Acceso de un concejal al registro de entradas y salidas del Ayuntamiento del Vendrell

Resolució 370/2020, de 16 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 247/2020 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Registre d’entrades i sortides. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Des de la Resolució 140/2017 i en el Dictamen 7/2019, la GAIP ha aplicat el criteri d’estimar l’accés de les persones regidores al registre d’entrades i sortides de la seva corporació, prèvia eliminació de les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, si n’hi ha, i evitant la sobreexposició de dades personals no necessàries ni idònies per a la finalitat de control de l’activitat municipal, com ara les dades de contacte o les redundants d’identificació (nom i cognoms-DNI). Qualsevol altra dada personal, com les dades identificatives de la persona que presenta o a la què s’adreça l’escrit registrat, és accessible per a una persona regidora i no cal que s’anonimitzi, tenint en compte que el deure de reserva de les persones regidores, d’acord amb l’article 164.6 TRLMRLC, les protegeix d’una eventual difusió indiscriminada. La supressió de dades personals redundants o innecessàries no es pot considerar una tasca complexa d’elaboració si es pot fer fàcilment per mitjans automatitzats amb l’ús de l’eina de gestió electrònica del registre, ja que requeriria únicament l’eliminació genèrica d’un dels camps de dades identificatives (DNI o el nom i cognoms) i dels camps en què hi consten les dades de contacte (adreça, correu electrònic, telèfon). Pel que fa a les dades que poden afectar el dret fonamental a la intimitat, l’honor o la pròpia imatge, en principi no haurien de constar en l’assentament registral per evitar una sobreexposició de dades especialment protegides prohibida per la legislació de protecció de les dades personals, de manera que, pressuposant que l’Ajuntament actua correctament en la redacció dels assentaments registrals, l’elaboració de la informació requerirà solament una lectura de repàs dels assentaments per comprovar que en els camps establerts a l’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), apartats 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut i observacions), no s’hi ha fet constar erròniament informació explícita que vulneri el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Registre d’entrades i sortides. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Límits. Dades íntimes. Dades personals. Manca de lliurament. Informació futura. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 8 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 247/2020, presentada per un regidor contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la petició indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 15 de maig de 2020 el regidor reclamant, en nom del Grup municipal Som Poble-ERC- AM, va adreçar un escrit a l’Alcalde de l’Ajuntament d’El Vendrell, mitjançant el qual després de fer referència a resolucions de la GAIP sobre l’accés al registre d’entrades i sortides municipals, per part d’electes locals, demana: “-1. Relació d’escrits d’entrada i sortida pel Registre tant electrònic com del SAC, des del 15 de juny de 2019 fins al dia d’avui. 2. A partir d’ara, si és possible, la informació mensual d’aquest Registre, en format electrònic.” La reclamació assenyala que la sol·licitud no hauria estat resposta. 3. La Reclamació presentada el 8 de juny de 2020 es fonamenta literalment en aquests termes: “Tot i ser regidor de la Corporació Municipal i haver demanat una documentació, quan el termini establert pel ROM municipal és de 4 dies, aquesta documentació encara no m’ha estat lliurada”. 4. El 10 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. En data 12 de juny de 2020 des de l’Ajuntament del Vendrell s’adreça un correu electrònic a la Comissió mitjançant el qual es posa de manifest que la reclamació hauria estat presentada durant el període suspensió de terminis administratius, reiniciat en data 1 de juny, per la qual cosa entendrien que el termini per donar resposta, previ a la presentació i acceptació de la reclamació davant la GAIP és el 30 de juny de 2020. 