Reclamación por denegación de acceso a comunicaciones informales, correos electrónicos y mensajes de WhatsApp relacionados con la gestión de la SAIP 1863/2021

Resolució 293/2022, de 7 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 222/2022 Administració reclamada: Departament d’Educació Informació reclamada: Les comunicacions emeses per resoldre una sol·licitud d’informació pública. Sentit de la r esolució: Estimació Resum: El caràcter d’informació pública o no d’un document o d’una comunicació no ve donat pel format del suport material (carta, informe, missatge de correu electrònic, missatge de WhatsApp o de qualsevol altre servei de missatgeria electrònica), sinó pel fet que es trobi en poder de l’Administració i del seu contingut d’informació pública. El correu electrònic és un mitjà habitual de treball, tant entre persones al servei de la mateixa Administració, com en relació amb persones externes o d’altres Administracions i sovint el contingut d’un determinat correu electrònic pot ser rellevant als efectes del dret d’accés a la informació pública. I el mateix es pot dir dels WhatsApp i altres missatges de missatgeria electrònica, si bé amb menor incidència a aquests efectes. El determinant, per decidir si es tracta d’informació pública, és valorar si els correus o missatges electrònics en qüestió es troben en poder de l’Administració i si la informació que contenen ha estat “elaborada per l’Administració” o està “en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions” (article 2.b LTAIPBG). Coincideix en aquestes consideracions l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 13). Per tant, la condició de correu o sistema de missatgeria electrònics és compatible amb la d’informació pública; per acabar de decidir si els correus i missatges electrònics sol·licitats són informació pública, cal valorar fins a quin punt es troben en poder de l’Administració i el seu contingut té que veure amb l’activitat o l’exercici de les funcions administratives. El fet d’haver estat efectuades per correu electrònic o per whatsapp no exclou que les comunicacions sol·licitades siguin públiques, ja que tindran aquest caràcter si es troben en poder de l’Administració i tenen per objecte comunicar assumptes propis de l’Administració. Les comunicacions en qüestió són les que tenen per objecte la gestió feta pel Departament d’Educació de la SAIP 1863/2021; el seu objecte, per tant, no forma part de l’àmbit privat de les persones usuàries dels comptes de correu electrònic o de whatsapp concernits, sinó de la seva activitat com a personal de l’Administració. Per una altra banda, es pot considerar que aquestes comunicacions estan en poder de l’Administració si aquesta té el poder jurídic de requerir-les, cosa que pot succeir si els comptes que han enviat o rebut les comunicacions són titularitat de l’Administració. El respecte obligat al dret a la intimitat de les comunicacions impedeix que l’Administració pugui observar directament les comunicacions mantingudes entre comptes de la seva titularitat dels quals en són usuàries persones físiques determinades, a títol d’empleades o de càrrecs públics, ja que no es pot descartar que part d’aquestes comunicacions siguin privades. Però és més que probable que el Departament pugui identificar fàcilment les persones que hagin pogut tenir relació amb la gestió de la SAIP 1863/2021 i saber si són usuàries de comptes corporatius de correu electrònic o de whatsapp; sobre aquestes bases, el Departament té capacitat jurídica per requerir-les còpia d’aquesta mena de comunicacions rebudes o emeses per a la gestió de la SAIP 1863/2021. El Departament ha qüestionat que aquestes comunicacions informals tinguin la rellevància i l’interès públic que justifiquin la seva admissibilitat con a sol·licituds d’informació pública (article 29.1.a LTAIPBG). La rellevància i l’interès públic de la informació en poder de l’Administració estan en funció de la utilitat o pertinència que pot tenir la informació en qüestió als efectes de complir la finalitat del dret d’accés a la informació pública, que és l’accés a la informació necessària per al control i l’escrutini social de les decisions i actuacions administratives. Els antecedents posen de manifest alguns aspectes dubtosos sobre l’accés efectiu de la persona reclamant a la informació sol·licitada per la SAIP 1863/2021, i no sembla que sigui inversemblant considerar que les comunicacions efectuades en relació amb la seva gestió poden contribuir a desvetllar dubtes i a conèixer millor l’abast de les actuacions fetes pel Departament. Les comunicacions sol·licitades, per tant, malgrat la seva informalitat, ho són en tant que informacions de les quals la persona reclamant espera obtenir un millor coneixement der les actuacions fetes per l’Administració per satisfer el seu dret a la informació pública, no d’informacions fetes en l’àmbit privat de les persones afectades. Per tant, cal descartar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Comunicacions informals. Correus electrònics. Whatsapp. Reclamació contra inadmissió parcial. Informació interna. Interès i rellevància pública. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 222/2022, presentada per una persona interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de gener de 2022 la persona reclamant demana “tot l’expedient de la SAIP (sol·licitud d’informació pública) 1863/2021, i totes les comunicacions en qualsevol format que hi ha hagut al voltant d’aquesta SAIP, així com tota la informació subsegüent”. 3. L’11 de febrer de 2022 el Departament d’Educació demana a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de concretar la informació subsegüent a la qual vol tenir accés. 4. L’11 de febrer de 2022 la persona reclamant contesta el requeriment d’esmena anterior en els termes següents: “En relació al vostre requeriment per a que concreti i detalli quina és la informació subsegüent a la que vull tenir accés, us informo que és informació en relació a les accions (amb les seves comunicacions) es van prendre en la gestió de la SAIP de referència. Aquesta concreció no exclou la sol·licitud de la documentació plantejada (tot l’expedient i totes les comunicacions que s’han tingut per a gestionar-la i lliurar la documentació). Concretament: 1.- Qui va detectar que l’acta del curs no existia? 2.- A qui va notificar que l’acta no existia, i en quina data? 3.- Qui sol·licita al Sr. xxxx que signi l’acta? 4.- Amb quins mitjans se li va sol·licitar? Correu electrònic, evalisa, correu certificat, o qualsevol altre? 5.- A qui es va lliurar l’acta falsificada, i quin recorregut va seguir? Tant per arribar al Sr. xxxx, com per al seu recorregut invers de tornada per al seu lliurament a mi. 6.- Es va informar a l’Inspector/a del CRP de tots aquests fets? 7.- Quines accions va prendre l’inspector/a del centre? 8.- Quines accions subsegüents es van produir davant del fet que no existia l’acta i que es va procedir a la seva falsificació? En la resolució original, en el punt b, s’afirma que “... molta documentació no existia”. 