que, d’acord amb l’article 34.1bis RGAIP, notifiqui als grups afectats la presentació de la reclamació, per tal que puguin formular-hi al·legacions. Aquest escrit especifica que l’Ajuntament ha d’informar a la GAIP tan bon punt hagi practicat els trasllats sol·licitats, fent-ne arribar la documentació acreditativa. 5. El 5 d’octubre va tenir entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Cervelló. De l’informe es desprèn que l’Ajuntament va acordar per Decret 1459/2018 la incoació d’expedient relatiu a la Reclamació número 248/2018 i “Traslladar als grups polítics municipals actualment constituïts segons l’acord del Ple municipal adoptat en sessió ordinària de data 16 de juliol de 2015 M’Estimo Cervelló PSC-CP, Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Cervelló, Grup Municipal de Convergència i Unió (CiU) de Cervelló, Grupo Municipal CSP Cervelló Ahora sí se Puede i Grup Municipal Ciutadans Cervelló (C’s) l’escrit presentat per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública en data 18 de juliol de 2018, amb registre general d’entrada de documents E/002271-2018, relatiu a la Reclamació núm. 248/2018, perquè en el termini màxim de deu dies puguin manifestar el seu acord a seguir el procediment amb mediació o, si escau, presentar, si ho consideren oportú, les al·legacions o els documents que estimin oportuns en defensa dels seus drets o interessos, en aplicació d’allò disposat per l’article 34.1 i 1 bis del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública”. L’informe també fa constar que els següents grups municipals perceptors de dotacions econòmiques durant els anys 2013 a 2017 ja no tenen representació a la corporació: “Progrés Municipal/PSC-PM, Grup Municipal Iniciativa per Catalunya i Partido Popular Catalunya Cervelló”. 6. El 18 d’octubre va tenir entrada a la GAIP un correu electrònic de l’Ajuntament de Cervelló que aportava les evidències de la notificació de la reclamació, amb data 5 d’octubre, als grups municipals següents: M’estimo Cervelló PSC CP, Esquerra Republicana de Catalunya de Cervelló, Convergència i Unió (CIU) de Cervelló, Ciutadans Cervelló (C’s) i Cervelló Ahora sí se puede. 7. A data d’aquesta Resolució, la GAIP no ha rebut al·legacions dels grups municipals. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i per l’RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació. La sol·licitud que ara es reclama demana accedir a tres tipus d’informació: a) Les aportacions fetes per l’Ajuntament als grups polítics des de l’aprovació de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, de bases del règim local, que les va preveure. Les aportacions econòmiques als grups polítics o grups municipals estan regulades a l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), que preveu que se’ls assigni una dotació econòmica composada d’un tant fix comú per a tots els grups, i una quantitat variable en funció del nombre de regidors que en són membres. En la mateixa línia, l’article 50.8 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) fa referència a aquest caràcter finalista en establir que “el municipi, d’acord amb el Reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques.” La sol·licitud demanava conèixer els imports que, des d’aquesta primera regulació legal del 1985, l’Ajuntament hagi concedit anualment als grups polítics. No hi ha dubte que aquesta informació és pública i rellevant des del punt de vista de la transparència, i que ha de ser plenament accessible, considerant que l’LTAIPBG preveu que l’activitat subvencional de les Administracions ha de ser objecte de publicitat activa (article 15 LTAIPBG). En aquest sentit, cal tenir en compte que les aportacions que les corporacions locals fan als seus grups polítics per al seu funcionament tenen naturalesa subvencional, tot i que no estiguin sotmeses al règim jurídic general de la  Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), tal i com s’argumenta abastament en la Resolució 6/2018, de 22 de gener, FJ6, d’aquesta Comissió, i successives recaigudes en aquesta matèria, així com en el Criteri 1/2018. La recopilació d’aquesta informació, a més, no sembla que hagi de revestir cap dificultat, màxim considerant que la persona reclamant limita la sol·licitud a aquella informació “que es tingui emmagatzemada en als seus arxius informatitzats”. b) Desglossament de la despesa anual realitzada pels grups polítics amb càrrec a les aportacions rebudes de l’Ajuntament durant els anys 2013, 2014, 2015, 2016 i 2017, i