Reclamación de acceso a información pública sobre expediente de continuidad laboral y comisión de servicios con resultado de estimación parcial

Resolució 364/2021, de 23 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 230/2021 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Documentació diversa sobre una relació de treball. Sentit de la resolució: Estimació parcial, desestimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació Resum: L’informe del Departament afirma que “s’ha de palesar que una eventual informació que no formi part de l’expedient no és existent com a informació pública, com poden ser les notes, esborranys, correus, telefonades, bé perquè en no ser obligatori normativament el seu desament, o no existeix o no s’ha desat, i en no ser normatiu el desament s’hagi destruït”. Aquesta afirmació és, com a mínim, qüestionable. En primer lloc, perquè sembla reconduir la informació pública a la que consta als expedients administratius, la qual cosa és una reducció del tot injustificable del concepte i àmbit de la informació pública definits per l’LTAIPBG, que de cap manera la circumscriu a la que forma part dels expedients; més aviat tot el contrari: segons l’article 2.b LTAIPBG, informació pública és tota aquella que estigui en poder de l’Administració, sense cap referència a haver de formar part d’un o d’uns expedients concrets. I en segon lloc, perquè el fet de què no sigui normatiu o obligatori el desament d’una determinada informació no vol dir que es destrueixi, ni que deixi d’existir, ja que pot seguir existint perfectament, fins i tot a fora dels expedients. La persona reclamant posa l’exemple de les comunicacions i notificacions: encara que no s’incloguin a l’expedient, és probable que segueixi existint el seu rastre en la memòria o en el registre del sistema de comunicacions emprat (correu electrònic, eValisa o altres plataformes de notificació electrònica, si s’escau). Així mateix, la persona reclamant també posa l’exemple, a les seves al·legacions, d’un informe de la Inspecció Educativa, que sembla ser que existeix segons els Serveis Territorials de Girona, sense formar part de l’expedient. En relació amb el primer apartat de la sol·licitud, cal desestimar la petició de “tots els documents que formen part de l’expedient, i dels que ja se m’ha lliurat còpia, degudament registrats”, perquè el dret d’accés a la informació pública només empara l’accés a la informació demanada (que, tal com afirma la mateixa persona reclamant, en el cas d’aquests documents ja li ha estat facilitada), no el seu enregistrament, que és una operació al marge d’aquest dret. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Expedients. Personal de l’Administració. Comunicacions. Reclamació contra lliurament parcial. Informació pública. Accés a dades pròpies. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 230/2021, presentada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de febrer de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al Departament d’Educació: “en data 9 de desembre 2020 vaig sol·licitar accés a l’expedient relatiu a la proposta de no continuïtat que se’m va fer a l’Institut Sant Elm, davant la direcció dels Serveis Territorials d’Educació a Girona. En data 18 de desembre de 2020 se’m va donar accés a només una part de l’expedient. En data 27 de gener de 2021 se’m va fer arribar una proposta de la cap de personal dels ST d’Educació a Girona, signada per algú, de qui no se n’explicita el nom ni la data en que va ser signada, com a resposta a la reclamació adreçada a la GAIP. En data 4 de febrer de 2020, la GAIP emet resolució relativa a l’accés a l’expedient 859/2020 reconeixent que és plausible que hi hagi més documentació que no s’hagi afegit a l’expedient. D’acord amb l’article 2.b de la llei 19/2014, i de l’article 53 del decret 8/2021 publicat avui, en quan entri en vigor, us sol·licito l’accés a qualsevol tipus d’informació relativa a aquest assumpte, estigui incorporada a l’expedient o no. Això inclou, també, totes les comunicacions produïdes entre qualsevol persona dels Serveis Territorials d’Educació a Girona i l’Institut Sant Elm i que facin referència, ni que sigui de manera tangencial, a aquest assumpte. De manera explícita us sol·licito accés a la següent documentació: - Tots els documents que formen part de l’expedient, i dels que ja se m’ha lliurat còpia, degudament registrats. - La comunicació enviada per qualsevol membre de l’equip directiu als Serveis Territorials on es fa arribar la proposta de no continuïtat a la direcció dels Serveis Territorials o a qualsevol altra persona dels Serveis Territorials que tingués l’encàrrec de rebre aquestes propostes. - Qualsevol comunicació entre qualsevol membre de l’equip directiu i l’inspector del centre (actual o anterior), o la inspecció en cap o qualsevol altre persona dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, i que