Solicitud de expediente de obras al Ayuntamiento de Terrassa y finalización de la reclamación por entrega posterior de la información

Resolució 429/2021, de 13 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 231/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Terrassa Informació reclamada: Un expedient d’obra. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Obres. Expedient. Urbanisme. Comunicació prèvia. Reclamació contra desestimació. Propietat intel·lectual. Dades personals. APDCAT. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Mediació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 231/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Terrassa, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de gener de 2021 la persona reclamant, en tant que propietària, al·lega la seva condició de persona interessada en relació amb unes obres que s’executen a la seva propietat i sol·licita a l’Ajuntament de Terrassa informació sobre tots els procediments que afecten la seva propietat i, de manera especial, còpia de l’expedient de les obres que s’hi realitzen. 3. El 26 de febrer de 2020 l’Ajuntament de Terrassa comunica a la persona reclamant que no és procedent facilitar-li la còpia sol·licitada, per raons de protecció de dades personals i de propietat intel·lectual. En canvi, li informa de l’objecte i de les característiques generals de les obres que haurien estat objecte de comunicació prèvia a l’Ajuntament. 4. La Reclamació presentada el 12 de març de 2021 és motivada en els termes següents: Es denega l’entrada argumentant la protecció de dades i la propietat intel·lectual, però creiem tenir dret, al menys, d’accés a les parts tècniques del projecte, memòria tècnica, plànols, croquis i els altres aspectes tècnics que ens puguin aportar la informació suficient per poder prendre les decisions més adequades, ja que aquestes obres afecten parts comuns i estructurals de l’edifici i, per tant, han de comptar amb el vist i plau de la Comunitat. 5. El 15 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Terrassa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la regidora reclamant. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 26 de març de 2021 la persona reclamant informa a la GAIP que ha estat citada per a una reunió, sol·licitada reiteradament, amb els serveis municipals d’urbanisme, per al proper 13 d’abril. 7. El 8 d’abril de 2021, vist que l’accés sol·licitat va ser desestimat amb invocació de la protecció de dades personals, la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre motivat per aquest fet. 8. El 20 d’abril de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impediria l’accés del reclamant a l’expedient del procediment de comunicació prèvia d'obres de reforma o adequació d’un local”. Aquesta conclusió es fonamenta en les següents consideracions, que parteixen de la constatació de què l’article 24.2 LTAIPBG autoritza l’accés a les dades personals del tipus de les concernides, prèvia ponderació dels interessos en joc: “Escau fer, per tant, una ponderació entre els danys que es podrien causar en el dret a la protecció de dades dels titulars que consten en la informació sol·licitada en el cas que es doni accés, i els beneficis que per a l’interès públic es poden derivar de donar accés a aquesta informació a la persona reclamant. En aquest supòsit cal incloure tant la informació relacionada amb la persona titular del permís d’obres com la que està relacionada amb el tècnic responsable del projecte. Ambdós tipus d’informació, requereixen, per la seva naturalesa, una valoració diferent. Un primer element a tenir en compte a l’hora de fer la ponderació que requereix l’article 24.2 LTC és la finalitat per la qual es pretén accedir a la informació. D’entrada, ens trobem davant d’una matèria, l’urbanisme, en la qual l’ordenament jurídic reconeix l’acció pública. Així d’acord amb l’article 12 del Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU), aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, estableix el següent: “1. Qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable 2. L'acció pública a què es refereix l'apartat 1, si és motivada per l'execució d'obres que es considerin il·legals, es pot exercir mentre se'n perllongui l'execució i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripció determinats pels articles 207 i 227, sens perjudici del que estableix l'article 210.” En definitiva, l’acció pública precisa el coneixement dels diferents