6. El dia 16 de juny de 2020 la GAIP dona resposta al correu electrònic assenyalat a l’antecedent 5è i justifica que la reclamació no seria prematura atès que la persona reclamant ostenta la condició d’electe local i el termini per a donar resposta a les seves sol·licituds d’accés a la informació pública, d’acord amb el seu propi règim jurídic, és de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, tal i com estableix l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), termini que s’hauria exhaurit abans de la presentació de la reclamació. 7. En data 26 de juny de 2020 la GAIP rep un escrit de l’Ajuntament del Vendrell comunicant a la Comissió que ja havia informat a l’interessat que, atès el volum de la informació sol·licitada, s’estaria treballant per a fer-li arribar a la major brevetat possible. 8. En data 2 de juliol de 2020, la Comissió s’adreça a l’Ajuntament per tal que informin si lliuraran la totalitat de la informació demanada, o bé si s’han apreciat límits que puguin justificar no lliurar-la tota. Aquesta comunicació es reitera el dia 9 de juliol, via correu electrònic. 9. En data 10 de juliol de 2020 la Secretaria de l’Ajuntament s’informa a la GAIP que s’està treballant en l’elaboració d’un informe jurídic requerit per la GAIP, en la línia d’estimar l’accés d’acord amb el criteri de la Comissió sobre aquesta matèria. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’accés de les persones regidores al registre d’entrades i sortides de la seva corporació local. Des de la Resolució 140/2017, la GAIP ha aplicat el criteri d’estimar l’accés al registre d’entrades i sortides de la seva corporació, prèvia eliminació de les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, si n’hi han. Qualsevol altra dada personal, com les dades identificatives de la persona que presenta o a la què s’adreça l’escrit registrat, és accessible per a una persona regidora i no cal que s’anonimitzi, tenint en compte que queda protegida de la seva difusió indiscriminada pel deure de reserva de les persones regidores, d’acord amb l’article 164.6 TRLMRLC, si bé cal evitar la sobreexposició de dades personals no necessàries ni idònies per a la finalitat de control de l’activitat municipal, com ara les dades de contacte o les redundants d’identificació (nom i cognoms-DNI). Aquesta supressió de dades no es pot considerar una tasca complexa d’elaboració si es pot fer fàcilment per mitjans automatitzats amb l’ús de l’eina de gestió electrònica del registre, ja que requeriria únicament l’eliminació genèrica d’un dels camps de dades identificatives (DNI o el nom i cognoms) i dels camps en què hi consten les dades de contacte (adreça, correu electrònic, telèfon). Pel que fa a les dades que poden afectar el dret fonamental a la intimitat, l’honor o la pròpia imatge, en principi no haurien de constar en l’assentament per evitar una sobreexposició de dades especialment protegides prohibida per la legislació de protecció de les dades personals, de manera que, pressuposant que l’Ajuntament actua correctament en la redacció dels assentaments registrals, l’elaboració de la informació requerirà solament una lectura de repàs dels assentaments per comprovar que en els camps establerts a l’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), apartats 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut i observacions), no s’hi ha fet constar erròniament informació explícita que vulneri el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. El Dictamen 7/2019 de la GAIP ho expressava en aquests termes: “El dret dels i de les electes locals a la informació municipal és un dret especialment reforçat, més intens que el reconegut per l’LTAIPBG a la ciutadania en general, ja que els límits que poden justificar-ne la denegació són substancialment més acotats que els previstos pels articles 21, 23 i 24 LTAIPBG: únicament els relatius a la protecció de secrets oficials o sumarials i de l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, conceptes aquests últims vinculats al de dades personals, si bé més proper al d’algunes dades personals especialment protegides, que a les dades personals generals. És a dir, i en relació amb el límit de la protecció de dades personals, que és el que pot concórrer en aquest cas, es pot entendre que l’article 164 TRLMRLC proporciona als membres de l’Ajuntament l’autorització legal requerida per l’article 11.2.a de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), per accedir a informació que contingui dades d’aquesta naturalesa, llevat d’aquelles que puguin afectar l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge. (...) L’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), estableix