Se solicitó a la Diputación de Tarragona información sobre antigüedad, formación, titulaciones y nivel de catalán de los ocupantes de diversos puestos de trabajo. La reclamante alegó que el acceso es necesario para garantizar la igualdad en los procesos de selección. La GAIP estima la reclamación parcialmente, permitiendo el acceso solo a la información mínima indispensable para acreditar los requisitos mínimos del puesto.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada constituye datos de carácter personal que, aunque no son categorías especiales, están sujetos a los límites del artículo 24 de la LTAIPBG.
2
El acceso es legítimo cuando la información coincide con las obligaciones de publicidad activa y la normativa sobre acreditación de requisitos mínimos en la función pública.
3
Se aplica el principio de minimización de datos del RGPD, limitando la entrega a lo estrictamente necesario para acreditar la idoneidad del puesto y excluyendo méritos adicionales.
4
La ponderación entre el interés público y la privacidad debe basarse en los límites legales y no en la motivación o calidad del solicitante.
5
El derecho de acceso se reconoce específicamente para validar el cumplimiento de los requisitos mínimos exigidos en las convocatorias de los puestos seleccionados.
Texto completo
Resolució 661/2023, de 27 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 238/2023
Administració reclamada: Diputació de Tarragona
Informació reclamada: Informació sobre l’antiguitat, cursos de formació, titulacions
acadèmiques i nivells de català dels ocupants dels llocs de treball de la Diputació de Tarragona
amb els codis de lloc que s’esmenten segons l’expedient d’estabilització corresponent.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Es reconeix el dret de la persona reclamant a la informació sobre l’antiguitat, titulació,
formació i nivell de català de les persones ocupants de determinats llocs de treball, relatius als
expedients d’estabilització, sempre que es refereixi exclusivament a la informació indispensable
que s’exigeix per acreditar la concurrència dels requisits mínims exigits per ocupar els dits llocs
de treball, d’acord amb la relació de llocs de treball de l’Administració. La informació sobre
l’antiguitat, cursos de formació, titulacions acadèmiques i nivells de català dels ocupants dels
llocs de treball de l’Administració reclamada, concorre el límit relatiu a la protecció de dades,
sense incloure les dades especialment protegides, però disposa de la corresponent habilitació
legal sobre les obligacions normatives de publicitat, tant de la pròpia LTAIPBG sobre publicitat
activa, com de les respectives obligacions de publicitat establertes a la normativa corresponent
a aquestes convocatòries que donen cobertura a l’accés de les dades sol·licitades.
Paraules clau: Publicitat activa. Dades sobre convocatòries processos estabilització. Límits.
Dades personals. Habilitació legal d’accés a la informació sobre requisits mínims exigits per
ocupar llocs de treball.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 26 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 238/2023, presentada per una
persona reclamant contra la Diputació de Tarragona en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 15 i 19 de desembre de 2022, la reclamant va presentar nou sol·licituds d'accés a la
informació a la Diputació de Tarragona, en relació amb els ocupants dels llocs de treball
assenyalats segons l’expedient d’estabilització corresponent i relatius als codis 814, 374,
752, 610 i 856; codis 855, 846, 847, 509 i 641; codis BA045, BA044, BA029, BA028 i
BA027; codis 1066, BA049, BA008, BA026 i BA058; codis lloc 495, 794, 755, 723 i 754;
codis BA002, BA055, BA052, BA053, BA057 i BA022; codis 719, BA072, BA069, BA070,
753 i BA025; codis 42, 644, 648, BA024, BA023 i BA010 i codis 495, 794, 755, 723 i 754.
Sobre aquests ocupants dels llocs de treball descrits es demanava, en relació amb les
dades que el Servei de Recursos Humans de la Diputació de Tarragona pugui disposar, la
informació següent:
“1. Indicació dels serveis prestats com a funcionari interí en la mateixa escala, subescala i,
si escau, classe o personal laboral temporal en la mateixa o similar categoria professional
de la Diputació de Tarragona.
2. Indicació dels serveis prestats com a funcionari interí en altres escales, subescales i, si
escau, classes o com a personal laboral temporal en altres categories professionals de la
Diputació de Tarragona.
3. Indicació dels serveis prestats com a funcionari interí en la mateixa escala, subescala i,
si escau, classe o com a personal laboral temporal en la mateixa o similar categoria
professional a la de la plaça que es convoca d’altres Administracions públiques.
