Acceso a presupuesto, liquidación y desglose de partidas presupuestarias del Ayuntamiento de Vallmoll

Resolució de 23 de novembre de 2016, d ’estimació de les Reclamacions 219/2016 i 220/2016 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Vallmoll. Informació reclamada: Còpia digital del pressupost desglossat i de la seva liquidació de l’any 2015, amb indicació del nom de cada partida. Llistat desglossat de despeses imputades a una partida del pressupost 2015. Resum: L’Administració estaria vulnerant il·legítimament el dret d’accés d’un electe si li dificultés injustificadament l’accés a una informació. L’Administració no es pot inhibir de la seva obligació d’elaborar la informació de la manera sol·licitada invocant l’obligació de l’electe d’exercir una tasca de recerca. L’electe té dret a obtenir la informació que requereixi per a l’exercici de les seves funcions i l’Administració li haurà de proporcionar sempre que li sigui possible. L’excés d’informació constitueix una forma de desinformació. El dret d’accés a la informació pública no es satisfà si aquesta s’emmascara enmig d’un allau de dades, dificultant de manera significativa o injustificada la seva identificació, i tampoc resulta respectuós d’aquest dret exigir a la persona que l’exerceix un esforç rellevant per a la seva comprensió o una tasca feixuga de recerca per a destriar-la si l’Administració disposa de mitjans que li permetin, amb un mínim esforç, estalviar-li aquesta càrrega. Paraules clau: Ajuntament. Pressupost. Electes locals. Format. Còpia. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 14 de setembre de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 219/2016 i 220/2016. L es reclamacions s’interposen contra l’Ajuntament de Vallmoll en relació amb dues sol·licituds d’informació formulades per un regidor membre de la comissió especial de comptes de l’Ajuntament, detallades a l’antecedent següent, que no haurien estat ateses satisfactòriament a criteri de la persona reclamant. La persona reclamant manifesta que no vol seguir el procediment de mediació en la tramitació de la reclamació. 2. Les Reclamacions es fonamenten en les següents sol·licituds d’accés a informaci ó: a) Reclamació 219/2016 : la sol·licitud, d’11 d’agost, demanava còpia del pressupost 2015 desglossat, amb indicació del nom de cada partida; còpia de la liquidació d el pressupost 2015 desglossat, amb indicació del nom de cada partida. Es demanava per facilitar la consulta que la informació es facilités amb còpia digital (CD). En la sol·licitud es feia constar el caràcter urgent i la necessitat que la informació li fos lliurada, en tot cas, abans del dia 17 d’agost, data en què s’havia de celebrar la Comissió especial de comptes . En l’exposició es demanava de manera explícita que la liquidació del pressupost li fos lliurada en un “format comprensible”. El 17 d’agost, la persona reclamant registra un nou escrit en què recorda la petició feta l’11 d’agost i comunica que amb data 17 d’agost es va presentar a les oficines municipals per accedir a la informació, però que cap empleat no li va lliurar la informació. Manifesta la persona reclamant que, en no haver rebut resposta, entén la sol·licitud acceptada per silenci administratiu positiu. b) Reclamació 220/2016: la sol·licitud, de data 16 d’agost, consistia en demanar en condició de membre de la comissió especial de comptes i amb caràcter urgent i previ a la celebració de la reunió prevista per al 17 d’agost el desglossament de la liquidació de la partida 22608 del pressupost de 2015. S’hi fa constar que no es demanen les factures, sinó un llistat detallat i ordenat de les despeses de la partida. El 17 d’agost, l’Alcalde respon informant la persona reclamant que resta a la seva disposició la totalitat dels justificants corresponents a la partida 22608 de l’exercici 2015. El mateix dia, la persona reclamant adreça un nou escrit a l’alcalde en què li comunica que s’ha presentat a les oficines i que ha pogut comprovar que la informació sol·licitada no estava a la seva disposició, i on reitera que el que demana no és la totalitat de les factures ordenades per mesos de totes les partides de l’exercici 2015, sinó el desglossament detallat i ordenat d’una partida concreta, la partida 22608. 3. El 14 de setembre de 2016 el Ple de la GAIP, després de comprovar que, en principi, no concorren en aquest cas motius que comportin la inadmissió de les Reclamacions, les admet a tràmit i ho comunica a la persona reclamant, identifica la persona responsable de la seva tramitació i li indica els propers tràmits que se seguiran i el contacte electrònic per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 15 de setembre de 2016 la GAIP informa a l’Administració reclamada de la presentació d’aquestes reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licituds d’accés en què es fonamenten les Reclamacions, així com l’expedient complet de cadascuna d’elles. 