Solicitud de documentación técnica y administrativa del Telecadira de Coll de Pal y resultado estimatorio

Resolució 315/2019, de 30 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 241/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Alp Informació reclamada: Documents relacionats amb el Telecadira de Coll de Pal. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: El precedent invocat no té una identitat suficient amb el cas present que pugui justificar l’aplicació dels criteris que varen determinar la Resolució 336/2017 a l’actual Reclamació; mentre que en aquell cas l’Administració va acreditar que la informació sol·licitada (sancions de la Generalitat per infraccions ambientals) s’hauria d’extreure d’una considerable diversitat d’arxius dispersos en el territori, en aquest cas la documentació demanada és molt més acotada, la majoria de documents són identificats de forma singular i l’Ajuntament no ha aportat cap dada o argument que acrediti la necessitat d’una tasca complexa per localitzar-los i fer-ne còpies; per tant, no hi ha base jurídica per poder aplicar la causa d’inadmissibilitat per necessitat de tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada regulada per l’article 29.1.b LTAIPBG. Les mateixes consideracions descarten la justificació municipal del canvi de format (de còpia digital a consulta) amb el que es facilita la informació; a més, les al·legacions de la persona reclamant argumenten la importància que pot tenir per a la finalitat de l’accés l’obtenció de còpies dels documents sol·licitats; per tant, és procedent que la informació sol·licitada sigui lliurada en el format demanat. Paraules clau: Ajuntament. Llicències. Estacions d’esquí. Telecadira. Informe mediambiental. Reclamació contra silenci. Tasca complexa d’elaboració. Format. Còpia digital. Taxa. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 10 d’abril de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 241/2019, presentada contra l’Ajuntament d’Alp, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de febrer de 2019 la persona reclamant, després de fer referència a diverses actuacions relacionades amb la connexió de la Molina amb l’accés per Coll de Pal, demana a l’Ajuntament d’Alp còpia íntegra en format digital dels expedients, informes, projectes, estudis i altres documents inclosos o derivats de les actuacions següents: 2.1. Projecte d’interconnexió de les estacions de la Molina-Coll de Pal. 2.2. Expedient complet de la llicència d’obres executades el 2009 del Telecadira de Coll de Pal. 2.3. Llicència d’obres executades en el període 2011 referent al Telecadira 4 places de Coll de Pal i pistes complementàries i expedients complerts del Telecadira Coll de Pal i Pistes complementàries. 2.4. Tràmit urbanístic de les obres iniciades el 2009 amb la tramitació URBLM002/10, amb la llicència d’obres i el projecte inclosos. 2.5. Informe ambiental per la validació de la DIA de 8 de novembre de 2002 de Coll de Pal a l’estació de la Molina (document lliurat per FGC al Departament de Medi ambient l’11 de novembre de 2009). 2.6. Canvi d’emplaçament i adaptació del Telecadira. Cap de Comella per l’accés a Coll de Pal, de desembre de 2008, elaborat pel senyor JM (12 de maig de 2010, enviat per la DGTT del Departament de política territorial i obres públiques al de Medi ambient). 2.7. Projecte de pistes complementàries al Telecadira de Coll de Pal, de febrer de 2009, elaborat pel senyor RG (12 de maig de 2010 la DGTT envia al Departament de medi ambient). 2.8. Estudi d’impacte ambiental del projecte de Telecadira de Coll de Pal, abril de 2010, signat pel senyor CRC, d’Escafir SL (12 de maig de 2010 envia DGTT al Departament de medi ambient). 2.9. Marc normatiu i procediment administratiu que han regit aquestes actuacions. Annex II grup 9 k del Reial Decret Legislatiu 1/2008. Article 16 del Reial Decret Legislatiu 1/2008. 2.10. Còpia de les actuacions practicades durant la tramitació de la informació pública mitjançant anunci publicat el 12 de maig de 2010 al DOGC 5627 i escrit d’al·legacions presentat per la DGPC, informe del Servei de Coordinació i Gestió del transport ferroviari i per cable del DPTOP sobre les esmentades al·legacions. La DGTT l’envia a la DGPAS el 30 de maig del 2010. 2.11. Informe favorable del Parc Natural del Cadí Moixeró sobre EIA i actuacions complementàries de 18 de juny de 2010. 2.12. Organigrama del promotor del projecte, on consti la direcció ambiental de l’obra. 2.13. Tots els tràmits duts a terme amb l’Agència catalana de l’Aigua amb relació al Telecadira de Coll de Pal i Pistes complementàries respecte al sistema d’innivació artificial. Permisos de l’ACA per a la concessió d’aigua necessària per al funcionament de les infraestructures d’innivació. 3. La Reclamació presentada el 10 d’abril de 2019 indica que l’Ajuntament no ha donat resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 16 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Alp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 9 de maig de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Alp requerit per l’antecedent anterior. Explica que la persona reclamant hauria presentat dues sol·licituds d’informació pública anteriors a la indicada a l’antecedent 2, que tenen un objecte similar a aquella i que l’Ajuntament hauria atès amb el lliurament de la informació demanada. Assenyala que en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 l’Ajuntament hauria reconegut el dret d’accés, si bé facilitaria el seu exercici canviant el format demanat: consulta en comptes de còpia digital. El canvi de format estaria justificat en el volum i complexitat de la informació demanada, i tenint en compte el criteri aplicat en anteriors resolucions de la GAIP (336/2017). 6. El 13 de maig de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant i inicia els tràmits per celebrar la primera sessió de mediació. 