4. Indicació dels cursos relacionats amb el lloc de treball amb indicació d’hores, titulacions
acadèmiques acreditades i reconegudes, així com certificats de nivell de català declarats
prèviament pels actuals ocupants al Servei de Recursos Humans de la Diputació de
Tarragona, o que en pugui tenir constància pel fet d’haver-se presentat a altres processos
selectius o de provisió de llocs de treball convocats per la Diputació de Tarragona o els
seus organismes autònoms i data d’obtenció.”
A més, demanava que “ la informació pública sol·licitada corresponent a l’antiguitat,
titulacions acadèmiques, formació i nivell de català ha de ser individualitzada, correlativa i
referida a cadascun dels ocupants dels llocs de treball.” I també que “es disposi l’accés
electrònic a la informació pública antecedent.”
El 13 de gener de 2023 la Secretaria General de la Diputació de Tarragona resol:
acumular les nou peticions d’informació; donar trasllat als tercers afectats per les peticions;
declarar la suspensió del termini per resoldre les sol·licituds fins que no es doni compliment
al tràmit d’al·legacions atès que s’ha de comptar amb els requeriments relatius a la
protecció de dades i als drets i interessos de tercers. Es tracta d’un acte tràmit on
l’Administració fa constar, en síntesi, que el lliurament de la informació es troba condicionat
per la deguda protecció de dades personals de les persones que ocupen els llocs de treball
amb els codis assenyalats i així “s’ha de considerar que, lloc de treball, antiguitat, titulació,
formació i nivell de català tenen la consideració de dades de caràcter personal en tant que
identifiquen o fan identificable a la persona, i que, per tant, s’ha aplicar la normativa
corresponent. Els drets de les persones afectades en matèria de protecció de dades
personals es regulen en el RGPD i en la LOPD i GDD” i que “la informació demanada per
la sol·licitant no està inclosa en el supòsit de les dades merament identificatives dels
treballadors públics que es poden facilitar sense cap restricció o condicionament i que les
dades lloc de treball, antiguitat, titulació, formació i nivell de català són dades que
identifiquen o fan identificable a una persona i que per tant fan d’aplicació les previsions de
la normativa de protecció de dades per a la seva cessió a tercers, principalment en relació
al consentiment del titular. S’afegeix que “el lliurament a tercers d’informació de persones
que participen en un procediment obert de concurrència competitiva, que coincideix amb
els criteris de puntuació del procés selectiu al lloc de treball al qual aspiren, pot afectar els
seus drets i interessos”.
La reclamació presentada el 26 de febrer de 2023, fa constar que la informació sol·licitada
no va ser lliurada a la reclamant. A la Reclamació és demana la mateixa informació que a
la sol·licitud d’informació. En síntesi, la reclamant manifesta que “ la publicació de tantes
convocatòries com llocs de treball a cobrir, malgrat pertànyer la majoria d’aquests a un
mateix cos, suposa un frau de llei en el benentès que persegueix l’estabilització dels
actuals ocupants i no l’estabilització de llocs de treball, la qual cosa no constitueix l’objectiu
de la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la
temporalitat a l’ocupació pública, tal i com es justificarà oportunament.” Afegeix la
consideració sobre la despesa d’aquestes tramitacions. Manifesta que la petició no té per
objecte conèixer dades personals, sinó únicament l’antiguitat, cursos de formació,
titulacions acadèmiques i nivells de català de les persones ocupants de determinats llocs
de treball i que l’Administració convocant pot identificar amb un número o codi alfanumèric,
sense necessitat de revelar-ne la identitatla persona reclamant sol·licita a ....
El 7 de març de 2023 la GAIP comunica a la reclamant l’admissió provisional de la
reclamació i l’informa sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la
posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El 7 de març la GAIP comunica la reclamació a la Diputació de Tarragona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre la reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la
que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l'accés que
es reclama.
El 7 de març de 2023 entra a la GAIP l’escrit d’al·legacions de la reclamant que, en rebre
la Resolució de data 7 de març de 2023, de la secretària general de la Diputació de
Tarragona, mitjançant la qual no es dona accés a la informació pública sol·licitada dels
actuals ocupants dels llocs de treball interessats pels motius indicats a la part expositiva
(afectació de llurs drets i interessos quant a la seva participació als processos selectius per
a la selecció i provisió de llurs llocs de treball), formula les consideracions següents:
“La Diputació de Tarragona no justifica en quina mesura les dades sol·licitades (antiguitat,
serveis prestats, titulacions universitàries, cursos de formació i perfeccionament i nivells de
català dels actuals ocupants dels llocs de treball indicats) identifiquen o fan identificables
quaranta-dues (42) persones d’entre un total de mil tres-cents vint (1.320) treballadors
públics que presten serveis a la Diputació de Tarragona”.
