Se solicitó al Ayuntamiento de l'Ampolla información detallada sobre los recursos destinados a fiestas populares con bous en 2019. El ciudadano alegó que la administración no había contestado. La GAIP decide inadmitir la reclamación por falta de objeto, ya que el Ayuntamiento proporcionó la información solicitada el 11 de marzo de 2020, antes de la presentación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación carece de utilidad y objeto ya que las pretensiones jurídicas del solicitante fueron atendidas por la administración antes de interponer el recurso.
2
El Ayuntamiento de l'Ampolla acreditó haber notificado la información relativa a gastos e ingresos de espectáculos con bous el 11 de marzo de 2020.
3
La solicitud fue satisfecha dentro del plazo legal de un mes establecido para la respuesta administrativa.
Texto completo
Resolució 313/2020, de 25 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 238/2020
Administració reclamada: Ajuntament de l’Ampolla
Informació reclamada: Pressupost per als espectacles amb bous.
Sentit de la resolució: Inadmissió per manca d’objecte
Resum: La solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació va ser satisfeta dins
del determini d’un mes establert legalment i molt abans de la presentació de la Reclamació, de
manera que quan es presenta aquesta no hi ha objecte contra el qual reclamar, perquè les
pretensions jurídiques que pot invocar (la satisfacció de la solꞏlicitud d’informació) ja havien
estat ateses. Aquesta manca d’objecte fa que la Reclamació estigui mancada de tota utilitat i
comporta la seva inadmissibilitat.
Paraules clau: Ajuntament. Despeses. Festes. Protecció dels animals. Reclamació contra
estimació. Manca d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 5 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 238/2020, presentada contra
l’Ajuntament de l’Ampolla, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 26 de febrer de 2020 la persona reclamant demana la informació més detallada i
precisa que sigui possible en relació amb la utilització, designació i execució dels recursos
destinats a les festes populars (festa major), sense ser excloents d’altres festes on són
utilitzats animals (correbous) per a l’any 2019, amb la finalitat de recopilar els recursos que
els ajuntaments destinen a aquesta finalitat.
3. La Reclamació presentada el 5 de juny de 2020 indica com a objecte de la Reclamació el
“pressupost per a les festes amb bous durant les festes majors de l’Ampolla de l’any
2019”. Assenyala que l’Ajuntament no hauria contestat la solꞏlicitud anterior.
4. El 8 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Ampolla i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el
procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant.
5. El 18 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe municipal i còpia de l’expedient de la solꞏlicitud
d’informació pública. L’Ajuntament acredita que l’11 de març de 2020 va notificar a la
persona reclamant la informació relativa a les despeses municipals en matèria
d’espectacles amb bous, tot agrupant-les en diversos conceptes, així com la dels
ingressos obtinguts per l’Ajuntament amb aquests espectacles.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Inadmissibilitat per manca d’objecte
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada va facilitar a la persona
reclamant la informació solꞏlicitada pocs dies després de que es formulés la solꞏlicitud i molt
abans de la presentació d’aquesta Reclamació. La solꞏlicitud d’informació pública demana a
l’Ajuntament les despeses en festes amb bous el 2019 i l’Ajuntament facilita a la persona
reclamant aquesta informació als pocs dies d’haver presentat la solꞏlicitud, dins del mes de
termini establert legalment a aquests efectes.
Per tant, la solꞏlicitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació va ser satisfeta dins
del determini d’un mes establert legalment i molt abans de la presentació de la Reclamació, de
manera que quan es presenta aquesta no hi ha objecte contra el qual reclamar, perquè les
pretensions jurídiques que pot invocar la persona reclamant (la satisfacció de la solꞏlicitud
d’informació) ja havien estat ateses per l’Ajuntament. Aquesta manca d’objecte fa que la
Reclamació estigui mancada de tota justificació i utilitat i comporta la seva inadmissibilitat.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 238/2020 per manca
d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.