Acceso a expedientes de futuras reuniones de la Junta de Gobierno Local y resultado de inadmisión por falta de objeto

Resolució 310/2020, de 25 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 228/2020 Administració reclamada: Ajuntament de l’Aldea Informació reclamada: Expedients relatius a les futures reunions de la Junta de Govern Local fins al final de la legislatura. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Amb independència i sens perjudici del dret a accedir a informació quan sigui sol·licitada de forma expressa per la persona regidora, la legislació reconeix a les persones electes un dret d’accés directe i autònom a la informació relacionada amb els assumptes a tractar pels òrgans col·legiats que no requereix la petició concreta i expressa de la informació, ni l’autorització prèvia de l’Alcalde o esdevenir autoritzada per silenci, sinó que es configura com una obligació de qui convoca l’òrgan col·legiat de lliurar o posar a disposició dels seus membres, d’ofici i des del mateix moment de la convocatòria, els expedients que s‘hi ha de tractar per tal que la puguin consultar autònomament, sense necessitat de demanar la intervenció de cap servei municipal, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 164.4 TRLMRLC abans transcrit. Aquest dret a la informació dels electes, en la mesura en què està vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23 CE, ha de ser preservat i garantit escrupolosament. En aquest sentit, la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara i consolidada en manifestar que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a demanar informació com a obtenir-la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). En aquest cas, l’accés directe i autònom als expedients que s’han de tractar en les sessions dels òrgans col·legiats, amb l’antelació suficient per poder estudiar-los, es configura com un requisit per a l’exercici de les seves funcions sense obstacles ni impediments. Però aquest dret a la informació tractada en els òrgans col·legiats no s’ha d’entendre limitat als electes que en són membres. Aquesta Comissió, des del dictamen 2/2017 fins al Dictamen 7/2019 al què al·ludeix la sol·licitud d’informació i la resposta de l’Ajuntament, ja ha interpretat que el dret d’accés directe i autònom dels membres dels òrgans col·legiats municipals a la documentació íntegra dels assumptes inclosos al seu ordre del dia reconegut a l’article 46.2.b de la Llei 7/1995, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local, en relació amb el ple de l’ajuntament; i als articles 98.b i 164.2.b TRLMRLC i 15.b del Reglament d’organització, funcionament i règim Jurídic de les entitats locals (ROF) en relació amb altres òrgans col·legiats, s’ha d’entendre garantit també per a la resta de persones regidores no- membres d’aquests òrgans col·legiats, d’acord amb l’article 164.4 TRLMRLC, que fa referència expressa a “tots els membres de la Corporació”. Ara bé, tot i que la legislació de règim local empara i garanteix sense cap dubte el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada, en els termes en què es planteja la reclamació tenen un encaix dubtós en el marc d’aquest procediment de reclamació, ja que es reclama una petició d’informació ad futuram (accés als expedients de les futures juntes de govern local fins al final del mandat). En aquest sentit, cal advertir que malgrat que les competències d’aquesta Comissió per esdevenir òrgan de garantia del dret dels i de les electes locals a accedir a la informació aplicant-los el seu propi règim jurídic han estat confirmades pel TSJC, tal i com ja s’ha assenyalat en el FJ1 d’aquesta Resolució, el cert és que aquest procediment de garantia està configurat legalment com un procediment de revisió de les decisions administratives prèviament adoptades per les administracions en relació amb sol·licituds d’informació pública que resultin limitatives o restrictives del dret d’accés (article 39 LTAIPBG), i per tant, queda acotat als casos en què s’hagi negat o limitat prèviament, per decisió expressa o presumpta, l’accés a una informació pública prèviament sol·licitada. En aquest cas, l’objecte del procediment no és obtenir l’empara de la Comissió per determinar el dret a accedir a informació a la què prèviament s’ha impedit o restringit l’accés, sinó que la pretensió de la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, i per tant, l’objecte de la reclamació, és l’accés futur a la informació relativa a les sessions de la Junta de Govern Local que s’hagin de celebrar en endavant i fins a finalitzar el mandat. En aquests termes, l’incompliment o limitació del dret d’accés sobre el què s’ha de pronunciar aquesta Resolució encara no s’hauria produït en el moment de fer la sol·licitud, motiu pel qual la reclamació estaria mancada d’objecte, d’acord amb l’article 29 RGAIP. