Se solicitó a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) el número de autobuses articulados y simples en circulación los fines de semana y festivos. El ciudadano alegó que la respuesta inicial era genérica y no concreta. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que TMB facilitó la información detallada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La comunicación directa de información puede sustituir la resolución expresa estimatoria, pero no satisface el derecho de acceso si la información es parcial o no responde al objeto de la solicitud.
2
Una respuesta que proporcione cifras globales de flota sin aproximaciones numéricas al periodo solicitado no se considera satisfactoria.
3
La administración puede optar por solicitar la precisión del periodo temporal de referencia según el artículo 28 de la LTAIPBG si la solicitud es ambigua.
4
La entrega de datos estadísticos y medias de flota durante la tramitación de la reclamación constituye una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida del objeto del procedimiento.
Texto completo
Resolució de 14 de desembre de 2016, de finalització de la Reclamació 247/2016 per satisfacció
extemporània
Administració reclamada: Transports Metropolitans de Barcelona.
Informació reclamada: Nombre d’autobusos articulats i simples en circulació els dissabtes,
diumenges i festius.
Resum: La comunicació directa de la informació pot substituir la resolució expressa estimatòria, però
no es pot donar per satisfet el dret d’accés si la informació que es comunica és parcial o no respon a
l’objecte de la sol·licitud. L’Administració ha lliurat la informació durant la tramitació de la reclamació,
per la qual cosa aquesta perd el seu objecte i és procedent finalitzar el procediment.
Paraules clau: Empresa pública. T ransports. Comunicació d’informació. Satisfacció extemporània.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 26 de setembre de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 247/2016. La reclamació
s’interposa contra l’empresa pública municipal Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), en
relació amb la sol·licitud d’accés a informació pública indicada a l’antecedent següent, i es
fonamenta de manera expressa per la persona reclamant en el fet que la resposta que hauria
obtingut “es corresponen a la flota genèrica d’autobusos. No especifica dades concretes de
dissabtes, diumenge o festius, ni tampoc una mitjana dels darrers caps de setmana”. La persona
reclamant manifesta que no vol seguir el procediment de mediació en la tramitació de la
reclamació.
2. El 16 d’agost, la persona reclamant va adreçar una sol·licitud d’informació a TMB concretada en
la següent petició d’informació: Nombre d’autobusos articulats i simples en circulació durant els
dissabtes, i en diumenges i festius .
3. El 15 de setembre, el conseller delegat de TMB va adreçar a la persona reclamant, en resposta a
la seva petició, una carta en la qual informava del següent: “La flota de TMB és de 302
autobusos articulats, i 610 autobusos estàndards. El servei de bus que s’ofereix al llarg de tots
els dies de l’any es defineix en base a les necessitats de demanda. Concretament, en cap de
setmana es recondueix la tipologia de flota en base a demanda regular prevista, esdeveniments
de ciutat, pols d’atracció per temporada, a més de tenir en compte les capacitats dels traçats per
acceptar flota de diferent longitud i a la planificació del manteniment dels mateixos”.
4. El 30 de setembre de 2016, la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la
seva reclamació, identifica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers
tràmits que se seguiran i el contacte electrònic per si vol fer-ne el seguiment.
5. El 17 d’octubre de 2016, la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquesta
reclamació i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament, les actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es f onamenta la
reclamació, i el seu expedient complet.
6. El 24 d’octubre de 2016 té entrada a la GAIP un escrit del c onseller delegat de Transports de
Barcelona, SA en el qual fa la següent al·legació: J ustifica la resposta donada inicialment a la
petició de la persona reclamant en el fet que “les dades sol·licitades són teòriques i no només no
respondrien a la realitat sinó que tampoc facilitari en la comprensió per estar subjectes a
possibles canvis en funció de les circumstàncies esmentades amb anterioritat. No obstant, i amb
l’ànim de col·laboració i transparència, adjuntem la informació estadística i la mitjana dels
dissabtes, diumenges i festius de setembre i octubre de 2016 (fins al 9 d’octubre) de l’assignació
real de flota en relació amb el número/tipologia d’autobusos en servei (...)”. D’acord amb això,
TMB demana a la GAIP la finalització del procediment de reclamació per satisfacció d e la
informació sol·licitada.
7. El 26 d’octubre de 2016, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament
esmentat a l’antecedent anterior i li demana si aquesta informació facilitada per l’Administració
satisfà la seva pretensió o si, contràriament, vol continuar amb el procediment de reclamació, cas
en què caldrà que precisi concretament la informació no satisfeta en relació amb la qual es
continua el procediment i que constitueix l’objecte de la reclamació. La persona reclamant no
respon.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 de la L lei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la GAIP.
L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant, està obligada a facilitar
l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb els articles 72 i següents
LTAIPBG,
la GAIP és competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria
d’accés a informació pública.
L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b)
LTAIPBG .
El fet que la reclamació no es formuli contra una desestimació de la sol·licitud d’accés podria portar
dubtes sobre la seva admissibilitat. Efectivament, TMB respon la sol·licitud (antecedent 3) donant
certa informació relacionada amb l’objecte de la sol·licitud, però certament no comunica de manera
concreta i específica la informació sol·licitada, com s’estableix en el FJ2, i per això la reclamació és
admissible a tràmit.