“En cap moment s’ha sol·licitat informació d’aspirants inscrits i admesos als processos
selectius que tenen per objecte la selecció i provisió dels llocs de treball indicats, sinó dels
actuals ocupants dels llocs de treball.” Ni tan sols quan s’han lliurat dades identificatives
que no han estat sol·licitades. Que els drets i interessos dels actuals ocupants dels llocs de
treball no han de prevaldre per sobre dels drets i interessos d’altres persones que
pretenguin concórrer lliurement als processos de selecció.
Afegeix que “l’accés a la informació pública sol·licitada:
a) Permet a qualsevol eventual aspirant valorar a quins processos selectius s’escau viable
la inscripció i participació prèvia ponderació dels seus mèrits i els de l’actual persona
ocupant.
b) Permet a qualsevol eventual aspirant un estalvi de recursos i no haver de recórrer a
fonts de finançament externes (crèdits, préstecs, entre d’altres) per tal de fer front a tantes
taxes de drets d’examen com tantes convocatòries i llocs a de treball a proveir.
c) No restringeix la concurrència de persones aspirants i garanteix que els processos de
selecció i provisió dels llocs de treball ofertats s’adeqüin als principis d’igualtat, igualtat
d’oportunitats, mèrit, capacitat i lliure concurrència d’aspirants.
d) Garanteix la igualtat d’oportunitats i impedeix que només un indeterminat nombre de
persones amb recursos econòmics suficients pugui accedir a la funció pública”.
Finalment proposa un model per tal que es lliuri la informació sense que s’hagi de
proporcionar dades personals.
Aquestes al·legacions es traslladen el 14 de març de 2023 a la Diputació de Tarragona per
tal que en tingui coneixement i formuli les observacions que consideri oportunes.
El 28 de març de 2023 entra a la GAIP l’informe de la Diputació de Tarragona de data 27
de març de 2023 on es reiteren les consideracions de la resolució de data 13 de gener de
2023. Així es torna a insistir en que les dades sol·licitades (el lloc de treball, l’antiguitat, la
titulació, la formació i el nivell de català) tenen la consideració de dades de caràcter
personal en tant que identifiquen o fan identificable a la persona que ocupa actualment el
lloc de treball, i “no són dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el
funcionament o l’activitat pública de l’Administració a les que fa referència l’article 24 de la
Llei de Transparència_CAT sense imposar-les en principi cap restricció al seu
coneixement”.
“La cessió de les dades personals sol·licitades a un tercer requereix el consentiment de les
persones titulars de les mateixes. No disposar del consentiment de les persones ocupants
dels llocs de treball relacionats amb les sol·licituds impossibilita a la Diputació de
Tarragona per a la cessió d’aquestes dades personals a la sol·licitant d’accés a la
informació pública.” Es fa avinent que “ Les raons al·legades per les persones envers les
que recau la informació demanada per a no donar el consentiment per a la cessió de les
seves dades a un tercer es poden unificar en un únic sentit: El coneixement per tercers de
la informació demanada pot afectar els seus drets i interessos en relació a processos
selectius en què participi.”
Es considera que “s’ha de declarar la prevalença dels drets relacionats amb la protecció de
dades personals enfront del dret d’accés a la informació pública.” I que la reclamant “
disposa d’altres instàncies jurídiques, diferents al dret d’accés, per fer valer la seva
pretensió i, per altra, que els drets de les persones en relació a la protecció de dades
personals es troben emparats per una llei de caràcter orgànic i el dret d’accés a la
informació pública per una llei ordinària”.
L’informe conclou que “la Diputació de Tarragona no pot lliurar la informació demanada ja
que la seva difusió està afectada per la concurrència de les limitacions exposades.”
Se li comunica a la GAIP el llistat de tercers afectats en format Excel.
