Una persona solicitó al Ayuntamiento de Vilabertran los gastos y subvenciones de la escuela infantil municipal. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación ante la GAIP. El organismo decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación y el solicitante no mostró disconformidad.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
La entrega de la información solicitada una vez iniciada la reclamación constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud.
5
La satisfacción de la solicitud conlleva la pérdida del objeto de la reclamación al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que la justificaban.
Texto completo
Resolució 562/2023, de 29 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 221/2023
Administració reclamada: Ajuntament de Vilabertran
Informació reclamada: Despeses que ocasiona una llar d’infants a l’Ajuntament i les
subvencions que rep per aquest servei.
Sentit de la resolució: Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada
aquesta informació per la GAIP a la persona reclamant, res ha manifestat en contra de
considerar-se’n adequadament satisfeta.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la
Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Despeses de llar d’infants. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El dia 22 de febrer de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 221/2023, presentada per una
persona física interessada contra l’Ajuntament de Vilabertran, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 18 de gener de 2023 la persona reclamant presenta una Sol·licitud a l’Ajuntament
de Vilabertran en la qual demana conèixer “les dades de les despeses que ocasiona la llar
municipal (costos per nen, subministrament….) “La quitxalla” a l’Ajuntament i les
subvencions que rep per aquest servei”.
La Reclamació presentada el 22 de febrer de 2023 indica que no s’ha rebut cap mena de
resposta de l'administració a la sol·licitud d'accés a la informació plantejada.
El dia 3 de març de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
En la mateixa data de 3 de març, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de
Vilabertran i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4
RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser
rellevants per resoldre la Reclamació.
El dia 31 de març de 2023, l’Ajuntament de Vilabertran notifica a la GAIP una Resolució
d’Alcaldia, amb data del dia anterior, en la qual es permet a la persona reclamant l’accés a
la informació de les despeses de la llar d’infants Quitxalla de Vilabertran i les subvencions
rebudes i, a més, s’hi recullen les dades extretes de la comptabilitat de l’ajuntament,
corresponents als cursos 2021-22 i 2022-23.
En data d’11 d’abril de 2023 la GAIP dona trasllat a la part reclamant de la resposta de
l'Ajuntament de Vilabertran, li atorga un termini d’al·legacions de 7 dies i l’adverteix
expressament que si no al·lega motivadament el contrari considerarà satisfeta la sol·licitud.
El mateix dia 11 d’abril es produeix l’acceptació de la notificació per la persona reclamant
sense que, fins a la data d’avui, hagi efectuat cap mena de manifestació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i traslladada aquesta
informació per la GAIP a la persona reclamant, res ha manifestat en contra de considerar-se’n
adequadament satisfeta.
Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua del seu objecte, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la
Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 de juny de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 221/2023 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.