7. El 21 de maig de 2019 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació i demana que la Resolució sigui resolta per la GAIP. 8. El 26 de maig de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP les seves al·legacions a l’informe municipal indicat a l’antecedent 5. Argumenta de forma convincent que la informació sol·licitada en el marc d’aquesta Reclamació és diferent de la que va demanar en dues sol·licituds anteriors, ja resoltes favorablement per l’Ajuntament. Explica que el motiu de la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació és esclarir si la construcció de la primera fase del Telesella de Coll de Pal (2009) es va fer amb les autoritzacions i altres intervencions de control preventiu requerides legalment, cosa sobre la qual tindria dubtes. I demanaria precisament còpia de tots els estudis i projectes indicats, perquè voldria fer un estudi comparatiu amb els de les obres actuals, perquè té la malfiança de què els estudis i projectes actuals tindrien per objecte unes infraestructures construïdes de fet nou anys abans. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada consisteix en diversos documents (projectes i informes tècnics, llicències i actuacions diverses de naturalesa similar) que formarien part del control preventiu que haurien hagut de dur a terme diferents organismes públics, en relació amb una infraestructura oberta al públic situada en un paratge de valor natural. En la mesura que els documents sol·licitats formarien part del procediment seguit per a l’autorització d’aquesta infraestructura, és de suposar que es trobarien en poder de l’Administració i, per tant, d’acord amb el previst per l’article 2.b LTAIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, serien informació pública. Així mateix, no sembla plausible que l’accés a aquests documents pugui ser denegat sobre la base d’algun límit legal al dret d’accés a la informació pública, ja que no sembla que hi pugui concórrer cap de les circumstàncies que justificarien l’aplicació dels límits establerts legalment. En qualsevol cas, l’Ajuntament no n’ha invocat cap. Per tant, d’acord amb el previst pels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, semblaria procedent declarar el dret a accedir-hi. L’Ajuntament coincideix amb aquesta apreciació i en el seu informe no s’oposa a què la persona reclamant tingui accés als documents sol·licitats, si bé estableix que aquest accés ha de ser en forma de consulta presencial, de forma que després de la consulta la persona reclamant pugui acotar més les còpies que necessita. Argumenta aquesta resposta sobre la consideració de què la còpia de tots els documents demanats suposaria una tasca complexa o excessiva i invoca el precedent de la Resolució de la GAIP 336/2017, que va desestimar una reclamació al considerar que hi concorria la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada. El precedent invocat no té una identitat suficient amb el cas present que pugui justificar l’aplicació dels criteris que varen determinar la Resolució 336/2017 a l’actual Reclamació. Mentre que en aquell cas l’Administració va acreditar que la informació sol·licitada (sancions de la Generalitat per infraccions ambientals) s’hauria d’extreure d’una considerable diversitat d’arxius dispersos en el territori, en aquest cas la documentació demanada és molt més acotada, la majoria de documents són identificats de forma singular i l’Ajuntament no ha aportat cap dada o argument que acrediti la necessitat d’una tasca complexa o excessiva per localitzar-los i fer-ne còpies. Per tant, no hi ha base jurídica per poder aplicar la causa d’inadmissibilitat per necessitat de tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada regulada per l’article 29.1.b LTAIPBG. Les mateixes consideracions del paràgraf anterior descarten la justificació municipal del canvi de format (de còpia digital a consulta) amb el que es facilita la informació. A més, les al·legacions de la persona reclamant argumenten la importància que pot tenir per a la finalitat de l’accés l’obtenció de còpies dels documents sol·licitats. Per tant, és procedent que la informació sol·licitada sigui lliurada en el format demanat. Un cop descartada la concurrència de límits i de causes d’inadmissibilitat en la informació sol·licitada, cal declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia digital dels documents demanats. Ateses les circumstàncies i les consideracions fetes per les parts, cal fer algunes precisions: En primer lloc, l’Ajuntament ha de tenir en compte que els documents demanats són els relatius a la construcció feta el 2009, i no els demanats per dues sol·licituds precedents d’informació, que haurien demanat documents més recents (de 2018). En segon lloc, i vist que la persona reclamant apunta que la documentació sol·licitada podria no existir, cal que si l’Ajuntament no disposa d’algun dels documents sol·licitats ho indiqui expressament. En tercer lloc, i especialment donat que la documentació demanada pot ser voluminosa, cal recordar que l’Ajuntament té la possibilitat de condicionar la seva preparació i el seu lliurament al pagament de la compensació corresponent, si es donen les circumstàncies pertinents de l’article 37 LTAIPBG. Així, per exemple, si per atendre els termes de la sol·licitud cal digitalitzar els documents es pot aplicar el preu o taxa que hagin establert les ordenances municipals. Finalment, tenint en compte la diversitat de documents demanats, i la corresponent necessitat de localitzar-los, i pot-ser fins i tot digitalitzar-los, és aconsellable donar un termini prudent perquè l’Ajuntament faciliti la informació sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de maig de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 241/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a còpia digital de la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament d’Alp que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de vint dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 241/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.