Solicitud de historial de una plaza de trabajo en el Ayuntamiento de Rubí y resultado por pérdida de objeto

Resolució 407/2020, de 6 d’agost Número d'expedient de la reclamació: 240/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: L'històric d’una plaça de treball de l’Ajuntament. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l'objecte Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a la persona reclamant la informació en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Personal. Plaça. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 5 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 24 0/2020, presentada contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de febrer de 2020 la persona reclamant presenta un escrit adreçat a l’Ajuntament de Rubí on exposa que no ha estat convocada a la publicació de la consolidació, i demana: “Sol·licito l’historial de la plaça que estic ocupant (segons RLT 2018: CL....)” 3. La reclamació, presentada el 5 de juny de 2020, in dica que l'Administració no hauria donat resposta a la seva sol·licitud. 4. El 9 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix a què, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 26 de juny de 2020 la GAIP rep l'informe de l’Ajuntament que indica que la plaça objecte de la reclamació es troba ocupada de forma ininterrompuda des del 3 de març de 2005. 6. El 29 de juny de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per l’Ajuntament, i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari, es considerarà satisfeta la sol·licitud. 7. L’1 de juliol de 2020 la persona reclamant formula les següents al·legacions: “La resposta no especifica al meu nom vinculat a dita plaça. Per tant, sol·licito que es faci constar: 8. El 7 de juliol de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions formulades per la persona reclamant, per al seu coneixement, i li demana que informi a la Comissió si realitza actuacions relacionades amb aquest procediment. 9. El 22 de juliol de 2020 la GAIP rep l’escrit de l’Ajuntament, que fa constar el nom i DNI de la persona que està ocupant la plaça indicada de manera ininterrompuda des del 3 de març de 2005. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua de l'objecte de la reclamació Les al·legacions de la persona reclamant d’1 de juliol, que consten en els antecedents, demanant que es faci constar en l’històric d’ocupació de la plaça pròpia el seu nom, posen en evidència que la reclamació no tindria per objecte l’accés a la informació, sinó l’obtenció d’una certificació de serveis prestats, el què podria ser objectat per l’administració com a causa d’inadmissió de la sol·licitud i reclamació. Però dels antecedents es desprèn que l’Administració no s’ha oposat a la reclamació, sinó que, al contrari, s’ha aplanat a la pretensió de la reclamant elaborant la certificació de l’ocupació de la plaça en els termes en què demanava que fos redactada. Això suposa la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació, motiu pel qual és procedent finalitzar el procediment sense necessitat de pronunciar-se sobre la seva admissibilitat. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 d’agost de 2020, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment de Reclamació 240/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr ibunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.