Acceso a documentación urbanística de la Escuela Entença e informes de salud sobre la subestación eléctrica de la Escuela Industrial

Resolució 440/2020, de 20 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 220/2020 Administració reclamada: Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Documentació d’una escola i d’una subestació elèctrica que pot afectar-la. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La sol·licitud d’informació peca d’una certa contradicció interna, perquè és adreçada a l’Administració de la Generalitat, malgrat suposar que l’Administració que té en el seu poder la informació sol·licitada són dues Administracions diferents (Ajuntament i Consorci d’Educació de Barcelona). A la vista de l’article 27.3 LTAIPBG i del contingut de la sol·licitud, el correcte hauria estat que l’entitat reclamant hagués formulat dues sol·licituds d’informació pública, una a l’Ajuntament de Barcelona i l’altra al Consorci d’Educació de Barcelona, ja que la persona sol·licitant sembla saber que són aquestes les administracions que tenen la informació sol·licitada en el seu poder. Al presentar la sol·licitud a la Generalitat, el que fa el dispositiu de recepció de sol·licituds d’informació pública és dirigir-la a l’òrgan d’aquesta Administració presumiblement competent per raó de matèria; com que la sol·licitud assenyala com a matèria “Administració pública”, la sol·licitud és assignada al Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques. Les deficiències de la sol·licitud que s’acaben d’indicar no afecten la seva validesa, però segurament haurien justificat que l’Administració de la Generalitat hagués requerit l’esmena o millora corresponent. El cas és que no hi ha posat cap reparament, i és procedent, per tant, donar-la per plenament vàlida. Nogensmenys, aquesta seqüència de fets explica, en part, el temps esmerçat en la tramitació de la sol·licitud i, sobretot, les dificultats a determinar l’Administració responsable de facilitar a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. No és que el Departament de Polítiques D igitals i de l’Administració tingui cap obligació específica de derivar als òrgans i administracions indicats a la sol·licitud (si l’entitat sol·licitant tenia interès en què la sol·licitud arribés a un determinat organisme, el que havia de fer era presentar-la directament a ell), però sí que té la responsabilitat de valorar totes les manifestacions fetes al formulari de sol·licitud, que sens dubte orienten la satisfacció de la sol·licitud com a mínim a l’obtenció de les aportacions de l’Ajuntament i del Consorci. Paraules clau: Generalitat. Ajuntaments. Consorcis. Educació. Urbanisme. Planificació. Reclamació contra silenci. Administració sol·licitada. Derivació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 20 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 220/2020, presentada per la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAMPC) contra l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 23 de gener de 2020 l’entitat reclamant presenta, mitjançant un formulari de petició genèrica, una sol·licitud d’informació pública al web de transparència de la Generalitat amb la que demana “el conjunt d'arxius (acords, convenis, plans, informes, etc.) relatius a la projecció urbanística de l'Escola Entença en relació a la seva ubicació provisional i també la definitiva. Així com els informes relatius a l'afectació de l'estació sub- elètrica de l'Escola Industrial en termes de salut per als infants de l'escola”. La sol·licitud indica que és dirigida “a totes les administracions competents en aquesta matèria, que entenem serien el districte de l'Eixample, ja que l'escola es troba al barri Nova Esquerra de l'Eixample, a l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona. Així com concretament la Gerència d'Ecologia i urbanisme de Barcelona”. 3. El 29 de gener de 2020 el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública comunica a l’entitat reclamant que la sol·licitud anterior va ser dirigida a una entitat o òrgan que no disposa de la informació demanada i que, per tant, hauria set derivada a l’Ajuntament de Barcelona, del qual s’aporta l’adreça electrònica del formulari de sol·licitud d’informació pública. 4. La Reclamació presentada el 20 de maig de 2020 indica que l’entitat reclamant no hauria rebut resposta a la sol·licitud anterior. 