Un representante sindical solicitó al Ayuntamiento de Pineda de Mar el cómputo de ausencias y exclusiones de la paga de productivitat. El solicitante alegó que la entrega fue parcial. La GAIP estima parcialmente la reclamación: reconoce el derecho a la información sobre ausencias y exclusiones, pero exige que se entregue de forma anónima para proteger los datos personales.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de remisión de informes por parte del Ayuntamiento no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
2
Los datos relativos a bajas médicas están excluidos del régimen de acceso sin consentimiento del afectado conforme al artículo 23 LTAIPBG.
3
La información sobre sanciones disciplinarias no tiene exclusión automática, pero se deniega su acceso mediante el régimen de ponderación del artículo 24.2 LTAIPBG por no ser indispensable para el control alegado y causar un daño desproporcionado a la privacidad.
4
Se aplica el principio de minimización del Reglamento (UE) 2016/679 para desestimar el acceso a la identificación de personas en situaciones de excedencia o permisos sin sueldo.
5
El derecho de acceso se estima únicamente para la obtención de la información sobre ausencias y exclusiones siempre que esté previamente disociada de la identidad de los trabajadores.
Texto completo
Resolució 439/2022, de 3 juny
Número d’expedient de la Reclamació: 221/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar
Informació reclamada: Informació sobre la paga de productivitat i el seu càlcul.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: L’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la
GAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. No hi ha dubte que les dades relatives als dies
de baixa mèdica associades a una persona treballadora són dades excloses del règim d’accés sense
consentiment de la persona afectada, d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. Pel que fa als dies d’absència
derivats de sancions disciplinàries fermes, aquesta Comissió no considera que a la informació personal
associada a les infraccions disciplinàries li hagi de ser aplicat el règim d’exclusió automàtica de l’article
23 LTAIPBG, vist que el seu redactat no la hi inclou i que, en ser tan lesiu del dret d’accés, no admet
interpretacions extensives per analogia, d’acord amb els principis d’aplicació dels límits de l’article 20
LTAIPBG; nogensmenys, l’aplicació a aquella informació del règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG
porta igualment a desestimar-ne l’accés, vist que és informació que no resulta indispensable per a la
finalitat de control al·legada, i, en canvi, produeix un dany desproporcionat en el dret a la protecció de les
dades personals dels afectats. La mateixa manca de necessitat i d’adequació per a la finalitat de control
de la informació personal referida als dies d’absència per permisos sense sou, excedències o qualsevol
altra situació administrativa, justifica que, en atenció al principi de minimització de la cessió de dades
personals establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril
de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la
lliure circulació d'aquestes dades, i en aplicació del règim de ponderació en l’accés a les dades personals
previst a l’article 24.2 LTAIPBG, sigui adequat desestimar l’accés a la identificació de les persones
associada a aquestes circumstàncies personals.
Paraules clau: Ajuntament. Sindicats. Personal. Retribucions. Productivitat. Reclamació contra
lliurament parcial. Manca de col·laboració de l’Administració. Dades personals.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 7 de març de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 221/2022 , presentada per un representant dels
treballadors contra l’Ajuntament de Ajuntament de Pineda de Mar en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de desembre de 2021 el representant dels treballadors reclamant pr esenta una instància
demanant diversa informació relacionada amb el complement de productivitat percebut per cada
persona treballadora i el còmput d’absències dels que l’han percebut i dels que n’han quedat
exclosos.
3. El 18 de febrer de 2022 l’Ajuntament de Pineda de Mar hauria fet arribar a la persona reclamant el
llistat de persones que havien cobrat el complement de productivitat i l’import.
