Acceso a información sobre actuaciones de mitigación y adaptación al cambio climático del Ayuntamiento de Manresa y estimación de la reclamación

Resolució 453/2024, d’11 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 242/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Manresa Informació reclamada: Actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic endegades per l'Ajuntament de Manresa. Sentit de la resolució: Estimació de la reclamació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i s’ha d’estimar la Reclamació que manca per lliurar a l’Administració reclamada. Paraules clau: Ajuntaments. Actuacions mitigació canvi climàtic. Reclamació contra silenci. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 23 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 242/2024, presentada contra l’Ajuntament de Manresa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, per la reclamant d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A l’escrit de la reclamació informa que no ha obtingut resposta de l’Ajuntament. 2. El 29 de gener de 2024 la reclamant presenta a l’Ajuntament de Manresa una petició d’informació en els termes següents: “Conèixer les actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic endegades per l'Ajuntament de Manresa d'ençà de l'aprovació de la Llei de canvi climàtic, i sobretot tenir accés al pla municipal de lluita contra el canvi climàtic i als projectes de mitigació i adaptació aprovats per l'ens municipal tendents a l'adequació d'equipaments que puguin actuar com a refugis climàtics per a ús públic en períodes d'onades de calor, o intervencions en espais públics orientades a l'esmorteïment dels efectes de les illes de calor en l'àmbit de l'habitatge, la salut i l'urbanisme, com per exemple: ombrejat natural o artificial de carres i places, plantació d'arbres, reducció de la impermeabilitat del sòl, creació de microclimes amb làmines d'aigua, aplicació de solucions bioclimàtiques, jardins verticals, sostres verds, restauració o rehabilitació de zones humides i presència de vegetació adequada en parcs i jardins (article 33 Llei Canvi Climàtic. I també tenir accés al pla municipal d'emergència per sequera. Amb el benentès que si no hi havia aprovat cap d'aquests projectes, volia saber el motiu i la previsió en què es produiria la seva aprovació, i també saber si com a mínim s'ha fet una avaluació de la vulnerabilitat del municipi front al canvi climàtic i quin és el seu resultat“. 3. El 5 de març 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública i li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada; i en la mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Manresa i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 4. L’11 de març de 2024 la GAIP rep comunicació de la reclamant on informa que ha rebut resposta de l’Ajuntament que adjunta, i manifesta que en ella es facilita un enllaç a un resum del PAESC (Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima) i és genèrica, i no satisfà la demanda concreta d’informació que va formular que es referia “també als projectes de mitigació i adaptació aprovats per l'ens municipal tendents a l'adequació d'equipaments que puguin actuar com a refugis climàtics per a ús públic en períodes d'onades de calor, o intervencions en espais públics orientades a l'esmorteïment dels efectes de les illes de calor en l'àmbit de l'habitatge, la salut i l'urbanisme, com per exemple: ombrejat natural o artificial de carres i places, plantació d'arbres, reducció de la impermeabilitat del sòl, creació de microclimes amb làmines d'aigua, aplicació de solucions bioclimàtiques, jardins verticals, sostres verds, restauració o rehabilitació de zones humides i presència de vegetació adequada en parcs i jardins”. Per això considera que la resposta donada per l’Ajuntament que remet al PAESC és genèrica, i no satisfà la demanda concreta d’informació que va formular. 5. El 14 de març de 2024 la GAIP rep de l’Ajuntament de Manresa l’expedient i informa que no s’identifiquen terceres persones afectades, també comunica que “ha tingut plena disposició per facilitar la informació a la interessada i en la forma més actualitzada possible, cosa que ha fet mitjançant resolució de data 5 de març de 2024, i notificada el dia 6 de març de 2024”. Efectivament es constata que s’inclou una referència a la resposta a la petició d’informació en el termes següents: “El pla municipal de lluita contra el canvi climàtic i els projectes de mitigació i adaptació aprovats es troben recollits en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), aprovat pel Ple municipal de Manresa el 28.02.2019. Podeu validar i obtenir la versió electrònica d'aquest document a http://www.manresa.cat/validar. Els documents que formen part del PAESC es poden consultar a la web de l’Ajuntament, seguint la següent adreça: https://www.manresa.cat/web/menu/8049- paesc. També s’informa que el Ple municipal de l’Ajuntament de Manresa, en la sessió ordinària del 15 de febrer de 2024, ha aprovat inicialment el Pla d’emergència en situacions de sequera del municipi de Manresa. 6. El 21 de març de 2024 la GAIP trasllada a l’Ajuntament de Manresa les al·legacions presentades per la persona reclamant a la documentació lliurada el 6 de març perquè, en el termini de cinc dies hàbils, comuniqui el seu posicionament al respecte. 