el següent sobre les dades que han de constar en els registres d’entrades i sortides de les administracions locals: “1. Los asientos del Registro contendrán referencia exacta de cada uno de los documentos que se remitan desde las oficinas locales o que en ellas se reciban y, al efecto de los de entrada, deberán constar los siguientes extremos: a) Número de orden correlativo. b) Fecha del documento, con expresión del día, mes y año. c) Fecha de ingreso del documento en las oficinas del Registro. d) Procedencia del documento, con indicación de la autoridad, Corporación o persona que lo suscribe. e) Extracto, reseña o breve referencia del asunto comprendido en el cuerpo del escrito registrado. f) Negociado, Sección o dependencia a que corresponde su conocimiento. g) Resolución del asunto, fecha y autoridad que la haya dictado, y h) Observaciones para cualquier anotación que en caso determinado pudiera convenir. 2. Los asientos de salida se referirán a estos conceptos: a) Número de orden. b) Fecha del documento. c) Fecha de salida. d) Autoridad, Negociado, Sección o dependencia de donde procede. e) Autoridad, Corporación o particular a quien se dirige. f) Extracto de su contenido. g) Referencia, en su caso, al asiento de entrada, y h) Observaciones. 3. Los asientos han de practicarse de forma clara y concisa, sin enmiendas ni raspaduras que, si existieren, serán salvadas”. D’aquests apartats poden contenir dades personals l’1.d i el 2.e (si la identitat que hi consta és d’una persona física) i, eventualment, els 1.e i h i 2.f i h (extracte del contingut de l’escrit registrat i observacions). I d’aquestes dades personals només és versemblant que puguin contenir (probablement amb caràcter excepcional) informació que afecti l’honor, la imatge o la intimitat els apartats 1.e i h i 2.f i h. (...) Caldrà, doncs, ponderar i valorar fins a quin punt ha de prevaldre el dret d’accés a la informació sol·licitada o la protecció de les dades personals (especialment les relatives a l’honor i la intimitat) afectades. L’accés sol·licitat és sens dubte idoni per a l’exercici de les funcions de control del govern i de l’administració municipal que la legislació de règim local atribueix als membres dels ajuntaments i que forma part de la seva funció representativa de la comunitat local respectiva. La relació d’escrits d’entrada i sortida de l’Ajuntament proporciona una base informativa molt útil per poder valorar i fer seguiment d’una part important de l’activitat municipal (qüestions que interessen més a la ciutadania, temps de resposta de l’administració municipal, preocupacions de determinades entitats, notificació efectiva de resolucions dels òrgans municipals, etc.). Fins i tot es pot indicar que, als efectes de les funcions de control que corresponen al grup municipal sol·licitant, el caràcter generalitzat o indiscriminat de la sol·licitud que per l’informe de l’APDCAT pot ser un motiu per afeblir-ne o posar en qüestió l’interès en l’accés sol·licitat, no és tal, ja que precisament l’eficàcia i la utilitat de poder accedir als llistats d’entrades i sortides rau precisament en el seu caràcter sistemàtic i complet. En aquest sentit, i a títol merament comparatiu, és significatiu el fet que l’article 128.2.c de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana reconegui el dret d’accés directe dels electes locals als registres d’entrades i sortides, sense necessitat de sol·licitud prèvia. Cal concloure, per tant, que l’accés sol·licitat és idoni i necessari per a l’exercici de les funcions de control del govern i l’administració municipals que corresponen al grup sol·licitant, de manera que la seva denegació causaria un perjudici significatiu al seu dret a la informació, vinculat en el seu cas al de participació política de l’article 23 de la Constitució, exercit als efectes de controlar l’activitat municipal. Per una altra banda, el dany que causaria l’accés a les persones físiques afectades seria el de divulgar diverses dades seves no especialment sensibles ni vinculades a la seva intimitat ni al seu honor (nom, DNI, adreça, telèfon i correu electrònic) i, en alguns casos excepcionals, dades de naturalesa sensible o especialment protegides, com ara les relatives a l’orientació política. Pel que fa a les dades no especialment sensibles, és pertinent evitar-ne la sobreexposició, com seria el cas de facilitar, a més de la identitat, el DNI, l’adreça, el telèfon i l’adreça