4. La Reclamació presentada el 7 de març indica que ha sol·licitat a l’Ajuntament la informació
següent: “1. Ens sigui lliurat el llistat de la Paga de Productivitat, en base a l’article 12.F.4 del
Conveni/Acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar. 2. Relació dels dies totals d’absència, excedència
i permís sense sou de tots els treballadors que tinguin dret a la paga de productivitat. 3. Relació dels
dies computats de les persones que queden excloses en base al punt 3 «3. Quedaran excloses a
l’accés de paga productivitat aquelles persones que hagin estat en situació de baixa mèdica,
excedència, permís no retribuït per un període superior al 50% del període de meritament. També
restaran excloses del cobrament d’aquesta paga de productivitat les persones treballadores de
l’ajuntament que hagin estat sancionades mitjançant expedient disciplinari i la seva sanció sigui
ferma en via administrativa.». L’escrit de reclamació f a constar que ha rebut la informació sol·licitada
només parcialment: “La informació lliurada només és la relació nominal dels treballadors que han
cobrat la paga de productivitat, i l’import.”, i es motiva en què “ La secció sindical (....) va demanar la
informació per verificar el correcte compliment de l’Acord unilateral de pa Paga de Productivitat que
va ser aprovat el 13 de desembre de 2021. L'ajuntament disposa d'aquesta informació des d’abans
del 15/12/2021 (com es desprèn de la documentació lliurada), però no l'ha lliurada als representants
sindicals fins el 18/2/2022, i de manera parcial. No hi ha la informació necessària per poder realitzar
la feina sindical (verificar els paràmetres d’exclusió de la paga de productivitat, l’import total, la
valoració dels diferents trams…)”.
5. El 14 de març de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa al representant dels
treballadors reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pineda de Mar i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. L’11 d’abril de 2022, depassat àmpliament el termini donat, la GAIP reitera el requeriment d’informe i
de l’expedient, sense que a data d’aquesta Resolució, l’Ajuntament l’hagi aportat.
8. El 28 d’abril de 2022 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades que atès que la
informació sol·licitada conté dades de caràcter personal emeti l’informe previst a l’article 42.8
LTAIPBG. Així mateix, comunica a les parts l’ampliació del termini per resoldre.
9. El 26 de maig de 2022 l’APDCAT notifica a la GAIP l’informe sol·licitat. En relació amb el llistat de la
paga de productivitat manifesta: “En principi es pot descartar que el llistat de la paga de productivitat
sol·licitat contingui dades personals que tinguin la consideració de dada especialment protegida en
els termes de l’article 23 de l’LTC, i, en conseqüència caldrà aplicar l’article 24.2 de l’LTC [...] En la
mesura que els membres de la secció sindical siguin treballadors municipals tindran dret a conèixer
les quantitats que percebi cada empleat públic en concepte de complement de productivitat. Per
tant, no ha d’haver inconvenient des del punt de vista de la normativa de protecció de dades en què
es faciliti aquesta informació [...]. En relació amb la relació dels dies totals d’absència, excedència i
permís sense sou de tots els treballadors que tinguin dret a la paga de productivitat, l’APDCAT
determina que: “D’entrada es pot dir que comunicar els dies d’absència, quan aquesta estigui
fonamentada en una situació de baixa laboral del treballador comportaria comunicar dades de salut
d’aquest i, tal com estableix l’article 23 de LTC (...) La persona reclamant manifesta que sol·licita la
informació per a poder exercir les seves funcions sindicals i verificar el correcte compliment de
l’acord per al pagament de la paga de productivitat. Ara bé, el mateix acord aprovat pel ple municipal
per a la distribució del complement de productivitat per a l’any 2021 estableix un mecanisme de
control a través de la creació d’una comissió de seguiment paritària, integrada per representants
dels treballadors i per representants de l’ajuntament els quals han de rebre tota la informació
necessària per a efectuar les funcions relatives seguiment de l’avaluació per a la determinació del
complement de productivitat. En aquest context, tant per les atribucions de la LOLS com del que es
desprèn de la normativa específica que regula el complement de productivitat, les seccions sindicals
no tenen atribuïdes funcions de control en aquesta matèria. Per tant, en la ponderació dels drets en
joc, la finalitat de l’accés no situaria a la secció sindical en una posició diferent de la que tindria
qualsevol ciutadà que vol accedir a la informació pública. Des del punt de vista del dret a la
protecció de dades dels treballadors afectats, cal limitar l’accés a la informació sobre les absències
que tinguin com a origen una baixa laboral ja que això comportaria la comunicació de categories
especials de dades. Així mateix, en la resta de supòsits, la comunicació de la informació relativa als
dies totals computats per excedència i permís sense sou de tots els treballadors que tinguin dret a la
paga de productivitat té també una afectació a la privacitat d’aquestes persones que, a més, està
vinculada a aspectes personals i no estrictament professionals dels treballadors. Si bé és cert que el
que es demana és el nombre total d’hores computades i que aquesta informació no requereix, en
principi, especificar el motiu que fonamenta l’absència, el fet de comunicar un determinat nombre de