contingui qualsevol tipus d’assessorament o consideració respecte a aquest assumpte. - Qualsevol comunicació entre l’inspector del centre (actual o anterior), inspecció en cap (actual o anterior) o qualsevol membre de la inspecció que faci referència a aquest assumpte, tingui el destinatari que tingui. També, de les respostes que s’hi hagin pogut produir. - La comunicació que la cap de personal del Servei Territorial fa a la inspecció (de centre, en cap o altre membre d’inspecció) a fi d’obtenir-ne un informe per validar o no la proposta de no continuïtat. - La comunicació que fa la cap de personal del Servei Territorial a la direcció del Servei Territorial indicant la proposta de no admetre- la a tràmit. - Registre de la trucada que va fer la cap de personal a la direcció de l’Institut Sant Elm per a comunicar que no es tramitaria la proposta de no continuïtat (d’acord amb el que s’ha informat al Síndic de Greuges). - La comunicació que es fa de la resolució de desestimació o no admissió a tràmit, per part de la direcció dels Serveis Territorials a la cap de personal de Serveis Territorials i/o a qualsevol membre de la inspecció si es duu a terme i aquesta comunicació de desestimació o no admissió a tràmit que es fa com a resposta a la proposta de no continuïtat a la direcció de l’Institut Sant Elm. - Qualsevol comunicació produïda entre qualsevol persona dels Serveis Territorials d’Educació a Girona i qualsevol persona de qualsevol altra unitat del Departament d’Educació, relativa a aquest assumpte, i les possibles respostes que s’hagin pogut produir. - En general, a qualsevol informació relativa a aquest assumpte de la que se’n tingui constància en els Serveis Territorials d’Educació a Girona o altres unitats del Departament d’Educació. Per una altra banda, en relació amb la sol·licitud de comissió de serveis que vaig demanar en data 17 de juny de 2020, també us sol·licito accés a qualsevol documentació, comunicació, o qualsevol altre tipus d’informació relativa a la sol·licitud i posterior no concessió de d’aquesta petició, entre qualsevol persona del Departament d’Educació, tingui el format que tingui. 3. La Reclamació presentada el 12 de març de 2021 indica que el Departament no hauria estimat la sol·licitud. 4. El 17 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 17 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 30 de març de 2021 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que fa les següents consideracions: “El Sr. xxxx continua insistint en l’expedient de continuïtat en el centre que va donar lloc a les Reclamacions 859/2020, resolta per pèrdua sobrevinguda de l’objecte, i anteriorment 354/2020, inadmesa, en atenció als raonaments de la GAIP “d’una plausible documentació existent i que no es contingui en l’expedient”. S’ha de palesar que una eventual informació que no formi part de l’expedient no és existent com a informació pública, com poden ser les notes, esborranys, correus, telefonades, bé perquè en no ser obligatori normativament el seu desament, o no existeix o no s’ha desat, i en no ser normatiu el desament s’hagi destruït. Consultades les unitats de Serveis Territorials de Girona i la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics implicades per matèria perquè facilitin el suport intern relatiu a les qüestions que plantegen les SAIP, la secretària general del Departament ha resolt estimar les sol·licituds SAIP acumulades 00000922 i 00000926 mitjançant la Resolució de data 26.03.202, en què s’indica que no existeix cap més document relatiu a l’expedient de continuïtat que els aportats anteriorment i que, pel que fa a la comissió de serveis, és un tràmit totalment telemàtic que inclou la petició del sol·licitant i escrit justificatiu annex, la resolució d’admissió o denegació consultable en web individualment i les Resolucions provisionals i definitives que es publiquen en web globalment. La Resolució de les SAIP 00000922 i 00000926 i tota la informació disponible han estat notificades el 29.03.2021 al reclamant. S’adjunta l’expedient ordenat. Igualment, us assabentem que no hi ha terceres persones afectades en aquest procediment”. 7. El 31 de març de 2021 la GAIP rep les al·legacions següents de la persona reclamant: “En relació a l’expedient 0230/2021, us comunico que ahir 29 de març, vaig rebre una resolució de la Secretària General del Departament d’Educació en la que, de manera extemporània, s’estima totalment la meva petició d’accés a la informació pública. Malgrat això, no se’m dóna accés a cap tipus d’informació de la ja lliurada anteriorment i tractada en l’expedient 859/2020. En aquesta resolució de la Secretària General es diu textualment “a) petició de còpia registrada de la documentació que conforma l’expedient de continuïtat en el centre així com d’altra documentació tangencial a l’expedient que hi guardi relació, b) còpia de la documentació que conformi l’expedient de comissió de serveis.”