Una entidad ciudadana solicitó al Ayuntamiento de Olesa de Montserrat diversos informes ambientales y actas de reuniones sobre el plan parcial SUPR4 y obras de Cal Candi. Ante la falta de respuesta del consistorio, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la documentación que tenga en su poder, ya que no existen límites legales que justifiquen la denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se proyecta únicamente sobre documentos que se encuentren en poder de la Administración en el momento de la solicitud.
2
La Administración no está obligada a crear documentos nuevos para atender una solicitud si estos no existen previamente en sus archivos.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4
La denegación de acceso requiere una motivación explícita que razone debidamente las causas y el límite legal aplicado, sin margen de potestad discrecional.
5
El carácter ambiental y general de los documentos solicitados impide que se apliquen límites legales que justifiquen la denegación del acceso.
Texto completo
Resolució 365/2021, de 23 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 235/2021
Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Montserrat
Informació reclamada: Informes ambientals i actes de reunions.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: El dret d’accés a la informació declarat en aquest procediment és projecta únicament
sobre la informació o els documents sol·licitats que estaven a mans de l’Ajuntament en el
moment de la sol·licitud. Així cal deduir-ho de la definició que fa l’article 2.b LTAIPBG del
concepte d’informació pública, en el sentit d’informació que es troba en poder de
l’Administració. Si algun dels documents sol·licitats, per més que siguin exigibles legalment, no
existeixen en el moment de ser sol·licitats, i han de ser creats per atendre la sol·licitud, el dret
d’accés a la informació pública no obliga a l’Administració a fer-ho, i la sol·licitud seria atesa
posant de manifest la realitat del document o de la informació sol·licitada: que no existeix en
poder de l’Ajuntament.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats veïnals. Urbanisme. Medi ambient. Informes. Reclamació
contra silenci. Informació en poder de l’Administració.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 235/2021, presentada per una
entitat ciutadana contra l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 13 d’octubre de 2020 l’entitat reclamant fa referència a un pla parcial i a obres
d’urbanització de Cal Candi i demana a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat: “1. Informe
tècnic ambiental sobre les accions (preventives, correctores i compensatòries) realitzades
al voltant dels elements senyalats a protegir en l’antiga memòria justificativa (Bosc de pi
pinyoner, barrancs i arbres fruiters); 2. Informes corresponents sobre la fauna existent i
l’efecte refugi de l’espai (en especial de les aus, les colònies de gats i el teixó identificat)
amb referència al Decret Legislatiu 2/2008; 3. Actes de reunions, consultes i informes
ambientals sobre els impactes generats que pertoquin per aquesta primera fase d’obres (-
Medi atmosfèric - Soroll -Hidrologia superficial – Hidrologia subterrània - Geologia i
geomorfologia -Edafologia -Fauna -Vegetació - Paisatge – Patrimoni historicoartístic - Zones
d’interès natural -Gestió de residus) elaborats i/o encarregats per la comissió tècnica
mixta; 4. Requeriments ambientals o la justificació ambiental de la nova ordenació en
relació a la vella; 5. Recull d’incidències i actuacions referents a l’afectació dels habitatges
del l’actual veïnat”.
3. La Reclamació presentada el 16 de març de 2021 indica que la sol·licitud anterior no ha
estat contestada per l’Ajuntament.
4. El 22 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 24 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Olesa de
Montserrat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 19 d’abril de 2021 la GAIP rep documentació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat,
que aplega informes de l’Alcalde i del Secretari municipal, que fan referència a diverses
sol·licituds presentades per l’entitat reclamant, una de les quals és la indicada a
l’antecedent 2, que no és contestada per cap dels informes aportats per l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
L’entitat reclamant demana la informació següent, en relació amb el pla parcial SUPR4 i les
obres d’urbanització de Cal Candi: 1. Informe tècnic ambiental sobre les accions realitzades al
voltant dels elements senyalats a protegir en l’antiga memòria justificativa; 2. Informes
corresponents sobre la fauna existent i l’efecte refugi de l’espai, amb referència al Decret
Legislatiu 2/2008; 3. Actes de reunions, consultes i informes ambientals sobre els impactes
generats que pertoquin per aquesta primera fase d’obres elaborats i/o encarregats per la
comissió tècnica mixta; 4. Requeriments ambientals o la justificació ambiental de la nova
ordenació en relació a la vella; 5. Recull d’incidències i actuacions referents a l’afectació dels
habitatges del l’actual veïnat.
Tots aquests informes i altres documents sol·licitats, si en el moment de la presentació de la
sol·licitud existeixen i es troben en poder de l’Ajuntament, són informació pública i, en
conseqüència i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a
accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin
comportar-ne la denegació. No sembla plausible que l’accés a cap dels documents sol·licitats,
atès el seu caràcter ambiental i general, afecti límits legals al dret d’accés a la informació
pública. Per tant, cal concloure que l’entitat reclamant té dret a la informació sol·licitada.
Cal insistir en què el dret d’accés a la informació declarat en aquest procediment és projecta
únicament sobre la informació o els documents sol·licitats que estaven a mans de l’Ajuntament
en el moment de la sol·licitud. Així cal deduir-ho de la definició que fa l’article 2.b LTAIPBG del
concepte d’informació pública, en el sentit d’informació que es troba en poder de
l’Administració. Si algun dels documents sol·licitats, per més que siguin exigibles legalment, no
existeixen en el moment de ser sol·licitats, i han de ser creats per atendre la sol·licitud, el dret
d’accés a la informació pública no obliga a l’Administració a fer-ho, i la sol·licitud seria atesa
posant de manifest la realitat del document o de la informació sol·licitada: que no existeix en
poder de l’Ajuntament.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 23 d’abril de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 235/2021 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació que
es trobi en poder de l’Ajuntament relativa al pla parcial SUPR4 i les obres d’urbanització de
Cal Candi següent: 1. Informe tècnic ambiental sobre les accions realitzades al voltant dels
elements senyalats a protegir en l’antiga memòria justificativa; 2. Informes corresponents
sobre la fauna existent i l’efecte refugi de l’espai, amb referència al Decret Legislatiu
2/2008; 3. Actes de reunions, consultes i informes ambientals sobre els impactes generats
que pertoquin per aquesta primera fase d’obres elaborats i/o encarregats per la comissió
tècnica mixta; 4. Requeriments ambientals o la justificació ambiental de la nova ordenació
en relació a la vella; 5. Recull d’incidències i actuacions referents a l’afectació dels
habitatges del l’actual veïnat.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat que lliuri a l’entitat reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat a informar la GAIP, dins del termini de
quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així
com de les actuacions dutes a terme per complir -la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 235/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.