Solicitud de información sobre subvenciones a grupos políticos del Consell Comarcal del Montsià (2011-2018) y su control financiero

Resolució 465/2019, de 2 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 242/2019 Administració reclamada: Consell Comarcal del Montsià Informació reclamada: Subvencions a grups polítics del Consell Comarcal del Montsià 2011- 2018. Informes de la intervenció. Requeriments de justificació de comptes i factures aportades. Reintegrament dels romanents no aplicats. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte Resum: La informació aportada pel Consell Comarcal durant la tramitació de la reclamació satisfà la reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Consell Comarcal. Partit polític. Subvencions. Grups. Factures . Informes d’intervenció. Reclamació contra silenci. Trasllat. Lliurament extemporani de la informació, Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’11 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 242/2019, presentada contra el Consell Comarcal del Montsià, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de gener de 2019, la persona reclamant, en representació de la CUP ALCANAR-LES CASES, va presentar la sol·licitud d’accés al Consell Comarcal del Montsià, demanant la informació següent “1. Les subvencions i ajuts públics concedits pel Consell Comarcal del Montsià als diferents Grups del Consell Comarcal, des de l’exercici econòmic de 2011 fins a l’exercici econòmic de 2018, ambdós inclosos, detallades per anys, amb indicació dels imports i dels beneficiaris (art. 14.1 de la Llei citada, apartat c). 2. La informació relativa al control financer de les esmentades subvencions o ajuts públics atorgats als Grups: informes de la intervenció o de la secretaria-intervenció municipal; i en el seu cas, actuacions requerint als Grups el retiment de comptes, la justificació de l’aplicació dels fons, o el reintegrament anyal de les quantitats no gastades, etc. (art. 15.1 de la Llei, apartat d). 3. Còpia de les factures i/o resta de documents justificatius de l’aplicació de les subvencions o ajuts atorgats, presentats pels beneficiaris en el moment de retre’n comptes, i còpia també, en el seu cas, de la documentació acreditativa del reintegrament a les arques de les quantitats percebudes i no aplicades en cada exercici (art. 15.1 de la Llei, apartat e).” Motiva la sol·licitud d’informació en la seva voluntat de: “Mantenir informats a la CUP i els veïns, veïnes del Montsià de les quantitats que en concepte de subvencions i ajuts s’han concedit des del Consell Comarcal del Montsià als diferents Grups i, especialment, de com es justifica l’aplicació d’aquests fons públics que, d’una manera o d’una altra, han sortit tots obligatòriament de les butxaques dels ciutadans i ciutadanes de la comarca com a contribuents d’impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs. Conèixer amb detall la forma i manera escollides pels diferents Grups per a justificar l’aplicació d’aquests ajuts que han rebut del Consell Comarcal, amb la finalitat pràctica que la CUP puga realitzar la justificació corresponent de l’aplicació dels diners públics percebuts per aquest concepte (i en el seu cas, el reintegrament a les arques municipals de les quantitats percebudes i no gastades) de la manera més correcta i legal possible”. Indica que vol rebre resposta per correu electrònic. 3. La Reclamació, presentada l’11 d’abril de 2019, motiva la reclamació en la consideració de què la informació demanada li hauria de ser lliurada d’acord amb l’article 15 LTAIPBG. 4. El 25 d’abril de 2019 la GAIP trasllada la Reclamació al Consell Comarcal del Montsià i li demana que, dins d’un termini de quinze dies, li remeti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions dutes a terme en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la reclamació, i que li remeti l’expedient complet. 5. El 29 de maig de 2019 la GAIP s’adreça al Consell Comarcal per requerir-li novament que li faci arribar l’informe esmentat a l’antecedent quart, així mateix li demana que traslladi la Reclamació als grups polítics afectats per l’accés que es reclama per tal que puguin formular al·legacions, si ho consideren oportú. El mateix dia, la Comissió s’adreça a la persona reclamant per tal que informi en quina condició actua, atès que en la sol·licitud d’informació dirigida al Consell Comarcal la presenta en nom de la CUP-ALCANAR-LES CASES i que n’acrediti la representació, si s’escau. Així mateix, també li demana que informi a aquesta Comissió sobre quina participació té el seu grup polític en l’Administració reclamada. 