dies d’absència comporta la comunicació, en qualsevol cas d’aspectes de la vida privada dels
treballadors municipals que poden resultar innecessàries per a la finalitat de control de l’actuació
municipal. En aquests sentit s’ha de tenir en consideració que d’acord amb el principi de
minimització de l’article 5.1.c) les dades personals han de ser adequades, pertinents i limitades a
allò necessari en relació amb les finalitats per a les quals son tractades. Des del punt de vista de la
transparència i del control de l’activitat municipal, no sembla que conèixer el nombre de dies que un
treballador públic ha dedicat a situacions d’excedència o de permisos sense sou aporti elements
suficients per al control de l’actuació de l’administració municipal pel que fa al pagament del
complement de productivitat. És evident que el control de l’actuació municipal ha de venir donat per
la verificació que s’ha seguit el procediment establert per la normativa, que s’ha constituït la
corresponent comissió i que aquesta ha pogut avaluar totes dades acreditades respecte de tots els
treballadors municipals. En el cas que ens ocupa, la verificació que els treballadors que han obtingut
un complement de productivitat no han sobrepassat el nombre d’hores que la normativa reguladora
estableix, i que la seva translació a complement de productivitat ha estat correcta sembla que es pot
assolir igualment sense sacrificar la privacitat d’aquests treballadors, per aquest motiu caldria limitar
l’accés a aquesta informació. (...) En el cas que ens ocupa, malgrat que la secció sindical ja disposa
de la informació sobre els beneficiaris i els imports finalment pagats no sembla que existeixi un risc
de reidentificació si es facilita la informació de manera anònima ja que el criteri del nombre de dies
d’absència és únicament un dels 4 factors que es puntuen per a la determinació de l’import a cobrar
i, a més, l’avaluació d’aquest factor únicament es correspon al 10% de la quantitat màxima individual
assignada per a cada lloc de treball, de tal manera que aquest factor té una incidència petita en el
còmput final. Això es podria fer, per exemple, lliurant aquesta informació en un llistat separat,
formalitzat mitjançant diferents criteris d’ordenació, on constessin els dies d’absència i el
percentatge de detracció del complement de productivitat que això ha comportat, o si escau la seva
exclusió (si superen el 50% de temps del període de meritació) i sempre de manera que no siguin
identificables, directament o indirecta, les persones afectades. Considera, igualment, limitat l’accés a
la informació relacionada amb la relació dels funcionaris exclosos del cobrament del complement de
productivitat per haver estat sancionats per expedient disciplinari administratiu considerant que és
informació que pot afectar tant la seva esfera professional, com social o, fins i tot, familiar i que,
d’altra banda, “no sembla que el coneixement d’aquesta informació sigui necessària a efectes del
control de l’actuació municipal pel que fa al pagament d’aquest complement de tal manera que la
ponderació dels drets en joc es decantaria a favor de la protecció de la privacitat dels personal
laboral municipal que ha estat objecte d’un expedient disciplinari, de la mateixa manera que es
protegeix, en aquest cas la privacitat del personal funcionari. Per tant, cal denegar l’accés a aquesta
informació tant pel que fa al personal funcionari com laboral. I conclou que: “La normativa de
protecció de dades personals no impedeix l’accés a la secció sindical a la informació sol·licitada
consistent en el llistat de la paga de productivitat dels treballadors municipals de l’any 2021, amb
especificació de l’import percebut per cada treballador. L’accés a la relació dels dies totals
d’absència o els dies de baixa laboral imputats als treballadors que tinguin dret al complement de
productivitat es podria facilitar mitjançant un altre llistat prèvia anonimització. Cal denegar l’accés a
la relació del personal exclòs per haver estat sancionat per l’ajuntament mitjançant un expedient
disciplinari” .
10. El 2 de juny de 2022, la GAIP trasllada l’informe rebut per l’APDCAT a les parts.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de
reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material
del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests
preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una
sol·licitud d’informació pública, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació adreçada a una administració
de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1.a).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública
com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i
no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 7 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que
li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents
que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe
i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”).
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat
dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot
impedir la resolució de la Reclamació, tenint en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no
impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i protecció de dades personals.
La reclamació es presenta contra el lliurament parcial de la informació sol·licitada, fent constar que ha
rebut ja la informació indicada al punt 1 de la reclamació (el llistat de perceptors i l’import del complement
de productivitat rebut per cadascun).