factures. L’article 73.3 LBRL estableix que els grups municipals han de dur una comptabilitat específica de les aportacions que reben de l’Ajuntament per a les seves despeses de funcionament, i que l’han de tenir a disposició del Ple, que els la pot requerir en qualsevol moment. Es tracta d’un mecanisme de control intern de les subvencions específic i diferenciat del que genèricament es preveu a l’LGS per a la resta de subvencions atorgades per l’Ajuntament. L’informe de l’Ajuntament no deixa cap mena de constància sobre si el Ple ha fet ús efectivament d’aquesta facultat de control, en quin cas aquesta comptabilitat específica dels grups relacionada amb la despesa realitzada amb càrrec a les aportacions rebudes s’hauria incorporat a l’arxiu municipal com a documentació relacionada amb l’ordre del dia del Ple (o de la Comissió de Comptes si se li ha delegat la competència) en què es tractés. Tampoc ha informat sobre si la regulació interna municipal preveu algun mecanisme de justificació ordinària d’aquestes subvencions davant de la Intervenció, com han fet algunes Corporacions Locals, en quin cas la comptabilitat o justificació de la subvenció també s’hauria incorporat al cabal documental dels òrgans de l’Ajuntament. Per al cas de que no s’hagi donat cap dels supòsits anteriors, la informació romandrà a mans dels grups polítics municipals, però ha d’existir i s’ha de conservar, almenys la del mandat actual, considerant que el Ple té la facultat de reclamar-la en qualsevol moment i que els grups tenen l’obligació legal de mantenir-la actualitzada. El dret d’accés es projecta, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, sobre tota la informació “elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. D’acord amb aquesta definició legal, els únics requisits perquè pugui considerar-se que la informació relacionada amb la justificació de la despesa feta pels grups polítics municipals amb càrrec a les subvencions rebudes és informació pública, és que sigui preexistent a la sol·licitud i que estigui “en poder” de l’Administració com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Comprovarem, seguidament, que es compleixen tots dos. En primer lloc, com es deia anteriorment, cal presumir la preexistència de la informació en relació amb la sol·licitud d’accés, considerant que l’article 73.3 LBRL estableix l’obligació dels grups polítics de portar una comptabilitat específica d’aquestes subvencions que han de mantenir actualitzada a disposició del Ple, i pressuposant que els grups municipals compleixen adequadament amb aquesta obligació legal. Per tant, la informació reclamada no s’hauria d’elaborar arran de la petició i s’haurien de conservar adequadament  les factures i altres comprovants de les despeses realitzades, almenys del mandat en curs. Quant a que la informació estigui en poder de l’Administració, no hi ha dubte que així és si s’ha incorporat als arxius municipals, però també s’acompliria per al cas que romangui a mans dels grups per la inactivitat del Ple en el seu control o la imprevisió de la normativa interna d’un procediment ordinari de justificació. I això perquè, en definitiva, els grups polítics municipals no són una cosa diferenciada de l’Ajuntament, sinó que en són part. La Resolució 6/2018, de 22 de gener, ja s’hi va pronunciar, establint que els grups polítics municipals no tenen una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament –a diferència dels partits polítics- sinó que són una fórmula organitzativa pensada per facilitar la relació dels electes d’una mateixa llista electoral amb els òrgans municipals. Això no és contradictori amb el fet que puguin disposar d’un NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet que són obligats tributaris, d’acord amb l’article 35.2. de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. Aquesta manca de personalitat jurídica diferenciada portava a que s’afirmés en la Resolució 6/2018, de 22 de gener, que difícilment es pot considerar els grups municipals com entitats alienes als ajuntaments; “són” ajuntament, i com a tals, estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, i res justificaria que el control i l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestionen els òrgans municipals. D’acord amb l’exposat, tant si el Ple, la Comissió de Comptes, la Intervenció o qualsevol altra òrgan de la Corporació ha rebut la informació relativa a la despesa realitzada amb càrrec a aquestes subvencions, com si no ho ha fet, la informació reclamada és informació