Solicitud de informe del interventor municipal sobre legalidad de actuaciones con empresas privadas y resultado de inadmisión

Resolució 326/2020, de 2 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 227/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Informació reclamada: Informe de l’interventor municipal sobre la legalitat de determinades actuacions municipals que es van portar a terme amb empreses privades des de l’any 2017 fins a l’actualitat Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Els antecedents palesen que l’ajuntament hauria estimat i lliurat la informació abans de la reclamació, però que la persona reclamant no hauria estat diligent en l’obertura de la notificació de la informació, que per dues vegades se li ha intentat practicar a l’adreça electrònica indicada a l’efecte. D’acord amb l’article 43.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut o, quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut. D’altra banda, l’Ajuntament ha publicat la informació sol·licitada en règim de publicitat activa, de manera que la persona reclamant pot consultar-la directament i sense nova sol·licitud, a través del portal de transparència de l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntament. Informes. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament de la informació. Notificació electrònica. Manca d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 29 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 227/2020, presentada per SOREA contra l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La part reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de gener de 2020 la part reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública davant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, demanant: “Còpia de l’informe de l’interventor municipal sobre la legalitat de determinades actuacions municipals que es van portar a terme amb empreses privades des de l’any 2017 fins a l’actualitat”. 3. L’escrit de reclamació, de l’11 de febrer de 2020, assenyala que no hauria rebut resposta de la sol·licitud d’accés a la informació pública i exposa els motius pels quals considera que té dret a accedir a la informació sol·licitada. 4. El 4 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 5. El 12 de juny de 2020 l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès notifica a la Comissió l’informe jurídic sol·licitat, en el qual exposa que el 24 de febrer de 2020 es va dictar la Resolució d’Alcaldia 661/2020 que resol: “Primer.- Aprovar l’accés a la informació pública sol·licitada, que correspon al document Informes de la intervenció general de reconeixements de crèdits exercicis 2017- 2018, que forma part de l’expedient 6439/2019. Segon. Publicar a la web corporativa de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès l’informe indicat, com a resposta a la petició de l’empresa sol·licitant i entenent aquesta informació matèria de publicitat activa. Tercer. Notificar aquesta resolució a la persona interessada”. Posa de manifest que es va notificar a l’adreça electrònica indicada per la persona sol·licitant, ara reclamant, i que se li va comunicar la posada a disposició de la informació el 26 de febrer de 2020, però que no hi va accedir dins dels deu dies hàbils següents. I que, un cop finalitzat l’estat d’alarma i represa l’activitat administrativa, novament el 9 de juny han posat a disposició la comunicació que indica on es pot consultar l’informe reclamat a la persona reclamant, sense que els consti que hi hagi accedit. També aporta l’expedient de tramitació de la sol·licitud d’informació. 6. El 19 de juny la Comissió trasllada tota aquesta informació rebuda de l’Ajuntament a la part reclamant, sense que a data d’aquesta Resolució n’hagi obtingut cap resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Inadmissibilitat de la reclamació Els antecedents palesen que l’ajuntament hauria estimat i lliurat la informació abans de la reclamació, però que la part reclamant no hauria estat diligent en l’obertura de la notificació de la informació, que per dues vegades se li ha intentat practicar a l’adreça electrònica indicada a l’efecte. D’acord amb l’article 43.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut o, quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut. D’altra banda, l’Ajuntament ha publicat la informació sol·licitada en règim de publicitat activa, de manera que la persona reclamant pot consultar-la directament i sense nova sol·licitud, a través del portal de transparència de l’Ajuntament. Atès l’exposat, s’ha d’inadmetre la reclamació, per manca d’objecte, ja que no s’adreça, com exigeixen l’article 39 LTAIPBG i els articles 29 i 30 RGAIP, ni contra l’incompliment material del dret d’accés ni contra una decisió administrativa prèvia, expressa o presumpta, desestimatòria o limitativa del dret d’accés. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de juliol de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 227/2020 per manca d’objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.