Se solicitó al Ayuntamiento de Cervelló información sobre inspecciones, planes de mantenimiento y contratos de instalaciones eléctricas municipales. El ciudadano alegó que la solicitud fue denegada. La GAIP estima la reclamación ya que la documentación es de carácter técnico, es información pública y el Ayuntamiento no alegó ningún límite legal ni colaboró con el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La documentación solicitada sobre el control de equipamientos municipales es considerada información pública al estar en poder de la Administración.
2
No concurren límites al derecho de acceso ya que se trata de documentación objetiva de carácter esencialmente técnico.
3
La falta de colaboración de la Administración y la no remisión de informes no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
4
El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, las cuales no han sido alegadas en este caso.
Texto completo
Resolució 83/2019, d e 14 de febrer
Número d’expedient de la reclamació: 4/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Cervelló
Informació reclamada: Inspeccions de les instal·lacions elèctriques de titularitat municipal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada consisteix en documents relatius al control exigit per l’ordenament jurídic
sobre un equipament municipal, concretament les seves instal·lacions elèctriques; cal suposar que tots els
documents sol·licitats (relació de quadres elèctrics, plans de manteniment, actes d’inspecció, contractes) està
en poder de l’Ajuntament, i en conseqüència procedeix la seva consideració de informació pública municipal.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la
resolució de la Reclamació, especialment si es té en compte que, com indica el fonament jurídic anterior, no
és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries
que resultin procedents”.
Paraules clau: Ajuntament. Instal·lacions elèctriques. Contractes. Actes d’inspecció. Reclamació contra
denegació.
Deure de col·laboració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 4/2019, presentada contra l’Ajuntament de
Cervelló, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPGB) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 de novembre de 2018 la persona reclamant presenta al registre de l’Ajuntament de Pallejà la
següent sol·licitud d’informació pública dirigida a l’Ajuntament de Cervelló:
- “Llistat complet de totes les instal·lacions elèctriques de baixa tensió de titularitat municipal que han
de passar la inspecció i revisió obligatòria cada 5 anys, així mateix el llistat de tots els quadres
elèctrics de baixa tensió de l’enllumenat públic que estan obligats a les inspeccions i revisions
periòdiques.
- “Còpia del Pla de manteniment actualitzat i còpia del conveni entre la empresa/es adjudicatària/es i
l’Ajuntament pel manteniment de cada una o totes les instal·lacions elèctriques de Baixa tensió,
juntament amb les factures. Es sol·licita també la documentació justificativa del contracte, encàrrec
de l’Ajuntament, pressupostos i informes tècnics que pugui haver-hi.
- “Així mateix, còpia de cada una de les actes d’inspecció de cada una de les instal·lacions
elèctriques d’aquest municipi que hagin passat la inspecció i revisió periòdica i de tots els locals de
pública concurrència, inclòs l’enllumenat públic, titularitat del qual correspongui a aquest
Ajuntament”.
La sol·licitud invoca la LTAIPBG i demana la informació en paper, en pdf, en CD i en castellà.
3. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2019 indica que la sol·licitud anterior hauria estat denegada.
4. El 4 gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cervelló i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la mateix, així
com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que porta causa i, en general, dels
antecedents que puguis ser rellevants per resoldre la Reclamació. Una vegada transcorregut el termini
indicat, la GAIP no ha rebut cap resposta de l’Ajuntament, malgrat haver-li requerit telefònicament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte tot concretant que també poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és
competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb una sol·licitud
d’informació pública a un Ajuntament de Catalunya.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de
l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que
estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a
totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixi els següents requisits i criteris per a l’aplicació
dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les
raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada consisteix en documents relatius al control exigit per l’ordenament jurídic sobre un
equipament municipal, concretament les seves instal·lacions elèctriques. Cal suposar que tots els documents
sol·licitats (relació de quadres elèctrics, plans de manteniment, actes d’inspecció, contractes) estan en poder
de l’Ajuntament, i en conseqüència escau la seva consideració d’informació pública municipal, d’acord amb
allò que disposa l’article 2.b LTAIPBG, citat pel fonament jurídic 1.
Així mateix, cal assenyalar que no sembla plausible la concurrència de cap límit en la informació sol·licitada,
doncs es tracta de documentació objectiva de caràcter essencialment tècnic. En tot cas, l’Ajuntament no ha
al·legat cap límit.
En conseqüència, i tenint en compte allò previst pels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, transcrits pel fonament
jurídic 1, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
3. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la informació que li ha
estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb allò previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l’òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada
de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser
rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, d’informe i la resta d’informació
sol·licitada s’han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la
resolució de la Reclamació, especialment si es té en compte que, com indica el fonament jurídic anterior, no
és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP pre veu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries
que resultin procedents”.
En conseqüència, a més, de declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, també
procedeix requerir a l’Ajuntament que se li faciliti dins d’un termini raonable.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer
seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per
l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o
per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer
de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 4/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació sobre
les instal·lacions elèctriques municipals assenyalada per l’antecedent 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cervelló per tal que entregui la informació indicada a l’apartat anterior a la
persona reclamant en el termini de quinze dies des de la notificació de la present resolució, tot informant-
ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució
de la present resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 4/2019 i disposar la publicació de la present
resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si
no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma
precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos
des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.