. En el meu escrit, en canvi, vaig sol·licitar explícitament “us sol·licito l’accés a qualsevol tipus d’informació relativa a aquest assumpte, estigui incorporada a l’expedient o no.” No vaig sol·licitar doncs, accés únicament a la informació que consta a l’expedient i que ja va ser resolta anteriorment per aquesta mateixa institució. Per tant, és important i rellevant tenir en compte que aquest cop no només vaig sol·licitar accés a l’expedient, sinó a tota la informació pública. Podeu llegir tot l’escrit en el document que ja vaig incorporar a l’expedient, i que us torno a enviar. L’explicació que se’m facilita de perquè no se’m dóna accés a informació pública és que “La resta de possible informació relacionada no és existent en no constar desada”. L’article 13 de la llei 19/2013 és clar respecte a aquest tema: “S’entenen per informació pública els continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions”. Tanmateix, l’article 2 de la llei 19/2014, estableix també amb claredat la definició d’informació pública “b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.” Que no estigui desada no vol dir que no existeixi, al contrari. Resulta obvi que hi ha hagut d’haver comunicacions entre els diferents actors. De fet, ja en l’expedient 859/2020 el propi Departament d’Educació va lliurar-vos documentació que segons la seva argumentació no havia de constar en l’expedient corresponent, i malgrat això, la conservava; així com les comunicacions òbvies que es reconeixen que existeixen entre direcció, inspecció i direcció territorial com a mínim. En la resolució de l’expedient 859/2020, la pròpia GAIP ja va constatar que era plausible que l’administració hagués tingut altra informació pública tot i que aquesta no constés en l’expedient. En cap moment l’administració va negar l’existència de més documentació i/o informació, sinó que va justificar la seva no inclusió en l’expedient perquè la norma ho permetia (article 70 de la llei 39/2015). Finalment la petició va decaure per pèrdua d’objecte, en lliurar l’administració a la GAIP i a mi un document que va identificar com a “Informe d’inspecció”. Posteriorment, el propi Departament d’Educació va informar al Síndic de Greuges que aquest document no era un informe d’inspecció, tot i que a la GAIP l’administració indica el contrari. Aquest cop, la resolució de la Secretària General afirma que no hi ha més informació pública que la ja donada, i la resta la considera com a no existent perquè no està desada. Enlloc s’ha dit que les comunicacions han estat destruïdes, simplement es diu que no existeixen perquè no han estat desades. Les comunicacions es desen automàticament en tots els sistemes de comunicació que s’utilitzen en el Departament d’Educació, a no ser que hagin estat destruïdes voluntàriament. Cal tenir en compte a més, que la Secretària General del Departament d'Educació, en l’anterior comunicació a la vostra institució datada el 2 de febrer de 2021 va fer constar la necessitat que “les comunicacions entre els diferents tipus de personal laboral o funcionarial i l’administració s’ha de realitzar per evalisa”, el que implica per tant que es contradiuen en les afirmacions. D’altra banda, les comunicacions per eValisa generen assentament al Registre, i per tant, ha de constar en algun lloc. D’altra banda, aquest punt contrasta absolutament amb tota la informació que el propi Departament d’Educació està lliurant al Síndic de Greuges en relació a l’expedient Q- 06337/2020 d’aquella institució. De fet, i de manera molt concreta, el Director Territorial va emetre en data 9 de desembre de 2020 un informe adreçat al Síndic de Greuges que conclou, en relació a la no concessió de la meva comissió de serveis (tràmit posterior a la proposta de no continuïtat que s’havia tractat en l’expedient 589/2020) textualment: “El director dels Serveis Territorial no va estimar la sol·licitud de comissió de serveis del Sr. xxxx, previ informe negatiu de la Inspecció educativa, fet pel qual el Sr. xxxx presta serveis a la seva destinació definitiva aquest curs 2020- 2021“. És explícit que hi ha un informe de la Inspecció d’Educació que fa referència a la no concessió de la comissió de serveis, i que no tenim cap motiu per a dubtar de l’afirmació del Director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona. Us adjunto l’arxiu que conté aquest informe en les pàgines 3 i 4. Aquest informe no se m’ha lliurat, i a més ara, la Secretària General diu que no existeix. Voldria afegir i fer constar la indefensió que la situació provoca; és impossible seguir quin ha estat el camí seguit pel document de proposta de no continuïtat inicial, emès per al direcció del centre, atès que el Departament d’Educació em nega l’accés al registre d’aquest document, o com a mínim, les comunicacions per tal de fer arribar aquest document a la direcció dels Serveis Territorials. Tampoc se’m dóna