L’objecte de la reclamació és, doncs, l’altra informació indicada a la reclamació com a punts 2 i 3: Relació
dels dies totals d’absència, excedència i permís sense sou de tots els treballadors que tinguin dret a la
paga de productivitat, i relació dels dies computats de les persones que queden excloses en base al punt
3 per baixa mèdica, excedència, permís no retribuït per un període superior al 50% del període de
meritament o sanció disciplinària ferma.
La informació reclamada conté dades de caràcter personals, de manera que el seu accés s’ha de regir
pels articles 23 i 24 LTAIPBG, i en atenció a aquesta circumstància, aquesta Comissió ha sol·licitat
l’informe de l’APDCAT respecte de l’accés a l’adequació a la normativa de protecció de dades. De
l’informe, transcrit parcialment als antecedents i remès íntegrament a les parts, se’n desprèn que
l’Autoritat de protecció de dades personals considera que, a més de les dades personals sensibles
previstes a l’article 23 LTAIPBG, cal considerar també inadequada la cessió de dades personals
sotmeses al règim de ponderació de l‘article 24.2 LTAIPBG, com els dies de permisos sense sou o
d’excedència, en atenció a que suposen una invasió de la privacitat de les persones sense que resultin
necessàries per a les funcions del sindicat i per a la finalitat de control indicada en la motivació de l’accés
sobre l’adequada execució de l’Acord sobre el complement de productivitat, i, per tant, vulneren el
principi de minimització que ha de regir la cessió de dades personals. De conformitat amb això, i
considerant que no existeix un risc apreciable de reidentificació, conclou que es pot lliurar, conforme a la
normativa de protecció de dades, la informació reclamada en un llistat separat, formalitzat mitjançant
diferents criteris d’ordenació, on constessin els dies d’absència i el percentatge de detracció del
complement de productivitat que això ha comportat, o si escau la seva exclusió (si superen el 50% de
temps del període de meritació) i sempre de manera que no siguin identificables, directament o indirecta,
les persones afectades.
No hi ha dubte que les dades relatives als dies de baixa mèdica associades a una persona treballadora
són dades excloses del règim d’accés sense consentiment de la persona afectada, d’acord amb l’article
23 LTAIPBG. Pel que fa als dies d’absència derivats de sancions disciplinàries fermes, aquesta
Comissió no considera que a la informació personal associada a les infraccions disciplinàries li hagi de
ser aplicat el règim d’exclusió automàtica de l’article 23 LTAIPBG, vist que el seu redactat no la hi inclou i
que, en ser tan lesiu del dret d’accés, no admet interpretacions extensives per analogia, d’acord amb els
principis d’aplicació dels límits de l’article 20 LTAIPBG; nogensmenys, l’aplicació a aquella informació del
règim ponderat de l’article 24.2 LTAIPBG porta igualment a desestimar-ne l’accés, vist que és informació
que no resulta indispensable per a la finalitat de control al·legada, i, en canvi, produeix un dany
desproporcionat en el dret a la protecció de les dades personals dels afectats.
La mateixa manca de necessitat i d’adequació per a la finalitat de control de la informació personal
referida als dies d’absència per permisos sense sou, excedències o qualsevol altra situació
administrativa, justifica que, en atenció al principi de minimització de la cessió de dades personals
establert a l’article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016,
relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure
circulació d'aquestes dades, i en aplicació del règim de ponderació en l’accés a les dades personals
previst a l’article 24.2 LTAIPBG, sigui adequat desestimar l’accés a la identificació de les persones
associada a aquestes circumstàncies personals.
D’acord amb l’exposat, es desestima l’accés a les dades identificatives associades a la informació
sol·licitada als punts 2 i 3 de la sol·licitud, en aplicació dels articles 23 i 24.2 LTAIPBG, i s’estima
parcialment la reclamació declarant el dret de la persona reclamant a obtenir la informació indicada als
punts 2 i 3 prèviament dissociada de la identitat o de les dades que permetin la identificació de les
persones a la què fan referència.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de
juny de 2022 , resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 221/2022 i declarar el dret la persona reclamant a la r elació dels
dies totals d’absència, excedència i permís sense sou de tots els treballadors que tinguin dret a la
paga de productivitat, i relació dels dies computats de les persones que queden excloses en base al
punt 3, prèvia dissociació de les dades que els puguin identificar, d’acord amb el fonament jurídic 3.
2. Desestimar l’accés a les dades identiticatives del personal associades a la informació sol·licitada i
estimada al punt anterior.
3. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
4. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 221/2022 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.