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Expedients. Règim especial d’accés. Accés directe. Òrgans col·legiats. Informació futura. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 2 de juny de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 228/2020, presentada pel grup municipal ENDAVANT L'ALDEA-ERC AM contra l’Ajuntament de l’Aldea, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de març de 2020 la persona reclamant va presentar una instància a l’Ajuntament de l’Aldea sol·licitant: “Que l'Alcalde president de l'Ajuntament de L’Aldea ens faci arribar l'expedient de totes les juntes de govern local al convocar-les i que aquesta petició ja serveixi per a totes les juntes fins final de legislatura”. Sol·licita que la informació es lliuri en format paper o digital. 3. El 27 de maig de 2020 l’Ajuntament de l’Aldea, en resposta a la seva sol·licitud li lliuren l’acta de la sessió núm. 9 de la Junta de Govern Local celebrada en 7 de maig de 2020 i informen a la persona reclamant que: “Els informem que poden tenir accés als expedients de les propostes aprovades que sol·liciten mitjançant instància dirigida a l’Alcaldia on es faci constar quins expedients volen consultar i els indicarem el dia i hora per realitzar la consulta de forma presencial, sempre intentant adaptar-nos als seus horaris per facilitar la consulta dels mateixos. Per consultar els expedients de les Juntes de Govern Local ja celebrades hauran vostès de fer la petició a l’Alcaldia indicant també quins expedients desitgen consultar per delimitar la feina dels funcionaris que han de preparar la documentació per presentar-los- hi. Les actes de totes les Juntes de Govern Local han estat degudament notificades a tots els regidors de la Corporació i publicades al Portal de Transparència, de totes formes els hi tornem a facilitar per tal que puguin consultar quins expedients desitgen tenir accés.” 4. La Reclamació presentada el 2 de juny indica que l’Ajuntament no hauria facilitat la informació sol·licitada atès que el que ha sol·licitat és la informació relativa a quan es convoca la junta i l’Ajuntament ha lliurat la informació relativa a quan ja està la junta passada en format acta. 5. El 5 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Aldea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 8 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Aldea que indica que: “L’Ajuntament de L’Aldea està treballant per poder habilitar un terminal de consulta directa dels expedients inclosos a l’ordre del dia de les Juntes de Govern Local al moment de convocar-les d’acord amb les conclusions del Dictamen núm. 7/2019 del GAIP. Pel que fa l’accés als expedients relatius als ordres del dia de les Juntes de Govern Local celebrades, i seguint les conclusions del Dictamen núm. 7/2019 emès per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), considera que l’accés a tots els expedients, que en sumen més de 100 amb tots els documents de cadascun, de les 23 sessions de Junta de Govern Local celebrades en aquets mandat, causaria una greu distorsió al funcionament de l’Ajuntament de L’Aldea. I fa la següent consideració: “Amb tot això, els i les electes que no formem part del govern, tenen notificada de manera individual les actes de totes les sessions de Junta de Govern Local aprovades fins al dia d’avui amb les propostes íntegrament transcrites i, a més, l’Ajuntament de L’Aldea tramet aquestes al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern a Tarragona, a més de complir amb la llei 19/2014 de 29 de desembre, publicant-les al portal de transparència. Considerem que queda d’aquesta manera demostrat que l’Ajuntament de L’Aldea no té intenció d’amagar informació dels acords que s’adopten a les sessions de Junta de Govern Local i queda demostrat també, si es consulten els antecedents, que l’Ajuntament de L’Aldea ha accedit a qualsevol petició del grup municipal d’Endavant L’Aldea ERC, sol·licitant informació d’expedients aprovats per Junta de Govern Local.” 7. El 10 de juny de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i règim jurídic especial d’accés a aplicar. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’accés directe a la informació dels òrgans col·legiats i l’objecte de la reclamació Sembla existir una discrepància entre el que demana la sol·licitud i la resposta donada per l’Ajuntament. La persona regidora sol·licita l’accés als expedients en el moment en què es convoca la Junta, s’entén que fent referència als expedients que s’inclouen en l’ordre del dia (“que ens facin arribar l’expedient de totes les juntes al convocar-les”), i que aquesta pràctica es perllongui fins a finalitzar el mandat, s’entén que sense haver de tornar-ho a demanar. Es tractaria, doncs, d’accés als expedients relatius a les futures sessions de la Junta de Govern Local, i no pas dels expedients dels assumptes que ja hi ha