Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts la anulación de dos multas de estacionamiento y el cambio de sentido de una calle. No hubo alegaciones de la administración. La GAIP inadmitió la reclamación porque el objeto no es el acceso a información pública, sino la anulación de sanciones y la modificación de señales de tráfico.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación es inadmisible ya que no tiene por objeto el acceso a información pública entendida como datos o documentos preexistentes de la Administración.
2
La pretensión del solicitante consiste en la toma de una decisión municipal favorable sobre la anulación de multas y cambios de movilidad, lo cual excede el ámbito de actuación de la GAIP.
3
Se considera que el uso reiterado de la vía de reclamación para pretensiones ajenas al acceso a la información constituye un ejercicio abusivo del derecho de reclamación.
Texto completo
Resolució de 4 de novembre de 2016, d’inadmissió de les Reclamacions 223/2016 i 224/2016
(acumulades)
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Informació reclamada: Deixar sense efecte dues multes per estacionament indegut d’un vehicle.
Resum: La petició que es formula i que es reclama en no haver estat atesa per l’Ajuntament no és
d’accés a informació pública, per la qual cosa no correspon a aquesta Comissió la seva revisió. L’ús
indegut i reiterat d’aquesta via de garantia de l’accés a la informació per a pretensions tan llunyanes
al seu àmbit d’actuació, com ho són les pretensions d’anul·lació de multes per estacionament indegut
d’un vehicle, o de canviar el sentit de circulació del carrer del seu domicili perquè li resulti més fàcil
l'accés al seu habitatge suposa un exercici abusiu de la via gratuïta de reclamació i garantia que
l'LTAIPBG encomana a aquesta Comissió.
Paraules clau: Ajuntament. Informació Pública. Inadmissió.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 16 de setembre de 2016 ent ren a la GAIP les Reclamacions 2223/2016 i 224/2016,
presentades contra l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, per no haver obtingut resposta als
escrits que s’acompanyen, identificats amb els número de registre de l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts E-2016013532 i E-2016013530. La Reclamació es formula en nom de persona
jurídica Grupo Marsan, Consultoria estratègica, SRL.
2. L’1 d’agost la persona reclamant va presentar a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts un escrit
adreçat a l’Alcaldessa, l’Instructor-Inspector de la Policia Local, un agent de la policia local i a la
regidora de mobilitat, en el qual es demanava, per segon cop segons manifestava, que es deixés
sense efecte una multa que s’hauria imposat a la persona jurídica reclamant en relació amb un
cotxe que se suposa de la seva titularitat. L’escrit acaba sol·licitant, així mateix, després d’ un
seguit de consideracions relatives a problemes de mobilitat i d’accessibilitat de la persona que
condueix el vehicle i la dificultat que li ha generat el canvi de sentit de circulació del carrer, que
se li permeti l’accés en vehicle a un carrer en sentit contrari a l’establert actualment per a la
circulació canviant un senyal de tràfic.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de les Reclamacions
L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions publiques i
del procediment administratiu comú (LRJPAC), vigent en el moment d’iniciar-se aquest procediment,
preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una
identitat substancial o una connexió íntima. En el mateix sentit s’expressa l’article 57 de la Llei
39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de
Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i una coincidència de l’objecte o pretensió de la
Reclamació que la fan inadmissible a tràmit.
D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès
general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades en l’antecedent
1 d’aquesta Resolució.
2. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte
resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. La definició de què és
informació pública la conté l’article 2.a LTAIPBG, en dir que als efectes d’aquesta llei, s’entén per
informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com
a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”.
Aquesta reclamació no té per objecte l’accés de la persona reclamant a informació pública entesa en
els termes legalment establerts i abans transcrits, ja que no se sol·licita l’accés a documents o a
dades preexistents de l’Administració, sinó que la pretensió en què es fonamenta la reclamació és la
presa d’una decisió municipal en sentit favorable a la petició d’anul·lació d’una multa que li havia estat
imposada, així com que se li permeti l’accés rodat al carrer en sentit contrari al que actualment està
establert per a la circulació de vehicles.
No essent, doncs, la pretensió i objecte de la reclamació una resolució administrativa en matèria
d’accés a informació pública, és procedent declarar la inadmissibilitat de la reclamació.
3. Utilització abusiva de la reclamació davant la GAIP
La persona reclamant, representada per la mateixa persona física en qualitat d’administrador únic, ja
ha reclamat en una ocasió anterior amb la mateixa pretensió d’anul·lar una multa de trànsit. Aleshores
aquesta Comissió ja va inadmetre a tràmit la Reclamació, argumentant en dret, tot i resultar obvi, que
la GAIP no constituïa una instància de recurs o queixa en demanda d’interessos o actuacions en
relació amb sancionadors de trànsit. Efectivament, la Resolució sobre la Reclamació 177/2016, de 31
d’agost , establia ben clarament a la persona reclamant que no corresponia a aquesta instancia de
garantia la revisió de les actuacions sancionadores de la policia local.
El fet que s’insisteixi en l’ús d’aquesta institució en interès d’una pretensió que ja ha estat inadmesa a
tràmit anteriorment suposa una utilització abusiva d’aquesta via de reclamació i garantia i un perjudici
per al bon funcionament i l’ús eficaç dels mitjans personals d’aquesta Comissió, força limitats, que ha
de cessar. En conseqüència, advertim la persona reclamant de la utilització abusiva que està fent
d’aquesta via de garantia i la comminem a no tornar a plantejar a aquesta Comissió peticions tan
llunyanes al dret d’accés a la informació pública com aquesta.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de
novembre de 2016, resol per unanimitat:
1. Inadmetre les Reclamacions 223/2016 i 224/2016, ja que el seu objecte no és una sol·licitud
d’informació pública.
2. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP
Barcelona, 4 de novembre de 2016
Oriol Mir Puigpelat
Vicepresident
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.