El 30 de març de 2023 la GAIP sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades (APDCAT) atès que la informació sol·licitada conté dades de caràcter personal, com
es desprèn de la sol·licitud d’accés a la informació que va realitzar la persona reclamant, i
els informes emesos per la Diputació de Tarragona d’acord amb l’article 42.8 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
El 3 de maig de 2023 entra a la GAIP l’informe de l’APDCAT que conclou que la petició
d’accés a la informació fa referència a dades personals dels ocupants dels llocs de treball
sobre els quals la Diputació ha convocat processos de selecció mitjançant concurs de
mèrits, i prenent en consideració les circumstancies que concorren en el cas particular “
des del punt de vista de la finalitat general de transparència no estaria justificat l’accés a la
informació relativa a l’antiguitat, titulació, formació i nivell de català de les persones
ocupants de determinats llocs de treball, més enllà de la informació relativa a la
concurrència dels requisits mínims exigits per ocupar els dits llocs de treball, com ara, que
la persona ocupant disposa dels coneixements de llengua catalana o la formació mínima
exigida per al lloc de treball concret que ocupa, d’acord amb la relació de llocs de treball de
la Diputació.”
D’acord amb l’informe APDCAT es descarta que la informació sol·licitada afecti a dades
personals de les compreses a l’article 23 de l’LTAIPBG, i atès que no son dades merament
identificatives cal aplicar l’apartat 2 de l’article 24 LTAIBG i fer una ponderació raonada
prèvia entre l’interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les
persones afectades. Les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els
resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal d’acord amb l’article
9.1.e) de l’LTAIPBG i el contingut de la publicació, concretament els anuncies oficials han
de fer referència a al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat
o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de
la persona finalment seleccionada, (article 21.2 del RLTC ) i d’altra banda, l’article 42 del
Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels
preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública,
sobre acreditar el coneixement de la llengua catalana, i l’article 64, que preveu la
informació de les convocatòries que es publiquen al diari oficial; l’APDCAT considera
que no sembla que des de la perspectiva de la normativa de protecció de dades hi hagi
impediment en facilitar l'accés a la informació relativa al compliment dels requisits mínims
per ocupar un determinat lloc de treball, com ara, que la persona ocupant disposa dels
coneixements de llengua catalana o la formació mínima exigida per al lloc de treball
concret que ocupa”, però no s’ha de lliurar altra informació,” en la mesura que no només fa
referència a informació relativa als requisits mínims que han de reunir els ocupants dels
llocs de treball, sinó d’altres que es valoren o es poden valorar com a mèrits.”
Un dels elements per a ponderar l’accés a la informació, segons l’APDCAT, és la finalitat
de l’accés sol·licitat d’acord amb l’article 24.2 de l’LTAIBG, malgrat que l’exercici del dret
d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, i no resta subjecte a
motivació ni requereix la invocació de cap norma ( article 18.2 de l’LTAIPBG) , considera
que conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot
ser un element rellevant a tenir en compte en la ponderació i que la finalitat de la
normativa de transparència és, en definitiva, la d’oferir eines a la ciutadania per al control
de l'actuació dels poders públics, i valora que no sembla compatible amb aquesta finalitat
la pretensió de la persona reclamant.
El 8 de maig de 2023 la GAIP trasllada l’Informe APDCAT a la reclamant i a la Diputació de
Tarragona que el 23 de maig de 2023 fa arribar a la GAIP les seves observacions.
El 10 de juny de 2023 es trasllada als tercers afectats, la reclamació i l’informe APDCAT,
d’acord amb el que preveu l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret
d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, per tal que
presentin les al·legacions o documents que estimin oportuns, i que fan arribar 35 de les 42
persones afectades i que, en síntesi, es consideren concernides respecte els seus drets i
específicament sobre les seves dades personals, que no consenten en que siguin lliurades,
en tot cas alguns fan esment de les tècniques anonimització i pseudoanonimització, i fan
avinent que hi ha altres instruments per obtenir la informació reclamada que no sigui
mitjançant l’accés al seu expedient personal.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Objecte de la reclamació i límits
L’objecte de la reclamació consisteix en l’accés a la informació pública corresponent a
l’antiguitat, cursos de formació, titulacions acadèmiques i nivells de català dels ocupants dels
llocs de treball de la Diputació de Tarragona afectats per les convocatòries a què fa referència
la persona reclamant que no participa en aquest procés.
Cal tenir en compte que la petició d’accés se circumscriu a conèixer determinada informació
sobre els actuals ocupants dels llocs de treball i no pas sobre els aspirants, però en qualsevol
cas va referida a informació que afecta les dades personals de les persones concernides per
l’accés a la informació pretesa.