5. El 25 de maig de 2020 l’Ajuntament de Barcelona comunica a l’entitat reclamant el següent: “Us informem que, en aplicació del Reial Decret de declaració de l’estat d’alarma del 14 de març i el Decret d’Alcaldia d‘establiment de mesures preventives del 15 de març, l’atenció presencial al Districte ha estat suspesa temporalment. Un cop restablerta la normalitat, es reprendran les vistes d’expedients físics. Amb l’objectiu d’evitar llistes d’espera, volem demanar-vos concreció en els documents que necessiteu visualitzar. En cas que pugueu especificar quina documentació necessiteu i aquesta consta a l’expedient, el personal administratiu encarregat de fer les vistes us la faria arribar, si s’escau, a través d’aquesta adreça de correu electrònic. En relació amb la vostra sol·licitud us informem que, segons consta a la base de dades de Llicències i Inspecció del Districte Eixample, en l’emplaçament indicat existeixen diversos expedients d’obra major dels quals us fem un peti t resum per tal que pugueu concretar quina és la documentació que necessiteu”. Tot seguit indica la referència de quatre expedients, amb una breu fitxa resum de cada un d’ells. 6. El 28 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 22 de juny de 2020 la GAIP rep l’informe i còpia de l’expedient de l’Ajuntament de Barcelona. L’informe explica que l’Ajuntament hauria rebut el 29 de gener de 2020 una comunicació de l’entitat reclamant que demanava informació sobre l’estat de tramitació de la sol·licitud i que a partir d’aquest moment diversos serveis municipals afectats haurien dut a terme actuacions per determinar els expedients i altra documentació afectats per la sol·licitud, que acaben concretant en els quatre expedients indicats a l’antecedent 5; simultàniament hauria incidit en aquest procés la suspensió dels procediments administratius decretada amb la declaració de l’estat d’alarma, a partir del 14 de març de 2020 i fins a finals de maig del mateix any. L’informe municipal indica també que l’Ajuntament considera l’entitat reclamant interessada en l’accés sol·licitat, motiu pel qual s’hauria de regir per la disposició addicional 1ª.1 LTAIPBG, que els serveis del Districte estan coordinant els diversos departaments i serveis afectats per la sol·licitud, que la informació sol·licitada és molt voluminosa i en gran part en paper i que l’Ajuntament ha contactat amb l’entitat reclamant per tal d’organitzar la consulta de la informació sol·licitada de manera que es pugui fer en les mesures de seguretat adequades per a la prevenció de la Covid19 i podent accedir a tota la informació demanada. 8. El 25 de juny de 2020 la GAIP trasllada la informació aportada per l’Ajuntament a l’entitat reclamant, formulant les consideracions següents: “us informem que malgrat la complexitat de la sol·licitud i les limitacions derivades a l’accés presencial per raó de les mesures de prevenció del contagi del COVID-19, sembla que els Serveis Municipals de l’Ajuntament estarien treballant per facilitar l’accés a la informació sol·licitat, de manera que mentre no ens argumenteu la necessitat del contrari des de la GAIP romandrem a l’espera de què aviat es pugui materialitzar aquest accés. En tot cas, si considereu que el vostre dret a la informació resulta perjudicat, ens ho podeu indicar i valorarem les intervencions al nostre abast”. 9. El 30 de juliol de 2020 l’entitat reclamant adreça una comunicació a la GAIP, tot manifestant el següent: “En data 23/01/2020 vam fer la següent sol·licitud d'informació pública: Volem el conjunt d'arxius (acords, convenis, plans, informes, etc.) relatius a la projecció urbanística de l'Escola Entença en relació a la seva ubicació provisional i també la definitiva. Així com, els informes relatius a l'afectació de l'estació subelèc trica de l'Escola Industrial en termes de salut per als infants de l'escola. I la vam dirigir a totes les administracions competents en aquesta matèria, que entenem serien el districte de l'Eixample , ja que l'escola es troba al barri Nova Esquerra de l'Eixample, a l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci d'Educació de Barcelona. Així com, concretament la Gerència d'Ecologia i Urbanisme de Barcelona. Aquesta informació a dia d'avui, 30 de juliol de 2020 encara no ens ha arribat. En data 20/05/2020 vam presentar una reclamació davant la GAIP per tal de defensar el nostre dret d'accés a la informació pública explicant el cas. D'una banda, posant de relleu la informació sol·licitada i de l'altra a qui anava dirigida (assenyalat en blau). I, a data d'avui 30/07/2020 tan sols hem aconseguit que el Districte de l'Eixample ens contacti per revisar uns expedients d'obres menors relacionades amb l'escola que no podrem anar a veure fins a l setembre donades les circumstàncies de crisi sanitària. Malauradament, no