Un periodista solicitó el libro mayor de cuentas (2015-2020) a la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City. La entidad denegó el acceso alegando que era un documento de trabajo interno. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la entidad facilitó la información al solicitante durante la tramitación del procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración reclamada inadmitió inicialmente la solicitud basándose en el art. 29.1.a) de la LTAIPBG, calificando el libro mayor de cuentas como un documento de trabajo interno no obligatorio según el Código de Comercio.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
4
La aplicación de límites al acceso a la información no es discrecional y requiere una motivación explícita que razone debidamente las causas que la fundamentan.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 359/2021, de 23 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 221/2021
Administració reclamada: Fundació Tarragona Smart Mediterranean City 2015- 2020
Informació reclamada: El llibre major de comptes.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Fundacions públiques. Periodistes. Comptabilitat. Llibre major de comptes.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 9 de març de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 221/2021, presentada per un periodista
contra la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City 2015- 2020 (FTSMC), en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 24 de novembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona el llibre
major de comptes dels anys 2015 a 2020, ambdós inclosos, de l’FTSMC.
3. El 25 de gener de 2021 l’FTSMC contesta el següent a la sol·licitud anterior: “En resposta a la
vostra petició d’accés a la informació referent al llibre major de comptes dels anys 2012 a 2015
(inclosos), un manifesto el següent: - D’acord amb l’art. 25 del Codi de Comerç, el llibre major és
un document no obligatori, pel que ha de considerar-se un document de treball intern, sense cap
mena de format preestablert a la normativa mercantil i sense cap verificació de requisits formals
ni de contingut per part del Registrador mercantil. - D’acord amb l’art. 29.1.a) de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, són
inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits que demanin
qualsevol document de treball intern. En conseqüència, i en base a les disposicions indicades,
s’inadmet la vostra petició, tot considerant que podeu exercir el vostre dret d’accés a informació
comptable per mitjà de la documentació dipositada per l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de
Tarragona, SA al Registre Mercantil”.
4. La Reclamació presentada el 9 de març de 2021 indica que l’FTSMC denega la sol·licitud
anterior.
5. L’11 de març de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’FTSMC i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 16 de març de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 14 d’abril de 2021 la persona reclamant comunica a la GAIP que ha tingut accés a la
informació sol·licitada, motiu pel qual considera que no té objecte la mediació sol·licitada ni
continuar amb la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23
d’abril de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 221/2021 per la pèrdua sobrevinguda del
seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.