Solicitud de información sobre la muerte de un caballo en la cabalgata de Reyes de Valls y resultado de la reclamación ante la GAIP

Resolució 441/2022, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 241/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Valls Informació reclamada: Diversa informació sobre la mort d’un cavall la cavalcada de Reis 2022. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Als permisos municipals (punt II) hi constaran noms de persones físiques, representants de l’Ajuntament o de l’entitat que va organitzar la cavalcada. Pel que fa al personal públic, el seu accés s’ha de permetre, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG; quant a les dades de les persones físiques representants de l’entitat organitzadora que ha sol·licitat el permís, si hi consten, són dades personals sotmeses al règim de ponderació de l’article 24.2 LTAIPBG, la protecció de les quals ha de cedir en favor del dret d’accés, atès que tenen un impacte escàs en l’esfera privada de la persona i són rellevant per a la finalitat de l’accés, congruent amb l’objectiu i finalitat de l’entitat animalista re clamant. El nom del veterinari de la cavalcada (punt IV) és una dada identificativa d’una persona física, igual que el nom i signatura del veterinari que ha emès l’informe de la necròpsia del cavall mort (punt IX), sotmesa al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG en la mesura en què actuï com a personal públic, o regida pel règim d’accés ponderat de l’article 24.2 LTAIPBT, si es tracta d’un facultatiu extern a la Corporació local. Fins i tot en aquest darrer cas, però, la informació associada a la identitat de la persona física no té un impacte en la vida privada, sinó en l’àmbit professional en exercici de la funció delegada de vigilància sanitària animal encomanada per l’Ajuntament, i atenent la finalitat de l’accés i la condició d’entitat animalista de la persona reclamant, resulta justificat permetre l’accés a la seva identificació. Aquesta identificació, si és personal públic, inclourà el nom i cognoms i la posició en l’organització municipal, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Per al cas que no es tracti de personal públic, resulta adequat substituir el nom i cognoms pel número de col·legiat que l’identifica professionalment, en aplicació del principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits previst a l’article 22.1 LTAIPBG i el principi de minimització de dades personals, ja que aquella identificació professional resulta una dada personal menys invasiva de la privacitat de l’afectat però igualment adequada per a la finalitat de control de l’entitat reclamant. Quant a la signatura de l’informe, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, s’ha d’eliminar de l’accés si és manuscrita. El nom del propietari de l’animal o de qualsevol altra persona física associat a la comissió d’una infracció que resulti de la investigació dels fets, o de l’obertura d’un expedient sancionador (punts VII i punt VIII parcialment) és una dada personal que, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, resta protegida tret que la persona reclamant n’aporti un consentiment exprés. Sobre una bona part de la informació sol·licitada no s’aprecia la concurrència de cap límit a l’accés, ni s’ha invocat per l’Ajuntament, de manera que, correspon estimar la reclamació i declarar el dret a obtenir la informació. En relació amb la resta de la informació, en la mesura en què conté dades personals, el seu accés pot resultar limitat per la seva protecció. La GAIP ha requerit l’informe de l’APDCAT, àmpliament reproduït als antecedents, el qual conclou que resulta contrari a la normativa de protecció de dades personals l’accés al nom de la persona sancionada arran d’aquests fets, en el cas que n’hi hagi, però tanmateix resulta adequat i justificat l’accés al nom de les persones que hagin sol·licitat la llicència i la del veterinari que va actuar. Aquesta Comissió coincideix amb la valoració de l’APDCAT en la ponderació de l’accés a les dades personals i resol estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, transcrita a l’antecedent 2, o a obtenir la constància de la seva inexistència en el cas que no es disposi de la informació, desestimant parcialment la reclamació en relació amb la identificació de la persona propietària del cavall si va resultar sancionada, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. Paraules clau: Ajuntament. Associació animalista. Protecció dens animals. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Protecció de dades personals. APDCAT. