Solicitud de presupuesto por venta de entradas para espectáculos con bous en el Ayuntamiento de l'Aldea y resolución por pérdida de objeto

Resolució 287/2020, de 12 de juny Número d’expedient de la reclamació: 237/2020 Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea Informació reclamada: Pressupost per als espectacles amb bous. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: La resposta municipal indicada hauria estat facilitada a la persona reclamant el dia 3 de març de 2020, l’endemà de presentar la sol·licitud, motiu pel qual, més que declarar la finalització de la Reclamació, podria ser procedent la seva desestimació. Nogensmenys, l’Ajuntament no acredita la notificació de la seva resposta, motiu pel qual no es pot descartar que no hagués estat rebuda per la persona reclamant, i és per això que resulta preferible finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Festes. Protecció dels animals. Correbous. Reclamació contra silenci. Notificació. Mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 5 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 237/2020, presentada contra l’Ajuntament de L’Aldea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de març de 2020 la persona reclamant presenta una instància de l’Ajuntament de L’Aldea amb la que, després d’invocar l’LTAIPBG, demana la “informació com més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros i llotges) per a les festes populars en les que es fan servir animals” (correbous), en relació amb les festes majors de 2019. 3. La Reclamació presentada el 5 de juny de 2020 assenyala que l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud anterior. 4. El 8 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Aldea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 10 de juny de 2020 la GAIP rep còpia d’un escrit de l’Ajuntament de l’Aldea adreçat a la persona reclamant el 3 de març de 2020, on indica que a l’exercici del 2019 l’Ajuntament no va vendre entrades per a les festes populars on s’utilitzen animals. 6. L’11 de juny de 2020 la GAIP va traslladar la resposta municipal anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP i aquesta Comissió de garantia a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana la recaptació per la venta d’entrades i l’Ajuntament respon que durant l’any indicat a la sol·licitud no ha venut entrades per a festes amb animals, resposta que ofereix manifestament la informació demanada. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. De fet, la resposta municipal indicada hauria set facilitada a la persona reclamant el dia 3 de març de 2020, l’endemà de presentar la sol·licitud, motiu pel qual, més que declarar la finalització de la Reclamació, podria ser procedent la seva desestimació. Nogensmenys, l’Ajuntament no acredita la notificació de la seva resposta, motiu pel qual no es pot descartar que no hagués estat rebuda per la persona reclamant, i és per això que resulta preferible finalitzar el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 237/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.