Se solicitó al Ayuntamiento de Cubelles información sobre las medidas adoptadas para evitar riesgos sanitarios por el vertido de aguas fecales en el río Foix. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y obliga al Ayuntamiento a entregar la información o declarar que no se han tomado medidas, al considerarse información pública sin límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre medidas de salud pública adoptadas por el Ayuntamiento es considerada información pública, independientemente de si se han tomado medidas o no.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder a los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
4
Los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
5
El incumplimiento de las resoluciones de la GAIP puede ser calificado como una infracción muy grave según el artículo 77.2.b de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 320/2022, de 21 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 225/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Cubelles
Informació reclamada: Mesures preses en relació amb una zona contaminada.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada (mesures preses per l’Ajuntament de Cubelles per assegurar
que no hi ha risc per a la salut humana davant del fet que es vessarien aigües fecals al riu Foix
en el seu pas per l’Avinguda Onze de Setembre i Passeig Fluvial, indret on hi hauria un pas
usat per veïnatge i alumnat de l’institut) és sens dubte informació pública, perquè demana
informació de mesures adoptades per l’Ajuntament, especialment pel seu Departament de
Salut; de fet, tant informació pública és la relativa a les mesures indicades a la sol·licitud
adoptades per l’Ajuntament, com el fet que el Departament de Salut o l’Ajuntament no n’hagin
adoptat cap. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol
persona té dret a la informació sol·licitada, llevat que hi concorrin causes legals que en
determinin la denegació.
Paraules clau: Ajuntaments.
Salut pública. Medi ambient. Reclamació contra silenci. Silenci
administratiu. Manca de col·laboració de l’Administració. Mesures administratives.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 225/2022, presentada contra
l’Ajuntament de Cubelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de febrer de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Cubelles: “1.- Que dado que en el cauce del rio Foix, en su paso por las calles AV Onze
de Septembre y Passeig Fluvial, se vierten aguas fecales sin depurar, al rio Foix. 2.- Que
dado que en esta zona existe un paso que usan vecinos y niños que regresan y van al
instituto, circulando sobre las aguas fecales y los residuos que portan las mismas. Solicito:
Se me informe de las medidas que ha tomado el ayuntamiento y concretamente el
Departamento Salud de este Ayuntamiento, para asegurar que no existe riesgo para la
salud humana por la proximidad a las aguas fecales y el contacto de los peatones con los
lodos procedentes de las aguas fecales”.
3. La Reclamació presentada el 9 de març de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 15 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cubelles i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació. Malgrat haver vençut sobradament el termini atorgat, no consta resposta
municipal a aquest requeriment.
5. El 15 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (mesures preses per l’Ajuntament de Cubelles per assegurar que no
hi ha risc per a la salut humana davant del fet que es vessarien aigües fecals al riu Foix en el
seu pas per l’Avinguda Onze de Setembre i Passeig Fluvial, indret on hi hauria un pas usat per
veïnatge i alumnat de l’institut) és sens dubte informació pública, perquè demana informació de
mesures adoptades per l’Ajuntament, especialment pel seu Departament de Salut; de fet, tant
informació pública és la relativa a les mesures indicades a la sol·licitud adoptades per
l’Ajuntament, com el fet que el Departament de Salut o l’Ajuntament no n’hagin adoptat cap. En
conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a la
informació sol·licitada, llevat que hi concorrin causes legals que en determinin la denegació.
No és versemblant que a la informació sol·licitada (mesures municipals de salut pública) hi
pugui concórrer cap causa legal que en justifiqui la denegació, de manera que és procedent
declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 21 d’abril de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 225/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sobre les mesures adoptades per l’Ajuntament de Cubelles per assegurar que no hi ha risc
per a la salut humana davant del fet del suposat vessat d’aigües fecals al riu Foix en el seu
pas per l’Avinguda Onze de Setembre i Passeig Fluvial, indret on hi hauria un pas usat per
veïnatge i alumnat de l’institut.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 o, si s’escau, la relativa a què no s’han adoptat les mesures en
qüestió, dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cubelles a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 225/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l ’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resoluc ió, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.