instruments de control, i en aquest sentit, qualsevol ciutadà ha de poder conèixer, a efectes de control de la legalitat urbanística quines han estat les actuacions d’intervenció i control dutes a terme per un Ajuntament a l’hora d’autoritzar o com en el cas que ens ocupa, permetre la realització d’unes obres. L’accés a la consulta d’aquests expedients, s’ha de limitar, no obstant, a les dades o informació relacionada amb el compliment de la normativa urbanística en que es fonamenta l’acció pública. En el cas que ens ocupa, la finalitat de l’accés pot incloure també aquesta finalitat general de control de la legalitat urbanística que la legislació urbanística legitima per a qualsevol ciutadà, però més enllà d’això, segons indica el reclamant, la finalitat de l’accés és poder conèixer l’abast de les obres atès que afecten, segons fa constar en la seva reclamació, a parts comunes de l’edifici. Certament, si qualsevol ciutadà ha de poder accedir a la informació relativa a les activitats d’intervenció de la legalitat urbanística, amb major motiu un membre de la comunitat de propietaris, que a més és el veí que ocupa el pis situat a sobre del local on es realitzen les obres, ha de poder accedir a la documentació que consta en l’expedient, atès que es podria veure directament afectats per un possible incompliment de la legalitats urbanística. I això amb independència que s’afectin o no zones comunes, atès que no totes les obres realitzades sembla que afectin les zones comunes. Això, permetria al reclamant saber quines han estat les actuacions d’intervenció i control dutes a terme per l’Ajuntament a l’hora de procedir a autoritzar una actuació en aquest àmbit, i els elements tècnics i jurídics que les justifiquen. L’interès públic en el control de la legalitat urbanística, podria justificar, l’accés a la identitat de la persona titular de les obres i amb més motius ho justificaria el seu interès com a veí i membre de la comunitat de propietaris. En aquest sentit, i en relació amb l’anàlisi del possible perjudici que pogués suposar per a la seva privacitat l’accés a les seves dades identificatives cal tenir en consideració que la informació sobre el titular de les obres ja era coneguda pel reclamant, com es desprèn del contingut de la sol·licitud. Per altra banda, pel que fa a l’accés al projecte tècnic hi ha dos aspectes que cal tenir en compte. En primer lloc, és evident que per a la finalitat esmentada el reclamant necessita conèixer si s’ha presentat un projecte, els elements essencials del seu contingut i també si la documentació presentada està signada per un tècnic competent. Pel que fa al contingut del projecte, i sens perjudici de les limitacions que puguin ser escaients des del punt de vista del dret de propietat intel·lectual, el projecte és l’instrument tècnic que proporciona la informació necessària per tal de comprovar si l’actuació concreta s’ajusta o no a legalitat urbanística. I atès que és aquesta i no altra la finalitat de l’accés, caldria facilitar aquesta documentació amb un nivell de detall que permeti verificar el compliment de la normativa urbanística. No obstant això cal evitar l’accés a aquelles parts del projecte que puguin oferir informació personal no rellevant per a aquesta finalitat. Així, d’entrada, un projecte pot oferir informació sobre la persona que l’ha encarregat (capacitat econòmica, aficions, estils de vida, aspectes que puguin afectar la seguretat de les persones, o en determinats casos, fins i tot, dades de categories especials, com ara dades de salut). Per això amb caràcter general no sembla proporcionat facilitar determinades parts del projecte que poden aportar aquests tipus d’informació i que no són rellevants des del punt de vista urbanístic. Així, per exemple podria no ser rellevant el lliurament del pressupost, el detall de materials, aspectes vinculats a l’interiorisme, etc. Ara bé, cal tenir en compte que en el cas que ens ocupa no es tracta d’un projecte d’un espai destinat al desenvolupament de la vida privada de les persones, sinó d’un local per a l’elaboració i venda de menjar per emportar, per la qual cosa l’afecció per a la vida de la vida privada de les persones seria molt menor. A més, en relació amb el tipus d’activitat que, segons indica l’ajuntament en la seva resposta a la sol·licitud d’accés, es vol desenvolupar en el local (elaboració i venda de menjar per emportar), cal tenir en compte el fet que l’activitat estigui sotmesa a intervenció d’acord amb la normativa