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 14 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 241/2022, presentada per la Fundación para el Asesoramiento y Acción en defensa de los Animales contra l’Ajuntament de Valls, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de gener de 2022 l’entitat animal presenta una sol·licitud en la qual exposa que: “Hem tingut coneixement que en data 5 de gener de 2022, durant la cavalcada de Reis d’Orient a Valls, un dels cavalls que participava va morir de manera sobtada”. I sol·licita: “I.- Si la cavalcada comptava amb tots els permisos corresponents. II.- Se’ns doni trasllat dels permisos amb els quals comptava. III.- Se’ns informi de quina entitat organitzava la cavalcada. IV.- Se’ns informi si la cavalcada comptava amb un veterinari present i el nom del facultatiu. V.- Se’ns informi si es va dur a terme la necròpsia del animal i en cas afirmatiu se’ns doni trasllat del resultat del mateix. VI.- Se’ns informi des de quan es compta amb animals a la cavalcada i si tenint en compte els esdeveniments es deixarà de fer. VII.- Se’ns informi si s’ha dut a terme una investigació dels fets i el resultat del mateix. VIII.- Se’ns informi si s’ha incoat expedient sancionador al propietari del animal. IX.- Se’ns doni trasllat de l’informe veterinari que indica que l'animal va morir d'un atac de cor. X.- S’indiqui si a la cavalcada algun altre èquid va resultar ferit”. 3. La Reclamació presentada el 14 de març de 2022 indica que l’Ajuntament no ha atès la seva sol·licitud i fonamenta la reclamació en la possible vulneració de la Llei de Protecció dels Animals. 4. El 21 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 21 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Valls i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 26 d’abril de 2022 la GAIP requereix a l’Ajuntament de Valls que li faci arribar l’expedient i informe sol·licitats alhora que l’adverteix que la manca de compliment d’aquest requeriment no impedeix que la Comissió continuï amb la tramitació de la reclamació fins a finalitzar el procediment amb Resolució, que serà igualment vinculat per a l’Ajuntament. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. 7. El 28 d’abril de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal emeti l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. Així mateix, comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre. 8. El 26 de maig de 2022 l’APDCAT notifica a la GAIP l’informe sol·licitat en el qual argumenta l’adequació a la normativa de protecció de dades personals l’accés a la informació reclamada. En l’informe es recull s’analitza l’adequació de l’accés a les dades personals reclamades, amb aquestes consideracions: “(...) En relació amb la informació dels permisos de la cavalcada, l’APDCAT determina que “Tenint en compte que en el present cas es tracta d’una associació cultural i que, com s’ha apuntat al fonament jurídic III d’aquest informe, la informació referent a persones jurídiques queda exclosa de l’àmbit de protecció de la normativa de protecció de dades, d’acord amb la normativa de protecció de dades personals no hi hauria inconvenient en facilitar a l’entitat reclamant aquesta informació i, per tant, la llicència municipal. Ara bé, en el cas que l’autorització de l’esdeveniment s’hagi dut a terme mitjançant la signatura d’un conveni entre l’associació i l’Ajuntament, cal tenir present que en aquesta informació pública hi constarà la identificació de les persones físiques que actuen en representació d’ambdues parts. Als efectes de la ponderació exigida per l’article 24.2 de l’LTC, transcrit anteriorment, cal tenir especialment en consideració que els convenis de col·laboració han de ser objecte de publicació a efectes de transparència, tal com disposen els articles 8.1.f) i 14 de l’LTC.[...] Per tot plegat, cal concloure que l’entitat reclamant podria accedir al conveni de col·laboració formalitzat entre l’associació cultural i l’Ajuntament, si fos el cas.” Pel que fa a l’accés al nom del facultatiu present en la cavalcada i l’informe veterinari que indica que l'animal va morir d'un atac de cor, l’Autoritat catalana estableix que “lliurar aquesta informació comportaria una ingerència en el dret a la protecció de dades dels facultatius afectats, atès que permetria conèixer no només llur identitat sinó també una determinada actuació en relació amb uns fets controvertits. Però cal tenir en compte que es tractaria en tot cas d’aspectes vinculats a la seva activitat professional i exercici de la professió com a veterinaris, amb la qual cosa l’afecció de la seva vida personal seria menor. Cal tenir en compte que la identitat del veterinari que actua en un esdeveniment d’aquest tipus sovint podrà ser conegut pels propietaris dels animals participants, ateses les característiques de la seva intervenció.