9.- Quina documentació no existia? Quina documentació se suposa que havia d’existir i que realment no existia? 10.- A qui es va comunicar, i en quina forma, que tota aquesta documentació (que falta concretar per part de l’administració), no existia? 11.- Perquè no se’m va notificar a mi que tota aquesta documentació, que no existia, efectivament no existia? 12.- Quines accions subsegüents es van derivar de l’absència de tota aquesta documentació que no existia en relació al lliurament de la informació sol·licitada? 13.- Va ser coneixedor l’inspector/a del centre i el del SEBE de tota aquesta absència? Hi ha alguna comunicació sobre aquest fet? 14.- Quines accions van prendre per a garantir que se’m lliurés tota la informació que estava en poder de l’administració? 15.- Perquè no se’m van lliurar els documents en format electrònic que si que es conservaven i que s’ha reconegut en resolucions posteriors? 3.- Respecte a la graella de signatures: 16.- Aquest document realment estava en poder de l’administració? 17.- En el cas que sí que estigués en poder de l’administració en el moment de la sol·licitud, perquè no se’m va lliurar en el moment de la resolució de la Secretària General? 18.- Qui va lliurar aquest document al CRP en el moment de certificar la formació? 19.- Perquè no se’m van lliurar en el moment de la resolució de la Secretària General? Pel que fa a la certificació de les activitats. 20.- Quin dels altres dos formadors va certificar la realització de les activitats que havia proposat jo? 21.- Quines altres activitats es van proposar per part dels altres formadors, per a certificar el curs? 22.- En no trobar-se més documentació respecte les evidències quan és clar que falten, qui, quan, com i per què va destruir aquesta documentació? Finalment, en referència a l’enviament de la documentació original del curs al CRP 23.- Qui va enviar la documentació del curs al CRP?”. 5. El 7 de març de 2022 el Departament d’Educació resol “Primer. Estimar parcialment el dret d’accés de la persona sol·licitant, a la informació sol·licitada en l’expedient EDU_2022_EXP_SIP001SOL2_00003006, d’acord amb els apartats següents: a) Estimar el dret d’accés a la còpia completa de l’expedient (SAIP 1863) i de la Reclamació 732/2021. Subministrar carpeta comprimida “Expedient_SAIP_1863” i carpeta comprimida “Expedient_Reclam_732_2021”. b) Estimar l’accés a totes les comunicacions i correus electrònics que esdevenen comunicacions formals i que formen part de l’expedient. Els documents es troben arxivats a la carpeta “Expedient_Reclam_732_2021”. c) No admetre l’accés als correus electrònics que són de caràcter intern, que no aporten informació addicional, tampoc aporten fonament afegit a la informació subministrada a la persona sol·licitant i, per tant, no tenen rellevància o interès públic. D’acord amb el fonament de dret tercer i l’article 29.1.c) LTAIPBG. d) No admetre la petició d’accés a tota la informació subsegüent, és a dir, no admetre les 23 preguntes referenciades, d’acord amb els motius detallats al fonament de dret tercer d’aquesta resolució” . Aquesta resolució es fonamenta en les consideracions següents: “ La còpia de l’expedient (SAIP) 1863, ampliat per la corresponent Reclamació davant la GAIP 732/2021, és informació pública i, per tant, la persona sol·licitant pot accedir a la còpia completa d’aquest expedient. Això inclou l’accés a les comunicacions formals entre el personal al servei del Departament d’Educació i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). S’ha revisat i valorat la documentació que forma part de l’expedient d’acord amb la normativa de protecció de dades personals i la normativa de transparència. L’article 24.1 de l’esmentada Llei estableix que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. L’article 24.2 de l’esmentada Llei afegeix que si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. El Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre transparència i el dret d’accés a la informació pública, a l’article 70.2 estableix que als efectes del que preveu l'article 24.1 de la Llei 19/2014, són dades personals merament identificatives, entre d’altres, les consistents en el nom i cognoms, el càrrec o lloc ocupat, cos i escala. En els casos en els quals la publicació o l'accés a un document administratiu requereixi la identificació de l'autor, s'han d'eliminar, especialment, entre d’altres, el número del document nacional d'identitat o document equivalent i la signatura manuscrita. L’article 70.5 de l’esmentat Decret, preveu que en els casos en els quals, en aplicació de la ponderació raonada de l'article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, es denegui l'accés a la informació pública que conté dades personals, les administracions públiques, en aplicació dels principis de proporcionalitat i d'accés parcial, han de donar accés a la resta d'informació, prèvia anonimització o pseudonimització d'aquestes dades, quan sigui possible. El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques, a l’article 4.1) defineix que són dades personals qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. S’ha de considerar persona física identificable qualsevol persona la identitat de la qual es pot determinar, directament o indirectament. L’article 5.1 c) de l’esmentat reglament estableix el principi de minimització de dades personals. Les dades personals que apareixen als documents de l’expedient (SAIP) 1863 i expedient de Reclamació 732/2021 són dades merament identificatives del personal al servei de l’administració pública, d’acord amb l’article 24.1 de la LTAIPBG i 70.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer. També apareixen altres dades personals, com ara, l’adreça de correu electrònic professional i l’extensió de telèfon professional del personal al servei del Departament d’Educació. Aquestes dades s’han conservat i no s’han anonimitzat atès que són dades personals que queden dins l’àmbit professional, les persones titulars no han mostrat inconvenient al respecte i/o són dades que la persona sol·licitant ja ha tingut accés anteriorment, en el sí d’altres procediments. Els formularis EACAT, per mitjà dels quals el Departament es comunica amb la GAIP, permeten accedir a les propietats de la signatura electrònica i, per tant, en alguns casos permeten accedir al DNI, nom i cognoms dels signants. Per tant, per evitar accedir a dades innecessàries, només entregarem els justificants de recepció del formulari EACAT atès que és una còpia íntegra del formulari EACAT, permet veure la data de registre, el text del cos de la comunicació i els documents adjunts al formulari. En aquest sentit es faciliten aquests justificants com a evidència completa de les comunicacions entre el Departament i la GAIP. També es faciliten els correus electrònics que han servit de tramesa i comunicació formal entre el Departament, el sol·licitant i/o la GAIP. Només s’ha anonimitzat el document pdf “04_EACAT_REBUT_905690054202_anon”. S’ha suprimit el DNI de la