Una entidad ciudadana solicitó documentación de la empresa pública de televisión al Ayuntamiento del Vendrell. Ante la falta de respuesta, se recurrió a la GAIP. El organismo decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante el procedimiento, advirtiendo que cualquier impedimento posterior se considerará incumplimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública, incluyendo el incumplimiento material del derecho de acceso.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Las limitaciones legales deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho de acceso y no pueden ampliarse por analogía.
4
La satisfacción extemporánea de la solicitud de información durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
5
El incumplimiento de la entrega de información tras una resolución de la GAIP puede ser calificado como infracción muy grave.
Texto completo
Resolució 295/2020, de 18 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 219/2020
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Documentació diversa d’una empresa pública.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: Encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el fonament
jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada.
Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la informació
sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb l’efectivitat
d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics previstos
legalment per a aquestes situacions.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Mitjans de comunicació social locals. Empreses públiques.
Actes. Reclamació contra silenci. Estimació extemporània. Seguiment de l’execució.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 18 de maig de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 219/2020, presentada per una entitat ciutadana
contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 de febrer de 2020 l’entitat reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament del Vendrell:
"En virtut del que estableixen els article 29 paràgraf a) de la LTAIPBG, i davant de que no són
públiques i accessibles la documentació relativa a l'empresa publica que gestiona la Televisió de
Vendrell i el en relatiu a la manca de resposta de l'article 33 a l'instancia número E2020004985 donat
que la van entrar al Servei d'Atenció al Ciutadà, el passat dia 20/02/2020 sol·licitant. 1. Una còpia de
tota la documentació presentada al registre mercantil per aquesta societat publica des de el mes de
juny de 2019. 2. Una còpia de totes les actes de les reunions del consell d'administraci ó des de juny de
2019. 3. Una còpia de totes les actes dels consells d'administració d'aquesta empresa dels anys 2015,
2016, 2017, 2018 i 2019 fins al juny. 4. Una cò pia de tota la documentació presentada al Registre
Mercantil per aquesta societat els anys 2015, 2016, 2017, 2018.
3. La Reclamació presentada el 18 de maig de 2020 indica que l’Ajuntament del Vendrell no hauria donat
resposta a la sol·licitud anterior.
4. El 20 de maig de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. El 15 de juny de 2020 la GAIP rep la documentació que acredita diverses notificacions fetes el 8 de juny
del 2020 a la persona reclamant que, segons posa de manifest l’Ajuntament en la seva comunicació a la
GAIP, li faciliten la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada hauria facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposaria la satisfacció extemporània de
la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comportaria la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’haurien esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat i estimat, motiu pel qual el
fonament jurídic següent de la Resolució fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les
seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada. Cal tenir en compte que aquesta Reclamació finalitza sobre la base de l’estimació municipal de
la sol·licitud d’informació de la que deriva i el subsegüent compromís de facilitar a la persona reclamant a la
informació sol·licitada; en conseqüència, qualsevol impediment o limitació de l’Ajuntament en relació amb
l’efectivitat d’aquest accés s’ha de considerar com un incompliment de la Resolució, amb els efectes jurídics
previstos legalment per a aquestes situacions.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública ( que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 18 de juny
de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 219/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.