5. El 25 d’octubre té entrada a la GAIP l’informe emès per l’Ajuntament de Vallmoll. En l’informe, únic per a les dues Reclamacions, s’hi fa constar que “no acceptem el motiu que han motivat les mateixes. Entenem que el dret a accedir a la informació per part del regidor de Vallmoll ha estat satisfet amb escreix, tal com, per una altra part ell mateix reconeix en el seus escrits, on manifesta que han estat a la seva disposició la totalitat dels comprovants i justificants que integren el compte general. No obstant entenem que el dret a accedir a la informació municipal existent no pot comportar el dret a exigir que s’hagi de reelaborar aquesta informació en un format o llistats determinats, a voluntat del sol·licitant, com és el cas que ens ocupa, en què sol·licita que per part de l’Administració es duguin a terme llistats personalitzats al seu gust, amb el cost organitzatiu que això suposa, i només per tal d’estalviar-se així la més mínima tasca de recerca que a ell li compet. En una de les instàncies presentades a aquest Ajuntament (....) s’arriba a manifestar que sol·licita una còpia de la liquidació “en un format comprensible” (...)”. Per tot això, entenent que s’ha posat a disposició del regidor la informació, conclou l’informe defensant que “l’Ajuntament ha satisfet el dret d’accés del promotor de la reclamació”. 6. La GAIP trasllada a la persona reclamant el contingut de l’informe de l’ Ajuntament esmentat a l’antecedent anterior i li demana que precisi concretament la informació no satisfeta en relació amb la qual es continua el procediment i que constitueix l’objecte de la reclamació. 7. El 29 d’octubre de 2016, la persona reclamant respon el requeriment de la GAIP manifestant que no desisteix de la seva reclamació a la vista de l’informe emès per l’Ajuntament i de la informació que aquest li ha posat a disposició per a la seva consulta presencial, i ho fa en base a les argumentacions següents: en relació amb la petició de rebre amb anticipació a la Comissió especial de comptes del 17 d’agost, de la qual n’és membre, còpia d’un CD del pressupost desglossat per partides identificades amb el seu nom, i de la liquidació, referides al 2015, manifesta que encara no ha rebut cap d’aquestes còpies (Reclamació 219/2016). Adjunta còpia testimoniada de la seva intervenció en el sí de la Comissió especial de comptes esmentada, en la qual denuncia aquesta manca d’informació i fonamentat en això vota en contra de la rendició de comptes del 2015. Pel que fa a la petició de consultar el desglossament de la partida 22.608, corresponent a les festes populars, la persona reclamant informa la GAIP que l’Ajuntament li va permetre la consulta el 28 de setembre de 2016, és a dir, 41 dies després de la celebració de la Comissió especial de comptes . Manifesta que va sol·licitar examinar aquestes factures com a documentació complementària a l’expedient sotmès a la consideració de la Comissió i amb la finalitat de preparar -se la votació de la informació comptable de l’Ajuntament, i reclama el seu dret a rebre la informació amb anticipació a la celebració de la Comissió, com seria el seu dret. A més de la queixa per la demora en l’accés a la informació, de la intervenció en la Comissió municipal esmentada es desprèn que també està insatisfet per quant se li ha facilitat l’accés no ja a les factures d’una partida municipal, sinó a la totalitat de les factures corresponents a despeses de totes les partides, ordenades per data i no pas pel número de partida pressupostària. Considera, doncs, que aquesta accés és “desmesurat” i no es correspon ni respon a la seva sol·licitud, i li va impedir consultar el detall de la partida de festes. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), vigent en el moment d’inici dels procediments de Reclamació que ara es resolen, preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. En el mateix sentit s’expressa l’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del p rocediment administratiu comú de l es administracions públiques. Aquesta identitat substancial es produeix en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions identificades en l’antecedent 1 d’aquesta Resolució. 2. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per una persona que té la condició de càrrec electe local i fa referència a informació de l’Ajuntament del qual és regidor, en representació del grup municipal, i més encara en relació amb informació relacionada amb el seu àmbit d’actuació, com a membre de la Comissió especial de comptes. Per tant, constitueix una manifestació de l’exercici del dret de les persones electes locals a accedir a la informació de la seva respectiva corporació. La GAIP té competència per actuar com a òrgan de garantia del dret d’accés a la informació de les persones electes locals, ja que l’apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) estableix que l’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim especial d’accés és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei. Les sol·licituds d’informació dels membres de les corporacions locals sobre matèries de l’administració respectiva