signatura electrònica d’un membre de la GAIP. Comprovareu altres documents on apareix el DNI de la persona signant al servei del Departament d’Educació, aquestes no s’han anonimitzat a fi d’agilitzar la tramitació de la sol·licitud i atès que la persona titular del DNI no ha mostrat inconvenient. La documentació referent a la còpia completa dels expedients i les comunicacions formals es facilita per mitjà de la carpeta comprimida “Expedient_SAIP_1863” i “Expedient_Reclamacio_732_2021”. No obstant això, en relació amb les comunicacions informals que no constitueixen tràmit del procediment davant la Secretaria General del Departament d’Educació ni davant la GAIP, cal valorar la previsió de l’article 29.1.a) de la Llei 19/2014, LTAIPBG, el qual estableix que són inadmeses a tràmit les sol·licituds que demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. L’article 65.1. c) del Decret 8/2021, concreta que als efectes del que preveu la lletra a) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública quan tinguin per objecte, entre d'altres, alguna de les informacions següents que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment. Concorre aquesta causa d’inadmissió pel que fa als correus interns que s’han localitzat al voltant de la (SAIP) 1863. Es tracta de comunicacions informals que en cap cas amplien la informació que ja s’ha facilitat al llarg dels diferents procediments promoguts per la persona sol·licitant, no són fonament de resposta i tampoc aporten més informació que la que trametrem per mitjà de l’expedient (SAIP) 3006. - Sol·licitud d’accés a la informació subsegüent, petició que s’ha precisat per mitjà de 23 preguntes/consultes, transcrites a l’antecedent tercer d’aquesta resolució. En aquest sentit, cal tenir present que l’exercici del dret d’accés a la informació pública ha de respondre als principis de bona fe i equitat, en els termes definits al Codi civil català als articles 111-7 i 111-9, i també a l’article 7.2 del Codi civil espanyol. En consonància amb els articles 111-7 del Codi civil català i 111- 9 i 7.2 del Codi civil espanyol, la sol·licitud d’accés a la informació subsegüent, que es concreta en 23 preguntes, és contrària a l’equitat i a la bona fe, i, per tant, suposa un exercici abusiu del dret d’accedir a informació pública. D’acord amb els Criteris relatius a la inadmissibilitat de sol·licituds de dret d’accés a la informació pública contràries a l’equitat i bona fe, aprovats per la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert en data 14 d’octubre de 2021, la sol·licitud d’accés contravé els principis referits i, per tant, esdevé un supòsit d’exercici abusiu del dret d’accés per les raons següents: En primer lloc, les 23 preguntes formulades per la persona sol·licitant fan referència a les actuacions derivades de la gestió de l’expedient (SAIP) 1863. L’objecte principal de l’expedient (SAIP) 1863, i de la corresponent Reclamació davant la GAIP 732/2021, és el curs de formació Recursos TAC aplicats al procés d’ensenyament- aprenentatge I (codi 5020351502/2016/2017). La persona sol·licitant va manifestar, voluntàriament, que era formador del curs Recursos TAC I. De fet, sembla que les posteriors sol·licituds d’accés a la informació pública - expedient (SAIP) 2417, referent al curs “Recursos TAC II” i l’expedient (SAIP) 2717, referent a altres cursos de formació coordinats pel CRP del Baix Empordà - vinguin motivades per la desconfiança en la resposta del Departament d’Educació i la poca documentació que es conserva en relació amb els cursos de formació de l’any 2016-2017 coordinats pel CRP referenciat. En aquest sentit, per mitjà dels expedients (SAIP) 1863, la corresponent Reclamació 732/2021, l’expedient (SAIP) 2417 i l’expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha facilitat, a la persona sol·licitant, la informació/documentació existent en relació amb els cursos de formació “Recursos TAC I” i “Recursos TAC II”. A més, a través de l’expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha facilitat aclariments i evidències suficients per garantir que la persona sol·licitant pot constatar la documentació existent en relació amb els 75 cursos de formació coordinats pel CRP del Baix Empordà l’any 2016-2017. Així també, informar la persona sol·licitant que arran de la nova Reclamació que vostè ha promogut davant la GAIP 117/2022, expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha presentat elements de valoració davant la GAIP, restem pendents de les indicacions que ens pugui fer arribar la GAIP i de celebrar la sessió de mediació, que ens permetrà concretar amb la persona sol·licitant certs aspectes referents als cursos de formació. En segon lloc, el Departament d’Educació ha informat, en reiterades ocasions, a la persona sol·licitant que l’equip del CRP del Baix Empordà és nou, no queda ningú de l’anterior equip que pugui aportar més informació i aclariments. La informació referent al curs “Recursos TAC I”, en que la persona sol·licitant fou formador i que és objecte principal de l’expedient (SAIP) 1863, s’ha ampliat al llarg del procediment de Reclamació 732/2021, l’expedient (SAIP) 2717, gràcies a la tasca de l’equip actual del CRP del Baix Empordà, que han dedicat el seu valuós temps a fer una recerca exhaustiva i ha facilitar aclariments en relació amb un curs que, com ja s’ha dit, només es conserva la documentació que s’ha lliurat a la persona sol·licitant. Així s’ha fet constar en diferents respostes trameses a la persona sol·licitant: (...) No obstant això, la persona sol·licitant insisteix a utilitzar la via del dret d’accés a la informació pública per fiscalitzar i desacreditar l’actuació del Departament d’Educació en relació amb el mateix assumpte. L’expedient (SAIP) 3006 és un clar exemple d’interrogació i de fiscalització de les actuacions del Departament d’Educació atès que es demana l’accés a tot l’expedient (SAIP) 1863, totes les comunicacions al voltant d’aquest assumpte i pretén que donem resposta a 23 preguntes que semblen anar dirigides a desacreditar l’actuació del Departament. Concretament, les preguntes 5) i 8) parlen de la falsificació d’una acta per part del Departament d’Educació. No és la primera vegada que la persona sol·licitant acusa el Departament d’Educació d’haver falsificat i/o manipulat la documentació que se li ha subministrat. (...) Entenem perfectament que la persona sol·licitant pot estar en desacord amb l’actuació de l’administració i, precisament, a través de la via del dret d’accés a la informació pública ha demanat i se li han facilitat elements que permeten valorar aquesta actuació. Considerem que la finalitat principal d’accés ha quedat satisfeta al llarg de l’expedient (SAIP) 1863, la corresponent Reclamació davant la GAIP 732/2021, de l’expedient (SAIP) 2717 i, indirectament, a través de l’expedient (SAIP) 2417. Si la persona sol·licitant considera que s’ha produït una actuació irregular per part del Departament d’Educació, en relació amb la gestió documental del curs de formació “Recursos TAC I” i