hem tingut cap noticia del Consorci d'Educació de Barcelona ni de la Gerència d'Ecologia i Urbanisme de Barcelona. Així les coses i donat que la resta d'administracions semblaria que no han estat interpel·lades quan aquesta entitat ha remès aquesta petició a 4 administracions diferents us demanem que intervingueu en aquest procediment per tal que, des de l'administració que correspongui s'atengui la nostra petició i se'ns respongui d'acord a allò que es demana. Volem el conjunt d'arxius ( acords, convenis, plans, informes, etc.) relatius a la projecció o planejament urbanístic de l'Escola Entença en relació a la seva ubicació provisional i també la definitiva. Així com els informes relatius a l'afectació de l'estació sub- elètrica de l'Escola Industrial en termes de salut per als infants de l'escola. De manera que els expedients d'obra no serien pertinents a la nostra petició però sí tot allò relatiu a la planificació urbanística de l'escola Entença, ubicació provisional i definitiva. I els informes esmentats”. 10. El 6 d’agost de 2020 la GAIP fa la següent notificació a l’Ajuntament de Barcelona: “Us traslladem un correu electrònic d’al·legacions que ens ha fet arribar l’entitat reclamant de la Reclamació 220/2020 (Federació d’Associacions de M ares i Pares d’Alumnes). Pel que sembla, de moment l’única resposta que han tingut des de l’Ajuntament és a nivell de districte, que els ha facilitat sobretot accés a documentació sobre obres, quan els interessa principalment informació relativa a planejament urbanístic. Ho dic perquè no sé fins a quin punt la informació d’aquest caràcter es podria trobar més en els serveis centrals d’urbanisme que en el districte. En tot cas, s’està demorant molt la tramitació de la reclamació a nivell municipal i agrairíem rebre quan abans millor una resposta que cobreixi tot l’àmbit material de la sol·licitud que afecti els serveis municipals”. 11. El 6 d’agost de 2020 la GAIP dóna resposta a les consideracions de l’entitat reclamant indicades a l’antecedent 9: “ Donem resposta a les consideracions fetes pel seu correu electrònic del proppassat 30 de juliol. (...) Vostès, amb la seva sol·licitud, no interpel·len quatre administracions, sinó únicament dues: l’Ajuntament de Barcelona (perquè tant la Gerència d’Urbanisme, com el Districte de l’Eixample formen part de l’Ajuntament) i el Consorci d’Educació de Barcelona. A més, presenteu la vostra sol·licitud al web de transparència de la Generalitat tot indicant com a tema “Administració pública”, motiu pel qual el receptor de sol·licituds d’informació pública de la Generalitat l’assigna al Departament corresponent (...) Esteu en el vostre dret de presentar les sol·licituds a qualsevol administració, però si les presenteu a una Administració que no n’és la destinatària, segur que es perdrà temps, a vegades molt temps, a part de problemes de comprensió com els que es donen en aquest cas (...) Les sol·licituds presentades al web de la Generalitat són assignades a un Departament o organisme de la Generalitat, no al que la persona sol·licitant tria, sinó el que el dispositiu considera competent per raó de matèria (...) El Departament d’administracions públiques fa una derivació només a l’Ajuntament, quan també hauria d’haver derivat al Consorci, que probablement té informació que us interessa. Naturalment, quan la GAIP resolgui, segurament ordenarem la derivació al Consorci, però per ser pràctics el més ràpid seria que li feu directament la sol·licitud vosaltres. Com vulgueu. Dins de l’Ajuntament teníem la impressió que el Districte assumia una certa funció de coordinació interna per recollir la informació que demaneu, amb un retard considerable, més o menys justificable per l’estat l’alarma, en part, i pel caràcter genèric de la sol·licitud. Pel que manifesteu en aquest darrer correu sembla que la informació recollida fins ara pel Districte la considereu molt insuficient, de manera que fem arribar les vostres consideracions al servei de transparència, per tal que s’asseguri la implicació dels serveis responsables de planificació urbanística”. 