constitueixen un cas d’aplicació d’aquesta disposició, ja que tenen un règim especial d’accés. Concretament, l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), regula el dret a la informació dels membres de les corporacions locals. El d’aquest precepte és el règim especial que cal aplicar preferentment en aquest cas. Les determinacions de la legislació de transparència, en virtut del previst per la disposició addicional primera apartat segon LTAIPBG, són supletòries, és a dir, s’apliquen en allò no regulat pel TRLMRLC. La regulació que fa el TRLMRLC del dret d’accés de les persones electes locals no abasta cap règim específic de garantia, com sí que ho fa l’LTAIPBG en els seus articles 39 a 44 , preveient una via, addicional i potestativa, alternativa o successiva al recurs de reposició i prèvia, si es vol, a la tutela judicial, que és la del recurs davant aquesta Comissió com a via accessible, gratuïta i ràpida per a obtenir una tutela efectiva del dret d’accés. Aquestes qualitats la fan especialment atractiva per a casos com el que fonamenten aquesta reclamació, ja que suposa una millora considerable del règim de garantia del dret de les persones electes a obtenir informació. D’altra banda, aquesta és una previsió de l’LTAIPBG establerta amb caràcter bàsic per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i constitueix doncs una premissa que el legislador considera irrenunciable per oferir i garantir una millor tutela del dret d’accés a la informació. No hi ha dubte, doncs, que l’LTAIPBG ofereix una regulació no prevista al TRLMRLC que millora i completa un règim de garantia a l’accés a la informació per part d’uns actors en els què, a més, aquest dret està reforçat per la seva condició d’electes locals i per l’exercici de les funcions institucionals que com a tals han d’exercir en el marc de la seva c orporació (ius in officium). Així, el dret a la informació d’aquests electes locals és un dret instrumental per a l’exercici del dret fonamental a la participació establert a l’article 23.2 de la C onstitució, i precisament per aquesta raó, el dels electes és un règim especial d’accés a la informació reforçat, al qual li són d’aplicació supletòria les millores en el règim d’accés a informació pública que hagi innovat l’LTAIPBG, com és el cas de la via de reclamació davant aquesta Comissió. En definitiva, i com ja ha resolt la GAIP amb relació, entre moltes d’altres, a les Reclamacions 3 i 4/2016, la garantia del dret d’accés proporcionada per la reclamació davant d’aquesta Comissió és aplicable en defensa del dret dels i de les electes locals a obtenir informació de la seva pròpia entitat, amb el benentès que per a la resolució d’aquestes reclamacions la GAIP ha d’aplicar preferentment el dret a la informació regulat per l’article 164 TRLMRLC i per les altres disposicions de la legislació de règim local que siguin aplicables, especialment si són més favorables a l'accés, i només supletòriament les disposicions de l’LTAIPBG. D’acord amb això, i tenint en compte que la reclamació reuneix els requisits establerts per l’LTAIPBG i pels Manuals aprovats per la GAIP, és admissible a tràmit. 3. Sobre el dret d’accés a la informació que es reclama L’Ajuntament con sidera haver satisfet adequadament el dret d’accés a informació del regidor posant al seu abast l’accés presencial a la informació. Considera que depassa de les seves obligacions, i en conseqüència excedeix del dret d’accés de la persona reclamant, obtenir la informació tractada de la manera que la demana. Abans de resoldre sobre si el tractament de la informació que es demana resulta o no excessiu als efectes del que pot ser exigit en l’àmbit del dret d’accés a la informació, caldrà fer les considerac ions següents: - En relació amb l’element subjectiu, és a dir, la persona reclamant: Com s’ha establert en el FJ anterior, el dret d’accés a la informació de les persones electes locals en relació amb la informació de la Corporació a la qual pertanyen és un dret inherent a la seva tasca, i per tant, estretament lligat al dret fonamental a la participació regulat a l’article 23 CE. Però es dóna el cas, a més, que la informació es demana en relació amb l’ordre del dia i la votació que s’ha de produir en el sí d’una Comissió de la qual forma part. Es tracta de la Comissió especial de comptes, a la que correspon l’examen, l’estudi i l’informe dels comptes anuals de la corporació, que estan integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de pressupost i els comptes d'entitats o organismes municipals de gestió (article 58 TRLMRLC). Per la seva banda, l’article 101 .3 TRLMRLC disposa que “els comptes generals i la documentació complementària han d'ésser a disposició dels membres de la comissió, perquè els puguin examinar i consultar, com a mínim quinze dies abans de la primera de les reunions”. Per tant, la persona reclamant, com a membre de la Comissió especial de comptes, té un dret reforçat a obtenir còpia de la informació que és objecte de la Reclamació 219/2016, relativa al