amb la gestió de l’expedient (SAIP) 1863, està plenament legitimat per emprar els mecanismes legals corresponents per exercir els seus drets i acreditar aquesta situació. Però des de la via del dret d’accés no és possible resoldre aquest assumpte. Considerem que fiscalitzar, interrogar i interpel·lar a l’administració pública per mitjà de la via del dret d’accés, amb les 23 preguntes referenciades a l’antecedent tercer, excedeix i vulnera els principis de bona fe atès que la persona sol·licitant sap perfectament que l’equip del CRP és completament nou. No obstant la informació/documentació i explicacions trameses, la persona sol·licitant està insistint al voltant d’un mateix assumpte per mitjà de diferents expedients, SAIP i de reclamació davant la GAIP, que només provoca el col·lapse i perjudica el normal funcionament de l’administració, que ha de destinar recursos humans i temporals extra per atendre les noves sol·licituds i les prolixes al·legacions en relació amb el mateix assumpte. Fins al punt que atendre les 23 preguntes esdevé una tasca complexa d’obtenció i recopilació de la informació, que resulta inassolible dins del termini prorrogat per resoldre la sol·licitud, expedient (SAIP) 3006 i, fins i tot, un cop exhaurit aquest. En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública és el dret que tenen les persones a accedir a la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. L’exercici del dret d’accés esdevé un instrument per garantir transparència envers les actuacions de l’administració davant la ciutadania i, en conseqüència, l’existència de la informació pública sol·licitada és una condició indispensable per fer efectiu aquest dret. Malauradament, la informació és la què és, per mitjà de les 23 preguntes no podem ampliar ni oferir més informació, si hi ha algun error de gestió documental referent als cursos de formació de l’any 2016-2017, aquest es va produir en aquell moment i no és possible facilitar nova informació al respecte. Des del Departament d’Educació, inclosos el CRP del Baix Empordà, els Serveis Educatius als Serveis Territorials de Girona i els Serveis Centrals del Departament d’Educació, s’ha intentat atendre la sol·licitud d’accés, expedient (SAIP) 1863 i les prolixes al·legacions rebudes durant el decurs del procediment de Reclamació 732/2021, amb la major celeritat i amb total predisposició a oferir una resposta transparent. La informació/documentació s’ha anat trametent a la persona sol·licitant a mesura que s’ha anat aprofundint en la recerca. En relació amb la gestió documental del curs de formació, no es pot ampliar la informació atès que l’equip del CRP que coordinava aquests cursos és completament nou. S’han facilitat aclariments i la informació/documentació al llarg del procediment, a mesura que ha anat avançant la recerca, fins que ha arribat el punt en que no hi ha més elements de resposta. En relació amb les actuacions de gestió de l’expedient (SAIP) 1863, recordar a la persona sol·licitant que, precisament, perquè l’equip del CRP és nou i es conserva poca informació/documentació en relació amb els cursos de formació de l’any 2016- 2017, és natural que hagi aparegut nova informació i s’hagin facilitat nous aclariments durant el decurs dels diferents procediments. De fet, fins a gairebé exhaurit el termini prorrogat per resoldre la sol·licitud, expedient (SAIP) 1863, el Departament d’Educació no va esbrinar qui era la unitat competent per facilitar suport informatiu en relació amb el curs de formació “Recursos TAC I”. En conseqüència, facilitar una resposta detallada a les 23 preguntes implica donar explicacions precises i detallades en relació amb les actuacions de gestió documental dels cursos de formació i amb les actuacions de gestió de l’expedient (SAIP) 1863 i això depassa el concepte d’informació pública i, també, es causa d’inadmissió d’acord amb l’article 29.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, LTAIPBG. L’anterior incompliment d’aquests principis, un cop constatat i acreditat suficientment l’exercici contrari a la bona fe o abusiu, comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la petició de resposta a les 23 preguntes referenciades a l’antecedent tercer, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de fonament de forma manifesta”. 6. La Reclamació presentada el 7 de març de 2022 és fonamentada en les consideracions següents: “Avui he rebut resolució referent a la SAIP 3006/2022 del Departament d’Educació. En ella se’m denega una part de la informació sol·licitada (totes les comunicacions que es van realitzar per a donar resposta a la SAIP 1863 i les respostes a les preguntes plantejades) amb l’argument que es una tasca complexa. El cas és que se’m va demanar que concretés a quina informació accedir perquè, a criteri del Departament d’Educació, no era prou concreta. Efectivament vaig concretar tant com vaig poder, però tampoc així tinc la informació. Si la sol·licitud és genèrica, el motiu per a denegar és que és massa genèrica, si és massa concreta, el motiu és que és una tasca complexa. En alguns moments de la resposta sembla que es vol tornar a posar sobre la taula allò que ja es va aclarir en l’expedient 1863. Però aquesta SAIP el que demana de manera inequívoca és el propi expedient de la SAIP 1863 i totes les comunicacions que es van derivar per a satisfer- la. En la concreció de la informació es manifesten quines informacions es vol accedir, sense renunciar totes les comunicacions relacionades amb la SAIP. En aquella SAIP ja es va posar de manifest que l’administració havia lliurat una documentació que, com a mínim, no estava en poder de l’administració en el moment que vaig presentar la SAIP, motiu pel qual afirmo sense cap tipus de dubte que aquell document era fals, perquè no es correspon a l’acta del curs que va donar lloc a les acreditacions de la formació l’any 2017. De fet la pròpia administració admet ara que aquella acta es va obtenir gràcies a la meva sol·licitud, el que evidencia que el document en qüestió no estava en poder de l’administració en el moment en que vaig fer la primera de les SAIPs sobre aquell curs de formació. En aquesta nova SAIP intento tenir les comunicacions que es van realitzar per a poder aclarir diferents aspectes que considero rellevants i pertinents sobre la SAIP 1863. Preciso aquest darrer punt donats els judicis de valor que es fan sobre les meves intencions a l’hora de sol· licitar la informació, dubtant de la meva bona fe i qüestionant el fet de poder exercir aquest dret. En qualsevol cas, sí que us reitero la meva reclamació de totes les comunicacions que es van efectuar per a satisfer la SAIP 1863”. 