Solicitud de copia de resoluciones de un expediente de responsabilidad patrimonial y resultado estimatorio

Resolució 367/2020, de 16 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 225/2020 Administració reclamada: Servei Català de la Salut Informació reclamada: Còpia de les resolucions d’un expedient de responsabilitat patrimonial. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La Reclamació davant la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació administrativa prèvia i un pressupòsit bàsic de qualsevol revisió és que ha de tenir per objecte el mateix que allò revisat. Sobre el règim aplicable a l’accés sol·licitat, té raó l’informe del CatSalut quan indica que és el previst per la normativa de procediment administratiu, si bé sense concretar-la. Ara bé, sigui la que sigui aquesta normativa de procediment administratiu, no pot desconèixer allò previst per l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), que declara el dret de les persones interessades en un procediment administratiu (com és el cas de la reclamant, en relació amb l’expedient al qual demana accés) a obtenir còpia dels documents continguts en els respectius procediments. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Persona interessada. Responsabilitat patrimonial. Assistència mèdica. Reclamació contra silenci. Derivació. Expedients administratius. Procediment administratiu. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 225/2020, presentada en representació d’una persona interessada contra el Servei Català de la Salut (CatSalut), en relació amb la sol·licitud indicada als antecedents següents. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’abril de 2019 la persona reclamant s’adreça a l’Institut Català de la Salut (ICS), tal com acredita la còpia enregistrada de la sol·licitud en aquesta data al CAP Garrotxa, amb el número 418, tot indicant que el 8 de juliol de 2016 hauria presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l’Hospital Comarcal de la Garrotxa per danys i perjudicis derivats d’assistència sanitària prestada al seu fill, que l’1 de juny de 2017 hauria rebut una notificació de finalització de la instrucció de l’expedient, acompanyat d’un informe de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, que el 24 de novembre de 2017 va formular-hi al·legacions i que no ha rebut cap resposta. En conseqüència, sol·licita còpies de les resolucions dictades posteriorment a l’escrit de l’1 de juny de 2017 i de la resolució que posi fi al procediment. El 26 de setembre de 2019 la persona reclamant s’interessa per correu electrònic de l’estat de tramitació de la seva sol·licitud. 3. La Reclamació 624/2019, presentada contra l’ICS per la mateixa persona reclamant el 2 d’octubre de 2019, invoca l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, assenyala que les còpies sol·licitades són necessàries per defensar els seus interessos en el marc d’una demanda per responsabilitat i reitera la informació sol·licitada. 4. La Resolució de la GAIP 720/2019, de 15 de novembre, estima parcialment la Reclamació 624/2019 i resol retrotreure el procediment de sol·licitud d’informació pública al moment de la seva presentació al CAP Garrotxa i requerir l’ICS perquè, a la vista de les consideracions fetes als fonaments jurídics, la derivi a l’Administració que, al seu entendre, tingui en el seu poder la informació sol·licitada. També resol requerir a l’ICS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. El 5 de desembre de 2019 l’ICS acredita a la GAIP que el dia abans va complir la Resolució citada a l’antecedent anterior i va derivar al CatSalut la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i va informar-ne la persona reclamant. 6. El 29 de gener de 2020 la persona reclamant, segons manifestació de l’escrit indicat a l’antecedent següent, hauria demanat al CatSalut informació sobre l’estat de tramitació de la reclamació de responsabilitat patrimonial indicada a l’antecedent 2. 7. El 14 de febrer de 2020 el CatSalut va comunicar a la persona reclamant que no podria resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial fins que no hagués recollit tota la informació i informes necessaris a aquests efectes, algun dels quals s’hauria de demanar a un centre aliè a la reclamació. 