7. El 2 d’abril de 2024 la GAIP rep informe de l’Ajuntament de Manresa que una vegada esmentats els antecedents de la reclamació sobre la petició d’informació que esmenta que “la Unitat d’Informació de l’Ajuntament de Manresa ha posat en coneixement les al·legacions a la Secció de Residus, Neteja, Jardineria i Economia Circular des d’on s’ha assenyalat que per respondre les preguntes de la SAIP que va fer la interessada se li va facilitar la informació més actualitzada disponible fins al moment” , que “la informació més actualitzada que es disposa és la que es troba publicada al web en l’enllaç que se li va facilitar”, “que la majoria dels instruments del PAESC estan en desenvolupament i que moltes de les accions tenen com a termini d’assoliment al 2030” i també que “la unitat d’Informació s’ha posat en contacte amb tots els departaments implicats en el PAESC (a part de la Secció de Residus, Neteja, Jardineria i Economia Circular) per demanar-los informació: - Servei de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil; - Servei de Drets Socials; - Servei de Projectes Urbans i Infraestructures Territorials; - Servei d’Urbanisme; - Secció de Projectes d’Espai públic; - Secció de Planejament i Habitatge; - Secció de Manteniment d’Equipaments; - Unitat de Parcs i Jardins; - Unitat de Sanitat; - Unitat de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil. Tots els departaments han respost a la demanda, però les respostes rebudes han estat documents que estan en estat d’elaboració o que són de treball intern, així com informacions genèriques que caldria contrastar més acuradament abans de poder-les lliurar a la ciutadania. Finalment conclou que “El posicionament de l’Ajuntament de Manresa davant les al·legacions de la reclamant és el següent: 1. Manifestar la plena disposició i la total col·laboració d’aquest Ajuntament per satisfer la sol·licitud d’accés a la informació pública de la interessada. 2. Que l’Ajuntament va lliurar a la reclamant la informació disponible més actualitzada fins al moment. 3. Que si la reclamant vol major concreció en la informació relativa a les accions del PAESC se li podrà donar, però per poder-ho fer amb rigorositat aquest Ajuntament necessitarà: - Un termini de com a mínim dos mesos, per poder recollir la informació i elaborar-la. - Una major concreció en alguns aspectes del que demana la reclamant, que en tot cas aquest Ajuntament ja li requerirà”. 8. El 4 d’abril de 2024 la GAIP dona trasllat a la reclamant de la informació de l’Ajuntament de Manresa, amb la indicació de que si en un termini de 3 dies hàbils no es comunica el contrari, s’entendrà que dona resposta a la seva sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. 9. El 5 d’abril de 2024 la GAIP rep escrit de la reclamant que manifesta no estar conforme amb la pèrdua sobrevinguda que se li ha anunciat respecte de la informació lliurada per l’Ajuntament pels motius següents: “L’article 54.1 b) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, disposa que pel que fa a l'apartat b) de l'article 26.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació sol·licitada ha de ser precisa, en el sentit que les dades a les quals la persona sol·licitant pretengui accedir s’han de concretar de forma suficient per a la seva identificació. Respecte aquesta qüestió, subratllar que la sol·licitud formulada és ben concreta, es demana accedir als projectes de mitigació i adaptació aprovats per l'ens municipal tendents a l'adequació d'equipaments que puguin actuar com a refugis climàtics per a ús públic en períodes d'onades de calor, o intervencions en espais públics orientades a l'esmorteïment dels efectes de les illes de calor en l'àmbit de l'habitatge, la salut i l'urbanisme, com per exemple: ombrejat natural o artificial de carres i places, plantació d'arbres, reducció de la impermeabilitat del sòl, creació de microclimes amb làmines d'aigua, aplicació de solucions bioclimàtiques, jardins verticals, sostres verds, restauració o rehabilitació de zones humides i presència de vegetació adequada en parcs i jardins. Per aquesta raó no considero que hagi d’aportar cap altra concreció per poder tenir accés a la informació que sol·licitat. En aquest sentit, l’article 60.2 del Decret 8/2021 disposa que no es pot qualificar d'imprecisa una sol·licitud d'accés atenent a l'abast ampli de la informació sol·licitada, sempre que els termes que identifiquen la informació siguin clars i concrets. I els termes de la sol·licitud ho són. Si l’Ajuntament de Manresa a data d’avui no ha aprovat cap d’aquests projectes, que he concretat, simplement demano que se’m doni una resposta clara, que resolgui expressament en el sentit de “no se n’ha aprovat cap”. De fet, en la sol·licitud es fa constar que “si l’Ajuntament no ha aprovat els projectes, es vol saber el motiu i quina és la previsió concreta d’aprovació”. Si per contra alguna regidoria o l’alcaldia de l’Ajuntament ha aprovat algun d’aquests projectes, simplement es demana accedir a aquesta documentació, sense que sigui responsabilitat de la persona sol·licitant que la recapitulació de la informació tingui certa dificultat per a l’ens municipal. En aquest sentit, l’article 59 del Decret 8/2021 contempla expressament el procediment a seguir en el cas de sol·licituds d'accés transversals dins d'una mateixa administració pública, amb el benentès que els terminis establerts en aquest article no suspenen el termini d'un mes de què disposa l'administració pública per resoldre les sol·licituds d'accés a la informació pública, que va començar a comptar quan la sol·licitud d'accés va entrar en el registre electrònic de l'Ajuntament, és a dir el 19 de gener de 2024. Per tant, vist que encara no s’ha donat resposta concreta a tot el que es demanava en la sol·licitud formulada