7. El 15 de març de 2022 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Educació i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 15 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 9. El 24 de març de 2022 la GAIP rep les següents al·legacions de la persona reclamant: “En relació a la Reclamació 0222/2022, us reitero el que ja us vaig dir al seu di a abans de l’admissió a tràmit provisional contra la resolució del Departament d’Educació. El cas és que vaig sol·licitar tot l’expedient de la SAIP 1863/2021 i totes les comunicacions emeses, tal i com ja us vaig comunicar en l’argumentari de la reclamació. Aquella SAIP feia referència a un curs de formació que teòricament jo havia impartit l’any 2017. Se’m va acabar donant una suposada acta original que portava una data de l’agost del 2021 i que vaig comunicar que allò no podia ser una acta corresponent a un curs del 2017 perquè senzillament estava signada 4 anys després. Sense entrar en aquest moment en si aquella acta és falsa o no, el que reclamo són totes les comunicacions (a més de l’expedient que ja se’m va donar) relatives a la SAIP. Ho faig perquè he tingut coneixement que hi ha hagut comunicacions que es van fer per whatsapp a persones externes al Departament d’Educació (qui va signar l’acta ja no n’és treballador de fa anys), que només prenen sentit si hi ha la voluntat de poder-se amagar. A més, les explicacions que es donen en aquest expedient es contradiuen amb la informació lliurada en la reclamació 0117/2022, ja que en aquesta última s’afirma que una part de la documentació es va destruir accidentalment. En canvi sembla que miraculosament es va conservar una graella de signatures que se’m va donar en la SAIP 1863/2021 (després de la corresponent reclamació a la GAIP). De les diverses versions respecte a l’acta que s’han donat se’n deriven contradiccions. Sens dubte, les comunicacions sol·licitades les haurien de poder aclarir. També ho podran fer els whatsapps enviats des dels diferents telèfons i que em consta que existeixen o han existit. L’objectiu de demanar les comunicacions és aclarir quin procediment es va seguir per a gestionar la SAIP 1863 al seu dia i que de corroborar-se la informació lliurada inicialment (amb la obvietat que aquella acta no podia ser l’acta original de l’any 2017) suposaria, com a mínim, una actuació més que qüestionable. De les respostes a les preguntes plantejades en resposta al requeriment del Departament per a la concreció de la informació sol·licitada, se’n pot prescindir si es lliuren les comunicacions (sempre i quan es conservin totes les comunicacions realitzades en aquella SAIP)”. 10. El 28 de març de 2022 la GAIP trasllada les anteriors al·legacions al Departament d’Educació. 11. L’1 d’abril de 2022 la GAIP rep l’informe del Departament d’Educació, que fa les consideracions següents: “ En relació amb les comunicacions formals, la Resolució de 7 de març de 2022 va estimar el dret d’accés a totes les comunicacions i correus electrònics que esdevenen comunicacions formals i que formen part de l’expedient (SAIP) 1863. Els documents es van posar a disposició de la persona reclamant per mitjà de la carpeta comprimida “Expedient_Reclam_732_2021”. En relació amb els correus electrònics interns i de caràcter informal que no constitueixen tràmit del procediment SAIP, davant la Secretaria General del Departament d’Educació, ni del procediment de Reclamació, davant la GAIP, el Departament d’Educació continua apreciant la concurrència de la causa d’inadmissió prevista a l’article 29.1.a) de la Llei 19/2014, LTAIPBG, desenvolupada a l’article 65.1.c) del Decret 8/2021, de 9 de febrer. L’article 29.1.a) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, LTAIPBG, estableix que són inadmeses a tràmit les sol·licituds que demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic. L’article 65.1. c) del Decret 8/2021, concreta que als efectes del que preveu la lletra a) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, són inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública quan tinguin per objecte, entre d'altres, alguna de les informacions següents que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment. Concorre aquesta causa d’inadmissió pel que fa als correus interns que s’han localitzat al voltant de la (SAIP) 1863 atès que es tracta de comunicacions informals entre el personal al servei del Gabinet Tècnic del Departament d’Educació i les unitats orgàniques que van ser consultades per atendre la sol·licitud 1863. Concretament, es va demanar suport informatiu a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics, a la Direcció General d’Innovació, Digitalització i Recerca Educativa i, en darrer lloc, als Serveis Territorials d’Educació a Girona. Les dues Direccions Generals van confirmar que l’objecte de l’expedient (SAIP) 1863 no era matèria de la seva competència i, per tant, els Serveis Territorials han estat la unitat interlocutora de referència. Considerem que concorre i aplica la citada causa d’inadmissió atès que es tracta de correus electrònics interns entre el personal al servei del Gabinet Tècnic i el personal dels Serveis Territorials que en cap cas amplien la informació envers la gestió de l’expedient 1863, no són fonament de resposta i tampoc aporten més informació que la que ja hem lliurat a la persona reclamant per mitjà de l’expedient (SAIP) 3006; l’expedient (SAIP) 1863, la corresponent Reclamació davant la GAIP 732/2021 i per mitjà dels procediments relacionats. En relació amb les comunicacions per whatsapp a les quals fa esment la persona reclamant en les al·legacions presentades davant la GAIP i que han estat enviades al Departament d’Educació en data 28/03/2022, aquesta informació, en cas d’existir, no pot ser considerada informació pública d’acord amb la definició que fa la Llei 19/2014, de 29 de desembre, en l’art. 2. b). Els missatges enviats des de telèfons personals no formen part de la informació que l’Administració elabora o té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions i, consegüentment, aquesta sol·licitud d’informació s’hauria d’inadmetre a tràmit. Sol·licitud d’accés a la informació subsegüent, petició que s’ha precisat per mitjà de 23 preguntes/consultes, transcrites a l’antecedent tercer d’aquesta resolució. En aquest sentit, cal tenir present que l’exercici del dret d’accés a la informació pública ha de respondre als principis de bona fe i equitat, en els termes definits al Codi civil català als articles 111- 7 i 111- 9, i també a l’article 7.2 del Codi civil espanyol. En consonància amb els articles 111- 7 del Codi civil català i 111- 9 i 7.2 del Codi civil espanyol, la sol·licitud d’accés a la informació subsegüent, que es concreta en 23 preguntes, és contrària a l’equitat i a la bona fe, i, per tant, suposa un exercici abusiu del dret d’accedir a informació pública. D’acord amb els Criteris relatius a la inadmissibilitat de sol·licituds de dret d’accés a la informació pública contràries a l’equitat i bona fe, aprovats per la Comissió Interdepartamental de Transparència i Govern Obert en data 14 d’octubre de 2021, considerem que la present sol·licitud d’accés contravé els principis referits i, per tant, esdevé un supòsit d’exercici abusiu del dret d’accés per les raons següents: En primer lloc, les 23 preguntes formulades per la persona reclamant fan referència a les actuacions derivades de la gestió de l’expedient (SAIP) 1863. L’objecte principal de l’expedient (SAIP) 1863, i de la corresponent Reclamació davant la GAIP 732/2021, és el curs de formació Recursos TAC aplicats al procés d’ensenyament aprenentatge I (codi 5020351502/2016/2017). La persona reclamant va manifestar, voluntàriament, que era formador del curs Recursos TAC I. De fet, sembla que les posteriors sol·licituds d’accés a la informació pública – expedient (SAIP) 2417, referent al curs “Recursos TAC II” i l’expedient (SAIP) 2717, referent a altres cursos de formació coordinats pel CRP del Baix Empordà - vinguin motivades per la desconfiança en la resposta del Departament d’Educació i la poca documentació que es conserva en relació amb els cursos de formació de l’any 2016- 2017 coordinats pel CRP referenciat. En aquest sentit, per mitjà dels expedients (SAIP) 1863, la corresponent Reclamació 732/2021, l’expedient (SAIP) 2417 i l’expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha facilitat, a la persona reclamant, la informació/documentació existent en relació amb els cursos de formació “Recursos TAC I” i “Recursos TAC II”. A més, a través de l’expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha facilitat aclariments i evidències suficients per garantir que la persona reclamant pot constatar la documentació existent en relació amb els 75 cursos de formació coordinats pel CRP del Baix Empordà l’any 2016- 2017. Així també, arran de la Reclamació davant la GAIP 117/2022, expedient (SAIP) 2717, el Departament d’Educació ha presentat elements de valoració davant la GAIP, restem pendents de l’informe que ha d’emetre l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (Apdcat), de les indicacions que ens pugui fer arribar la GAIP i de celebrar la sessió de mediació, que ens permetrà concretar amb la persona reclamant certs aspectes referents als cursos de formació. En segon lloc, el Departament d’Educació ha informat, en reiterades ocasions, a la persona reclamant que l’equip del CRP del Baix Empordà és nou, no queda ningú de l’anterior equip que pugui aportar més informació i aclariments. (...) Per tant, no es va falsificar cap acta. És més, gràcies a la petició de la persona reclamant, es va formalitzar l’acta amb la signatura del formador. (...) atendre les 23 preguntes esdevé una tasca complexa d’obtenció i recopilació de la informació, que resulta inassolible dins del termini prorrogat per resoldre la sol·licitud, expedient (SAIP) 3006 i, fins i tot, un cop exhaurit aquest. (...) En conseqüència, facilitar una resposta detallada a les 23 preguntes implica donar explicacions precises i detallades en relació amb les actuacions de gestió documental dels cursos de formació i amb les actuacions de gestió de l’expedient (SAIP) 1863 i això depassa el concepte d’informació pública i, també, es causa d’inadmissió d’acord amb l’article 29.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, LTAIPBG. L’anterior incompliment d’aquests principis, un cop constatat i acreditat suficientment l’exercici contrari a la bona fe o abusiu, comporta necessàriament una manca manifesta de fonament de la petició de resposta a les 23 preguntes referenciades a l’antecedent tercer, per la qual cosa, i d’acord amb el que disposa l’article 88.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, procedeix la inadmissió de la sol·licitud d’accés, per estar mancada de fonament de forma manifesta. En relació amb les consideracions de la persona reclamant:  Pel que fa a la petició d’esmena de la sol·licitud, expedient (SAIP) 3006. D’acord amb la Resolució de la GAIP 83/2022, de 3 de febrer, que posa fi a la Reclamació promoguda per la mateixa persona reclamant, expedient de Reclamació 1120/2021, demanar l’accés a “tota la informació subsegüent” esdevé una pretensió pràcticament impossible de precisar que pot abastar informació de qualsevol mena. L’article 26.1.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, LTAIPBG, entra altres requisits de les sol·licituds d’accés, preveu que s’ha d’indicar de manera precisa la informació a la qual es vol tenir accés. En aquest sentit i en el sí de l’expedient 3006, la Unitat d’Informació del Departament d’Educació (Servei de Projectes Estratègics i Transparència/Gabinet Tècnic del Departament) va considerar que demanar l’accés a “tota la informació subsegüent” esdevenia una pretensió pràcticament impossible de precisar i que pot abastar informació inimaginable pel personal al servei de l’administració. D’acord amb l’antecedent tercer d’aquest informe, el dia 11.02.2022, la Unitat d’Informació del Departament d’Educació va requerir a la persona reclamant per tal que indiqués de manera concreta i detallada la informació subsegüent a la qual sol·liciteu l’accés. Com a resposta al requeriment, la persona reclamant va trametre un document amb 23 preguntes referents a les actuacions derivades de la gestió de l’expedient (SAIP) 1863. Gràcies a l’esmena de la petició, el Departament d’Educació ha pogut comprovar i reiterar que no és possible ampliar ni detallar més informació, a més d’apreciar el manifest caràcter desacurat i abusiu de la petició de resposta a les 23 preguntes. Tal i com s’ha indicat anteriorment, si hi ha algun error de gestió documental referent als cursos de formació de l’any 2016- 2017, aquest es va produir en aquell moment i no és possible facilitar nova informació al respecte.  Pel que fa a la petició d’accés a totes les comunicacions al voltat de l’expedient (SAIP) 1863 La persona reclamant indica que intenta tenir les comunicacions que es van emetre per resoldre l’expedient SAIP 1863 a fi d’aclarir diferents aspectes que considera rellevants i pertinents sobre la SAIP 1863. D’acord amb la resposta de la secretaria general del Departament d’Educació, de data 07.03.2022, s’ha estimat el dret d’accés a la còpia completa de l’expedient requerit i, per tant, s’han posat a disposició de la persona reclamant totes les comunicacions formals que són part del procediment administratiu i que, per tant, s’han incorporat a l’expedient (SAIP) 1863 i de Reclamació davant la GAIP 732/2021. Tal i com s’ha assenyalat anteriorment, en relació amb els correus electrònics interns que s’han localitzat al voltant de l’expedient SAIP 1863, no s’ha admès la petició d’accés atès que es tracta de correus electrònics internes i de caràcter informal, entre el personal al servei del Gabinet Tècnic del Departament d’Educació i els Serveis Territorials d’Educació a Girona. Aquests correus no s’han incorporat a l’expedient perquè no formen part del procediment administratiu, no amplien ni aporten més informació que la que ja s’ha lliurat a la persona reclamant. No obstant això, si la persona reclamant vol aclarir aspectes en relació amb la gestió de l’expedient (SAIP) 1863, agrairem que precisi i concreti aquests aspectes que considera rellevants a fi que el Departament pugui valorar la seva pertinència i, si escau, oferir aclariments i/o explicacions en el si d’aquest procediment davant la GAIP”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Determinació