Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona el estado de diversas denuncias presentadas por el interesado. El reclamante alegó que no se le había informado del número de expediente ni del estado. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El Ayuntamiento argumentó que la solicitud no debía tramitarse como derecho de acceso a la información pública, sino como derecho de acceso al expediente de persona interesada según la Ley 39/2015.
2
La GAIP determinó que se produjo una satisfacción extemporánea de la solicitud al haberse entregado la información requerida durante la tramitación de la reclamación.
3
Se aprecia de oficio la pérdida sobrevenida del objeto al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación.
4
El procedimiento se finaliza sin entrar a valorar el alcance del derecho de acceso ejercido debido a que el interesado no concretó ninguna falta de documentación tras el requerimiento de la Comisión.
Texto completo
Resolució 516/2023, de 15 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 227/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Estat de denúncies que s’aporten amb registre d’entrada i data.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la
sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest
procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la
qual deriva la reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els
motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Denúncies. Bars. Estat expedients. Reclamació contra silenci
administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua de l’objecte.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 24 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 227/2023, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El dia 17 de gener de 2023 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de
Barcelona per conèixer l’estat de les denuncies que relaciona, denúncies que ha presentat
l’interessat en relació a dos bars.
En la Reclamació presentada el 24 de febrer de 2023 el reclamant indica que “l’Ajuntament
no m’ha informat del número expedient no de l’estat”.
L’1 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 3 de març de 2023 la Comissió comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
El 27 de març de 2023, la GAIP rep l’informe requerit a l’Ajuntament de Barcelona. En el
citat informe s’indica el següent:
“El primer que s’ha de tenir en compte, és que les diverses denúncies presentades pel
senyor reclamant no s’han tractat com a sol·licitud de dret d’accés a la informació pública
(de fet el senyor no ha emprat el canal habilitat a aquest fi), sinó que s’han tractat com a
dret d’accés a l’expedient que té tota persona interessada, d’acord amb els articles 4 i
53.1.a) de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques (LPAC). Es dona la casuística que el senyor reclamant és
persona denunciant i, al mateix temps, persona interessada al ser veí de l’establiment de
restauració denunciat. Òbviament, tal com prescriu l’article 53.1.a) de la LPAC, té dret a
conèixer, en qualsevol moment, l’estat de tramitació dels procediments en els que té la
condició d’interessat, com és el cas. Per tant, no hi ha una sol·licitud de dret d’accés a la
informació pública sinó una sol·licitud d’accés de persona interessada. Al no haver-hi dita
sol·licitud de dret d’accés, tampoc hi ha un expedient complet de dret d’accés ni terceres
persones que resultin afectades per l’accés que es reclama.
En segon lloc, s’indica, a continuació, l’estat de les denúncies presentades pel senyor
reclamant i en quin moment s’ha donat l’accés sol·licitat. (amb relació de les denuncies
presentat i el seu estat de tramitació).
Per últim, us informem que totes les sol·licituds de vista d’expedient presentades pel senyor
reclamant s’estan atenent atesa la seva condició de persona interessada. Per conèixer
l’estat dels expedients que, eventualment, poden generar les denuncies presentades, és
suficient que ho sol·liciti a través dels canals habilitats a aquest fi”.
En data 28 de març de 2023 la GAIP trasllada l’informe i la documentació tramesa per
l’Ajuntament de Barcelona, al reclamant. En data 31 de març de 2023 la Comissió rep un
correu electrònic del reclamant en què indica que “el 28 de març vaig rebre una informació
de l'ajuntament que m'agradaria que verifiquen per si hi ha alguna errada de transcripció”.
El dia 3 d’abril de 2023, la Comissió requereix al reclamant per tal que en un termini de 5
dies concreti quina informació de la que va demanar inicialment li manca. Indiquem que en
cas que no rebre resposta per part seva donarem per finalitzat el procediment de
reclamació perquè les consideracions que ens feia avinents no posaven de manifest cap
mancança específica sobre la informació que li havia estat facilitada.
La notificació indicada a l’antecedent anterior es posa a disposició del reclamant el 3 d’abril
i no és acceptada, finalitzant el termini per accedir-hi el passat 13 d’abril de 2023. Fins a la
data de la present resolució no s’ha presentat cap al·legació, ni el reclamant ha indicat
quina era la documentació que havia sol·licitat inicialment i li mancava, havent
transcorregut sobradament el termini concedit a tal efecte.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de
la Reclamació, atès que en l’informe lliurat a la GAIP en data 27 de març de 2023, i que es va
traslladar a l’interessat, consta la informació sol·licitada inicialment. Així mateix, tot i que el
reclamant va remetre correu electrònic a la Comissió sol·licitant verificació sobre una
documentació que havia rebut de l’Ajuntament de Barcelona, quan se li demana que indiqués si
mancava alguna documentació, no obre en termini el requeriment posat a la seva disposició i
no presenta al·legacions al respecte. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 15 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 227/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.