Pérdida de objeto 09/07/2020 · 35 días en resolverse

Solicitud de información sobre presupuesto e ingresos de fiestas con animales en Roquetes (2019) y resultado por pérdida de objeto

Se solicitó al Ayuntamiento de Roquetes información sobre los recursos y la venta de entradas de fiestas con animales en 2019. El ciudadano alegó no haber recibido respuesta. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante la tramitación del procedimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3 La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
4 Al haberse satisfecho la solicitud, se desvanecen los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la intervención del organismo de transparencia.

Texto completo

Resolució 350/2020, de 9 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 234/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Roquetes Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 234/2020, contra l’Ajuntament de Roquetes, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de febrer de 2020 la persona reclamant invoca l’LTAIPBG i demana a l’Ajuntament de Roquetes: la informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb la utilització, designació i execució dels recursos destinats a les festes populars (festa major), sense ser excloents d’altres festes on són utilitzats animals (correbous) per a l’any 2019, amb la finalitat de recopilar els recursos que els ajuntaments destinen a aquesta finalitat. Demana rebre comunicacions per correu electrònic a l’adreça que facilita. 3. El 10 de març de 2020 l’Ajuntament de Roquetes contesta el següent a la persona reclamant: “Les festes populars de Roquetes les organitza el Patronat de Festes, una entitat aliena a l'Ajuntament a la que aquest li atorga en aquest concepte un ajut a través d'un conveni nominatiu, l'import atorgat l'any 2019 va ser el corresponent a 48.000 €. Pel que fa al tema de la celebració de bous, objecte prioritari de la solꞏlicitud, comunicar-los que es celebren durant les festes majors per part de la "Penya Taurina de Roquetes" i que aquests tenen un conveni nominatiu amb l'Ajuntament, l'import atorgar l'any 2019 va ser el corresponent a 8.600 €, l'Ajuntament no compta amb cap ingrés en aquest concepte, ni venda d'entrades, ni "palcos",..., per tant no us podem trametre cap informació en aquest aspecte”. 4. La Reclamació presentada el 4 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el “pressupost per a les festes amb bous de Roquetes de l’any 2019”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud. 5. El 8 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Roquetes i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 6. El 12 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Roquetes. Explica que ja va facilitar a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, amb la seva resposta indicada a l’antecedent 3, que va ser tramesa per correu electrònic. 7. El 15 de juny de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, tot indicant que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà que el 10 de març de 2020 l’Ajuntament li va facilitar la informació solꞏlicitada. Un cop transcorregut a bastament aquest termini, no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de juliol de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 234/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.