de la informació sol·licitada i dret a accedir-hi La informació sol·licitada indicada a l’antecedent 2 és tot l’expedient de la sol·licitud d’informació pública (SAIP) 1863/2021 i totes les comunicacions en qualsevol format que hi ha hagut al voltant d’ella i tota la informació subsegüent. Pel terme “ d’informació subsegüent”, després d’un tràmit de concreció de la sol·licitud, la persona reclamant considera que es tracta de la resposta a un total de 23 preguntes sobre la deficient informació que es trobaria en poder de l’Administració en relació amb l’objecte de la SAIP citada. Davant d’aquesta sol·licitud, el Departament d’Educació, en primer lloc, estima l’accés a l’expedient sol·licitat, i el facilita en termes que cal suposar suficientment satisfactoris, perquè les al·legacions posteriors de la persona reclamant no els qüestiona. En segon lloc, també estima les comunicacions formals relacionades amb la SAIP citada al paràgraf anterior, i que també formen part de l’expedient. En tercer lloc, inadmet “l’accés als correus electrònics que són de caràcter intern, que no aporten informació addicional, tampoc aporten fonament afegit a la informació subministrada a la persona sol·licitant i, per tant, no tenen rellevància o interès públic” (causa d’inadmissió de l’article 29.1.a LTAIPBG). En quart lloc, inadmet també “la petició d’accés a tota la informació subsegüent, és a dir, no admetre les 23 preguntes referenciades”, perquè la considera abusiva, necessitada d’una tasca complexa l’elaboració (causa d’inadmissió de l’article 29.1.b LTAIPBG) i més com una consulta que com a una sol·licitud d’informació pública (causa d’inadmissió de l’article 29.2 LTAIPBG). La presentació de la Reclamació es centra a fonamentar-la en relació amb les comunicacions de tota mena que es van efectuar per satisfer la SAIP 1863, sense insistir en la “inform ació subsegüent”, que hauria concretat en les 23 preguntes que el Departament considera abusives i necessitades d’una tasca complexa d’elaboració. Confirmen aquesta línia les al·legacions de la persona reclamant (antecedent 9), en les que afirma que “el que reclamo són totes les comunicacions (a més de l’expedient que ja se’m va donar) relatives a la SAIP”, i que “de les respostes a les preguntes plantejades en resposta al requeriment del Departament per a la concreció de la informació sol·licitada, se’n pot prescindir si es lliuren les comunicacions (sempre i quan es conservin totes les comunicacions realitzades en aquella SAIP)”. Cal concloure, per tant, que l’objecte de la Reclamació es circumscriu a “totes les comunicacions en qualsevol format que hi ha hagut al voltant” de la SAIP 1863/2021. Com ja s’ha dit, les úniques comunicacions que el Departament es considera obligat pel dret d’accés a la informació pública a facilitar a la persona reclamant, i que ja li hauria lliurat, són les notificacions de les actuacions administrativament rellevants (presentació de la sol·licitud, acusament de rebuda, ampliació de termini, requeriment d’esmena, resolució) que s’han produït en aquest procediment; per contra, la persona reclamant demana totes les comunicacions, tant les formals, com les informals, incloses de manera especial les fetes per gestionar el compliment de la resolució i cercar i lliurar la informació a la qual el propi Departament ha estimat el dret d’accés, amb referències expresses a correus electrònics, inclosos els de caràcter intern, i a whatsapp. El Departament considera que aquestes comunicacions, a més d’informals i mancades de rellevància i interès públic, són privades. A la Resolució 534/2021, on també es valora l’accés a whatsapp i a correus electrònics, la GAIP fa les següents consideracions: “El caràcter d’informació pública o no d’un document o d’una comunicació no ve donat pel format del suport material (carta, informe, missatge de correu electrònic, missatge de WhatsApp o de qualsevol altre servei de missatgeria electrònica), sinó pel fet que es trobi en poder de l’Administració i del seu contingut. El correu electrònic és un mitjà habitual de treball, tant entre persones al servei de la mateixa Administració, com en relació amb persones externes o d’altres Administracions i sovint el contingut d’un determinat correu electrònic pot ser rellevant als efectes del dret d’accés a la informació pública. I el mateix es pot dir dels WhatsApp i altres missatges de missatgeria electrònica, si bé amb menor incidència a aquests efectes. El determinant, per decidir si es tracta d’informació pública, és valorar si els correus o missatges electrònics en qüestió es troben en poder de l’Administració i si la informació que contenen ha estat “elaborada per l’Administració” o està “en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions” (article 2.b LTAIPBG). Coincideix en aquestes consideracions l’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment (antecedent 13). Per tant, la condició de correu o sistema de missatgeria electrònics és compatible amb la d’informació pública; per acabar de decidir si els correus i missatges electrònics sol·licitats són informació pública, cal valorar fins a quin punt es troben en poder de l’Administració i el seu contingut té que veure amb l’activitat o l’exercici de les funcions administratives. Als efectes de determinar si els correus i missatges electrònics sol·licitats estan en poder de l’Administració s’han de tenir en compte especialment les qüestions següents. L’element que convida a pensar que els correus i missatges electrònics sol·licitats estan en poder de l’Administració és que són emesos o rebuts en comptes corporatius públics, de l’Ajuntament o de la Fundació Tarragona 2017. Malgrat ser molt transcendent, aquesta dada no és suficient per poder determinar si els correus i missatges sol·licitats estan en poder de l’Administració, i cal valorar també altres circumstàncies. En primer lloc, en el cas (segurament improbable) de què els correus i missatges electrònics sol·licitats hagin estat arxivats (impresos o digitalment), en aquest cas haurien d’estar dipositats a l’Arxiu municipal de Tarragona, tant els relatius als comptes de l’Ajuntament, com els de la Fundació Tarragona 2017, d’acord amb allò que preveu l’article 32.1 de la Llei 10/2001, d’arxius i documents (“Els arxius municipals defineixen, implanten i mantenen el sistema de gestió de la documentació administrativa en fase activa i semiactiva, i gestionen i conserven la documentació en fase semiactiva i la documentació històrica. Fan aquestes funcions en relació amb la documentació de l’administració respectiva, dels seus organismes autònoms i de les seves empreses públiques, dels consorcis en què tinguin participació majoritària i de les fundacions i altres entitats finançades majoritàriament per l’ajuntament de què es tracti”). Per tant, caldria valorar i, si s’escau, comprovar fins a quin punt s’han dipositat a l’Arxiu municipal correus o missatges electrònics sol·licitats en aquest procediment. En segon lloc, també caldria comprovar si els comptes