electrònica; el coneixement de la identitat (nom i cognoms) és idoni i proporcional a la finalitat de l’accés, com s’ha argumentat als apartats anteriors, especialment si tenim en compte el dret d’accés a la informació especialment reforçat dels electes locals i el seu deure de respectar la confidencialitat; la resta de dades personals d’identificació i localització són innecessàries i la seva difusió podria suposar una invasió injustificada, de manera que caldria suprimir-les, tasca que no ha de suposar cap dificultat especial per a l’Ajuntament, ja que es tracta de suprimir o ocultar les columnes respectives del document Excel al qual les han transposat. En quant a l’eventual presència en alguna de les anotacions de dades especialment sensibles o vinculades a l’honor o a la intimitat de les persones afectades, com ara les que poden revelar la seva orientació política o sexual o salut, cal localitzar-les de forma individualitzada i, en els casos que es detectin, tatxar la identitat de la persona física corresponent. No sembla que aquesta tasca hagi de ser especialment complexa, ja que són molt poques les anotacions que contenen dades d’aquesta naturalesa i la seva localització és molt senzilla, de manera que l’anonimització de les anotacions afectades no hauria de suposar un volum desproporcionat de treball per a l’administració municipal. A una conclusió similar ha arribat, entre altres, la Resolució de la GAIP 140/2017, que estima l’accés continuat d’un grup municipal al registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament corresponent i que, precisament als efectes d’aquest accés continuat, acaba recomanant a l’Ajuntament afectat que de cara al futur procuri evitar assentaments registrals amb referència expressa a dades personals sensibles i proporcioni les indicacions clares i pertinents al personal responsable, recomanació que sembla pertinent per a qualsevol Ajuntament, ja que facilitaria garantir el dret dels membres de l’oposició municipal a una informació molt idònia per a la seves funcions de control, sense perjudici excessiu per a les dades personals afectades i sense el cost d’una càrrega significativa de treball per a l’administració municipal. Per una altra banda, tot i que aquesta Resolució declara el dret del grup municipal reclamant a accedir a dades personals (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida), el caràcter generalitzat i massiu d’aquest accés, el perjudici presumptament poc significatiu que amb ell es causa a les persones afectades i el deure de reserva o confidencialitat del grup municipal reclamant són factors que justifiquen no dur a terme el trasllat previst pels articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. Finalment, cal posar de manifest al grup municipal reclamant que aquesta resolució declara el seu dret d’accés a una informació (el nom i cognoms dels que envien o són destinataris dels escrits anotats als registres municipals d’entrada i sortida) que difícilment seria al seu abast sense tenir en compte la seva condició representativa; en conseqüència, i en aplicació del previst pels articles 164.6 TRLMRLC i 10 LOPD, té l’obligació de no difondre aquesta informació a ningú que no tingui la condició de membre de l’Ajuntament (...). En definitiva, és criteri de la GAIP que tots els membres de l’Ajuntament tenen dret a accedir al registre d’entrades i sortides de documents, que té la naturalesa d’informació pública municipal i constitueix una informació pertinent i rellevant perquè puguin fer un seguiment acurat de l’activitat municipal, sens dubte molt útil per dur a terme les seves funcions representatives i de seguiment i control de l’Administració i del Govern local. Naturalment, aquest dret d’accés ha de ser sens perjudici del necessari respecte dels límits legals aplicables al dret a la informació dels membres de l’Ajuntament (article 164.3), que en el cas del registre de documents podrien comportar la necessitat de dissociar informacions relatives a dades personals especialment protegides o íntimes (per exemple dades indiciàries de salut, parelles de fet, consum de drogues, etc), cautela que també seria convenient d’estendre a dades personals excessives o innecessàries (adreça, telèfon, etc.). Aquesta precaució segurament requerirà o bé que les inscripcions registrals siguin prou cauteloses o neutres, de manera que no continguin dades a les quals no puguin accedir els membres de l’Ajuntament, o bé que els serveis municipals depurin les inscripcions registrals de les eventuals dades afectades per límits de l’article 164.3 TRLMRLC, prèviament al seu lliurament als sol·licitants.” 