desglossament del pressupost de 2015 i de la seva liquidació, i de la Reclamació 220/2016, relativa a les despe ses imputades a la partida destinada a festes populars. - Sobre el format o forma d’accés: la còpia digital. Resulta clara i inequívoca l’empara del dret dels electes locals a obtenir còpia de la informació requerida per a l’exercici de les seves funcions, tal i com ho disposa l’article 164.5 TRLMRLC, i evidentment aquesta còpia ha de ser llegible. Es desprèn dels antecedents de la Reclamació 219/2016, relativa als pressupostos i liquidació del 2015, que amb la convocatòria de la Comissió es va lliurar un expedient en format digital que no va satisfer la persona reclamant, tot i que no queda clar si perquè el document era il·legible, o si perquè el seu contingut li resultava poc comprensible. Efectivament, la persona reclamant en la reiteració de la sol·licitud d’accés d’11 d’agost de 2016 demana que se li lliuri en un “format comprensible”, donant a entendre que el lliurat no ho era, sense precisar-ne més el motiu. En la seva intervenció davant la Comissió va dir, en canvi, que es tractava d’un “fitxer il·legible que impossibilitava qualsevol lectura i inter pretació de les dades”. No queda clar, doncs, si la persona reclamant objecta a la còpia digital de la informació pressupostària rebuda un defecte que n’impossibiliti la lectura degut a motius tècnics o tecnològics, i si aquests són imputables a l’Ajuntament, o si tenen a veure amb el programari utilitzat per la persona regidora per obrir-lo. D’altra banda, la referència primera a un “format comprensible” unit a la petició que s’identifiquin les partides pressupostàries pel seu nom podria indicar que la persona reclamant no es refereix a dificultats tècniques d’execució i lectura del fitxer, sinó a que el desglossament per partides no li resulta comprensible si aquestes no van identificades pel nom, en el cas, per exemple, que només s’identifiquessin pel número o un codi. L’informe de l’Ajuntament res no diu al respecte que ho aclareixi, més que per referir-se literalment a aquesta demanda de format comprensible que fa la persona reclamant com a demostració que hauria rebut prèviament la informació. - En relació amb la data en què es produeix l’accés a la informació: L’informe municipal no fa cap referència ni justifica el retard en la tramesa de la informació corresponent a l’ordre del dia de la Comissió especial de comptes, que com ja s’ha assenyalat hauria d’haver estat tramesa almenys quinze dies abans de la seva celebració (article 101 TRLMRLC). Pel que fa a la informació objecte de la Reclamació 220/2016, l’Ajuntament tampoc fa cap referència en el seu informe al fet que hagi permès l’accés en vista més de 40 dies després de celebrada la Comissió, ni desmenteix que aquesta informació li fos necessària a la persona regidora per a la formació de la seva opinió en relació amb els comptes anuals del 2015 que s’hi analitzaven. No correspon a aquesta Comissió avaluar o rescabalar les persones electes locals del dany que aquest retard hagi pogut ocasionar en l’exercici del seu dret a la participació, ni qüestionar la legalitat dels acords que es puguin adoptar infringint el procediment de convocatòria i formació de voluntat dels òrgans col·legiats. Per tant, la Comissió resoldrà en relació amb el dret d’accés a la informació que encara no ha estat facilitada o consultada, tot i que la Comissió especial de comptes ja s’ha celebrat, tot entenent que si la persona regidora planteja aquestes Reclamacions amb posterior itat és perquè manté el seu interès en consultar-la. Fetes aquestes consideracions prèv ies i rellevants en l’anàlisi d’aquesta Reclamació, correspon ara entrar en el fons de la qüe stió: si el dret de la persona regidora empara que sol·liciti el tractament de la informació de la manera i en la forma que li resulti més comprensible i faciliti l’exercici de la seva funció de control, o bé si, com defensa l’Ajuntament, aquesta Administració hauria complert amb la seva obligació de satisfer el dret del regidor en indicar-li que “a les oficines municipals resta a la seva disposició la totalitat de la documentació sol·licitada”, tot entenent que “el dret a accedir a la informació municipal existent no pot comportar el dret a exigir que s’hagi de reelaborar aquesta informació en un format o llistats determinats, a voluntat del sol·licitant, com és el cas que ens ocupa, en què sol·licita que per part de l’Administració es duguin a terme llistats personalitzats al seu gust, amb el cost organitzatiu que això suposa, i només per tal d’estalviar-se així la més mínima tasca de recerca que a ell li compet”, com afirma l’Ajuntament en el seu informe (antecedent 5). En el cas de la Reclamació 219/2016, aquest tractament “personalitzat” de la informació només es podria referir al fet que la persona reclamant demana el desglossament de la liquidació del pressupost per partides identificades amb el seu nom. No sembla que aquesta sigui una petició forassenyada, tenint en compte que la