de correu electrònic i de WhatsApp o d’altres sistemes de missatgeria electrònica segueixen operatius (com a comptes corporatius de l’Ajuntament o de la Fundació), conserven la informació sol·licitada i l’Ajuntament té el poder jurídic necessari per requerir-la; en cas que aquestes tres qüestions tinguin resposta positiva, la informació sol·licitada podria ser qualificada de pública, en el sentit de què està en poder de l’Administració, però en cas contrari, no, perquè no ho estaria. (...) En quant al caràcter públic del contingut dels correus i missatges sol·licitats, cal recordar que resolucions anteriors de la GAIP (284/2018 i 88/2019) ja s’han pronunciat sobre el caràcter públic de la compra d’entrades i les invitacions dels Jocs del Mediterrani, i està clar que aquest caràcter serà igualment públic si la informació en qüestió es troba en un document imprès que en un digital, que hagi estat enviada per correu postal, que ho hagi set per correu electrònic. En tot cas, encara que l’Ajuntament sigui el titular dels comptes de correu electrònic i de telefonia que els hagin emès o rebut, no seria procedent que pogués comprovar directament si en tenen rastre o guarden còpia, perquè no es pot excloure que els usuaris dels comptes en qüestió els hagin utilitzat també per comunicacions privades, i fins i tot íntimes (que, per tant i per raó del seu contingut, no tenen la naturalesa d’informació pública). En conseqüència, allò procedent serà que l’Ajuntament requereixi a les persones usuàries (presents o passades) dels comptes sol·licitats còpia dels correus o missatges electrònics que encaixin amb l’objecte de la sol·licitud i als quals puguin accedir, i fent-ho així no es produiria una intromissió il·legítima en les comunicacions personals, sinó que l’Ajuntament es proveiria legítimament d’informació exclusivament relacionada amb l’exercici de les funcions públiques de subjectes obligats per l’LTAIPBG (l’Ajuntament de Tarragona o la Fundació), per part de personal públic actuant en el seu àmbit professional, que té el poder jurídic de requerir. A títol d’exemple, els antecedents 11 i 12 reflecteixen manifestacions de dues de les persones usuàries de comptes afectats, que es pronuncien (una en sentit afirmatiu i l’altra en sentit negatiu), en qualitat de terceres persones afectades, sobre si en els comptes respectius hi ha comunicacions sobre entrades als Jocs del Mediterrani. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent concloure que la informació sol·licitada és informació pública, malgrat consisteixi en correus o missatges electrònics, en la mesura que es trobin a l’Arxiu Municipal o l’Administració pugui accedir legítimament als comptes corporatius corresponents, de conformitat amb les consideracions fetes als paràgrafs anteriors”. Aquests criteris són perfectament aplicables al cas que ens ocupa: el fet d’haver estat efectuades per correu electrònic o per whatsapp no exclou que les comunicacions sol·licitades siguin públiques, ja que tindran aquest caràcter si es troben en poder de l’Administració i tenen per objecte comunicar assumptes propis de l’Administració. Les comunicacions en qüestió són les que tenen per objecte la gestió feta pel Departament d’Educació de la SAIP 1863/2021; el seu objecte, per tant, no forma part de l’àmbit privat de les persones usuàries dels comptes de correu electrònic o de whatsapp concernits, sinó de la seva activitat com a personal de l’Administració. Per una altra banda, es pot considerar que aquestes comunicacions estan en poder de l’Administració si aquesta té el poder jurídic de requerir-les, cosa que pot succeir si els comptes que han enviat o rebut les comunicacions són titularitat de l’Administració. El respecte obligat al dret a la intimitat de les comunicacions impedeix que l’Administració pugui observar directament les comunicacions mantingudes entre comptes de la seva titularitat dels quals en són usuàries persones físiques determinades, a títol d’empleades o de càrrecs públics, ja que no es pot descartar que part d’aquestes comunicacions siguin privades. Però és més que probable que el Departament pugui identificar fàcilment les persones que hagin pogut tenir relació amb la gestió de la SAIP 1863/2021 i saber si són usuàries de comptes corporatius de correu electrònic o de whatsapp; sobre aquestes bases, el Departament té capacitat jurídica per requerir-les còpia d’aquesta mena de comunicacions rebudes o emeses per a la gestió de la SAIP 1863/2021. El Departament ha qüestionat que aquestes comunicacions informals tinguin la rellevància i l’interès públic que justifiquin la seva admissibilitat con a sol·licituds d’informació pública (article 29.1.a LTAIPBG). La rellevància i l’interès públic de la informació en poder de l’Administració estan en funció de la utilitat o pertinència que pot tenir la informació en qüestió als efectes de complir la finalitat del dret d’accés a la informació pública, que és l’accés a la informació necessària per al control i l’escrutini social de les decisions i actuacions administratives. Els antecedents posen de manifest alguns aspectes dubtosos sobre l’accés efectiu de la persona reclamant a la informació sol·licitada per la SAIP 1863/2021, i no sembla que sigui inversemblant considerar que les comunicacions efectuades en relació amb la seva gestió poden contribuir a desvetllar dubtes i a conèixer millor l’abast de les actuacions fetes pel Departament. Les comunicacions sol·licitades, per tant, malgrat la seva informalitat, ho són en tant que informacions de les quals la persona reclamant espera obtenir un millor coneixement de les actuacions fetes per l’Administració per satisfer el seu dret a la informació pública, no d’informacions fetes en l’àmbit privat de les persones afectades. Per tant, cal descartar la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG. A la vista de les anteriors consideracions, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a les comunicacions en qualsevol form at (inclosos els correus electrònics i els whatsapp emesos o rebuts per comptes titularitat pública) sol·licitades per a la gestió de la SAIP 1863/2021. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG) . L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 d’abril de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 222/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a les comunicacions en qualsevol format (inclosos els correus electrònics i els whatsapp emesos o rebuts per comptes titularitat pública) sol·licitades per a la gestió de la SAIP 1863/2021. 2. Requerir al Departament d’Educació que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Departament d’Educació a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució . 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 222/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució , la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució , la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs conten ciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.