Estimada 18/05/2023 · 83 días en resolverse

Solicitud de criterios de evaluación de entrevista personal para borsa de administrativos y estimación del derecho de acceso por la GAIP

Se solicitó al Ayuntamiento de Calella los criterios de puntuación y respuestas correctas de una entrevista para una borsa de administrativos. Ante la falta de respuesta municipal, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información de carácter general que no afecta a ningún límite legal de confidencialidad.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada sobre criterios de puntuación en procesos selectivos es de carácter general y no concurre ningún límite legal previsto en los artículos 21 a 24 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes, interpretándose los límites restrictivamente.
3 La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el expediente ni el informe a la GAIP no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 del RGAIP.
4 El acceso a la ocupación pública debe regirse por los principios de publicidad, transparencia, imparcialidad y profesionalidad de los órganos de selección.
5 La administración está obligada a disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación de la información pública, como la serie de selección de personal.

Texto completo

Resolució 392/2023, de 18 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 228/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Calella Informació reclamada: Respostes correctes i criteris d'avaluació de entrevista personal eliminatòria per a una borsa de treball d'Administratius. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació reclamada, criteris de puntuació de la fase d’entrevista en un procés selectiu, no concorre cap límit legal donat el caràcter general de la informació. Per tant, al no afectar a cap dels límits previstos pels articles 21 a 24 LTAIPBG, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Pel cas que l’administració no disposi efectivament de la informació sol·licitada aquesta és la resposta que s’ha de facilitar al sol·licitant . Paraules clau: Ajuntaments. Personal. Processos de selecció. Silenci administratiu. Manca de col·laboració. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 24 de febrer de 2023 té entrada a la GAIP la Reclamació 228/2023, presentada contra l’Ajuntament de Calella, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament sol·licitant: “Que vaig participar en les proves per a crear una Borsa d’Administratius i vaig superar la prova pràctica. En la prova de l’entrevista vaig obtenir una qualificació sorprenentment baixa, la qual cosa no encaixa amb la percepció i sensació que vaig tenir tant a nivell personal com amb el retorn del Tribunal en les meves respostes. Agrairia una revisió o una explicació de com es desgrana la puntuació, tant per entendre-ho com per treballar-ho en futures ocasions. El meu número va ser el xxxxx. Salutacions, xxxx”. 3. La persona reclamant indica en la reclamació que no ha rebut resposta a la SAIP ni se li ha lliurat la informació. 4. L’11 de gener de 2023 la reclamant presenta un recurs [de reposició] al procés selectiu per a la constitució d’una borsa de treball d’administratius per l’ajuntament de Calella. 5. L’1 de març de 2023 s’admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 6. El 3 de març de 2023 GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Calella i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data de l’aprovació d’aquesta Resolució no consta a la GAIP cap resposta de l’Ajuntament a aquesta sol·licitud. 7. El 6 d’abril de 2023 la GAIP requereix novament a l’Ajuntament la informació demanada anteriorment en els mateixos termes indicats en l’antecedent 6. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració. Els antecedents 6 i 7 posen de manifest que l’Ajuntament de Calella no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, incomplint l’article 33.4 del RGAIP que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “La manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï, ens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents”. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés Abans d’analitzar la informació reclamada és convenient tenir presents els principis rectors que regulen l’accés a l’ocupació pública, definits en l’article 55 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic d’igualtat, mèrit i capacitat. I, a més els de: “a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases. b) Transparència. c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. d) Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció. e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s’hagin d’exercir. f) Agilitat, sense perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció”. Així, la composició dels òrgans de selecció s’ha d’ajustar als principis d’imparcialitat i professionalitat dels seus membres (article 60 EBEP). Dit això, i analitzant ja la reclamació, la informació sol·licitada (criteris de puntuació de la fase d’entrevista) forma part d’un procés selectiu de personal per a l’Ajuntament. Per tant, la informació demanada s’ha de trobar en poder de l’Ajuntament i es tracta, sens dubte d’informació pública, a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació. Com a criteri general, la Taula d’accés i avaluació documental, codi 16, de Selecció dels empleats públics (DOGC 8296) estableix el règim d’accés, com a accés restringit sense perjudici d’accés parcial perquè majoritàriament poden contenir dades personals que no són ni merament identificatives de l‘organització, funcionament o activitat pública de l‘Administració ni dades personals especialment protegides. Ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives i dades personals especialment protegides de l‘art. 9.1 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016. Ara bé, la informació sol·licitada i reclamada és de caràcter general (els criteris de puntuació de l’entrevista) i no és plausible que concorri cap límit legal a la informació sol·licitada ja que no és previsible que puguin incorporar informació que es pugui veure afectada per cap dels límits legals previstos pels articles 21 a 24 LTAIPBG. Per tant, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’òrgan de selecció. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. És a dir, si l’òrgan de selecció no té en el seu poder prèviament elaborada tota o part de la informació reclamada, aquesta és la resposta que cal donar per satisfer la sol·licitud d’informació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu perfectament classificat que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el grup de sèries Selecció de personal (codi 0058). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de de 18 de maig de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 228/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació de què disposi l’Ajuntament de Calella en relació als criteris de puntuació de la fase d’entrevista del procés selectiu d’una borsa d’administratius d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Calella que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar a la GAIP, en aquest mateix termini, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 228/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.