Solicitud de aportaciones municipales al Club Gimnàstic y resultado por pérdida de objeto

Resolució 367/2019, de 20 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 224/2019 Administració reclamada: Fundació Tarragona 2018 Informació reclamada: Aportacions municipals al Club Gimnàstic els últims 25 anys. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Fundacions públiques. Periodista. Ajuts i subvencions. Esports. Reclamació contra silenci. Derivació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 29 de març de 2019 entren a la GAIP les Reclamacions 186/2019 i 187/2019, presentades per un periodista contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de gener de 2019 la persona reclamant demana, invocant l’LTAIPBG, la informació següent: 1. Aportacions de diners per part de l’Ajuntament de Tarragona o qualsevol de les empreses públiques municipals, patronats o fundacions municipals al Gimnàstic de Tarragona des de l’any 1993 fins a l’actualitat. Relació de les quantitats, data de l’aportació i concepte de cadascuna. 2. Aquests diners es refereixen al Club i també a la SAD (societat anònima esportiva) del Gimnàs, de la qual l’Ajuntament és soci (va ser el soci majoritari durant molts anys). També cal incloure els diners aportats en les successives ampliacions de capital que s’han fet durant aquests anys. 3. En les aportacions de diners s’inclouen la publicitat, les accions de la SAD, les subvencions (al futbol base o qualsevol altre concepte), les obres fetes a les instal·lacions i pagades amb diners públics municipals o qualsevol pagament o transferència de diner al Nàstic per qualsevol concepte. 4. Relació de les instal·lacions i terrenys de l’Ajuntament de Tarragona i que fa servir el Nàstic de Tarragona en exclusivitat. 3. L’11 de març de 2019 l’Ajuntament de Tarragona comunica a la persona reclamant la derivació de la seva sol·licitud a un total de 9 empreses o entitats del sector públic local, tot facilitant-ne les dades de contacte. El 18 de març de 2019 l’Agrupació d’Interès econòmic Empreses Municipals de Tarragona (AEMT), que és una de les empreses derivades per l’Ajuntament, comunica a la seva vegada a la persona reclamant la derivació de la sol·licitud de cada una de les cinc empreses que agrupa, tot facilitant-ne l’adreça respectiva. Una de les empreses derivades és la Fundació Tarragona 2018 (FT2018). 4. Les Reclamacions presentades el 29 de març de 2019 indiquen que la persona reclamant només ha rebut la resposta municipal de la derivació, sense que se li hagi facilitat cap dada de la informació sol·licitada. 5. El 4 d’abril de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de les Reclamacions, als efectes de determinar les administracions, empreses o entitats contra les que vol reclamar, ja que les derivacions afecten un total de 14 empreses o entitats, a més a més de l’Ajuntament. 6. El 5 d’abril de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva voluntat de fer extensiva la Reclamació a totes i cada una de les empreses derivades. 7. En resposta a l’anterior comunicació de la persona reclamant, la GAIP li indica que la Reclamació 186/2019 restarà adreçada únicament a l’Ajuntament, la 187/2019, a l’AEMT i que la 224/2019 correspondrà a la reclamació derivada a l’FT2018. 8. El 9 d’abril de 2019 la GAIP comunica la Reclamació 224/2019 a l’FT2018 i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 6 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe de l’FT2018, que assenyala que la Fundació es va constituir el 2013 i va començar a funcionar el 2014 i facilita la informació sol·licitada corresponent als anys 2014 a 2018, ambdós inclosos. 10. El 19 de juny de 2019 la GAIP trasllada l’informe indicat a l’antecedent anterior a la persona reclamant, per al seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la GAIP, i aquesta Comissió a la persona reclamant, la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 224/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.