Se solicitó al Departament de Drets Socials informes sobre una residencia de mayores en Mataró. Tras alegar el solicitante el silencio administrativo positivo y presentar reclamación por falta de respuesta, la GAIP decidió finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la Administración entregó la información extemporáneamente durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o del incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4
La entrega de la información solicitada durante el curso del procedimiento administrativo conlleva la satisfacción extemporánea de la solicitud.
5
La satisfacción extemporánea de la solicitud provoca la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 294/2022, de 7 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 229/2022
Administració reclamada: Departament de Drets Socials
Informació reclamada: Informes sobre una residència per a gent gran.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Informes. Residències per a persones grans. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 10 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 229/2022, presentada contra el
Departament de Drets Socials (DDS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 6 de juliol de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud adreçada al DDS:
“interesso obtenir accés i còpia de la informació pública següent relacionada amb la
Residència de Gent Gran de Mataró: 1. Informe emès per la Directora General de
l’Autonomia Personal i la Discapacitat el 20 d’agost de 2020 en resposta a la sol·licitud
d’informació amb número de registre S-24467/2020 en relació a la queixa Q-02624/2020; i
2. Qualsevol altre informe emès per aquesta Direcció General en relació a les actuacions
dutes a terme en la Residència de Gent Gran de referència durant la pandèmia ocasionada
per la Covid-19 fins a la data d’avui”.
3. El 20 de setembre de 2021 la persona reclamant invoca els articles 35 i 36.1 LTAIPBG,
considera que la seva anterior sol·licitud ha estat estimada per silenci administratiu positiu i
requereix que li sigui lliurada la informació sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 10 de març de 2022 indica que el DDS no ha contestat la
sol·licitud anterior.
5. El 15 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al DDS i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella,
així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 15 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
7. L’1 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe del DDS, que adjunta la resolució que estima la
sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, la qual a la seva vegada
adjunta l’informe demanat de la Direcció General de l’Autonomia Personal i afirma que no
existeixen més informes sobre la residència afectada per la sol·licitud.
8. El 5 d’abril de 2022 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada pel
DDS a aquest procediment.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja
que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’abril
de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 229/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.