[...] Tenint en compte l’interès públic en el coneixement de la informació sol·licitada per al control del compliment de la normativa aplicable, així com que la identitat de les persones que exerceixen la professió de veterinari, en els termes apuntats, ha de ser pública i que la identitat del veterinari que intervé en l’esdeveniment pot ser coneguda també per altres vies, la normativa de protecció de dades no impediria en aquest cas l’accés de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada.” D’altra banda, i en relació amb la investigació dels fets i les actuacions que se n’ha derivat i si s’ha incoat expedient sancionador al propietari de l’animal, l’informe de l’APDCAT determina que “l’entitat reclamant hauria de poder conèixer el resultat de la investigació per tal de, si ho considera pertinent, presentar la corresponent denúncia. També hauria de poder conèixer si s’ha obert un expedient sancionador als efectes de poder-hi comparèixer en defensa dels animals en el cas concret. Ara bé, el mateix TRLPA preveu expressament que l’accés a aquest tipus d’informació relativa a procediments sancionadors s’ha de dur a terme preservant la privacitat de les persones afectades. [...] Això, traslladat al cas que ens ocupa permetria, i sembla que s’ajustaria en major mesura als termes de la sol·licitud, informar a l’entitat reclamant del resultat de la investigació i sobre l’obertura d’un expedient sancionador. Tot i que l’anonimització, en atenció a les circumstàncies concurrents, pogués no resultar plenament eficaç en alguns casos, resultaria una opció acceptable per tal de fer compatible en aquest cas el dret d’accés de l’entitat reclamant a la dita informació i el dret a la protecció de dades de la persona investigada.” Finalment, conclou que “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de l’entitat reclamant a la informació pública sol·licitada que no conté dades personals. L’entitat reclamant té dret a accedir al conveni que, si escau, s’hagi pogut establir per la celebració de l’acte. També té dret a accedir a la informació relativa als veterinaris que van intervenir a què es refereix la seva sol·licitud. L’entitat reclamant també pot accedir al resultat de les actuacions d’investigació que s’hagin dut a terme i conèixer si s’ha obert un procediment sancionador quan es refereixi a persones jurídiques o, de manera anonimitzada, quan es refereixi a persones físiques.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adr4eçada a una administraci9ó de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació que es demana és informació pública als efectes de l’aplicació de l’LTAIPBG, d’acord amb el seu article 2.b, i per tant, totes les persones tenen dret a accedir-hi, segons reconeix l’article 18 LTAIPBG, tret que hi concorrin límits que, si escau, s’hauran de ponderar casuísticament i aplicar restrictivament, d’acord amb els principis dels articles 20 i 22 LTAIPBG. Sobre una bona part de la informació sol·licitada no s’aprecia la concurrència de cap límit a l’accés, ni s’ha invocat per l’Ajuntament, de manera que, correspon estimar la reclamació i declarar el dret a obtenir la informació següent: - Si la cavalcada comptava amb tots els permisos corresponents (punt I). - Nom de l’entitat organitzava la cavalcada (punt III). - Si la cavalcada comptava amb un veterinari present (punt IV). - Si es va dur a terme la necròpsia de l’animal i en cas afirmatiu, el resultat d’aquella prova(punt V). - Des de quan es compta amb animals a la cavalcada i si tenint en compte els esdeveniments es deixarà de fer (punt VI). En relació amb aquest punt, el dret d’accés obliga a l’Administració a informar de la previsió de continuar amb animals a les futures cavalcades de Reis només si aquesta decisió està presa abans de la formalització de la sol·licitud, o a indicar que no existeix una previsió feta en aquest sentit, sense que, si prèviament no ho ha fet, aquesta Resolució l’obligui a plantejar-s’ho i prendre una decisió de futur. - Si s’ha dut a terme una investigació en relació amb la mort d’un cavall a la cavalcada i el resultat (punt VII). En relació amb aquest punt, l’existència o no d’una investigació no presenta cap restricció; quant al resultat, si la investigació conclou amb la inexistència de cap infracció comesa per una persona física (el propietari, o la persona responsable de l’organització) és també informació a la que la persona reclamant té dret a accedir. Tanmateix, en la mesura en què el resultat de la investigació a informar constati la comissió d’una infracció i el seu responsable sigui una persona física que hi quedi identificat o pugui ser identificable, aquesta informació queda afectada pel límit relatiu a la protecció de dades personals, en els termes que seguidament s’analitzaran. - Si a la cavalcada algun altre èquid va resultar ferit (punt X). En la resta d’informació sol·licitada hi concorre el límit relatiu a la protecció de dades: - Als permisos municipals (punt II) hi