Finalización de reclamación por entrega extemporánea de información sobre gestión de zona azul por el Ayuntamiento del Vendrell

Resolució 388/2021, de 29 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 226/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Diversa documentació relacionada amb la gestió de l’aparcament en zona blava. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona reclamant la informació demanada, en el marc d’aquest procediment, i que consultada aquesta, res ha objectat a l’efectivitat d’aquest lliurament, que no queda desacreditat pel fet que la persona reclamant hagi aportat a la Comissió l’evidència d’una nova sol·licitud d’informació, per més que estigui relacionada temàticament amb aquesta, ja que el què s’hi demana desborda l’objecte de la sol·licitud de la què deriva aquest procediment i per tant, haurà de ser tramitada per l’Ajuntament com un nou procediment, i reclamada, si escau, davant d’aquesta Comissió si resulta desatesa. D’acord amb l’exposat, cal considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, el què comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i és procedent finalitzar el procediment per aquest motiu. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Aparcament. Contractació. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 226/2021, presentada per un regidor contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de febrer de 2021 el regidor reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del Vendrell mitjançant la qual exposa que des de l’any 1993 l’empresa XXX gestiona l’estacionament de la zona blava del Vendrell i sol·licita: “1/ Còpia del Ple del 12 de març de 1993, conjuntament amb els planells que delimitaven les places objecte de la concessió de la “zona blava” a Parven 93. 2/ Entre les places que actualment formen part de la “zona blava” existeixen un grapat d’elles situades en un solar al c/ Cerdanya 7 i 9 del Vendrell del que tinc constància que és de propietat privada. Sobre aquest tema, demano: - Tota la documentació (contractes, acords, etc.) que hagi signat l’Ajuntament del Vendrell i/o Parven 93 per la cessió i utilització d’aquest solar com a “zona blava”. – Contraprestació que haurà pagat anualment des del 2010 fins al 2020 per part de l’Ajuntament del Vendrell i/o Parven 93 per poder utilitzar de forma pública aquest element privatiu. En el cas de no haver-se fet els pagaments, quins serien els deutes pendents sobre aquesta cessió o contracte. – Informe jurídic, si existeix, donant conformitat que un solar de propietat privada pugui utilitzar-se sense ser de domini públic per servir com zona blava”. 3. La Reclamació presentada el 10 de març de 2021 indica que no ha rebut la informació demanada. 4. El 12 de març de 2021, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 17 de març de 2021 la GAIP comunica al regidor reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació que rebi durant la tramitació 6. El 13 d’abril de 2021 té entrada la comunicació que l’Ajuntament del Vendrell hauria adreçat a la persona reclamant per satisfer la present reclamació. L’escrit trasllada l’acord plenari del 12 de març de 1993 i el Reglament regulador de l’estacionament controlat de vehicles a la via pública, publicat al BOPT de Tarragona núm. 111, de 15 de maig de 1993, i indica que a l’expedient administratiu no consten planells que delimitin les places objecte de la concessió. També adjunta la còpia del contracte d’arrendament de 2 d’agost de 1981 subscrit entre l’Ajuntament del Vendrell i els propietaris de les finques ubicades al carrer Cerdanya núm. 3- 5 i 7-9 del Vendrell. En relació amb aquest punt, l’informe explica que aquest contracte s’hauria declarat resolt en virtut de la sentència núm. 171/19, de 14 d’octubre de 2019, del Jutjat de Primera Instància núm. 2 del Vendrell, i relaciona els imports que s’han efectuat en virtut d’aquest contracte d’arrendament. La comunicació també assenyala que no hi ha cap informe jurídic emès, en relació amb el darrer punt de la sol·licitud. 7. El 14 d’abril de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament a la persona reclamant i li obra un termini de cinc dies per a presentar les al·legacions que estimi convenients, si és el cas. 8. El 22 d’abril de 2021 la persona reclamant fa arribar a la GAIP una instància que ell mateix hauria presentat a l’Ajuntament el dia 6 d’abril de 2021, demanant la següent informació: 1/ Sentència 171/19 de data 14/10/2019 del Jutjat de Primera instància núm. 2 del Vendrell, així com tota la documentació referent a l’expedient (escrits de les dues parts, tots els seus annexes, informes jurídics, etc.). 2/ Decret d’Alcaldia 1958 de data 14/11/2019 i tots els documents i/o informes vinculats a les actuacions motiu del decret. 3/ Carta emesa per part de l’Ajuntament del Vendrell de data 09/03/2021 i número de registre de sortida S2021006169 dirigida a la societat XXX, juntament amb qualsevol annex que es pugui acompanyar”. 9. En la mateixa data, la GAIP demana a la persona reclamant que, en un termini de cinc dies, comuniqui amb quina finalitat s’hauria fet arribar la documentació assenyalada a l’antecedent anterior, atès que la present reclamació versa sobre una sol·licitud diferent a la que ara s’aporta. 10. En la mateixa data, el regidor reclamant fa arribar a la GAIP aquest mateix informe municipal responent a la Reclamació 226/2021, subratllant en groc part d’ell que indicarien informacions sobre les què s’han formulat noves sol·licituds. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions -la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar- los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i deure de diligència de la persona reclamant Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament del Vendrell ha lliurat a la persona reclamant la informació demanada, en el marc d’aquest procediment , i que consultada aquesta, res ha objectat a l’efectivitat d’aquest lliurament, que no queda desacreditat pel fet que la persona reclamant hagi aportat a la Comissió l’evidència d’una nova sol·licitud d’informació, per més que estigui relacionada temàticament amb aquesta, ja que el què s’hi demana desborda l’objecte de la sol·licitud de la què deriva aquest procediment i per tant, haurà de ser tramitada per l’Ajuntament com un nou procediment, i reclamada, si escau, davant d’aquesta Comissió si resulta desatesa. D’acord amb l’exposat, cal considerar satisfeta extemporàniament la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, el què comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i és procedent finalitzar el procediment per aquest motiu. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’abril de 2021, resol per unanimitat f inalitzar la reclamació 226/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.