Se solicitó al Ayuntamiento de Alp los presupuestos, ejecución y liquidación de 2015 y 2016 referidos exclusivamente al barrio de Supermolina. El Ayuntamiento inadmitió la solicitud alegando la inexistencia de contabilidad segregada por barrios. La GAIP desestima la reclamación al considerar que la solicitud requiere una tarea compleja de elaboración según el art. 29.1 LTAIPBG.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud es inadmisible al requerir una tarea compleja de elaboración o reelaboración de la información según el artículo 29.1.b de la LTAIPBG.
2
El Ayuntamiento no dispone de una contabilidad separada por barrios, sectores o grupos de personas, sino estructurada en partidas globales para todo el municipio.
3
La determinación de ingresos y gastos específicos para el área de Supermolina exigiría un análisis técnico individualizado de cada ingreso y factura, lo cual resulta desproporcionado.
4
Se justifica la inadmisión ya que el denominado barrio de Supermolina no posee una delimitación geográfica oficial que permita su identificación contable.
Texto completo
Resolució 258/2017, de 26 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 220/2017.
Administració reclamada: Ajuntament d’Alp.
Informació reclamada: Pressupostos 2015 i 2016, la seva execució i liquidació, referits
exclusivament al barri de Supermolina.
Sentit de la Resolució: Desestimació.
Resum: Es desestima la reclamació ja que exigeix a l’Ajuntament una tasca prèvia d’elaboració
complexa, consistent en la realització dels treballs tècnics necessaris per determinar la imputació dels
ingressos i despeses previstos als Pressupostos municipals per al 2015 i 2016 a l’àmbit de
Supermolina, així com el dèficit liquidat referit al mateix àmbit i període temporal, per la qual cosa la
sol·licitud d’informació és, efectivament, inadmissible a tràmit d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG .
Paraules clau: Ajuntament. Pressupost. Inadmissió. Tasca complexa d’elaboració.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego
Antecedents
1. El 23 de maig de 2017 va entrar a la GAIP la Reclamació 220/2017, presentada en relació amb
la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent, a la que l’Ajuntament no hauria
respost. La persona reclamant declina seguir el procediment de mediació regulat a l’article 42 de
la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG).
2. El 23 de febrer de 2017 la persona reclamant va presentar un escrit a l’Ajuntament demanant
accedir a la informació següent:
a. “Pressupost inicial, definitiu i liquidació dels crèdits de despesa i ingressos, del pressupost
de I'Ajuntament referits EXCLUSIVAMENT al barri de Supermolina, corresponents als
exercicis de 2015 i 2016.
b. Dèficit liquidat 2015 i 2016, corresponent a la diferencia entre els ingressos i les obligacions
reconegudes de la zona de Supermolina esmentada. “
Aquesta sol·licitud d’informació reiterava una sol·licitud que ja havia realitzat el 8 de setembre de
2016 en relació amb l’exercici 2015, sense haver-ne obtingut resposta,
3. Afirma la persona reclamant en el seu escrit que l’Ajuntament no hauria donat resposta escrita a
la sol·licitud d’informació objecte de reclamació, més enllà de rebre una trucada de l'alcalde en la
que li hauria expressat que la informació sol·licitada comportaria a l'Ajuntament "una tasca ingent
i inassumible.”
4. El 31 de maig la GAIP notifica a la persona reclamant la necessitat que presenti esmena a la
seva reclamació, atès que l’ha formulada conjuntament per un seguit de sol·licituds diferents.
5. El 22 de juny de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant que, un cop formalitzada
l’esmena, s’admet provisionalment a tràmit la reclamació, identifica la persona responsable de la
seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran i les dades de contacte electrònic,
per si vol fer-ne el seguiment. En la mateixa data, la GAIP informa l’Ajuntament de la presentació
d’aquesta reclamació i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el
seu posicionament i actuacions en relació amb la sol·licitud d’accés en què es fonamenta la
reclamació, i que li en remeti l’expedient complet.
6. El 18 de juliol entra a la GAIP l’informe requerit a l’Ajuntament, el qual posa de manifest que,
malgrat que la persona reclamant hauria assenyalat no haver rebut resposta escrita, l’Ajuntament
li hauria adreçat amb data 16 de maig de 2017 un escrit, que la persona reclamant hauria rebut
el 23 de maig, responent la sol·licitud objecte de reclamació en el qual es justificava la inadmissió
a tràmit de la sol·licitud, atesa la complexitat de la tasca d’elaboració de les dades segmentades
de la manera que es demanen, dificultat que es justificava de la manera següent: “a banda de
que l’anomenat popularment barri de Supermolina no es correspon amb cap zona definida de La
Molina que permeti ésser identificada, l’Ajuntament no disposa d’una comptabilitat separada per
cada barri, sector o grup de persones del municipi; sí que disposem tal com diu la Llei, d’una
comptabilitat estructurada en partides que recullen els ingressos i despeses del conjunt del
municipi i no per zones d’aquest. Per tant, i sens perjudici de que es pogués determinar
prèviament l’àmbit territorial concret a que es refereix la petició, per l’elaboració d’aquesta
informació caldria, respecte als ingressos, analitzar un a un tots els ingressos municipals per a
cada persona segons el lloc de residència i concepte tributari a nivell de drets reconeguts
obtinguts en els anys que es demana: 2015, 2016. En el mateix sentit, s’hauria de determinar
prèviament com es computen els ingressos comuns que percep l’Ajuntament en concepte, per
exemple, la participació dels ingressos de l’Estat, del FEDER o del PUOSC. Respecte a les
despeses, en el cas d’obres que s’executen s’hauria de determinar també les obligacions
reconegudes que s’haurien d’obtenir destriant els conceptes de cada factura, ja que les
actuacions que es realitzen no és fan en un àmbit territorial tan reduït com es un barri concret del
municipi. Les despeses realitzades per l’Ajuntament correspon a àrees de despesa, és a dir,
quan es fa una actuació de carrers la factura contempla els metres quadrats realitzats en conjunt
i no per cada carrer o sector de la població, en el mateix sentit es factura i comptabilitza la
recollida d’escombraries, el servei d’aigües i, en definitiva tots els serveis que presta l’Ajuntament
o les actuacions que realitza. Conseqüentment, davant l’excessiva dificultat de saber l’abast de la
petició i la complexitat que comportaria l’elaboració o reelaboració de la informació sol·licitada,
he de comunicar-li que, a l’empara del disposat a la Llei de transparència, no resulta possible,
pels motius assenyalats, admetre la seva sol·licitud.” La carta acabava amb aquest oferiment:
“No obstant, si vol consultar u obtenir qualsevol dada que li serveixi per la finalitat que interessa o
per qualsevol altra qüestió que consideri, resto a la seva disposició”. Afirma l’informe, a més, que
abans d’enviar-li la resposta, el mateix Alcalde hauria trucat la persona reclamant comunicant-li
aquest posicionament.
