Solicitud de presupuesto para espectáculos con bous y resultado de inadmisión por falta de objeto

Resolució 300/2020, de 18 de juny Número d’expedient de la reclamació: 241/2020 Administració reclamada: Ajuntament de la Sènia Informació reclamada: Pressupost per als espectacles amb bous. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa per manca d’objecte, perquè els antecedents posen de manifest que dies abans de ser presentada l’Administració reclamada en realitat ja havia facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada objecte de la Reclamació. Per tant, quan es presenta la Reclamació la persona reclamant ja disposa de la informació reclamada, de manera que no hi ha base material que justifiqui la controvèrsia jurídica que comporta la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Notificacions. Pressupostos. Festes. Protecció animals. Manca d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 241/2020, presentada contra l’Ajuntament de la Sènia, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2020 la persona reclamant presenta una instància de l’Ajuntament de la Sènia amb la que demana el pressupost per a les festes amb bous durant la festa major. 3. La Reclamació presentada el 5 de juny de 2020 assenyala que l’Ajuntament no hauria contestat la solꞏlicitud anterior. 4. El 8 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Sènia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 5. El 15 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de la Sènia, que acredita haver posat a disposició de la persona reclamant, el 12 de març de 2020 i mitjançant notificació electrònica, la informació solꞏlicitada i que la persona reclamant no hi hauria accedit dins del termini establert legalment, motiu pel qual la notificació constaria com a refusada; malgrat això, l’Ajuntament indica que la informació solꞏlicitada segueix estant a disposició de la persona reclamant en una adreça electrònica indicada a l’informe. La documentació aportada per l’Ajuntament inclou la informació solꞏlicitada. 6. El 16 de juny de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca d’objecte Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa per manca d’objecte, perquè els antecedents posen de manifest que temps abans de ser presentada l’Administració reclamada en realitat ja havia posat la informació solꞏlicitada objecte de la Reclamació a disposició de la persona reclamant, i que hi segueix estant. Per tant, quan es presenta la Reclamació la persona reclamant ja podia disposar de la informació reclamada, de manera que no hi ha base material que justifiqui la controvèrsia jurídica que comporta la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juny de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 241/2020 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.