Solicitud de cuadrantes de trabajo de la Policía Local de Castellar del Vallès y finalización de la reclamación por entrega de la información

Resolució 309/2022, de 13 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 240/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Castellar del Vallès Informació reclamada: Quadrants individualitzats dels membres de la Policia Local. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Representació del personal. Silenci administratiu. Personal. Horaris. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 13 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 240/2022, presentada pel President de la Junta de Personal contra l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació a l’Ajuntament de Castellar del Vallès: “segons consta en acta de comitè d'empresa de l'any 2017, els quadrants generals dels membres de la policia local haurien d'estar exposats, la qual cosa no es compleix en l’actualitat. Que els representants sindicals dels funcionaris de la policia no hem rebut cap còpia del cap quadrant dels treballadors de la policia de l'any 2022. Que el quadrant dels treballadors de la policia de l’any 2022 NO negociat com esta passant en els darrers anys. Que en tot cas els representants sindicals són informats. Que en els quadrants anuals s'ha d'indicar els dies d'assumptes propis i les vacances, tal com indica el Conveni Col·lectiu. (aquesta petició és històrica i no entén per què no es realitza). L’última instancia feta i NO contestada com a moltes es va realitzar amb data 14/12/2021 amb numero de registre LGENT - 2021-19795. Que respecte al quadrant del membres de la policia, la posició dels representats és sempre la mateixa, sempre ha d'haver-hi un responsable de torn, tal com indica el conveni, això no vol dir que els actuals hagin de treballar més, ni tampoc que se'ls hagi de canviar el torn per cobrir les necessitats de l'empresa. També volem manifestar que la rotació nocturna dels agents, augmenta cada any. Es dona la paradoxa que per exemple en l'any 2009, la rotació anual en el torn de nit era de 3 mesos i ara, en l’actualitat, 14 anys després amb la plantilla més envellida, la rotació nocturna d'alguns agents pot ser de 6 mesos a l'any. Aquest fet va en contra de la salut i les directrius europees. Tampoc ens agrada que el discurs de l'empresa en aquest tema, ja que segons l'empresa els agents han de tenir més rotació nocturna, perquè hi ha agents que tenen restriccions mediques per realitzar el torn de nit. Entenem que l'empresa està obligada a protegir a tots els treballadors. Dona la sensació que tot és culpa del treballador. Que degut a diverses consultes rebudes per diversos treballadors del departament de la policia i en qualitat de President de la Junta de Personal de l’Ajuntament sol·licito: 1- Que els quadrants GENERALS de treball de l’any 2022 de tota la plantilla, siguin públics tal com consta en acta. 2 Rebre còpia del quadrant GENERAL de treball de cada membre del departament de la policia. 3 Rebre còpia del quadrant INDIVIDUAL de cada membre de la policia. 4- Que en els quadrants INDIVIDUALS de treball , estiguin anotats els dies d'assumptes propis i les vacances, tal com s'ha demanat innumerables vegades”. 3. La Reclamació presentada el 13 de març de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 17 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Castellar del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 17 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 29 de març de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP la recepció de la informació sol·licitada. 7. El 6 d’abril de 2022 l’Ajuntament notifica a la GAIP el lliurament de la informació sol·licitada a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 d’abril de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 240/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.