12. El 7 d’agost de 2020 la GAIP rep la resposta següent de l’Ajuntament de Barcelona: “En relació a la Reclamació 220/2020, de la qual hem rebut una comunicació vostra per la qual ens traslladeu un correu electrònic d’al·legacions que us ha fet arribar l’entitat reclamant de la citada Reclamació 220/2020 (Federació d’associacions de mares i pares d’alumnes), i que ens informeu que s’està demorant molt la tramitació de la reclamació a nivell municipal i agrairíeu rebre quan abans millor una resposta que cobreixi tot l’àmbit material de la sol·licitud que afecti els serveis municipals, us informem que en data 22 de juny vam enviar el corresponent informe i còpia expedient. Us n'adjunto, per la vostra constància, el fil de correus electrònics on consta enviat l'informe i còpia expedient. En l’informe s’explica detalladament l’estat de la tramitació i els òrgans municipals afectats, essent que en relació a la Gerència d’Urbanisme la informació és vehiculada a través del districte de l’Eixample, i en relació al Consorci d’Educació no és un ens depenent de l’Ajuntament de Barcelona, sinó de la Generalitat de Catalunya”. La resposta municipal inclou la documentació indicada a l’antecedent 7, que ja havia estat aportada a aquest procediment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’és ser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana la documentació que hi hagi (acords, convenis, plans, informes, etc.) en els arxius relatius a la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la definitiva, i els informes sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels infants de l’Escola Entença. Es tracta en tot cas de documents de contingut tècnic i de caràcter general, que si es troben en poder de l’Administració (com a mínim, s’ha de presumir que s’hi troben els que formen part d’arxius o d’expedients administratius), són informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG. Així mateix, no sembla plausible que els documents sol·licitats siguin afectats per límits al dret d’accés a la informació pública (en tot cas, l’Ajuntament de Barcelona no ha invocat cap límit concurrent en la informació sol·licitada), atès el seu contingut tècnic i el seu caràcter general. Els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic anterior, estableixen el dret de qualsevol persona a la informació pública, llevat que concorrin límits que puguin impedir-ho, que no sembla que sigui el cas. En conseqüència, és procedent declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació sol·licitada. 3. Administracions responsables de facilitar la informació sol·licitada L’entitat reclamant presenta la seva sol·licitud d’accés a la informació pública al web de transparència de la Generalitat de Catalunya, tot orientant la seva destinació cap el concepte “Administració pública” i manifestant que dirigeix la sol·licitud a totes les administracions afectades i, en concret, a l’Ajuntament de Barcelona i a dos dels seus òrgans concrets (Districte de l’Eixample i Gerència d’Urbanisme) i al Consorci d’Educació de Barcelona. L’article 27.3 LTAIPBG estableix que “les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat o l’òrgan administratiu que disposi de la informació. Si la sol·licitud d’informació s’adreça a un òrgan que no la té a la seva disposició o s’adreça genèricament a una administració, és aplicable el que estableix l’article 30 (derivació de la sol·licitud a l’òrgan o a l’Administració que tingui en el seu poder la informació sol·licitada, en cas que l’Administració a la que s’ha adreçat la sol·licitud sàpiga quina és o quina deu ser)”. En aquest cas la sol·licitud d’informació peca d’una certa contradicció interna, perquè és adreçada a l’Administració de la Generalitat, malgrat suposar que l’Administració que té en el seu poder la informació sol·licitada són dues Administracions diferents (Ajuntament i Consorci d’Educació de Barcelona). A la vista de l’article 27.3 LTAIPBG i del contingut de la sol·licitud, el correcte hauria estat que l’entitat reclamant hagués formulat dues sol·licituds d’informació pública, una a l’Ajuntament de Barcelona i l’altra al Consorci d’Educació de Barcelona, ja que la persona sol·licitant sembla saber que són aquestes les administracions les que tenen la informació sol·licitada en el seu poder. Al presentar la sol·licitud a la Generalitat, el que fa el dispositiu de recepció de sol·licituds d’informació pública és dirigir-la a l’òrgan d’aquesta Administració presumiblement competent per raó de matèria; com que la sol·licitud assenyala com a matèria “Administració pública”, la sol·licitud és assignada al Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques. La persona reclamant argumenta a les seves al·legacions que ha adreçat la seva sol·licitud a quatre Administracions (Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample, Gerència d’Urbanisme de Barcelona i Consorci d’Educació de Barcelona) i només li ha contestat el Districte. En realitat, la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant ha estat adreçada a una sola Administració (la de la Generalitat de