Inadmisión de reclamación contra el Departamento de Educación por falta de entrega de actas del Comité de Seguridad y Salud al ser interpuesta prematuramente

Resolució 306/2024, de 7 de març Número d’expedient de la Reclamació: 246/2024 Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Actes del Comitè de Seguretat i Salut de la Delegació Territorial de les Terres de l'Ebre. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En el cas que ens ocupa, la Reclamació va ser presentada el dia 23 de febrer de 2024, quan encara s’estava dins del termini previst per a lliurar la informació sol·licitada. Atès que la resolució d’estimació parcial de la sol·licitud està datada el dia 23 de gener de 2024, per la qual cosa, encara no han passat els 30 dies hàbils previstos per a complir amb la Resolució. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Interessat. Actes. Reclamació contra estimació parcial. Manca de lliurament. Inadmissió per prematura. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 23 de febrer entra a la GAIP la Reclamació 246/2024 presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 24 de desembre de 2023 la persona sol·licitant va presentar la sol·licitud d’accés a informació pública amb el codi de tràmit B9528N1KB, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La informació sol·licitada és la següent: “Actes del Comitè de Seguretat i Salut de la delegació territorial de les Terres de l'Ebre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es demana que s'anonimitzin les dades de tipus privat i sensible. El marc temporal d'aquesta petició s'estén des de l'1 de gener de l'any 2020 fins al 24 de desembre de 2023”. La Reclamació presentada el 23 de febrer de 2024 indica que l’Administració ha estimat parcialment la sol·licitud d’informació presentada i en la resolució de la SAIP s’explicita el següent: “2. Subministrar la informació sol·licitada mitjançant l’accés directe a la mateixa en els 30 dies hàbils següents a la notificació d’aquesta resolució, d’acord amb l’article 36.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. Segons l’article 42.1 LTAIPBG “les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En el cas que ens ocupa, la Reclamació va ser presentada el dia 23 de febrer de 2024, quan encara s’estava dins del termini previst per a lliurar la informació sol·licitada. Atès que la resolució d’estimació parcial de la sol·licitud està datada el dia 23 de gener de 2024, per la qual cosa, encara no han passat els 30 dies hàbils previstos per a complir amb la resolució. L’article 36.1 de la LTAIPBG explicita que “1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies” i l’article 32.1 d) concreta el següent: “1. Les reclamacions davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública s'han d'interposar en el termini d'un mes, a comptar des de: d) El venciment del termini previst pels articles 35.3 i 36.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre. En aquests supòsits, la reclamació es tramita amb caràcter preferent”. Òbviament, aquesta Comissió no pot més que inadmetre la Reclamació que ara ens ocupa, d’acord amb les normes imperatives que regulen el nostre funcionament. Amb tot, aquesta resolució d’inadmissió no té pas cap incidència negativa en el dret d’accés a la informació pública de la persona reclamant, que, si s’escau, té expedita la via per a tornar a presentar a una nova reclamació davant d’aquesta Comissió, respectant els terminis establerts per la LTAIPBG, que serà dins el termini i en la forma escaient. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de març de 2024, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 246/2024, i declarar-ne finalitzat el procediment així com disposar-ne la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.