Solicitud de información sobre tasas y permisos de una torre de telecomunicaciones en Sidamon y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 396/2022, de 19 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 237/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sidamon Informació reclamada: Taxa o exempció per a una torre de telecomunicacions . Sentit de la resolució: Estimació Resum: Es tracta d’informació pública d’acord amb la definició legal que en fa l’article 2.b LTAIPG, ja que es demana documentació administrativa relacionada amb les funcions i competències de l’Ajuntament (autorització d’ocupació de l’espai públic, cobrament o exempció de taxes, permisos d’obres), de manera que està sotmesa a l’exercici del dret d’accés garantit a l’article 18 LTAIPBG, tant si existeix aquesta documentació en poder de l’Ajuntament prèviament a la sol·licitud, com si la informació consisteix en conèixer la seva inexistència. No s’han invocat per part de l’Ajuntament, ni en fase de sol·licitud ni en el marc d’aquest procediment de reclamació, límits legals a l’accés que puguin justificar- ne una desestimació total o parcial, ni s’aprecien plausibles per aquesta Comissió, de manera que correspon estimar la reclamació en relació amb aquesta informació. Hi ha, tanmateix, una petició final en la què s’al·ludeix a la previsió d’exigir o no pagaments directes o indirectes als propietaris de la torre, i la justificació en cas de que no es prevegi exigir aquest pagament. L’ús del terme “previsió” porta a la referència a una decisió o actuació futura, i la informació futura no és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, perquè la seva definició legal porta al requisit de la seva preexistència en poder de l’Administració. Nogensmenys, no és descartable que aquesta previsió pugui existir prèviament documentada si, per exemple, ha estat fruit d’un debat o acord dels òrgans de govern municipals, o si ha estat objecte d’informe. Si és així, aquesta documentació temporalment prèvia a la sol·licitud on es reculli, i eventualment es justifiqui, la previsió d’exigir en el futur aquest pagament directe o indirecte als propietaris de la torre, és informació pública sotmesa al dret d’accés, i a falta d’invocació de cap límit legal, s’ha d’estimar la reclamació en aquest punt. Tanmateix, si no existeix aquesta previsió prèviament a ser sol·licitada, o no està justificada, és suficient amb què l’Ajuntament així ho indiqui, sense que el dret d’accés ni aquesta Resolució l’obligui a fer aquesta previsió ni a justificar de nou una eventual decisió de no exigència del pagament, si prèviament no estava en poder de l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Taxes. Exempcions. Telecomunicacions. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 237/2022, presentada contra l’Ajuntament de Sidamon en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 21 de gener de 2022 la persona reclamant sol·licita a l’A juntament de Sidamon: “1. En base a la resposta d’aquest ajuntament (expedient 232/2021) voldria saber en què es basa aquest Ajuntament de Sidamon per fixar l’anualitat de cobrament per la torre de telefonia/telecomunicacions (Coord X: 320285, Coord Y: 4609053) a l’any 1985 aprox. 2. Voldria que se’m facilités la base documental oficial de què disposa aquest ajuntament (permís d’obres, acords o qualsevol altra) que fixin aquesta anualitat sobre l’any 1985. 3. Voldria que se’m facilités la base normativa o els acords o qualsevol altra justificació pels quals s’eximeix a aquesta instal·lació de qualsevol pagament anual a aquest ajuntament, directament o indirecta. 4. Voldria que se’m facilités informació i els document associats sobre si el municipi rep o va rebre alguna contraprestació o pagament en espècie associada a la seva instal·lació. 5. Voldria saber si aquest ajuntament té previst exigir algun pagament (directament o indirecta) als propietaris de l’esmentada torre, i en cas negatiu, quina és la justificació per no fer- ho”. 3. La Reclamació presentada el 12 de març de 2022 posa de manifest que la sol·licitud anterior no hauria obtingut resposta per part de l’Ajuntament de Sidamon. 4. El 22 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 23 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sidamon i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El dia 21 d’abril de 2022 la GAIP reitera el requeriment adreçat a l’Ajuntament de Sidamon. Vençut a bastament el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a) L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP per dues vegades consecutives, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP: “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació que es sol·licita fa referència a l’eventual existència d’una taxa que gravaria la torre de comunicacions instal·lada al municipi l’any 1985 (acord o acte que l’estableix, bases de càlcul, fonamentació de la seva exempció, si escau) ; la documentació administrativa d’autorització de la instal·lació (acord o llicència, i permís d’obres per a la seva instal·lació) ; la documentació relativa a les contraprestacions o pagaments en espècie associats a la instal·lació d’aquella torre, i la previsió d’exigir en el futur pagaments directes o indirectes als propietaris de la torre, o en cas negatiu, la justificació. Es tracta d’informació pública d’acord amb la definició legal que en fa l’article 2.b LTAIPG, ja que es demana documentació administrativa relacionada amb les funcions i competències de l’Ajuntament (autorització d’ocupació de l’espai públic, cobrament o exempció de taxes, permisos d’obres), de manera que està sotmesa a l’exercici del dret d’accés garantit a l’article 18 LTAIPBG, tant si existeix aquesta documentació en poder de l’Ajuntament prèviament a la sol·licitud, com si la informació consisteix en conèixer la seva inexistència. No s’han invocat per part de l’Ajuntament, ni en fase de sol·licitud ni en el marc d’aquest procediment de reclamació, límits legals a l’accés que puguin justificar-ne una desestimació total o parcial, ni s’aprecien plausibles per aquesta Comissió, de manera que correspon estimar la reclamació en relació amb aquesta informació. Hi ha, tanmateix, una petició final en la què s’al·ludeix a la previsió d’exigir o no pagaments directes o indirectes als propietaris de la torre, i la justificació en cas de que no es prevegi exigir aquest pagament. L’ús del terme “previsió” porta a la referènci a a una decisió o actuació futura, i la informació futura no és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, perquè la seva definició legal porta al requisit de la seva preexistència en poder de l’Administració. Nogensmenys, no és descartable que aquesta previsió pugui existir prèviament documentada si, per exemple, ha estat fruit d’un debat o acord dels òrgans de govern municipals, o si ha estat objecte d’informe. Si és així, aquesta documentació temporalment prèvia a la sol·licitud on es reculli, i eventualment es justifiqui, la previsió d’exigir en el futur aquest pagament directe o indirecte als propietaris de la torre, és informació pública sotmesa al dret d’accés, i a falta d’invocació de cap límit legal, s’ha d’estimar la reclamació en aquest punt. Tanmateix, si no existeix aquesta previsió prèviament a ser sol·licitada, o no està justificada, és suficient amb què l’Ajuntament així ho indiqui, sense que el dret d’accés ni aquesta Resolució l’obligui a fer aquesta previsió ni a justificar de nou una eventual decisió de no exigència del pagament, si prèviament no estava en poder de l’Ajuntament. D’acord amb l’exposat, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i transcrita en l’antecedent 2 o a obtenir la constància de la seva inexistència. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP reveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 237/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i transcrita en l’antecedent 2, o a obtenir la declaració de la seva inexistència. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sidamon que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sidamon a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 237/ 2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.