8. La Reclamació presentada el 25 de maig de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut la informació sol·licitada. Afirma que la reclamació inicial de responsabilitat patrimonial va ser presentada el 21 de juliol de 2016 i que encara no se li ha donat accés a l’expedient. Demana “còpia del procediment instruït fins aquest moment i, en el seu cas, la resolució del director del CatSalut”. 9. El 27 de maig de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de concretar la informació sol·licitada i reclamada; també li demana còpia de l’escrit que hauria adreçat al CatSalut el 29 de gener de 2020. 10. El 5 de juny de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al CatSalut i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 11. El 4 de juny de 2020, en resposta del requeriment d’esmena indicat a l’antecedent 9, la persona reclamant exposa que “el que s'està reclamant és una còpia de l'expedient administratiu Exp. 193/16 MF/yv. El Servei Català de la Salut s'ha limitat a dir-nos que encara no hi ha resolució definitiva però mai ha donat còpia de les actuacions que s'han realitzat fins ara. Adjuntem l'escrit presentat per aquesta part el dia 30/01/20 on es sol·licitava còpies del procediment (l’escrit en qüestió sol·licita el següent: “còpies de les resolucions dictades posteriorment a l’escrit de data 1 de juny de 2017 i en qualsevol cas, de la resolució que posi fi al procediment”). Es va derivar correctament la petició al Servei Català però aquest no ens ha donat còpies”. 12. El 7 de juliol de 2020 el CatSalut comunica a la GAIP la informació següent, tot indicant que ja hauria notificat la mateixa informació a la Comissió el 19 de febrer de 2020: (i) un escrit de la Cap de divisió de qualitat i transparència del CatSalut adreçat a la Presidenta de la GAIP, que informa que el CatSalut estaria tramitant la reclamació de responsabilitat patrimonial sobre la qual aquest procediment reclama informació i assenyala que el CatSalut no hauria rebut cap sol·licitud d’informació pública de la persona reclamant i que si se’n presenta alguna, s’hauria de tramitar de conformitat amb la normativa reguladora del procediment administratiu, en aplicació de la disposició addicional 1ª.1 LTAIPBG; i (ii) un informe sobre l’estat de situació de l’expedient 193/16, instat per la persona reclamant, redactat a petició de l’ICS per una lletrada del CatSalut i emès el 18 de febrer de 2020. 13. El 8 de juliol de 2020 la GAIP trasllada la informació indicada a l’antecedent anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Informació sol·licitada i reclamada i dret a accedir-hi La persona reclamant (o l’advocat que la representa) han fet diverses peticions o sol·licituds, a l’ICS i al CatSalut, de manera que abans que res cal aclarir quin és l’objecte exacte d’aquesta Reclamació. Està clar, en primer lloc, que les actuacions i pretensions en demanda de responsabilitat patrimonial resten al marge d’aquest procediment, que s’ha de limitar i cenyir al dret d’accés a la informació pública. També en resten al marge les peticions d’informació sobre l’estat de tramitació del procediment de responsabilitat patrimonial, en part perquè ja han estat contestades pel CatSalut i, en part, perquè el seu objecte va més enllà de l’objecte propi del dret d’accés a la informació pública. A la vista d’aquestes precisions, l’objecte de la Reclamació s’ha de cenyir a allò que és estrictament exercici del dret d’accés a la informació pública. En exercici d’aquest dret, podem comprovar en els antecedents que la persona reclamant formula dues pretensions diferents. Per una banda, a les seves sol·licituds d’informació pública adreçades a l’ICS i al CatSalut demana “còpies de les resolucions dictades posteriorment a l’escrit de l’1 de juny de 2017 i de la resolució que posi fi al procediment” (antecedents 2 i 11); per una altra, al formular la Reclamació indica que la informació sol·licitada és una “còpia del procediment instruït fins aquest moment i, en el seu cas, la resolució del director del CatSalut” (antecedent 8) i reitera a petició de la GAIP que l’objecte de la Reclamació és “una còpia de l'expedient administratiu Exp. 193/16 MF/yv” (antecedent 11). Tot i que són pretensions parcialment coincidents, el cert és que no acaben de coincidir la de la sol·licitud (que només demana còpia de resolucions posteriors a l’1 de juny) amb la de la Reclamació (que demana còpia de tot l’expedient, que a més de les resolucions sol·licitades el normal