el dia 19 de gener de 2024, dins del termini establert per la normativa aplicable en matèria d’accés a la informació pública, demano a la GAIP que emeti una resolució que es pronunciï sobre el fons del que s’està discutint”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada que encara no ha estat lliurada La informació sol·licitada i reclamada, com es desprèn dels antecedents, es refereix a les actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic endegades per l'Ajuntament de Manresa d'ençà de l'aprovació de la Llei de canvi climàtic, i s’especifica, concretament, la sol·licitud de l’accés al pla municipal de lluita contra el canvi climàtic i als projectes de mitigació i adaptació aprovats per l'ens municipal, es diu específicament que siguin “tendents a l'adequació d'equipaments que puguin actuar com a refugis climàtics per a ús públic en períodes d'onades de calor, o intervencions en espais públics orientades a l'esmorteïment dels efectes de les illes de calor en l'àmbit de l'habitatge, la salut i l'urbanisme, com per exemple: ombrejat natural o artificial de carres i places, plantació d'arbres, reducció de la impermeabilitat del sòl, creació de microclimes amb làmines d'aigua, aplicació de solucions bioclimàtiques, jardins verticals, sostres verds, restauració o rehabilitació de zones humides i presència de vegetació adequada en parcs i jardins” i també es demana tenir accés al pla municipal d'emergència per sequera. Tota aquesta informació, efectivament és informació que d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB té la consideració d’informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”, que l’Ajuntament ha de disposar-ne d’acord amb el seu àmbit respectiu de competències. Tal com es palesa als antecedents l’Ajuntament va informar sobre part del que es reclama, i específicament va donar resposta pel que es refereix al pla municipal de lluita contra el canvi climàtic i els projectes de mitigació i adaptació aprovats informant que es troben recollits en el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), aprovat pel Ple municipal de Manresa el 28.02.2019, la informació més actualitzada dels quals està disponible al web en l’enllaç que se li va facilitar. D’altra banda pel que respecta al pla municipal d'emergència per sequera també es va contestar que en la sessió ordinària del 15 de febrer de 2024, s’havia aprovat inicialment. També constata aquesta Comissió que l’Ajuntament de Manresa informa de les comunicacions que s’han traslladat a les unitats concernides per la sol·licitud d’informació que per l’abast descrit comprenen a bona part de l’administració municipal ja que els departaments implicats pel PAESC als quals la Secció de Residus, Neteja, Jardineria i Economia Circular ha demanat informació es diu que són: Servei de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil; Servei de Drets Socials; Servei de Projectes Urbans i Infraestructures Territorials; Servei d’Urbanisme; Secció de Projectes d’Espai públic; Secció de Planejament i Habitatge; Secció de Manteniment d’Equipaments; Unitat de Parcs i Jardins; Unitat de Sanitat Unitat de Seguretat Ciutadana, Emergències i Protecció Civil, dels quals cal esperar, segons informa l’Ajuntament que amb les respostes rebudes, i com documents precisats de “contrastar més acuradament abans de poder-les lliurar a la ciutadania” fa suposar que amb el termini demanat per al seu lliurament estiguin degudament confegits. D’acord amb això, aquesta Comissió constata que l’Ajuntament ha manifestat expressament el seu compromís de lliurar la informació complerta i amb el detall sol·licitat i és per això que s’adiu amb el caràcter estimatori que es resol aquesta reclamació en el sentit de reconèixer el dret de la reclamant a l’accés de la informació demanada, tot i que el termini de dos mesos es considera que no seria l’adient, i que precisaria d’un ajust a un mes atès que segons manifesta el propi Ajuntament bona part del treball ja està recollit. D’altra banda, tal com manifesta la pròpia reclamant, si no es disposa de la informació reclamada i les condicions d’obtenció son desproporcionades, també es compleix amb el dret a l’accés de la informació la manifestació expressa sobre aquesta circumstància. Per tant, per al cas de que l’Ajuntament no disposi de la informació, així ho ha de manifestar donant compliment amb aquesta resposta a la reclamació formulada. Per tant, de tot l’exposat aquesta Comissió considera que s’ha de reconèixer el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurada la informació reclamada que encara li manca de ser lliurada, conforme amb la resposta que el propi Ajuntament ha manifestat que està treballant per a la seva entrega, en un termini que es considera que en aquest cas escau que sigui d’un mes. Per al cas de que no es disposi de la informació així ho hauria de manifestar l’Ajuntament donant resposta a la reclamació de la informació pública. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Plans de millora i conservació de l'entorn (codi 0146), i en la sèrie Plans d’acció ambiental (2462). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11 d’abril de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 242/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2 sempre que l’Ajuntament disposi de la informació. 2. Requerir a l’Ajuntament de Manresa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim d’un mes. 3. Requerir a l’Ajuntament de Manresa a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 242/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.