L’informe a la GAIP defensa el posicionament recollit en la resposta donada per l’Ajuntament a la
persona reclamant, ampliant la argumentació de la manera següent: “[e]l municipi d’Alp està
format per tres grups de població separats físicament: Alp, la Molina i Masella, que pertanyen a
Alp. (...) El barri Supermolina no existeix. És una denominació comercial creada per l’Estació
d’Esquí de la Molina fa més de 20 anys i no es correspon amb cap delimitació geogràfica. La
comptabilitat de l’Ajuntament d’Alp està formada per partides globals sense diferenciar nuclis
urbans per tant no existeix una comptabilitat de la Molina i molt menys d’un barri inexistent”.
Continua argumentant la dificultat i, en ocasions impossibilitat, de “delimitar alguns ingressos
com la participació de tributs de l’estat, ingressos per ocupacions, taxes que afecten a tot el
municipi procedents d’empreses subministradores, FEDER, PUOSC, etc. (....) i d’analitzar cada
concepte de cada factura i destriar aquells que són d’un àmbit territorial o d’un altre ja que no
fem tampoc aquesta diferenciació comptable. El pressupost de l’Ajuntament d’Alp, de 1.700
habitants empadronats, no contempla partides d’ingressos ni despeses per barris ni nuclis de
població prestant els serveis de forma conjunta. Per exemple despeses de treta de neu, gestió
de depuradores, etc. Poques despeses són directament identificables en el pressupost
municipal, que com hem dit no detalla a nivell de nucli.”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 de la llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació
pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP.
L’Administració reclamada rau dins l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG i, per tant està obligada a facilitar
l’accés a la informació pública de què disposi, i de conformitat amb l’article 72 LTAIPBG,
la GAIP és
competent per atendre les reclamacions que s’adrecin contra ella en matèria d’accés a informació
pública.
L’objecte de la reclamació és informació pública, de conformitat amb la definició que en fa l’article 2.b)
LTAIP.
La reclamació reuneix els requisits establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP i per
tant, és admissible a tràmit.
2. Sobre la inadmissió de la sol·licitud per exigir una tasca complexa d’elaboració.
De conformitat amb els antecedents, la reclamació es planteja realment contra la resolució
d’inadmissió a tràmit de la sol·licitud d’informació en què es fonamenta, i correspon ara revisar si es
va dictar d’acord amb l’LTAIPBG.
L’Ajuntament hauria motivat la inadmissió de la sol·licitud en la complexitat de la tasca que requereix
l’elaboració de la informació tal com es demana, ja que l’Ajuntament no disposa de comptabilitat
separada per barris ni àmbits determinats, com el de Supermolina, i comporta una gran dificultat fer-hi
una imputació d’ingressos i despeses municipals.
Aquesta argumentació es correspon amb la causa d’inadmissió de sol·licituds d’accés a informació
prevista a l’article 29.1.b (si la informació que es demana requereix una tasca complexa d’elaboració
o reelaboració), i la complexitat està justificada de manera suficient per l’Ajuntament que, a més,
s’ofereix per a facilitar a la persona reclamant la consulta i l’obtenció d’altra informació o dades que
puguin servir la finalitat de l’accés.
D’acord amb l’exposat, es desestima la pretensió de la reclamació ja que comporta l’exigència a
l’Ajuntament d’una tasca prèvia d’elaboració complexa, consistent en la realització dels treballs
tècnics necessaris per determinar la imputació dels ingressos i despeses previstos als Pressupostos
municipals per al 2015 i 2016 a l’àmbit de Supermolina, així com el dèficit liquidat referits al mateix
àmbit i període temporal, per la qual cosa la sol·licitud d’informació és, efectivament, inadmissible a
tràmit d’acord amb l’article 29.1 LTAIPBG.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26
de juliol de 2017, resol per unanimitat:
1. Desestimar la reclamació 220/2017, atès que la informació que es reclama requereix una tasca
complexa d’elaboració a l’Ajuntament.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 220/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 26 de juliol de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant, per tant, dissabtes i festius) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.