6. El 30 de maig de 2019 la GAIP sol·licita l'informe previst en l'article 42.8 LTAIPBG a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i li en remet l'expedient, atès que l’accés a la informació que ara es reclama conté dades de caràcter personal. Així mateix, comunica a les parts l'ampliació del termini per a resoldre en quinze dies més, d'acord amb l'article 33.7 RGAIP. 7. El 6 de juny de 2019 l’APDCAT notifica l’informe sol·licitat a la GAIP en el qual conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre les quanties abonades pel Consell Comarcal als diferents grups polítics. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre els diferents conceptes de despesa realitzada per aquests grups i les quanties destinades a cadascun d’ells, incloent el fet que alguna d’aquestes despeses pugui vincular-se amb un conseller comarcal concret. Més enllà d’això, atesa la informació de què es disposa, des de la perspectiva de la protecció de dades (principi de minimització) no sembla justificat, l’accés amb caràcter general a les dades personals de terceres persones físiques diferents dels consellers comarcals o de persones treballadores al servei del consell comarcal, que apareguin a les factures, als efectes de controlar la destinació dels fons que reben els grups municipals”. 8. El 7 de juny de 2019 en resposta a l’escrit del 29 de maig, la persona reclamant aporta un escrit del regidor i portaveu del grup municipal de la CUP-PA a l’Ajuntament d’Alcanar, en el qual autoritza a la persona reclamant a representar la CUP-PA d’Alcanar a actuar davant de la GAIP, en relació amb la Reclamació 242/2019. 9. El 12 de juny de 2019 el Consell Comarcal del Montsià fa arribar l’informe jurídic sol·licitat així com l’expedient de tramitació de la sol·licitud d’informació, l’informe de tresoreria i bases d’execució. En l’informe jurídic el Consell Comarcal exposa el següent: “1. En primer lloc, el sol·licitant no acredita la representació de la persona jurídica que consta com a raó social a la sol·licitud. 2. Aportem la informació referida al punt 1 de la sol·licitud. No obstant no podem aportar el contingut dels punts segon i tercer. En primer lloc, segons les bases d’execució del nostre pressupost no hi ha l’obligació de portar el control financer per part del nostre ens. En el seu punt 4. Assignacions als grups polítics comarcals, queden reflectides les obligacions en aquest sentit. 3. En el cas d’haver d’aportar factures entenem que aquestes contenen dades de caràcter personal de tercers i això estableix un límit a l’accés d’aquestes dades per la seva condició i atenent al règim de protecció pròpies de les dades personals. 4. En tot cas, el consell comarcal, a banda de les dades aportades i segons les seves bases d’execució, no disposa de les dades dels punts segon i tercer de la sol·licitud. Al proper plenari un cop constituïda la nova corporació es donarà trasllat als grups polítics de la reclamació 242/2019, actualment tots els consellers comarcals estan en funcions. Tanmateix, si la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública es pronuncia en sentit positiu sobre l’adequació de la sol·licitud al règim legal de protecció de dades personals, [...]i sobre el primer punt dels fonaments que hem exposat, sol·licitaria als grups polítics comarcals la informació objecte de la reclamació dels seus punts segon i tercer”. Així mateix, sol·licita: “Que la GAIP resolgui sobre l’acreditació de la persona jurídica. Que donat que estem en un període en funcions en procés de constituir-se els nous grups comarcals, que se’ns permeti donar trasllat als grups un cop constituïda la nova corporació i que aquests puguin al·legar allò que en dret considerin. Que l’autoritat catalana de Protecció de Dades de caràcter personal informi sobre l’adequació de l’accés al règim legal de protecció de dades personals, de conformitat amb el què preveu l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, sobre les dades del punt tercer de la sol·licitud”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública desestimada per una entitat municipal descentralitzada integrant de l’Administració local de Catalunya, subjecte a l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (art. 3 LTAIPBG) . L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per al GAIP. L’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. 