Aquesta informació ha de ser considerada pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG , i
per tant li és d’aplicació allò establert sobre el dret d’accés previst a l’article 18 de l’esmentada
llei, en ser documentació en disposició de l’Administració com a conseqüència de la seva
activitat.
Com a criteri general d’accés, la Taula d’avaluació i accés documental (TAAD 16, publicada al
DOGC 8296) relativa a la selecció dels empleats públics estableix un règim d’accés restringit
sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no
són ni merament identificatives amb l‘organització, funcionament o activitat pública de
l‘Administració ni dades personals de categories especials. Aquesta restricció és vigent fins a
l’eliminació de l’expedient. Respecte a aquest aspecte, es disposa la conservació permanent de
les actes, els acords del tribunal qualificador, les llistes definitives d’admesos, el model de
proves i les resolucions i eliminació total de la resta de documentació, un cop sigui ferma la
resolució de la convocatòria i el nomenament o contracte del personal.
Com s’ha dit, la informació reclamada es refereix a dades de caràcter personal, que malgrat no
tenir la consideració de dades especialment protegides de les previstes a l’article 23 LTAIBG, hi
concorren els límits continguts a l’article 24 de l’LTAIPBG. D’acord amb aquest precepte,
després de reconèixer l’accés a la informació pública quan es tracta d’informació directament
relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració si les
dades personals són merament identificatives, afegeix a l’apartat 2 d’aquest article 24 de la
LTAIPBG que “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de
l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta
ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies relatives al temps
transcorregut; la finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o
científica, i les garanties que s’ofereixin; el fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat i
el fet que pugui afectar la seguretat de les persones.
Aquesta Comissió considera que en aquest cas, s’ha identificat el límit relatiu a la protecció de
dades, sense incloure les dades especialment protegides, i la informació a lliurar ve
determinada per les habilitacions legals sobre les obligacions normatives de publicitat, tant de
la pròpia LTAIPBG sobre publicitat activa, com de les respectives obligacions de publicitat
establertes a la normativa corresponent a aquestes convocatòries que donen cobertura a
l’accés de les dades sol·licitades.
Així s’identifica l’article 9.1.e) LTAIPBG, sobre transparència en l’organització institucional i
estructura administrativa per a les Administracions Públiques, quan es refereix a que als
anuncis oficials de les convocatòries i l’article 21 del Decret 8/2021, especifica les dades que
s’han d’incloure, i es refereix al nom i cognoms i als quatre números del document nacional
d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés
i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de
protecció de dades,; i també cal tenir en compte l’article 42 del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos
legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, en preveure que en el procés de
selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en
l'escrita, i també en relació a l’article 64, sobre el contingut de les convocatòries dels llocs de
treball en l’àmbit de l’Administració pública.
D’acord amb aquesta regulació no hauria de ser un impediment, des de la perspectiva de la
normativa de protecció de dades, facilitar l'accés a la informació relativa al compliment dels
requisits mínims per ocupar un determinat lloc de treball, com ara, que la persona ocupant
disposa dels coneixements de llengua catalana o la formació mínima exigida per al lloc de
treball concret que ocupa, tal i com ha conclòs l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Aquesta informació accessible només farà referència a aquella que sigui la mínima exigida per
al lloc de treball, i que segons l’autoritat de protecció de dades, no ha de permetre sobrepassar
aquesta consideració de mínima i que podria no coincidir amb la sol·licitada per la reclamant,
perquè inclou també informació corresponent a l’antiguitat, cursos de formació, titulacions
acadèmiques i nivell de català dels ocupants dels llocs de treballs sobre els quals la Diputació
ha convocat processos de selecció, per entendre que podria esdevenir una ingerència en la
privacitat.
D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió coincideix amb l’autoritat de control de dades
personals en la identificació dels límits relatius a la protecció de dades dels tercers afectats en
l’accés a la informació reclamada, establerts a l’article 24 de a la LTAIPBG i també comparteix
la comparació entre la regulació de les obligacions de publicitat activa establerta a la pròpia llei
de transparència (articles 9.e LTAIPBG) amb la normativa sobre acreditació de mèrits a les
convocatòries referits als 42 i 64 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre. D’acord amb
això es conclou també que és accessible la informació relativa als requisits mínims exigits per
ocupar els llocs de treball seleccionats per la reclamant, atès que del conjunt normatiu analitzat
aquesta informació és coincident amb la obligació de publicitat mínima exigible i per tant,
accessible en relació a la funció pública en general, i per tant també per al dret d’accés.
