Solicitud de copia de licencia de primera ocupación de una vivienda y resultado estimatorio

Resolució 227/2018, del 9 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 247/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Vilallonga del Camp Informació reclamada: Còpia de la llicència de primera ocupació d’un habitatge. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: No és versemblant que puguin concórrer límits, ja que la llicència de primera ocupació és un document objectiu, relatiu a les aptituds i acabats de la construcció i que compleix una funció urbanística, àmbit en el qual la legislació sectorial vigent propugna la major transparència i publicitat; a més, la persona reclamant, en tant que veïna de l’edifici del que es demana la llicència, ostenta per aquest motiu un interès especial, que reforça el seu dret d’accés, i més encara si hi ha motius que la puguin dur a qüestionar la legalitat d’alguna qüestió relacionada amb la informació sol·licitada, com manifesta a la seva sol·licitud; al facilitar aquesta informació, l’Ajuntament ha de tenir en compte el principi de minimització en l’afectació de dades personals i suprimir les que hi constin i que no siguin rellevants per a les finalitats de l’accés sol·licitat, com ara la identitat, DNI o número de telèfon de la persona sol·licitant de la llicència en qüestió. Paraules clau: Ajuntaments. Reclamació contra silenci . Urbanisme. Llicències. Deure de col·laboració de l’Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de juliol de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 247/2018, presentada contra l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de març de 2018, després de fer diverses consideracions sobre la viabilitat jurídica d’una llicència de gual per a un habitatge del Passatge de la Font de l’Astor, sol·licita (a més d’altres qüestions al marge del dret d’accés a la informació pública) còpia de la llicència de primera ocupació de l’habitatge en qüestió i, en cas de no existir aquesta llicència, que així se li indiqui expressament. 3. El 21 de maig de 2018 la persona reclamant s’adreça de nou a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, fa referència a la sol·licitud anterior, manifesta que no hauria rebut la documentació sol·licitada i demana que sigui lliurada d’acord amb el que preveuen els articles 35.3 i 36 LTAIPBG. 4. La Reclamació presentada el 4 de juliol de 2018 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a cap de les sol·licituds anteriors. La persona reclamant fa constar la seva situació de veïnatge respecte de l’habitatge del que sol·licita la llicència de primera ocupació, així com també la seva opinió en el sentit que tindria un aparcament subterrani que, al seu entendre, incompleix la normativa vigent. 5. El 9 de juliol de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Malgrat haver vençut a bastament el termini de 15 dies donat, l’Ajuntament no hauria donat resposta al requeriment de la GAIP. Fonaments jurídics 1. Manca de col·laboració municipal Com posa de manifest l’antecedent 5, l’Ajuntament incompleix el deure de col·laborar en els procediments de reclamació davant la GAIP establert per l’article 33.4 RGAIP, que estableix el següent: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Nogensmenys, aquesta manca de col·laboració municipal no pot ser en perjudici del dret d’accés a la informació pública de la persona que ha presentat la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. Cal tenir en compte, a més, que l’article 33.7 RGAIP preveu que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. En conseqüència, s’aprova aquesta Resolució, malgrat la manca de les aportacions requerides a l’Ajuntament reclamat. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és la llicència de primera ocupació d’un habitatge determinat o bé, en cas de no existir la llicència demanada, un escrit municipal que així ho indiqui expressament. Allò que es sol·licita és sens dubte informació pública, de conformitat amb els termes en els que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG: la informació elaborada per l’Administració i la que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat. I no hi ha dubte que una llicència de primera ocupació és un document elaborat per l’Ajuntament. També és informació pública, que es podria deduir dels arxius municipals, l’eventualitat que aquesta informació no existeixi, fet que podria ser acreditat mitjançant un escrit de l’Ajuntament. Atès que es tracta d’informació pública, com a criteri general, cal pressuposar el dret de qualsevol persona a accedir-hi, atès el que preveuen els articles 19 i 20.1 LTAIPBG, llevat que puguin concórrer límits legals que ho impedeixin. En aquest cas no és versemblant que puguin concórrer límits, ja que la llicència de primera ocupació és un document objectiu, relatiu a les aptituds i acabats de la construcció i que compleix una funció urbanística, àmbit en el qual la legislació sectorial vigent propugna la major transparència i publicitat. A més, la persona reclamant, en tant que veïna de l’edifici del que es demana la llicència, ostenta per aquest motiu un interès especial, que reforça el seu dret d’accés, i més encara si hi ha motius que la puguin dur a qüestionar la legalitat d’alguna qüestió relacionada amb la informació sol·licitada, com manifesta a la seva sol·licitud. A més a més, els antecedents acrediten que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud d’informació dins del termini d’un mes establert per l’article 33 LTAIPBG, motiu pel qual s’hauria produït silenci administratiu, amb efectes presumptament estimatoris de la sol·licitud, tal com estableix l’article 35 de la mateixa Llei. En base a les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la còpia de la llicència de primera ocupació sol·licitada, i requerir a l’Ajuntament que li la lliuri dins d’un termini raonable. Al facilitar aquesta informació, l’Ajuntament ha de tenir en compte el principi de minimització en l’afectació de dades personals i suprimir les que hi constin i que no siguin rellevants per a les finalitats de l’accés sol·licitat, com ara la identitat, DNI o número de telèfon de la persona sol·licitant de la llicència en qüestió. En cas que aquesta llicència no existeixi, l’Ajuntament ha de lliurar a la persona reclamant un document que així ho expressi clarament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió del 9 d’agost de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 247/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de la llicència de primera ocupació (havent suprimit d’ella les dades personals que pugui contenir) indicada a l’antecedent 2 o, de no existir aquesta llicència, a un escrit municipal que així ho indiqui expressament. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vilallonga de Camp que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 247/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 9 d’agost de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.