pública ja que és a mans dels grups polítics, que són part de l’Ajuntament. I fins i tot si consideréssim els grups municipals com a ens aliens a l’Ajuntament, hauríem de concloure igualment que la informació que és a les seves mans és informació pública, tenint en compte que el Ple té la facultat d’exigir-la, d’acord amb l’article 73.3 LBRL. Efectivament, l’article 2.b LTAIPBG parla d’informació “en poder” i no pas “en possessió” de l’Administració. La possessió és una noció que fa referència a la disponibilitat material de la informació, mentre que “en poder” va més enllà de la possessió i abasta també la informació que no és materialment a mans de l’Ajuntament, però que l’Ajuntament té potestat o poder jurídic per exigir que li sigui lliurada, com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Aquest poder li és atribuït clarament al Ple per l’article 73.3 LBRL i, si escau, per la normativa local interna que reguli el procediment de justificació. En conseqüència, cal concloure que el desglossament i la justificació de la despesa feta amb càrrec a les subvencions als grups polítics municipals s’ha de considerar informació pública sobre la què es projecta el dret d’accés, encara que no estigui materialment a mans dels òrgans municipals sinó dels grups polítics, considerant que el Ple té la potestat d’exigir-la i obtenir-la dels grups municipals, per habilitació expressa de l’article 73 LBRL, i que aquests grups polítics són part de l’Ajuntament. Tanmateix, considerant que l’existència de la informació és requisit per a què pugui projectar-s’hi el dret d’accés, per al cas que la documentació justificativa o factures no s’hagin conservat adequadament, l’accés no es podria materialitzar i caldrà que el grup ho faci constar de manera expressa. Un cop determinat que la informació que es reclama, pel que fa al desglossament de despeses dels grups i factures, és informació pública, caldrà veure si concorre algun límit que pugui restringir l’accés i ponderar-ho amb l’interès públic que pugui tenir aquesta informació per a la finalitat de control ciutadà i retiment de comptes de les Administracions i dels càrrecs públics que persegueix la transparència. Pel que fa a aquest darrer aspecte -l’interès públic en la divulgació i accés a aquesta informació-, resulta innegable que conèixer l’ús i la finalitat que dóna cada grup municipal als fons públics que rep constitueix informació rellevant des del punt de vista de la transparència de la gestió dels recursos públics i, particularment, de les persones que han estat elegides per representar a la ciutadania. Així ho ha considerat aquesta Comissió des de la Resolució 6/2018  ,de 22 de gener (i successives amb el mateix objecte), que s’expressava així: “la informació relacionada amb la destinació donada a aquestes aportacions per part dels grups polítics perceptors és informació rellevant per a la finalitat de la transparència, en la mesura en què, d’una banda, posa a l’abast de la ciutadania la informació necessària per al control de legalitat de la destinació donada a aquests recursos finalistes, i de l’altra, permet el control ciutadà de l’oportunitat de les despeses fetes amb càrrec a aquests recursos públics, de manera que pugui formar-se una opinió crítica de l’actuació dels seus representants polítics a l’Ajuntament que pot fins i tot incidir en la determinació del seu vot en un futur. Un control ciutadà, finalment, que en el context de la transparència és molt rellevant facilitar i garantir, considerant que l’ús d’aquests fons escapa dels mecanismes ordinaris de control, com la fiscalització de la intervenció municipal (tret que el Reglament orgànic municipal prevegi una altra cosa, cosa que no és gens comú) i que, encara que la legislació de règim local atribueixi al Ple la potestat de control, el cert és que en la immensa majoria dels casos el Ple està fent deixament d’aquestes funcions” (FJ2). Igualment, cal tenir en compte altres consideracions relacionades amb l’interès públic en la difusió d’aquesta informació i la seva rellevància per a la finalitat de la transparència, com ho és el fet que aquestes subvencions estiguin excloses dels mecanismes de control intern ordinaris, ja que d’acord amb l’article 4 LGS, a les subvencions als grups polítics municipals no els és d’aplicació el procediment general de gestió i justificació de les subvencions concedides per les administracions públiques que s’hi regula als articles 29 i següents, i per tant, la intervenció municipal ordinàriament les