mediambiental. L’accés a la informació relacionada amb el medi ambient compta amb un règim d’accés específic previst a la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (en endavant, LAIA), que reconeix als ciutadans el dret a accedir a la informació ambiental de què disposa, en aquest cas, l’Ajuntament, sense què per a això estiguin obligats a declarar un interès determinat (article 3 LAIA). En la mesura que qualsevol ciutadà pot accedir a la informació mediambiental (que inclouria la relativa a la legalització urbanística de l’activitat) amb més motiu en el cas que ens ocupa caldria reconèixer aquest dret al reclamant que com a veí directe del local on es pretén realitzar l’activitat es pot veure afectat per la mateixa. En segon lloc, i pel que fa a les dades del tècnic autor del projecte, en línia amb el criteri adoptat per aquesta Autoritat amb anterioritat (entre d’altres en els informes IAI 30/2016 i IAI 5/2017), tot i que l’actuació professional del tècnic es produeix dins l’àmbit de la seva esfera professional privada, des del moment en que aquesta passa necessàriament pel control i intervenció de l’administració competent per atorgar la llicència urbanística, o en el cas que ens ocupa per supervisar la comunicació prèvia, aquella actuació professional transcendeix de l’àmbit exclusivament privat, i a partir d’aquí no és pot obviar que el fet de poder conèixer qui és el tècnic responsable del projecte d’obra és necessari per a la tramitació de la corresponent comunicació prèvia davant de l’Ajuntament té transcendència pública. A aquest fet cal afegir que si bé no es pot descartar que la revelació de les dades identificatives del tècnic responsable pugui tenir conseqüències per a ell (per exemple, en la mesura que el fet de conèixer que és el responsable del projecte pugui condicionar futures contractacions) tampoc es pot concloure que aquestes hagin de ser necessàriament negatives. Per altra banda, no pot considerar-se que les seves dades identificatives hagin de requerir una protecció o confidencialitat específica, especialment si es té en consideració que es tracta d’una informació que els corresponents col·legis professionals ja han de fer pública. A més, la identitat del tècnic responsable és una informació que ja era coneguda pel reclamant com es desprèn del contingut de la sol·licitud d’informació efectuada a l’Ajuntament. Això fa que, efectuat el test del dany, no es pot concloure que facilitar aquesta informació ocasioni necessàriament un perjudici addicional que justifiqui denegar l’accés. Per aquest motiu la ponderació de drets seria, en aquest cas, favorable a l’accés”. 9. El 21 d’abril de 2021 la GAIP demana a la persona reclamant si la seva sol·licitud va ser satisfeta a la reunió amb els serveis d’urbanisme indicada a l’antecedent 6. 10. El 22 d’abril de 2021 la persona reclamant contesta indicant que la reunió assenyalada a l’antecedent anterior no hauria tingut lloc, de manera que segueix pendent l’accés sol·licitat. També consulta sobre el seu dret de protecció de les seves dades personals, atès que hauria comprovat que la tercera persona afectada per la sol·licitud (la que fa les obres) estaria informada de les actuacions fetes per la persona reclamant a l’Ajuntament. 11. El 26 d’abril de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant, amb la qual renuncia al procediment de mediació, atès que considera que després de l’informe de l’APDCAT es pot resoldre directament i a favor seu la Reclamació. 12. El 5 de maig de 2021 la GAIP rep un informe de l’Ajuntament de Terrassa que conclou el següent: “Vist i analitzat detingudament l’informe elaborat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, de 20 de març de 2021, s’assumeixen íntegrament i es procedirà a donar compliment a la reclamació efectuada relativa a facilitar còpia del procediment de comunicació prèvia d’obres d’adequació de local número CLOB 109/2020, situat a l’avinguda de l’Abat Marcet, 282, baixos, per l’elaboració i venda de menjar per emportar”. L’informe adjunta l’expedient sol·licitat. 13. El 6 de maig de 2021 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per l’Ajuntament, per al seu coneixement. 14. El 10 de maig de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP la recepció de la informació sol·licitada de part de l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de maig de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 231/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.