és que contingui altres tipus de documents o d’actuacions, com ara informes, oficis, notificacions, etc.). Davant d’aquesta manca de coincidència entre els termes de la sol·licitud i els de la Reclamació, s’ha d’entendre que aquesta és limita a allò sol·licitat, perquè cal tenir en compte que la Reclamació davant la GAIP és un procediment de revisió d’una actuació administrativa prèvia i un pressupòsit bàsic de qualsevol revisió és que ha de tenir per objecte el mateix que allò revisat. Per tant, aquesta Resolució únicament es pronunciarà sobre el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de les “resolucions dictades posteriorment a l’escrit de l’1 de juny de 2017 i de la resolució que posi fi al procediment” indicat als antecedents. Determinada en els termes indicats la informació sol·licitada, no hi ha dubte de què és informació pública, ja que forma part d’un expedient administratiu de l’organisme reclamat, és a dir: està en el seu poder (a més, les resolucions també tenen la condició d’informació pública perquè emanen de l’Administració, han estat elaborades per ella). Al ser informació pública, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorrin límits legals que hagin de prevaldre; en aquest cas, el límit que previsiblement caldria aplicar, en cas que qui demanés la informació fos una tercera persona, seria el de la protecció de dades personals especialment protegides (article 23 LTAIPBG); ara bé, si hom té en compte que qui demana la informació ho fa en representació de la persona titular de les dades personals afectades, aquest límit no opera i fins i tot es podria considerar com a dret reforçat l’accés a les pròpies dades. Per tant, en aplicació de l’LTAIPBG cal concloure que la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada. Per una altra banda, s’ha de tenir en compte també que el CatSalut al·lega que no ha rebut la sol·licitud i que, en cas de rebre-la, s’hauria de resoldre de conformitat amb la legislació de procediment administratiu. Sobre la qüestió de si el CatSalut va rebre o no la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta Reclamació, l’antecedent 5 posa de manifest que el 5 de desembre de 2019 l’ICS va derivar-li la sol·licitud, en execució de la Resolució de la GAIP 720/2019. Per tant, està clar que va rebre la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. Finalment, en relació amb el règim jurídic aplicable a l’accés sol·licitat, té raó el CatSalut quan indica que seria el previst a la legislació de procediment administratiu, d’acord amb la disposició addicional 1.2 LTAIPBG. Aquest precepte estableix l’aplicació preferent dels règims jurídics especials d’accés, quan existeixin, desplaçant l’LTAIPBG a una aplicació supletòria en allò no regulat en ells, la qual cosa suposa, com ha confirmat la sentència 1074/2019 del TSJC, que es pot exercir la via de reclamació davant la GAIP en garantia del dret d’accés també en els casos de règims especials d’accés. El CatSalut no concreta quina és aquesta normativa de procediment administratiu que resulta aplicable al cas, però sigui la que sigui, no pot desconèixer allò previst per l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC), que declara el dret de les persones interessades en un procediment administratiu (com és el cas de la reclamant, en relació amb l’expedient al qual demana accés) a obtenir còpia dels documents continguts en els respectius procediments. Tenint en compte que allò que demana la persona reclamant a la sol·licitud d’informació pública de la què deriva la Reclamació és còpia de documents que, si existeixen, formen part d’un procediment en el què hi té la condició d’interessada (condició que li reconeix clarament el CatSalut), és procedent declarar el seu dret a obtenir-los, també en aplicació de l’article 53.1.a LPAC. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de juliol de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 225/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir una còpia de les resolucions dictades posteriorment a l’escrit de l’1 de juny de 2017 i de la resolució que posi fi al procediment de responsabilitat patrimonial referit als antecedents. 2. Requerir al CatSalut que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir al CatSalut a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 225/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.