estat tractats i aprovats, que és al què dona resposta l’Ajuntament (“poden tenir accés als expedients de les propostes aprovades mitjançant instància dirigida a l’Alcaldia on es faci constar quins expedients volen consultar “). La confusió podria venir de l’exposició inicial de la sol·licitud d’informació, en què es fa referència a la regulació de l’accés directe a la informació, però seguidament parla del termini de resolució de les sol·licituds d’informació de les persones regidores, de quatre dies, aplicable a l’accés indirecte. Però, en tot cas, per si hi haguessin dubtes de si la sol·licitud fa referència als expedients de les properes Juntes de Govern Local, i no pas als dels assumptes ja aprovats per la Junta, la reclamació ho aclareix en dir que el motiu de la reclamació és que: “Els demanem la informació quan es convoca la Junta i ells ens la donen quan ja està la Junta passada a acta”. L’accés dels membres de la Junta de Govern Local a la informació que s’hi ha de tractar es configura com un dret d’accés directe i autònom, sense necessitat de sol·licitar-lo formalment a l’Alcalde ni supeditat a la seva autorització per resolució dins dels 4 dies següents, sinó que s’exerceix demanant directament la informació als serveis municipals. Efectivament, l’article 164 TMRLC, disposa que: “1. Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans. 3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. 4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat. 5. Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6. Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” De la regulació anterior es desprèn un doble règim d’accés de les persones regidores a la informació municipal: - D’una banda, un règim d’accés directe a la informació, és a dir, un règim que no requereix la prèvia sol·licitud escrita de la informació i l’autorització o resolució estimatòria de l’alcalde, sinó només que la persona regidora s’adreci al personal municipal requerint-la. Aquest seria el règim d’accés a la informació dels electes amb funcions delegades de govern; dels membres dels òrgans col·legiats en relació amb els assumptes inclosos a l’ordre del dia de les resolucions i acords de tots els òrgans municipals, i de la informació que sigui de lliure accés per a la ciutadania en general. - D’altra banda, un règim d’accés prèvia sol·licitud a l’Alcalde, que ha de resoldre dins del termini de quatre dies, sotmesa a un règim de silenci estimatori i que només pot ser desestimada per resolució motivada en algun dels límits a l’accés propis i diferenciats d’aquest règim específic d’accés, establerts a l’article 164.3 TRLMRLC abans transcrit: dret a l'honor, a la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, secrets oficials o secret sumarial. Per tant, amb independència i sens perjudici del dret a accedir a informació quan sigui sol·licitada de forma expressa per la persona regidora, la legislació reconeix a les persones electes un dret d’accés directe i autònom a la informació relacionada amb els assumptes a tractar pels òrgans col·legiats que no requereix la petició concreta i expressa de la informació, ni l’autorització prèvia de l’Alcalde o esdevenir autoritzada per silenci, sinó que es configura com una obligació de qui convoca l’òrgan col·legiat de lliurar o posar a disposició dels seus membres, d’ofici i des del mateix moment de la convocatòria, els expedients que s‘hi ha de tractar per tal que la puguin consultar autònomament, sense necessitat de demanar la intervenció de cap servei municipal, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 164.4 TRLMRLC abans transcrit. Aquest dret a la informació dels electes, en la mesura en què està vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23 CE, ha de ser preservat i garantit escrupolosament. En aquest sentit, la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara i consolidada en manifestar que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a demanar informació com a obtenir-la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). En aquest cas, l’accés directe i autònom als expedients que s’han de tractar en les sessions dels òrgans col·legiats, amb l’antelació suficient per poder estudiar-los, es configura com un requisit per a l’exercici de les seves funcions sense obstacles ni impediments. Ara bé, aquest dret a la informació tractada en els òrgans col·legiats no s’ha d’entendre limitat als electes que en són membres. Aquesta Comissió, des del Dictamen 2/2017 fins al Dictamen 7/2019 al què al·ludeix la sol·licitud d’informació i la resposta de l’Ajuntament, ja ha interpretat que el dret d’accés directe i autònom dels membres dels òrgans col·legiats municipals a la documentació íntegra dels assumptes inclosos al seu ordre del dia, reconegut a l’article 46.2.b Llei 7/1995, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local, en