constaran noms de persones físiques, representants de l’Ajuntament o de l’entitat que va organitzar la cavalcada. Pel que fa al personal públic, el seu accés s’ha de permetre, d’acord amb l’article 24.1 LTAIPBG; quant a les dades de les persones físiques representants de l’entitat organitzadora que ha sol·licitat el permís, si hi consten, són dades personals sotmeses al règim de ponderació de l’ article 24.2 LTAIPBG, la protecció de les quals ha de cedir en favor del dret d’accés, atès que tenen un impacte escàs en l’esfera privada de la persona i són rellevant per a la finalitat de l’accés, congruent amb l’objectiu i finalitat de l’entitat animalista reclamant. - El nom del veterinari de la cavalcada (punt IV) és una dada identificativa d’una persona física, igual que el nom i signatura del veterinari que ha emès l’informe de la necròpsia del cavall mort (punt IX), sotmesa al règim general d’accés de l’article 24.1 LTAIPBG en la mesura en què actuï com a personal públic, o regida pel règim d’accés ponderat de l’article 24.2 LTAIPBT, si es tracta d’un facultatiu extern a la Corporació local. Fins i tot en aquest darrer cas, però, la informació associada a la identitat de la persona física no té un impacte en la vida privada, sinó en l’àmbit professional en exercici de la funció delegada de vigilància sanitària animal encomanada per l’Ajuntament, i atenent la finalitat de l’accés i la condició d’entitat animalista de la persona reclamant, resulta justificat permetre l’accés a la seva identificació. Aquesta identificació, si és personal públic, inclourà el nom i cognoms i la posició en l’organització municipal, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Per al cas que no es tracti de personal públic, resulta adequat substituir el nom i cognoms pel número de col·legiat que l’identifica professionalment, en aplicació del principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits previst a l’article 22.1 LTAIPBG i el principi de minimització de dades personals, ja que aquella identificació professional resulta una dada personal menys invasiva de la privacitat de l’afectat però igualment adequada per a la finalitat de control de l’entitat reclamant. Quant a la signatura de l’informe, d’acord amb l’article 70.2 del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública, s’ha d’eliminar de l’accés si és manuscrita - El nom del propietari de l’animal o de qualsevol altra persona física associat a la comissió d’una infracció que resulti de la investigació dels fets, o de l’obertura d’un expedient sancionador (punts VII i punt VIII parcialment) és una dada personal que, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG, resta protegida tret que la persona reclamant n’aporti un consentiment exprés. La GAIP ha requerit l’informe de l’APDCAT, àmpliament reproduït als antecedents, el qual conclou que resulta justificat l’accés a la identitat de les persones físiques que hagin actuat en representació de l’entitat organitzadora, així com del personal facultatiu veterinari que hagi actuat de suport a la cavalcada o realitzant la necròpsia, però, en canvi, resulta contrari a la normativa de protecció de dades personals l’accés al nom de la persona física sancionada arran d’aquests fets, en el cas que n’hi hagi. Aquesta Comissió coincideix amb la valoració de l’APDCAT en la ponderació de l’accés a les dades personals i, en conseqüència, resol estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a accedir-hi o a obtenir, si escau, la declaració de la seva inexistència en poder de l’Ajuntament, en els termes especificats en aquest fonament, i desestimar l’accés a la informació que identifiqui i permeti identificar una persona física associada a la comissió d’una infracció o l’obertura d’un procediment sancionador, si existeix, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 241/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la a accedir a la informació sol·licitada i transcrita a l’antecedent 2, o a obtenir, si escau, la declaració de la seva inexistència en poder de l’Ajuntament, en els termes especificats en el fonament jurídic 3, amb l’excepció indicada a continuació. 2. Desestimar l’accés a la informació que identifiqui i permeti identificar una persona física associada a la comissió d’una infracció o l’obertura d’un procediment sancionador, si existeix, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. 3. Desestimar parcialment la reclamació en relació amb la identificació de la persona propietària del cavall si va resultar sancionada, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. 4. Requerir a l’Ajuntament de Valls que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir a l’Ajuntament de Valls a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 241/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.