exclou de l’àmbit de la seva fiscalització, restant així el seu control intern exclusivament a mans del Ple de l’Ajuntament (art. 73 LBRL), que molt sovint no l’exerceix; addicionalment, és rellevant considerar que en el procés de presa de decisió en relació amb l’import a percebre hi participen els propis grups que en seran els beneficiaris, la qual cosa afegeix interès en la transparència del procés de presa de decisió de cara al retiment de comptes a la ciutadania. Per tant, concorre un interès públic innegable en l’accés a aquesta informació considerant que són recursos de naturalesa pública (surten dels pressupostos municipals), lligats a una finalitat d’interès públic (facilitar i possibilitar l’exercici de les funcions dels electes locals agrupats d’acord amb la llista electoral), determinats en la seva quantia pels propis grups polítics reunits en Ple, i que els beneficiaris i gestors són electes locals, que com a tals estan sotmesos a un especial escrutini en un escenari de transparència, retiment de comptes i control ciutadà dels poders públics. Ara bé, cal considerar tanmateix que en les factures podrien aparèixer dades personals protegides per la normativa específica, i per tant, caldrà avaluar si la seva protecció ha cedir davant l’interès públic argumentat en els paràgrafs anteriors, o si ha de prevaldre (i en quina mesura) la protecció d’aquest dret privat. En aquest sentit, cal destacar que la GAIP, en la tramitació de la reclamació que va conduir a la seva Resolució 18/2018 (d’idèntic objecte, pel que fa a les factures, a la que ara es resol) va demanar a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emetés informe sobre la conformitat i adequació de l‘accés a les factures dels grups amb la legislació de protecció de dades personals, i l’APDCAT va dictaminar que la rellevància de la informació als efectes de la transparència, per a la comprovació del ciutadà de la correcta utilització dels fons i “per a formar-se una opinió crítica sobre les diverses maneres de procedir dels diferents grups” justificava la desprotecció de les dades personals de membres del grup polític:  “en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor, la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part, i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics pot justificar l’accés a aquesta informació.” En canvi, les dades de terceres persones físiques alienes al grup polític que puguin aparèixer en les factures o documentació comptable seria convenient, a criteri de l’APDCAT, anonimitzar-les, per les raons següents: “en aquest cas del que es tracta no és de controlar aquestes terceres persones, sinó de controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. (…) Per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades, es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes”. D’acord amb l’exposat, el límit relatiu a la protecció de dades personals no determina l’exclusió de l’accés a les factures, sinó solament una restricció parcial en el cas de dades personals de terceres persones físiques alienes al grup polític. Per tant, no s’han d’eliminar les dades personals de regidors i regidores de la documentació justificativa de la despesa i de la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a electe local -especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència- i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la. Tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques, s’hauran d’anonimitzar de les factures i de l’altra documentació justificativa de les despeses, en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Això sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés en un altre cas concret, si queda prou justificat. c) Document acreditatiu o justificant d’haver rebut la quantitat anual assignada del portaveu de grup. Com ja s’ha dit, l’existència de la informació és requisit per a què pugui projectar-s’hi el dret d’accés. Per tant, també en aquest cas, el dret d’accés vindrà condicionat al fet que existeixin prèviament a la sol·licituds aquests rebuts o justificants de recepció de les aportacions signats pels portaveus dels grups. És probable que no existeixi aquesta documentació, ja que la pràctica habitual és realitzar les aportacions per transferència bancària i, per tant, no s’exigiria la signatura del portaveu com a rebut contra la recepció de les quantitats econòmiques. Si, efectivament, els portaveus no van signar rebuts en rebre les aportacions, s’ha de desestimar parcialment la reclamació en aquesta part, per manca d’objecte, en ser informació inexistent. Contràriament, si existeix aquesta documentació i és a mans de l’Administració, ha de ser considerada informació pública a la qual la persona reclamant té dret d’accés, sense que les dades personals del portaveu o de l’interventor, si hi consten, hagin de ser anonimitzades, considerant que hi actuen en exercici de les seves funcions públiques. 