Catalunya), que difícilment considerarà que es dirigeix als dos òrgans (Districte i Gerència) i a les dues Administracions (Ajuntament i Consorci) citats a la sol·licitud, perquè el dispositiu es guia més per les qualificacions materials que per les orgàniques (i la matèria indicada és “Administració pública”, no “Educació”, ni “Urbanisme”), i els òrgans i administracions als quals vol que es dirigeixi la sol·licitud no formen part de la Generalitat i han estat indicats en un espai del formulari de sol·licitud d’informació pública destinat a recollir referències a entitats i òrgans de la Generalitat. Per la seva banda, quan el Departament de la Generalitat competent en Administració pública rep la sol·licitud, constata que demana informació que no es troba en el seu poder i, en aplicació de l’article 30 LTAIPBG (1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública), la deriva a l’Ajuntament de Barcelona, segurament perquè considera que la informació en qüestió es deu trobar en poder de l’Ajuntament. Les deficiències de la sol·licitud que s’acaben d’indicar no afecten la seva validesa, però segurament haurien justificat que l’Administració de la Generalitat hagués requerit l’esmena o millora corresponent. El cas és que no hi ha posat cap reparament, i és procedent per tant donar-la per plenament vàlida. Nogensmenys, aquesta seqüència de fets explica, en part, el temps esmerçat en la tramitació de la sol·licitud i, sobretot, les dificultats per determinar l’Administració responsable de facilitar a l’entitat reclamant la informació sol·licitada. També és qüestionable l’actitud del Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques, que limita la derivació de la sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona. Certament, la derivació a l’Administració municipal indicada està plenament justificada, però d’una lectura mínimament atenta de la sol·licitud se’n desprèn fàcilment que l’Ajuntament sol difícilment tindrà en el seu poder l’àmplia informació sol·licitada, especialment si hom té en compte que algun dels documents sol·licitats (l’informe sobre l’afectació de la subestació elèctrica a la salut dels alumnes) difícilment es pot subsumir en les competències urbanístiques municipals. A més, és exigible que el Departament al qual el dispositiu de recepció de sol·licituds d’informació pública de la Generalitat ha assignat la sol·licitud de la que deriva la Reclamació llegeixi també la lletra petita, i així hauria pogut valorar, en atenció de les consideracions fetes per la Reclamació, que part de la informació sol·licitada podia estar a mans del Consorci d’Educació de Barcelona, i derivar també la sol·licitud a aquest organisme, a més de l’Ajuntament. No és que el Departament de Polítiques D igitals i de l’Administració tingui cap obligació específica de derivar als òrgans i administracions indicats a la sol·licitud (si l’entitat sol·licitant tenia interès en què la sol·licitud arribés a un determinat organisme, el que havia de fer era presentar-la directament a ell), però sí que té la responsabilitat de valorar totes les manifestacions fetes a la sol·licitud, que sens dubte orienten la satisfacció de la sol·licitud com a mínim a l’obtenció de les aportacions de l’Ajuntament i del Consorci. A la vista de la formulació de la sol·licitud (antecedent 2), està clar que gira entorn del canvi d’ubicació de l’Escola Entença, i aquestes operacions, quan afecten centres públics, requereixen sempre de la intervenció de l’Administració educativa (que és la que coneix les necessitats del servei i qui ha de promoure el canvi d’ubicació, fer els projectes constructius, encarregar i pagar les obres dels nous centres i decidir si hi ha d’haver ubicacions provisionals i definitives) i de la urbanística (que ha de determinar la ubicació concreta del nou centre, aprovar els projectes constructius i controlar la seva execució). Derivar només la sol·licitud a l’Ajuntament deixa fora la informació en poder de l’Administració educativa (que en aquest cas és el Consorci d’Educació de Barcelona), que pot tenir tanta o més informació demanada que els serveis urbanístics de l’Ajuntament. A més, l’informe sol·licitat sobre l’afectació de la salut dels alumnes per part d’una subestació elèctrica és més probable que sigui conegut per l’Escola afectada i per l’Administració educativa, que pels serveis urbanístics municipals. Ateses les consideracions anteriors, sembla força clar que la determinació de les Administracions que tenen en el seu poder la informació sol·licitada implica, com a mínim, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona i, per tant, és procedent requerir el Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques perquè, a més de derivar-la a l’Ajuntament, derivi també la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació al Consorci d’Educació de Barcelona, per tal que faciliti la informació sol·licitada que es troba en el seu poder, sens perjudici de la que segui facilitada per l’Ajuntament. 