relació amb el ple de l’ajuntament; i als articles 98.b i 164.2.b TRLMRLC i 15.b del Reglament d’organització, funcionament i règim Jurídic de les entitats locals (ROF) en relació a la resta d’òrgans col·legiats, s’ha d’entendre aplicable a la resta de persones regidores no-membres d’aquests òrgans col·legiats, d’acord amb l’article 164.4 TRLMRLC, que fa referència expressa a “tots els membres de la corporació”: “4. El que disposen els apartats anteriors s’entén sens perjudici de l’obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria”. Així ho justifica el Dictamen 2/2017, atenent : “el tenor literal de l’article 164.4; el fet que comenci diferenciant expressament la seva regulació del que estableixen els apartats anteriors del mateix precepte (entre ells, el 2.b); la constatació que el dret d’accés anticipat dels electes que no són membres d’un òrgan col·legiat a la documentació relativa a l’ordre del dia de les seves sessions també pot tenir una justificació pertinent i perfectament legítima en la seva funció de control de tots els òrgans municipals i, sobretot, en la necessitat d’aplicar la interpretació més favorable al dret d’accés, que en aquest cas és la que beneficia un col·lectiu més ampli.” En conseqüència, tant si la persona regidora reclamant és membre de la Junta de Govern Local, com si no ho és, l’accés als expedients relatius a cada Junta de Govern Local des del moment en què es convoca està expressament emparat i garantit per la legislació i vinculat al seu dret fonamental a la representació política, i no requereix ni pot ser condicionat a la formulació de sol·licitud, ni a l’autorització de l’Alcalde, sinó que s’ha de produir de forma automàtica, bé sigui podent consultar aquesta documentació a la dependència municipal assenyalada a aquests efectes (articles 1.d ROF), o remetent-la amb còpia, en paper o PDF, juntament amb la convocatòria, o permetent l’accés a través de plataformes de gestió electrònica dels expedients, si n’hi ha. Ara bé, tot i que la legislació de règim local empara i garanteix sense cap dubte el dret de la persona reclamant a accedir a la informació reclamada, en els termes en què es planteja la reclamació tenen un encaix dubtós en el marc d’aquest procediment de reclamació, ja que es reclama una petició d’informació ad futuram (accés als expedients de les futures juntes de govern local fins al final del mandat). En aquest sentit, cal advertir que malgrat que les competències d’aquesta Comissió per esdevenir òrgan de garantia del dret dels i de les electes locals a accedir a la informació aplicant-los el seu propi règim jurídic han estat confirmades pel TSJC, tal i com ja s’ha assenyalat en el FJ1 d’aquesta Resolució, el cert és que aquest procediment de garantia està configurat legalment com un procediment de revisió de les decisions administratives prèviament adoptades per les administracions en relació amb sol·licituds d’informació pública que resultin limitatives o restrictives del dret d’accés (article 39 LTAIPBG), i per tant, limitat als casos en què s’hagi negat o limitat prèviament, per decisió expressa o presumpta, l’accés a una informació pública prèviament sol·licitada. En aquest cas, l’objecte del procediment no és obtenir l’empara de la Comissió per determinar el dret a accedir a informació a la què prèviament s’ha impedit o restringit l’accés, sinó que la pretensió de la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, i per tant, l’objecte de la reclamació, és l’accés futur a la informació relativa a les sessions de la Junta de Govern Local que s’hagin de celebrar en endavant i fins a finalitzar el mandat. En aquests termes, l’incompliment o limitació del dret d’accés sobre el què s’ha de pronunciar aquesta Resolució encara no s’hauria produït en el moment de fer la sol·licitud, motiu pel qual la reclamació estaria mancada d’objecte, d’acord amb l’article 29 RGAIP. En conseqüència, correspon declarar inequívocament el dret d’accés de les persones regidores als expedients de la Junta de Govern Local des del moment en què es convoca, de forma directa i autònoma, en els termes abans indicats, si bé cal desestimar la reclamació per manca d’objecte, sens perjudici de què les consideracions que s’han establert en els FJ anteriors són orientatives de les decisions d’aquesta Comissió en la resolució de reclamacions que en el futur es puguin presentar en relació amb la prèvia obstaculització o impediment de l’accés a la informació d’una persona regidora efectivament materialitzat en el moment de formular-la, si és contrària al règim jurídic especial d’accés aplicable a les persones electes locals. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de juny de 2020, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la Reclamació 228/2020, d’acord amb el que s’estableix al FJ2. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.