accés, a la comunicació a les parts interessades, o de la resolució del Director Territorial. Com es pot garantir el que diu l’article 70 de la llei 39/2015 si no tinc aquesta informació? Tampoc puc seguir el camí que ha conduït a la no concessió de la Comissió de Serveis per motius similars. La situació és tant flagrant, al meu entendre, que l’explicació de la Secretària General implica que un document electrònic va efectuar un viatge electrònic des de la direcció de l’Institut Sant Elm a la direcció dels Serveis Territorials sense que ningú emeti cap enviament, sense que ningú el registri, sense que ningú el rebi, i malgrat totes aquestes suposades absències, el Director Territorial va emetre resolució de desestimació al mes de desembre, que també va viatjar de manera autònoma fins a arribar a la direcció de l’Institut Sant Elm. Malauradament, els documents (ja siguin electrònics o no), han de ser enviats i rebuts per algú. En la petició d’accés a la informació vaig sol·licitar explícitament “Finalment us sol·licito accés a totes les comunicacions que se’n derivin d’aquesta petició d’accés a informació pública i que es puguin emetre per a la seva tramitació i recopilació.“ No se m’ha lliurat cap informació relativa a aquest punt de la petició, malgrat l’estimació total emesa per la Secretaria General del Departament d’Educació Finalment, l’article 35 de la llei 19/2014 explicita que en el cas de silenci administratiu, la sol·licitud s’entendrà com a estimada, tal com reconeix la pròpia resolució de la Secretària General. En cap moment el Departament va notificar, dintre del termini, que no existia la informació i documentació que vaig sol·licitar. S’ha d’entendre, doncs, que l’administració ha de lliurar-me aquesta informació. L’article 36 de la mateixa llei informa del termini per a que se’m lliuri la informació. La pròpia resolució de la Secretaria General del Departament d’Educació admet que opera el silenci estimatori, però en canvi, els efectes que produeix són exactament els mateixos que una desestimació complerta i fins i tot se’m nega documentació que el propi Director dels Serveis Territorials afirma que existeix i a altra de la qual la pròpia GAIP ja ha estimat que és plausible que existeixi. Per tot això us prego que tingueu per presentat aquest escrit i que recordeu a l’administració l’obligació de lliurar-me tota la informació pública que he sol·licitat de manera inequívoca, i que consta ja en la petició original”. 8. El 5 d’abril de 2021 la GAIP trasllada al Departament les al·legacions de la persona reclamant. No consta resposta del Departament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir -hi La informació sol·licitada és tota la que pugui haver-hi al Departament d’Educació en relació amb dos assumptes: la continuïtat (o la no continuïtat) de la persona reclamant a un Institut d’educació secundària i la seva sol·licitud de comissió de serveis de juny de 2020. Les aportacions fetes per la persona reclamant (text de la sol·licitud i al·legacions) exemplifiquen i concreten la que pot ser la informació a la qual vol tenir accés en una llarga llista de supòsits, tot posant un èmfasi especial en les comunicacions en les que siguin part òrgans o persones al servei del Departament d’Educació. La persona reclamant també insisteix que la seva sol·licitud demana tota mena d’informació que hi pugui haver en el Departament d’Educació en relació amb els dos assumptes indicats, formi part o no dels expedients corresponents. Tota la informació sol·licitada sembla tenir la condició d’informació pública, ja que hauria estat elaborada per l’Administració. En conseqüència, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. No és plausible la concurrència de límits legals a l’accés a la informació sol·licitada, perquè, a més de l’Administració, només afecta la pròpia persona reclamant, ja que allò que demana són bàsicament dades pròpies. Per tant, cal concloure que la persona reclamant té dret a accedir-hi. L’informe del Departament afirma que “s’ha de palesar que una eventual informació que no formi part de l’expedient no és existent com a informació pública, com poden ser les notes, esborranys, correus, telefonades, bé perquè en no ser obligatori normativament el seu desament, o no existeix o no s’ha desat, i en no ser normatiu el desament s’hagi destruït”. Aquesta afirmació és, com a mínim, qüestionable. En primer lloc, perquè sembla reconduir la informació pública a la que consta als expedients administratius, la qual cosa és una reducció del tot injustificable del concepte i àmbit de la informació pública definits per l’LTAIPBG, que de cap manera la circumscriu a la que forma part dels expedients; més aviat tot el contrari: segons l’article 2.b LTAIPBG és informació pública tota aquella que estigui en poder de l’Administració, sense cap referència a tenir que formar part d’un o d’uns expedients concrets. I en segon