4. Valoració de la informació facilitada per l’Ajuntament L’Ajuntament ha assignat al Districte la funció de coordinació i de recerca de la informació sol·licitada als diversos serveis municipals que puguin tenir-la en el seu poder, i el Districte ha acabat identificant els cinc expedients que podrien contenir-la, tot posant-se a disposició de l’entitat reclamant (a la que dóna la consideració d’interessada) per dur a terme la consulta corresponent i eventual identificació i concreció dels documents dels quals en vol còpia. A la vista de les consideracions fetes per l’entitat reclamant, cal valorar fins a quin punt l’actuació del Districte satisfà degudament el seu dret a la informació sol·licitada, especialment en els aspectes següents: En primer lloc, l’entitat reclamant es queixa de què els expedients als quals el Districte li ofereix accedir són d’obres, mentre que la informació sol·licitada és de caràcter bàsicament urbanístic. Tot i que caldrà esperar a què l’entitat reclamant pugui accedir efectivament a la informació que li ofereix el Districte per poder valorar si efectivament té mancances des del punt de vista de l’accés a la informació urbanística sol·licitada, el cert és que la identificació dels expedients suggereix que tenen més a veure amb l’autorització i seguiment d’obres que amb la determinació de la ubicació del centre escolar indicat a la sol·licitud; els aclariments demanats a i donats per l’Ajuntament en relació amb aquesta qüestió (antecedents 10 i 12) no serveixen per aportar major certesa, de manera que és pertinent recordar als serveis municipals que l’accés ofert a l’entitat reclamant ha d’incloure la documentació relativa a la planificació urbanística que determini les futures ubicacions provisional i definitiva de l’Escola Entença, sigui quin sigui l’òrgan municipal que facilita la informació. En segon lloc, està també clar que la posada a disposició de l’entitat reclamant d’informació municipal s’ha retardat molt en el temps. Si bé part d’aquest retard està plenament justificat per la suspensió dels procediments administratius decretada per l’Estat d’alarma, abans que es decretés la suspensió (mitjans de març) ja s’hauria d’haver facilitat la informació relativa a una sol·licitud que va entrar a l’Ajuntament a finals de gener, i els terminis administratius corren de nou des de fa més de dos mesos. És cert que l’amplitud de la sol·licitud (que fins i tot hauria justificat que l’Ajuntament requerís la seva concreció, tot aplicant l’article 28 LTAIPBG) explica que difícilment es pugui atendre dins del mes previst legalment (article 33 LTAIPBG), això no treu que calgui posar de manifest que el retard actual en l’efectivitat de l’accés és del tot excessiu, i que sigui procedent requerir l’efectiva posada a disposició de la informació sol·licitada que es troba en poder de l’Ajuntament a la persona reclamant dins d’un termini breu. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 d’agost de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 220/2020 i declarar el dret de l’entitat reclamant a la informació relativa a la documentació que hi hagi (acords, convenis, plans, informes, etc.) en els arxius relatius a la projecció urbanística de l’Escola Entença, a la seva ubicació provisional i a la definitiva, i els informes sobre l’afectació que pugui tenir la subestació elèctrica de l’Escola Industrial en la salut dels infants de l’Escola Entença. 2. Requerir al Departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya perquè en el termini de 10 dies derivi la Reclamació, inclosa una còpia d’aquesta Resolució, al Consorci d’Educació de Barcelona, per tal que la tramiti degudament. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona perquè lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que es troba en el seu poder, especialment la relativa al planejament urbanístic, dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Departament de Polítiques Digitals i de l’Administració Pública i a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, dels òrgans o les persones responsables del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 220/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.