comprensió de la documentació és necessària per a l’exercici de les funcions de la persona reclamant en el sí de la Comissió especial de comptes, ni tampoc es pot pensar que requereixi una complexitat significativa per a l’Administració. De fet, segons es desprèn de l’Acta de la sessió de la Comissió, la pròpia persona reclamant afirma literalment que no és fins al dia 16 d’agost, un dia abans de la comissió i després d’haver-ho sol·licitat personalment diverses vegades a l’alcalde, que es va incorporar l’estat de la liquidació en un format comprensible amb el nom de cada partida en l’expedient. Per tant, cal entendre que ja s’ha incorporat el nom de cada pa rtida a la liquidació, tal com demanava la persona reclamant, de manera que cal entendre que el que es manté com a objecte de la reclamació és la còpia digital tant del pressupost com de la liquidació. Pel que fa a la Reclamació 220/2016, el llistat personalitzat que l’Ajuntament considera fora de la seva obligació elaborar “pel cost organitzatiu que suposa” consisteix en l’elaboració d’un llistat de despeses imputades a una partida pressupostària. Recordem que la sol·licitud d’accés diu literalment que es vol consultar el desglossament de la partida 22608, “no me refiero a las facturas, sino al listado detallado de la partida”. Enlloc d’això, l’Ajuntament sembla haver ofert la consulta de totes les factures justi ficatives de despeses del pressupost de 2015, sense ni tan sols separar -ne aquelles que s’han d’imputar a la partida determinada corresponent a festes populars. No justifica l’Ajuntament, ni sembla apreciable per aquesta Comissió, quin és aquest cost organitzatiu que li suposa oferir la informació de la manera sol·licitada, és a dir, limitant-ho a una relació de despeses imputades a una partida perfectament identificada, tenint en compte que els programaris de suport a la gestió del pressupost municipal permeten cercar i explotar amb facilitat les dades per partides pressupostàries. Per contra, l’Ajuntament pretén justificar que no li correspon a ell, sinó a la persona reclamant, la tasca de destriar i seleccionar la informació, és a dir, que la persona reclamant té l’obligació de dedicar el temps necessari a realitzar la recerca per separar d’entre totes les factures, aquelles que li interessen (“... i només per tal d’estalviar-se així la més mínima tasca de recerca que a ell li compet”). Hem de discrepar clarament d’aquest posicionament i recordar que l’Administració estaria vulnerant il·legítimament el dret d’accés d’un electe si li dificultés injustificadament l’accés a una informació. L’Administració no es pot inhibir de la seva obligació d’elaborar la informació de la manera sol·licitada invocant l’obligació de l’electe d’exercir una tasca de recerca. L’electe té dret a obtenir la informació que requereixi per a l’exercici de les seves funcions i l’Administració li haurà de proporcionar sempre que li sigui possible. L’excés d’informació constitueix una forma de desinformació. El dret d’accés a la informació pública no es satisfà si aquesta s’emmascara enmig d’un allau de dades, dificultant de manera significativa o injustificada la seva identificació, i tampoc resulta respectuós d’aquest dret exigir a la persona que l’exerceix un esforç rellevant per a la seva comprensió o una tasca feixuga de recerca per a destriar-la si l’Administració disposa de mitjans que li permetin, amb un mínim esforç, estalviar-li aquesta càrrega. No es pot afirmar, doncs, com fa l’Ajuntament, que ha complert amb la seva obligació posant a disposició del regidor totes les factures, per qualsevol concepte i imputades a qualsevol partida, ordenades temporalment, enlloc de facilitar-li la informació concreta que se li hauria demanat, ja que no justifica ni sembla apreciable que acotar l’accés a la petició concreta que se li fa, de llistar les factures imputades a una única partida, representi una tasca inexigible . 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de novembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar les Reclamacions 219/2016 i 220/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Ajuntament de Vallmol li lliuri la informació següent: a) Una còpia en format digital, CD, del pressupost de 2015 i de la liquidació del pressupost de 2015 desglossats per partides identificades pel nom. b) Un llistat desglossat de les despeses imputades a la partida 22.608, corresponent a festes populars, corresponent al pressupost liquidat del 2015. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vallmoll que, en el termini màxim de quinze dies hàbils des de la notificació d’aquesta resolució, lliuri a la persona reclamant la informació indicada al paràgraf anterior. 3. Requerir a l’Ajuntament de Vallmoll que informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució tan bon punt es produeixin. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 219/2016 i 220/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 23 de novembre de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.