Se solicitó al Ayuntamiento de La Floresta información sobre el suministro de agua potable, analíticas y proporciones de mezcla de fuentes. El ciudadano alegó falta de transparencia en los parámetros de las analíticas y sospechas sobre la mezcla de aguas. La GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública vinculada a un servicio municipal sin límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
La información es pública al estar directamente relacionada con un servicio público de competencia municipal.
2
El derecho de acceso solo ampara la información que efectivamente exista en manos de la Administración, no la que esta debería haber obtenido.
3
La relevancia de la información para controlar la potabilidad y salubridad del agua para consumo humano refuerza el derecho de acceso.
4
Es exigible la entrega de lecturas trimestrales del pozo al proporcionar una información más completa que los datos anuales facilitados.
Texto completo
Resolució 207/2017, de 21 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 219/2017.
Administració reclamada: Ajuntament de La Floresta.
Informació reclamada: Informació sobre el subministrament d’aigua de boca al municipi.
Sentit de la Resolució: Estimació.
Resum: L’Ajuntament s’ha de considerar obligat a facilitar la informació relativa al servei públic de
subministrament domiciliari d’aigua de què disposi, ja que és informació pública directament
relacionada amb un servei públic de la competència municipal; no sembla, per una altra banda, que
concorri en aquest cas cap límit legal que pugui justificar denegar-ne l’accés; i a més, la rellevància
que té la informació demanada als efectes de poder controlar la potabilitat i salubritat de l’aigua
destinada a consum humà reforça el dret de qualsevol persona a accedir-hi. Un atribut bàsic de la
informació pública és que ha d’existir com a tal informació a mans de l’Administració a la que se
sol·licita; el fet que l’Administració pugui obtenir una informació no la converteix en pública, mentre no
l’hagi obtingut efectivament; i si es pot deduir de l’ordenament jurídic l’obligació d’una Administració a
disposar d’una determinada informació, si no la té serà indiciari de l’incompliment de l’obligació de
què es tracti, però el fet és que no podrà ser objecte del dret d’accés a la informació pública, perquè
no existeix com a tal informació.
Paraules clau: Ajuntament. Informació pública. Aigua.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 22 de maig de 2017 entra a la GAIP la Reclamació219 /2017, presentada contra l’Ajuntament
de La Floresta en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no vol sol·licitar el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014,
de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. El 18 d’abril de 2017 la persona reclamant presenta un escrit a l’Ajuntament de la Floresta, que
exposa que hauria demanat a la Secretaria de l’Ajuntament informació sobre l’aigua de boca de
la Floresta (consums totals mensuals, trimestrals i anuals de l’aigua del pou de la Floresta que
entra en el dipòsit de distribució i de la del canal d’Utxasa, com es barregen una i l’altra, en
quines quantitats i en quina freqüència, etc); exposa també que malgrat la Floresta estigui
situada en una zona que segons la Generalitat és afectada per nitrats, les anàlisis de la
Diputació, que són la major part de les que es fan, no inclouen aquest paràmetre i que ni es fan
públiques ni es faciliten moltes de les analítiques efectuades. Invocant el dret a la informació
pública, l’escrit sol·licita que s’informi immediatament a la persona reclamant sobre l’aigua que es
consumeix a la Floresta, sense ometre cap informació pública.
3. La Reclamació presentada a la GAIP el 22 de maig de 2017 manifesta que la persona reclamant
només hauria obtingut part de la informació sol·licitada, reitera els arguments anteriors i afegeix
la sospita que la barreja entre l’aigua del pou (que pot ser afectada pels recs amb purins) i la del
canal es fa manualment i de forma ocasional, de manera que els resultats de les analítiques
podrien ser molt diferents segons la data de la seva realització.
4. El 31 de maig de 2017 la GAIP demana a l’Ajuntament de la Floresta un informe sobre aquesta
Reclamació, així com també còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que
deriva.
5. El 12 de juny de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de la Floresta, que explica el sistema
d’analítiques periòdiques que es fan per part de la Diputació de Lleida i de l’Agència de Salut
Pública a l’aigua destinada al consum al seu municipi i la destinació que es dona als seus
resultats. També afirma que els resultats d’aquestes analítiques ja hauria estat facilitat a la
persona reclamant. En quant a la quantificació de quina part de l’aigua de consum prové del pou
municipal, l’Ajuntament indica que no disposa de dades mensuals, ja que la lectura dels
comptadors es fa trimestralment, i s’hauria donat a la persona reclamant els consums anuals
totals. Indica que el 25 d’abril la persona reclamant hauria tramès a l’ajuntament un correu
indicant com volia la informació demanada, però sembla ser que l’Ajuntament no pot llegir el
format informàtic emprat.
6. El 15 de juny de 2017 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant i li demana
que, atès el seu contingut, concreti la part de la seva sol·licitud d’informació que restaria pendent
de satisfer.
