Inadmissión de reclamación contra el Ayuntamiento de Canyelles por falta de congruencia entre la solicitud de información y la reclamación presentada

Resolució 382/2024, de 21 de març Número d’expedient de la Reclamació: 219/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Canyelles Informació reclamada: Informació sobre la Fira de Santa Llúcia. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: D’acord amb el principi de congruència i amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè el que ara es reclama no ha estat objecte d’una prèvia sol·licitud d’accés a la informació pública. Per tot això, cal acordar la inadmissió de la reclamació, d’acord amb l’article 33.1 RGAIP, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les formalitats mínimes exigides pel procediment, entre les quals es troba la coincidència entre la informació inicialment sol·licitada davant l’Administració i la que es reclama davant la GAIP. Paraules clau: Ajuntaments. Esmena. Incongruència de la reclamació. Manca de SAIP prèvia. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 19 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 219/2024, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Canyelles, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada tindria per objecte “Solicitud de acceso a la información pública para participar en la Fira de Santa Llúcia , del Ayuntamiento de Canyelles (Barcelona), con detalle de los criterios de admisión y condiciones de aceptación, en especial los que determinen la prelación u orden de concesión y los límites del número de concesiones, así como la distribución espacial”. També s’hi fa constar que l’Aj untament no hauria contestat a la sol·licitud d’informació. En data 20 de novembre de 2023 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament de Canyelles una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), en la qual demana literalment “informació de la Fira de Santa Llúcia dels dies 2 i 3 de desembre de 2023”. El 26 de febrer de 2024, la GAIP requereix a la part reclamant una esmena de la reclamació, com a requisit previ a la seva admissió a tràmit. Concretament es demana la còpia de la sol·licitud d’accés a informació presentada davant l’Ajuntament de Canyelles (que hauria de contenir la data i el número del registre d’entrada acreditatiu de la seva presentació), on es sol·liciti la informació que s’indica al formulari de reclamació. En data 12 de març la persona reclamant aporta la mateixa SAIP, en la qual demana “informació de la Fira de Santa Llúcia dels dies 2 i 3 de desembre de 2023”, sense cap altra precisió. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Inadmissibilitat de la Reclamació D’acord amb l’article 33.1 RGAIP, la Comissió ha de verificar la sol·licitud i pot acordar, si escau, la inadmissió de la reclamació o sol·licitar a la persona reclamant que esmeni la sol·licitud. Les resolucions que acorden la inadmissió de les reclamacions han de ser necessàriament motivades (art. 29.3 de la LTAIPBG). Tal com s’indica en els antecedents, la Comissió va requerir a la persona reclamant que, en atenció a la manifesta discrepància entre l’objecte de la SAIP i el de la reclamació presentada concretés l’objecte de la seva reclamació, per tal de verificar si coincidia amb allò que es demana en via de reclamació. En la seva resposta al requeriment efectuat, la persona reclamant es refereix simplement al mateix objecte (“informació sobre la Fira de Santa Llúcia”) que ja havia fet constar, quelcom que difereix substancialment d’allò sol·licitat en la Reclamació davant de la GAIP, tal com apareix a l’Antecedent número 1. En aquest sentit, d’acord amb el principi de congruència i amb el caràcter revisor de les competències atribuïdes a aquesta Comissió, no és possible admetre a tràmit la reclamació presentada perquè el que ara es reclama no ha estat objecte d’una prèvia s ol·licitud d’accés a la informació pública. Per tot això, cal acordar la inadmissió de la reclamació, sens perjudici que la persona reclamant pugui presentar, si s’escau, una nova reclamació davant d’aquesta Comissió amb les formalitats mínimes exigides pel procediment, entre les quals es troba la coincidència entre la informació inicialment sol·licitada davant l’Administració i la que es reclama davant la GAIP. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de març de 2024 , resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 219/2024. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 219/2024 i disposar la seva publicació al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.