3. Sobre el trasllat als grups municipals i les al·legacions formulades. La GAIP ha demanat la col·laboració de l’Ajuntament de Cervelló per a materialitzar el trasllat de la reclamació als grups municipals afectats per l’accés que es reclama, i cap d’ells ha formulat al·legacions en contra de la pretensió del reclamant ni ha aportat elements que puguin modificar el sentit d’aquesta Resolució. 4. Estimació del dret, format de l’accés, subjecte obligat al compliment i lliurament de la informació reclamada En base a les consideracions fetes als FJ anteriors, és procedent estimar el dret de la persona reclamant a: - Les quantitats anuals aportades per l’Ajuntament de Cervelló als grups polítics municipals d’acord amb l’article 73.3 LBRL, des del 1985 fins al 2017, en la mesura en què aquesta informació estigui emmagatzemada en algun arxiu informatitzat. - La relació desglossada anualment dels conceptes de despesa als quals els grups han destinat les subvencions rebudes des del 2013 fins al 2017 i les factures o altra documentació justificativa de les despeses (tiquets, rebuts o qualsevol altra document similar), anonimitzades, si escau, d’acord amb el FJ 2. - Els rebuts o justificants de recepció de cada portaveu, si existeixen, o a tenir constància escrita de la seva inexistència. Aquesta informació no s’ha d’elaborar arran de la sol·licitud, sinó que s’ha de lliurar en la mesura en què existeixi amb caràcter previ. Tanmateix, per al cas que la informació no s’hagi conservat adequadament, el dret d’accés no es podrà satisfer per inexistència de la informació, i així s’haurà de fer constar. Per al cas que l’Ajuntament no disposi de la justificació de despeses del mandat anterior i en relació amb els grups que actualment no hi tenen representació, l’Ajuntament intentarà traslladar la petició de la documentació al partit polític corresponent, o farà constar la impossibilitat de contactar-hi, si escau. D’acord amb l’article 37 LTAIPBG, l’accés a la informació és gratuït si les dades són consultades in situ o si existeixen en format electrònic, però l’expedició de còpies o la transposició a un format diferent de l’original pot restar subjecte a una contraprestació econòmica, que no pot excedir del cost de l’operació, sempre que aquesta taxa estigui prevista a les ordenances de l’Ajuntament de Cervelló. Atès que els grups polítics de les Corporacions locals no tenen personalitat jurídica pròpia, l’Administració obligada a donar compliment d’aquesta Resolució és l’Ajuntament de Cervelló, que s’haurà de proveir de la informació que no estigui a les seves mans requerint-la als grups de la manera i pel procediment que consideri adient, tenint en compte, en tot cas, que el contingut d’aquesta Resolució no vincula l’Ajuntament a exercir la facultat de control intern per part del Ple prevista a l’article 73.3 LBRL, ni té cap efecte en aquest àmbit. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de novembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 248/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de l’Ajuntament de Cervelló la informació següent: a. Les aportacions econòmiques anuals fetes per l’Ajuntament als grups polítics municipals, des del 1985 fins al 2017. b. La relació anual de despeses realitzades pels grups amb càrrec a aquestes aportacions econòmiques, desglossades per conceptes, i les factures, o a obtenir constància escrites de la seva inexistència si no s’han conservat. c. Els rebuts o documents signats pels portaveus que acreditin la recepció d’aquestes aportacions econòmiques, si existeixen amb caràcter previ a la sol·licitud, o a tenir constància de la seva inexistència, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Cervelló a proveir-se d’aquesta informació pel procediment que consideri oportú i a que lliuri a la persona reclamant dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir l’Ajuntament de Cervelló a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 248/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de novembre de 2018 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.