3. Sobre l’objecte de la reclamació La sol·licitud que porta causa d’aquest procediment de reclamació demana la relació de documents enregistrats d’entrada i sortida a l’Ajuntament en una doble dimensió temporal: en primer lloc, demana l’accés als assentaments registrals ja practicats des del 16 de juny de 2019 fins a la data de la sol·licitud, 15 de maig de 2020; i en segon lloc, demana accés als assentaments futurs amb periodicitat mensual i en format digital. L’Ajuntament reclamat no ha desestimat l’accés, ni ha oposat raons jurídiques que justifiquin la seva restricció, més enllà de comunicar que hi estan treballant i anunciar que la seva posició jurídica seria favorable al dret d’accés que ara es reclama, de conformitat amb el criteri assentat en els precedents resolts per aquesta Comissió. La GAIP ha interessat davant l’Ajuntament que es concreti quina és la causa que justifica aquesta demora tan clamorosa en el lliurament d’una informació, que ja ha estat elaborada diàriament en el moment de registrar l’entrada i sortida els documents, per si s’estigués elaborant malament (per exemple, ometent totes les dades personals, i no només les íntimes o que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge), però no n’ha obtingut resposta que concreti els motius d’una elaboració tan perllongada, i no s’endevinen, perquè tot i que la petició abasta onze mesos, si els assentaments s’han fet de manera correcta, no contindran referències a dades íntimes o especialment protegides que afectin el dret a la intimitat, a l’honor o a la pròpia imatge, de manera que la seva elaboració només requeriria la lectura dels assentaments per comprovar que no s’hi han fet constar aquest tipus de dades i eliminar-les, si escau; i si el registre es duu amb el suport d’una eina de gestió electrònica, com és habitual i de suposar en aquest cas, tenint en compte que l’Ajuntament no s’ha oposat a lliurar la informació en format electrònic, l’eliminació de les dades personals redundants o innecessàries es podria fer per mitjans automatitzats, de manera que no queda justificat en la tasca d’elaboració el retard de dos mesos en l’accés material a la informació per part de l’electe reclamant, que, en consideració a les seves funcions representatives, el té garantit dins del termini de quatre dies. D’acord amb l’exposat, tot i que l’Ajuntament ha anunciat una futura estimació del dret d’accés, s’estima la reclamació per la manca de lliurament de la informació i es declara el dret de la persona regidora a accedir-hi sense més dilació, prèvia eliminació de les dades personals identificatives redundants, de contacte o que afectin el dret a la intimitat personal o familiar, el dret a l’honor i a la pròpia imatge, tot recordant tanmateix l’obligació de confidencialitat que imposa l’article 164.6 TRLMRLC als electes locals. Quant a la petició d’accés a la relació mensual de documents enregistrats en format electrònic d’ara en endavant, l’Ajuntament no s’hi ha oposat i, atès que s’ha avançat un pronunciament jurídic favorable al dret d’accés de les persones regidores al registre d’entrades i sortides de conformitat amb els criteris de la GAIP, cal pressuposar que l’Ajuntament en facilitarà l’accés i que no té dificultats per lliurar-ho en el format sol·licitat. Essent així, no cal entrar en majors consideracions sobre l’admissibilitat d’una reclamació que tingui per objecte l’accés futur i periòdic als registres d’entrada i sortida, ja avaluada en la Resolució 140/2017, de maig. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2020, resol per unanimitat 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir al registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament des del 15 de juny de 2019 al 15 de maig de 2020, prèvia eliminació de les dades personals que afectin el dret a la intimitat personal o familiar, a l’honor i a la pròpia imatge, i les dades personals redundants o innecessàries, en els termes del FJ3. 2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies, i recomanar que es faciliti l’accés futur al registre d’entrades i sortides, en les condicions indicades al FJ3. 3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 247/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.