lloc, perquè el fet de què no sigui normatiu o obligatori el desament d’una determinada informació, això no vol dir que es destrueixi, ni que deixi d’existir, ja que pot seguir existint perfectament, fins i tot a fora dels expedients; de fet, la destrucció d’informació pública és regulada i limitada estrictament per la normativa d’arxius. La persona reclamant posa l’exemple de les comunicacions i notificacions: encara que no s’incloguin a l’expedient, és probable que segueixi existint el seu rastre en la memòria o en el registre del sistema de comunicacions emprat (correu electrònic, eValisa o altres plataformes de notificació electrònica, si s’escau). Així mateix, la persona reclamant també posa l’exemple, a les seves al·legacions, d’un informe de la Inspecció Educativa, que sembla ser que existeix segons els Serveis Territorials de Girona, sense formar part de l’expedient. És cert que l’informe del Departament conclou que “no existeix cap més document relatiu a l’expedient de continuïtat que els aportats anteriorment i que, pel que fa a la comissió de serveis, és un tràmit totalment telemàtic que inclou la petició del sol·licitant i escrit justificatiu annex, la resolució d’admissió o denegació consultable en web individualment i les Resolucions provisionals i definitives que es publiquen en web globalment. La Resolució de les SAIP 00000922 i 00000926 i tota la informació disponible han estat notificades el 29.03.2021 al reclamant”. Nogensmenys, també s’ha de tenir en compte que les aportacions fetes pel Departament tendeixen a reconduir la informació disponible a la que consta a l’expedient i que la persona reclamant demana expressament en aquest procediment la informació relativa a diverses (eventuals) comunicacions concretes entre òrgans i/o persones al servei del Departament, comunicacions de les quals no es pot descartar que hagin deixat rastre en els dispositius electrònics corresponents de comunicació o de notificació, sense necessitat de constar a l’expedient. I que ni la resolució ni l’informe del Departament s’han pronunciat expressament sobre l’existència de registres o altres rastres de les comunicacions sol·licitades. Ateses les anteriors consideracions, i a la vista dels diversos apartats de la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, és procedent concloure el següent: En primer lloc, i en relació amb el primer apartat de la sol·licitud, cal desestimar la petició de “tots els documents que formen part de l’expedient, i dels que ja se m’ha lliurat còpia, degudament registrats”, perquè el dret d’accés a la informació pública només empara l’accés a la informació demanada (que, tal com afirma la mateixa persona reclamant, en el cas d’aquests documents ja li ha estat facilitada), no el seu enregistrament, que és una operació que, si pot ser exigida legalment, ho seria al marge d’aquest dret. En segon lloc, i en relació amb l’últim apartat de la sol·licitud, que demana la documentació relativa a la comissió de serveis, cal entendre que aquesta informació ja li ha estat facilitada per la resolució i per la còpia de l’expedient i l’informe del Departament, que argumenten que existeix únicament com a tràmit telemàtic i li faciliten la documentació que l’afecta. Per tant, en relació amb aquesta part de la sol·licitud s’hauria produït la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Finalment, i en relació amb la informació relativa a les diverses comunicacions indicades als diferents apartats de la sol·licitud (incloses les mantingudes en relació amb a la sol·licitud de comissió de serveis), és procedent estimar la Reclamació i requerir al Departament d’Educació perquè indagui l’eventual existència de registres o gravacions d’aquestes comunicacions a les plataformes o dispositius electrònics utilitzats, faciliti les obtingudes a la persona reclamant i, en tot cas, es pronunciï expressament sobre la seva eventual inexistència, si és aquest el cas. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 d’abril de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 230/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada sobre les comunicacions entre òrgans i persones al servei del Departament d’Educació, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 230/2021 en relació amb l’enregistrament dels documents de l’expedient dels quals la persona reclamant afirma tenir-ne còpia. 3. Declarar la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, en relació amb la sol·licitud de documents relatius a la sol·licitud de comissió de serveis, llevat del cas de les eventuals comunicacions existents en relació amb aquesta qüestió. 4. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 5. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 6. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 7. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 230/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.