A partir d’aquesta afirmació, caldria determinar quina diferència hi pot haver entre els requisits
mínims exigits per ocupar els dits llocs de treball, als quals estaria legitimat l’accés i allò que
demana la reclamant quan es refereix a l’antiguitat, titulació, formació i nivell de català de les
persones ocupants de determinats llocs de treball ja que s’hauria d’interpretar que només es
tindria accés a allò que coincidís amb la informació necessària per avaluar la idoneïtat dels
ocupants als llocs de treball indicats, i cap altra circumstancia hauria de ser accessible, i que la
pròpia reclamant ho admet.
En aquest sentit, la ponderació per determinar, a falta de major concreció, quina informació és
legítima per a tenir-hi accés no ha de recaure en l’anàlisi dels motius de la reclamant de la
informació, com apunta l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, sinó que s’ha de projectar
en l’examen del límits, en aquest cas, com ja s’ha dit, els consistents en la protecció de de les
dades personals. A aquests efectes és rellevant el principi de minimització de les dades previst
a l’article 5 RGPD, d’acord amb el qual la informació accessible no hauria de comprendre tota
la informació concernent a la historia o expedient professional del que ocupa el lloc de treball,
sinó tan sols allò que permet identificar el compliment dels requisits mínims per ocupar el lloc
de treball, que òbviament faran referència, en la mesura que correspongui, a la antiguitat,
titulació acadèmica i coneixement del català, sense incloure cap altra informació.
Es rellevant recordar que en la formulació dels límits a la LTAIPBG es parteix del principi de
maximització del dret d’accés, que comporta que les restriccions tinguin la mínima incidència
possible. La concurrència de límits en l’exercici del dret d’accés en bona part ve determinat per
allò previst a la llei quan es determina l’àmbit de la publicitat activa, per la qual cosa aquesta
habilitació normativa facilita l’examen sobre la legitimitat de l’accés demanat.
Ara bé, cal precisar que vista la referència formulada a l’informe de l’autoritat catalana de
protecció de dades al principi de finalitat de l’accés a les dades, cal precisar que el test de la
ponderació previst a la LTAIPBG es refereix a l’interès públic de la divulgació i l’interès privat en
obtenir aquesta informació ( article 22 LTAIPBG) i en interpretar els límits del dret d’accés, en
relació al test de perjudici. Per tant, el paràmetre per confrontar la protecció dels límits ha
d’anar desvinculat de la motivació i la qualitat del sol·licitant.
Per tant, com be s’ha descrit en l’anàlisi d’aquest cas, on s’ha identificat el límit relatiu a la
protecció de dades, sense incloure les dades especialment protegides, i s’ha comprovat que les
dades relacionades es poden entendre incloses en les corresponents habilitacions normatives
que permeten l’accés a aquesta informació per considerar que forma part de la publicitat activa
i no ha estat necessari realitzar el test del perjudici, és en virtut d’aquesta previsió normativa
que es justifica l’accés a aquesta informació.
D’acord amb l’anterior cal concloure que efectivament es reconeix el dret d’accés a la
informació sempre que es refereixi a les dades relatives al compliment dels requisits mínims
exigits per ocupar els dits llocs de treball, i que l’antiguitat, titulació, formació i nivell de català
de les persones ocupants de determinats llocs de treball serà accessible quan es correspongui
amb aquests requisits mínims, que vindran donats pel compliment dels requeriments de les
corresponents convocatòries per ocupar els llocs de treball.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han
d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la
inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la
integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Selecció de personal (codi 0058), sèrie processos selectius de
personal (1458).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 27 de juliol de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 238/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada respecte de l’antiguitat, titulació, formació i nivell de català de les persones
ocupants de determinats llocs de treball, sempre que es refereixi exclusivament a la
informació indispensable que s’exigeix per acreditar la concurrència dels requisits mínims
exigits per ocupar els dits llocs de treball, d’acord amb la relació de llocs de treball de la
Diputació, d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 2 de la Resolució
2. Requerir a la Diputació de Tarragona, que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies després d’haver transcorregut
dos mesos des de la notificació de la present resolució al interessat i al tercer afectat
sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu.
3. Requerir a la Diputació de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies,
després que hagin transcorregut dos meses des de la notificació de la present resolució al
interessat i al tercer afectat sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 238/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.