Pérdida de objeto 14/12/2016 · 85 días en resolverse

Acceso a información sobre expedientes sancionadores de establecimientos de ocio nocturno en Lleida y resultado por satisfacción extemporánea

Un grupo municipal solicitó al Ayuntamiento de Lleida información sobre expedientes sancionadores de locales de ocio nocturno. Tras una denegación parcial basada en la protección de datos, el solicitante reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información satisfactoriamente durante la tramitación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para conocer reclamaciones de cargos electos locales, considerando que su régimen de acceso especial se rige por normativa específica y supletoriamente por la LTAIPBG.
2 El derecho a la protección de datos no impide facilitar a un concejal el listado de expedientes sancionadores incluyendo el nombre comercial del establecimiento.
3 El acceso a datos identificativos de infractores que sean personas físicas puede considerarse desproporcionado frente a la finalidad de control del concejal.
4 La entrega de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto del procedimiento.

Texto completo

Resolució de 14 de desembre de 2016, de finalització de la Reclamació 246/2016 per satisfacció extemporània Administració reclamada: Ajuntament de Lleida. Informació reclamada: Informació sobre expedients sancionadors municipals en matèria d’establiments d’oci nocturn. Resum: L’Administració lliura al grup municipal reclamant la informació sol·licitada mentre es tramita la reclamació i satisfà plenament la seva pretensió, de manera que la reclamació perd el seu objecte i procedeix finalitzar el procediment sense haver d’entrar en el fons. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Espectacles públics i activitats recreatives. Infraccions i sancions administratives. Dades personals. Satisfacció extemporània. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 26 de setembre de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 246/2016 presentada pel Grup Municipal del Comú de Lleida a l’Ajuntament de Lleida contra la desestimació parcial i la manca de resposta per part d’aquest Ajuntament de les dues sol·licituds d’informació que s’indiquen a l’antecedent següent i a l’antecedent 6. 2. La reclamació té el seu origen en una sol·licitud d’informació presentada per l’esmentat grup municipal el 6 de juny de 2016 (registre d’entrada 24760), on es demana el següent: “Relació de denúncies o expedients sancionadors per incompliment de normativa o d’horaris d’obertura a establiments d’oci nocturn de la ciutat entre els anys 2013 i 2015 on consti com a mínim la següent informació: - Número d’expedient sancionador - Estat de l’expedient (pendent, pagat o prescrit) - Titular de l’activitat o nom de l’establiment - Data d’emissió de la denúncia - Motiu de la denúncia - Número de denúncia. Es sol·licita lliurar aquesta informació preferentment a la direcció electrònica [adreça de correu electrònic del grup municipal]”. 3. El 28 de juny de 2016, l’Ajuntament de Lleida adreça un escrit al grup municipal en què li comunica, d’una banda, que s’està recopilant la informació sol·licitada, “tasca que requereix un cert temps” perquè cal “consultar expedient per expedient”, i, de l’altra, que “també s’està examinant si en la dita informació hi ha elements susceptibles de rebre empara per part de la Llei de protecció de dades de caràcter personal”. L’escrit acaba assenyalant que “un cop estigui la informació preparada se li farà trasllat”. 4. En no rebre la informació ni cap resolució sobre la sol·licitud presentada, el 20 de juliol de 2016 el grup municipal presenta un nou escrit en què reitera l’anterior sol·licitud i demana que li sigui facilitada la informació en el termini de quatre dies, transcorregut el qual “haurem de realitzar una reclamació per silenci administratiu”. 5. El 4 d’agost de 2016, l’Ajuntament de Lleida adreça un missatge de correu electrònic al grup municipal en què li facilita la informació sol·licitada, llevat de la dada relativa al “titular de l’activitat o nom de l’establiment”, atès que “es tracta d’una dada protegida per la Llei de protecció de dades de caràcter personal i, més encara, al ser matèria d’expedients sancionadors, a les dades personals dels quals la dita llei atorga una especial protecció”. 6. El 30 d’agost de 2016, el grup municipal presenta un nou escrit davant l’Ajuntament de Lleida (registre d’entrada 36460) en què manifesta que la informació lliurada és incompleta i on reitera la petició que li sigui facilitada la dada relativa al “titular de l’activitat o nom de l’establiment”. En aquest escrit també es demana “la mateixa informació relativa a l’any 2016”, en el que es pot considerar una nova sol·licitud d’accés a informació pública. 7. El 6 de setembre de 2016, l’Ajuntament de Lleida respon a aquest darrer escrit mitjançant un missatge de correu electrònic on s’afirma que “us informem que, tal i com ja vam reflectir en la resposta anterior, considerem que aquesta dada està protegida per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, doncs es troba afecta a una matèria (expedients sancionadors) que és mereixedora d’una especial protecció i així ho reflecteix la llei”. 8. El 20 de setembre de 2016, el grup municipal presenta reclamació davant la GAIP, que té entrada al registre d’aquesta Comissió, com s’ha dit, el 26 de setembre. La reclamació no té cap fonamentació específica i demana el procediment de mediació que ofereix la GAIP. 9. El Ple de la GAIP admet a tràmit la reclamació el 28 de setembre de 2016 i així ho comunica al grup municipal reclamant. El 4 d’octubre de 2016, la GAIP comunica la presentació de la reclamació a l’Ajuntament de Lleida i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre la reclamació presentada. 