2. Sobre la condició amb què actua la persona reclamant La sol·licitud d’informació, de 30 de gener, es va presentar per la mateixa persona física reclamant, indicant en aquell escrit que actuava en nom de la CUP ALCANAR-LES CASES. Certament, a la sol·licitud d’informació no hi va adjuntar l’acreditació d’aquesta representació legal, fet que invoca el Consell Comarcal mesos més tard, demanant que la GAIP resolgui sobre el tema. El cas és que, durant la tramitació de la reclamació, la GAIP ja havia demanat (antecedent 5) que indiqués si actuava en nom propi o que, si ho feia en nom de la CUP, n’acredités la representació, cosa que va fer seguidament. Per tant, la GAIP considera esmenada adequadament la manca d’acreditació de la representació amb què s’invocava actuar. 3. Sobre l’objecte de la reclamació La sol·licitud d’informació, que no va ser atesa ni resposta pel Consell Comarcal, demana accedir a la informació següent: 3.1 Les subvencions i ajuts públics concedits pel Consell Comarcal del Montsià als diferents Grups del Consell Comarcal, des de l’exercici econòmic de 2011 fins a l’exercici econòmic de 2018, ambdós inclosos, detallades per anys, amb indicació dels imports i dels beneficiaris (art. 14.1 de la Llei citada, apartat c). Aquesta informació ha estat lliurada a la persona reclamant durant el procediment de reclamació, sense que aquesta n’hagi formulat queixa, de manera que s’entén satisfeta la petició en aquest punt i se’n declara la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. 3.2 La informació relativa al control financer de les esmentades subvencions o ajuts públics atorgats als Grups: informes de la intervenció o de la secretaria-intervenció municipal; i en el seu cas, actuacions requerint als Grups el retiment de comptes, la justificació de l’aplicació dels fons, o el reintegrament anyal de les quantitats no gastades, etc. (art. 15.1 de la Llei, apartat d). La resposta extemporània del Consell Comarcal del Montsià, durant la tramitació de la reclamació, palesa que el Consell Comarcal no realitza el control financer de les subvencions que atorga als grups, perquè considera que no en queda obligat per les bases d’execució del pressupost. Aquesta informació que es dona esgota aquest punt de la sol·licitud i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de a reclamació en relació amb ell, ja que confirma que el Consell Comarcal no realitza cap de les activitats de les què se’n demana informació i, per tant, elimina tota possibilitat de que existeixin informes o actuacions dels òrgans municipals realitzades en el marc o com a conseqüència d’aquest inexistent procediment de retiment de comptes i justificació de les aportacions. 3.3 Còpia de les factures i/o resta de documents justificatius de l’aplicació de les subvencions o ajuts atorgats, presentats pels beneficiaris en el moment de retre’n comptes Novament, cal dir que la resposta donada pel Consell Comarcal en el marc d’aquesta reclamació pressuposa la inexistència d’aquesta informació, tal i com fa notar l’informe del gerent municipal que indica que: “No aportant informació sobre el control financer del vostre punt segon no podem aportar la informació relativa al punt tercer. Tanmateix, la informació que sol·liciteu al punt tercer és una informació que conté dades de caràcter personal i tenim el dubte que es pugui accedir a aquesta informació d’acord amb el règim legal de protecció d’aquesta mena de dades personals.” En l’escrit del mateix gerent a la GAIP, de 12 de juny, posicionant-se sobre la reclamació, novament insisteix en que l’accés a les factures justificatives de les despeses realitzades pels grups amb càrrec a les subvencions rebudes del Consell Comarcal seria contrari a la normativa de protecció de dades personals. Considerant que el Consell Comarcal ha refusat disposar de cap factura presentada pels grups beneficiaris de les subvencions atès que no realitza cap procediment de control o retiment de comptes de les subvencions que atorga als grups polítics de la Corporació, esdevé innecessari estendre’s en la valoració del dret d’accés sobre aquesta informació que, en els termes en què es sol·licita, (factures i/o documents.... presentats