2. Pèrdua de l’objecte de la reclamació per satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació.
Segons es desprèn de l’antecedent 3, TMB no va resoldre de manera expressa sobre la sol·licitud
d’accés, sinó que va optar per comunicar informació relacionada de manera genèrica amb allò
concretament sol·licitat mitjançant una carta. L’LTAIPBG permet, certament, que si s’estima la
sol·licitud i no s’ha produï t oposició de terceres persones, com seria el cas, la resolució pugui ser
substituïda per una comunicació que faciliti directament les dades sol·licitades (article 34.8). La
comunicació directa de la informació pot substituir, doncs, la resolució expressa estimatòria, però no
es pot donar per satisfet el dret d’accés si la informació que es comunica és parcial o no respon a
l’objecte de la sol·licitud. I aquest és el cas, ja que la resposta inicial de TMB no comunica la
informació concreta sol·licitada (nombre d’autobusos articulats i estàndards que circulen en cap de
setmana), sinó que dóna la xifra global de la flota d’autobusos articulats i estàndards i indica les
variables que l’em presa pública de transports té en compte a l’hora de planificar el servei d’autobusos
durant els caps de setmana.
Es desprèn de la resposta de TMB que no hi ha un nombre fix d’autobusos circulant els caps de
setmana, sinó que varia en funció de les variables indicades, però tot i amb això, la resposta donada
no es pot considerar satisfactòria, ja que no hi ha cap intent d’aproximació a la quantificació que es
demana. És cert que la sol·licitud no concreta un cap de setmana o un període temporal concret al
qual referir les dades, però això no pot justificar entendre satisfet el dret d’accés amb la informació
comunicada abans de la reclamació. La sol·licitud s’expressa de manera clara i concreta quan
demana el nombre d’autobusos que circulen en cap de setmana, i per tant, la informació lliurada
hauria d’apropar-se tant com sigui possible a aquesta xifra interessada; si és una dada variable, TMB
podria haver optat, un cop exposada aquesta variabilitat del contingent d’autobusos en circulació d’un
cap de setmana a l’altre, per donar les xifres del darrer cap de setmana, o la mitjana anual, o la
mitjana del darrer mes, o la forquilla entre el major nombre i el menor nombre d’autobusos en
circulació en un cap de setmana, etc. O també podria haver optat per comunicar a la persona
sol·licitant la necessitat que precisés el cap de setmana o període temporal de referència, ex article
28 LTAIPBG. Però el cas és que la resposta de TMB, que no inclou cap aproximació numèrica al
contingent d’autobusos en circulació els caps de setmana, no satisfà la p ersona sol·licitant, que
fonamenta la reclamació davant la GAIP precisament en la inconcreció de la resposta facilitada per
TMB, en dir que la resposta “no especifica dades concretes de dissabtes , diumenges o festius ni
tampoc una mitjana dels darrers caps de setmana”.
D’acord amb això, tot i que no hi ha desestimació expressa de la sol·licitud per part de TMB (ans al
contrari, entenent que la sol·licitud ha estat estimada, ja que només en aquest cas TMB hauria pogut
substituir la Resolució per una comunicació directa ex article 34.8 LTAIPBG), no es pot donar per
satisfeta la sol·licitud amb la comunicació inicial d’informació de TMB i, per tant, és admissible la
reclamació, que tindrà el mateix objecte: l’accés al nombre d’autobusos articulats i estàndards en
circulació en caps de setmana.
Traslladada la reclamació a TMB, aquesta respon aportant xifres concretes d’ autobusos en circulació
referides als caps de setmana i festius de tot el mes de setembre i fins al 9 d’octubre de 2016.
Concretament, aporta l’assignació real de flota (xifra concreta d’autobusos) de tipologia estàndard i
articulats que haurien circulat cada dissabte, diumenge o festiu del mes de setembre i fins el 9
d’octubre de 2016 i aporta, igualment, la mitjana d’autobusos per cadascuna de la tipologia indicada
que han circulat en dissabte i en diumenge referits al mateix període de temps.
Tenint en compte que la sol·licitud que ara es reclama no concreta un període de temps al qual referir
les dades, i que la fonamentació de la reclamació fa referència a la mitjana dels darrers caps de
setmana, tot i que la persona reclamant no ha respost a la GAIP indicant la seva conformitat amb la
informació facilitada per TMB el 24 d’octubre, aquesta Comissió l’avalua com a suficient i adequada
per satisfer la pretensió d’accés. D’acord amb això, la reclamació hauria perdut el seu objecte en
haver estat satisfeta la sol·licitud d’informació en què es fonamenta amb aquest darrer lliurament
d’informació i, per tant, és procedent finalitzar el procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14
de desembre de 2016, resol per unanimitat:
1. Declarar la finalització de la Reclamació 247/2016 per satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació que es troba en el seu origen.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 14 de desembre de 2016
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.