10. El 19 d’octubre de 2016 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament de Lleida, on es justifica la manca de lliurament de la informació relativa a la identitat de les persones físiques afectades en considerar que es tracta de “dades personals especialment protegides” (article 7 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i article 23 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern –LTAIPBG–) i de “dades de caràcter personal (de l’esfera íntima de la persona) i que no es poden facilitar”. A l’informe es conclou que “per tot això, des de la unitat administrativa corresponent, en els propers dies, es trametrà a [la persona reclamant] la informació que ha sol·licitat aquest regidor, relativa a persones jurídiques, no la que fa referència a persones físiques”. A l’informe també es designa la persona que representarà l’Ajuntament de Lleida en el procediment de mediació. 11. El 25 d’octubre 2016 la GAIP tramet aquest informe al grup municipal reclamant i li comunica que demanarà a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Aquesta petició té lloc el dia 27 d’octubre de 2016 i comporta l’ampliació en quinze dies del termini per resoldre la reclamació, en virtut de l’article 42.9 LTAIPBG. 12. L’11 de novembre de 2016 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT (IAI 33/2016), on s’arriba a la conclusió següent: “El dret a la protecció de les dades de caràcter personal no impedeix facilitar a un regidor un llistat amb les dades sol·licitades sobre denúncies o expedients sancionadors oberts als establiments d’oci nocturn de la ciutat, incloent el nom comercial d’aquests establiments. En canvi, l’accés a les dades identificatives dels infractors que siguin persones físiques (empresaris individuals) no sembla que estigui justificat per assolir la finalitat pretesa”. En la fonamentació de l’informe, l’APDCAT té en compte que a la sol·licitud es demana indistintament la dada del “titular de l’activitat o nom de l’establiment”, de manera que considera suficient lliurar només la dada del nom de l’establiment per tal d’atendre la petició i satisfer la finalitat de control que l’anima. Al final del fonament jurídic VI l’APDCAT també afirma que “no es pot obviar el fet que en tractar-se de locals oberts al públic, pot resultar fàcil arribar a conèixer la identitat dels titulars sense fer esforços desproporcionats, però les funcions atribuïdes als regidors poden portar a admetre com a proporcional aquesta limitació del dret a la protecció de dades”. 13. El 15 de novembre de 2016 la GAIP tramet l’informe de l’APDCAT a l’Ajuntament de Lleida i al grup municipal reclamant. 14. El 21 de novembre de 2016 la GAIP convoca les parts a la sessió de mediació el dia 13 de desembre. 15. L’1 de desembre de 2016 la GAIP rep un escrit del grup municipal reclamant en què li comunica que el 30 de novembre l’Ajuntament ha lliurat al grup municipal la informació sol·licitada de forma satisfactòria, de manera que no cal celebrar la sessió de mediació programada per al 13 de desembre. 16. El 2 de desembre de 2016 la GAIP comunica a les parts la desconvocatòria de la sessió de mediació, en haver estat lliurada satisfactòriament la informació objecte de la reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP El fet que la reclamació tingui el seu origen en una sol·licitud d’accés a informació d’un grup municipal formulada a l’empara de la normativa de règim local, que no contempla expressament la possibilitat de reclamar davant òrgans de garantia com la GAIP, no impedeix que aquesta sigui competent per conèixer-la. Com aquesta Comissió ha assenyalat en reiterades ocasions (entre d’altres, amb major deteniment, a les seves resolucions relatives a les Reclamacions 4/2016, 22/2016, 23/2016, 28/2016 i 34/2016), el règim d’accés dels càrrecs electes locals a la informació de l’ens local respectiu constitueix un supòsit de “règim d’accés especial” als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de l’LTAIPBG i, com a tal, es regeix per la seva normativa específica (article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, articles 14 a 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i, a Catalunya, l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya) i, supletòriament, per l’LTAIPBG. Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG comporta que els càrrecs electes locals disposin també del mecanisme de reclamació davant la GAIP que aquesta llei reconeix en general a la ciutadania. L’Ajuntament de Lleida no ho qüestiona en cap moment. 2. Satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació Com es desprèn dels antecedents, l’Administració ha lliurat directament al grup municipal reclamant la informació sol·licitada durant la tramitació de la reclamació davant la GAIP. Atès que, amb aquest lliurament, el grup municipal reclamant considera satisfeta la sol·licitud d’accés que ha donat lloc a la reclamació, aquesta perd el seu objecte i procedeix finalitzar el procediment sense haver de fer cap pronunciament sobre el fons de l’assumpte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de desembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Declarar la finalització de la Reclamació 246/2016 per satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació que es troba en el seu origen. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 14 de desembre de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.