pels beneficiaris en el moment de retre’n comptes”) és inexistent. Corrobora aquesta interpretació de que el què es sol·licita (i per tant, el que és objecte de reclamació, per la necessària congruència entre una i altra) són les factures aportades en el procediment de retiment de comptes, el fet que hagi motivat la seva sol·licitud en la voluntat de “Conèixer amb detall la forma i manera escollides pels diferents Grups per a justificar l’aplicació d’aquests ajuts que han rebut del Consell Comarcal, amb la finalitat pràctica que la CUP puga realitzar la justificació corresponent de l’aplicació dels diners públics percebuts per aquest concepte (i en el seu cas, el reintegrament a les arques municipals de les quantitats percebudes i no gastades) de la manera més correcta i legal possible”. Ara bé, per al cas que la persona reclamant no hagués referit expressament la petició de les factures a aquelles que haguessin aportat els beneficiaris en un procediment de retiment de comptes que no s’ha realitzat mai, sinó a les factures que justifiquessin les despeses realitzades pels grups, sense cap altre condicionant, la petició d’accés podria mantenir-se fins i tot si el Consell Comarcal no disposava materialment de les factures, ja que aquesta documentació a mans dels grups tindria, igualment, la condició d’informació pública sobre la què es projectaria el dret d’accés (en aquest sentit, s’ha pronunciat ha aquesta Comissió reiteradam ent, entre moltes d’altres, a la Resolució 18/2018, de 7 de febrer). Aleshores, sí que resultaria pertinent avaluar si, com afirma el Consell Comarcal del Montsià, l’accés a les factures suposaria la vulneració del dret a la protecció de dades personals, o no. Doncs bé, el cert és que l’informe emès per l’APDCAT sobre aquesta qüestió (IAI 30/2019) és favorable a l’accés a les factures i el declara compatible i adequat ala normativa de protecció de dades personals, amb la única excepció de les dades personals que figurin a les factures de persones físiques distintes i alienes als membres del consell comarcal o al seu personal, que s’haurien d’eliminar. 3.4 Còpia, en el seu cas, de la documentació acreditativa del reintegrament a les arques de les quantitats percebudes i no aplicades en cada exercici (art. 15.1 de la Llei, apartat e). La referència que fa l’escrit del gerent a què el Consell no disposa de la informació sol·licitada en el punt 2 i 3 de la sol·licitud (que l’inclou), tot i que no fa referència explícita al reintegrament dels romanents de les subvencions sinó a les factures, porta a considerar que no s’hauran produït aquests reintegraments en el període 2011-2018, ja que altrament, el Consell Comarcal n’hauria de tenir la documentació acreditativa que es demana. Per tant, es considera perdut l’objecte de la reclamació en aquest punt amb la manifestació feta pel Consell de no disposar de cap documentació que acrediti el reintegrament a les arques de les quantitats percebudes i no aplicades en cada exercici entre el 2011 i el 2018. 4. Sobre el trasllat als grups afectats L’article 34.1 RGAIP disposa que es doni trasllat de les reclamacions als tercers afectats per l’accés, per tal que puguin fer al·legacions. L’apartat següent (1bis) disposa que les administracions han de col·laborar amb la GAIP en la identificació dels tercers afectats i fer-los el trasllat de la reclamació, en els termes, condicions i termini fixats per la Comissió. D’acord amb aquesta previsió, la GAIP va demanar al Consell Comarcal en el mateix moment de fer-li trasllat de la reclamació que identifiqués els grups afectats als efectes de donar-los trasllat de la reclamació, considerant que es demanaven factures de despeses dels grups. El cas és, però, que el Consell Comarcal del Montsià no ha fet el trasllat a causa de les eleccions locals, i a la vista de què de la informació lliurada posteriorment pel Consell se’n desprèn que la informació que es demana no existeix, esdevé innecessari demorar més la finalització del procediment considerant que els grups no quedaran afectats ni obligats pel sentit d’aquesta Resolució a lliurar les factures. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 d’agost de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar el procediment relatiu a la Reclamació 242/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 242/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.