Solicitud de ingresos por venta de entradas a fiestas con animales en Santa Bàrbara y resultado de inadmisión

Resolució 395/2020, de 30 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 232/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Santa Bàrbara Informació reclamada: Ingressos recaptats per venda d’entrades a festes amb animals. Sentit de la resolució: Inadmissió. Resum: Això sol comporta la necessitat d’inadmetre la Reclamació, perquè està mancada d’objecte, ja que la solꞏlicitud de la que deriva ja va ser satisfeta plenament per l’Ajuntament. A més, també és procedent inadmetre la Reclamació per manca de congruència amb la solꞏlicitud; s’ha de tenir en compte que la via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió de decisions prèvies de l’Administració a la qual es demana la informació, i aquesta revisió només és possible si allò reclamat ha set prèviament solꞏlicitat a l’Administració reclamada i aquesta ha tingut l’oportunitat de facilitar la informació solꞏlicitada o de pronunciar- se sobre la solꞏlicitud, i en aquest cas aquesta solꞏlicitud prèvia de la informació reclamada no s’ha produït i, en tot cas, la persona reclamant no l’acredita. Paraules clau: Ajuntament. Ingressos econòmics. Espectacles. Protecció dels animals. Reclamació contra silenci. Congruència. Manca de solꞏlicitud prèvia. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 232/2020, contra l’Ajuntament de Santa Bàrbara, en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant solꞏlicita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de febrer de 2020 la persona reclamant invoca l’LTAIPBG i demana a l’Ajuntament de Santa Bàrbara: la informació més detallada i precisa que sigui possible en relació amb el pressupost que es recapta per la venda d’entrades (carros o llotges) en les festes populars a les que s’utilitzen animals (correbous) durant l’any 2019. Demana rebre comunicacions per correu electrònic a l’adreça que facilita. 3. La Reclamació presentada el 3 de juny de 2020 assenyala com a objecte de la Reclamació el “pressupost festes majors de Santa Bàrbara, concretament la part destinada als espectacles amb bous. També el pressupost per al bou capllaçat del mes de maig”. Indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva solꞏlicitud. 4. El 8 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Santa Bàrbara i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació solꞏlicitat per la persona reclamant. 5. El 24 de juliol de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, que acredita haver notificat a la persona reclamant la informació solꞏlicitada (diners recaptats amb motiu dels espectacles amb bous) el dia 4 de març del 2020 i posa de manifest que l’objecte de la Reclamació (demana pressupost de la festa major i recursos destinats a activitats amb bous) és una informació que no hauria estat demanada prèviament a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una solꞏlicitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a solꞏlicitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés solꞏlicitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que la informació solꞏlicitada per la persona reclamant li va ser facilitada per l’Ajuntament i que reclama una informació que no hauria solꞏlicitat prèviament. La documentació aportada per l’Ajuntament a aquest procediment acredita, efectivament, que el 4 de març es va notificar a la persona reclamant la informació demanada a la solꞏlicitud de la qual deriva aquesta Reclamació; això sol comporta la necessitat d’inadmetre la Reclamació, perquè està mancada d’objecte, ja que la solꞏlicitud de la que deriva ja va ser satisfeta plenament per l’Ajuntament. A més, també és procedent inadmetre la Reclamació per manca de congruència amb la solꞏlicitud; s’ha de tenir en compte que la via de reclamació a la GAIP és un procediment de revisió de decisions prèvies de l’Administració a la qual es demana la informació, i aquesta revisió només és possible si allò reclamat ha set prèviament solꞏlicitat a l’Administració reclamada i aquesta ha tingut l’oportunitat de facilitar la informació solꞏlicitada o de pronunciar-se sobre la solꞏlicitud, i en aquest cas aquesta solꞏlicitud prèvia de la informació reclamada no s’ha produït i, en tot cas, la persona reclamant no l’acredita. Ateses les anteriors consideracions, és procedent inadmetre la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 232/2020 per manca d’objecte i per incongruent i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.