7. El mateix 15 de juny, en relació amb l’informe municipal anterior, la persona reclamant manifesta
que “atès que l’alcalde de l’Ajuntament de la Floresta és també el president de la Mancomunitat
d’aigües de les Garrigues, segur que sap com són les memòries d’aquesta entitat, i la secretària
de l’Ajuntament de la Floresta segur que sap entrar a la pàgina web i fer-hi un cop d’ull. Si no
poden obrir un arxiu, només cal que ho diguin i els enviaria en una altre format”. Tot seguit dona
informació sobre el web de la Mancomunitat d’aigües de les Garrigues, es pregunta si dins de les
obligacions de l’empresa municipal que subministra l’aigua hi ha les de controlar-ne l’origen,
inclosa la proporció de cada font que l’alimenta, exposa els motius pels que considera que hi ha
un risc elevat de contaminació d’aquella aigua per purins i formula algunes consideracions sobre
el dret a obtenir la informació demanada i l’obligació administrativa de lliurar-la.
Fonaments jurídics
1. La informació sol·licitada i el dret a obtenir-la
A la vista dels termes amb què es formulen aquesta Reclamació i la sol·licitud d’informació de la que
deriva, cal precisar en primer lloc quina és la informació demanada que no hagi estat lliurada per
l’Ajuntament de la Floresta a la persona reclamant. En rigor, el que demana la sol·licitud d’informació
és “que se’ns informi immediatament sobre l’aigua que consumim a la Floresta, sense dilacions i
sense ometre cap informació pública”; a l’apartat sobre “informació sol·licitada” de la Reclamació es
reitera que el que es vol obtenir és “informació pública sobre el subministrament d’aigua de boca de la
Floresta”. De la motivació de la sol·licitud es pot deduir una certa major concreció de la informació
demanada, ja que fa referència a les analítiques practicades a l’aigua de subministrament domèstic i
a la barreja dels dos tipus d’aigua que es combinen per alimentar aquest subministrament.
Donada la insistència de la persona reclamant a demanar la informació pública sobre l’aigua
consumida a la Floresta, cal definir què cal entendre per informació pública, als efectes de la
legislació de transparència i d’accés a la informació pública. L’article 2.b LTAIPBG defineix aquest
concepte en els següents termes: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. Per tant, un
atribut bàsic de la informació pública és que ha d’existir com a tal informació a mans de
l’Administració a la que se sol·licita; el fet que l’Administració pugui obtenir una informació no la
converteix en pública, mentre no l’hagi obtingut efectivament; i si es pot deduir de l’ordenament jurídic
l’obligació d’una Administració a disposar d’una determinada informació, si no la té serà indiciari de
l’incompliment de l’obligació de què es tracti, però el fet és que no podrà ser objecte del dret d’accés a
la informació pública, perquè no existeix com a tal informació.
A la vista d’aquestes consideracions generals, es pot afirmar que les dues qüestions concretes sobre
les que s’ha interessat la persona reclamant (resultats d’analítiques i proporcions entre les aigües que
es combinen en el subministrament domiciliari de la Floresta) constitueixen informació pública en la
mesura que les dades demanades siguin a mans de l’Ajuntament. En relació amb les analítiques,
sembla ser que s’haurien facilitat a la persona reclamant les que estan a disposició de l’Ajuntament
(sens perjudici del que li pugui haver costat a la persona reclamant obtenir -les, sembla ser que quan
fa la sol·licitud i quan fa aquesta Reclamació ja li han estat facilitades). La persona reclamant pot tenir
raó quan manifesta que manquen paràmetres en algunes de les analítiques, o que haurien de ser
més freqüents, però aquestes no són qüestions que es puguin reclamar en exercici del dret d’accés a
la informació pública, ja que les actuacions demanades pròpiament no són informació pública.
Pel que fa al registre de les proporcions amb què es barregen l’aigua de la Mancomunitat i la del pou
de la Floresta, l’Ajuntament indica que les lectures d’aquest darrer només les faria trimestralment, i no
cada mes, que és el que demana la persona reclamant. La freqüència amb la que es fan aquestes
lectures pot ser, certament, insuficient als efectes de controlar amb rigor la proporció òptima per donar
el millor servei als veïns i a les veïnes de la Floresta; tanmateix, el dret d’accés a la informació pública
no pot emparar que les lectures es facin amb una major freqüència; només pot garantir l’accés a les
lectures efectivament existents. En aquest cas, l’informe municipal reconeix l’existència de lectures
trimestrals del pou i, tanmateix, dóna només la informació anual; és exigible que ofereixi les lectures
trimestrals, ja que proporcionen una informació més completa i més propera a la demanada per la
persona reclamant.
A la motivació de la sol·licitud també es fa referència a l’interès de la persona reclamant en conèixer
el mètode i la freqüència amb què es barregen l es aigües del pou i de la Mancomunitat. Tot i que,
com s’ha dit, el dret d’accés a la informació pública no empara un dret a obtenir informació que no és
a mans de l’Administració reclamada, sembla evident que, en tant que Administració responsable del
servei públic d’abastament domiciliari d’aigua, l’Ajuntament de la Floresta ha de tenir coneixement de
com i, sobretot, amb quina freqüència es barregen les aigües usades per a aquest subministrament i
en conseqüència és exigible que proporcioni aquesta informació.
Amb caràcter general, l’Ajuntament s’ha de considerar obligat a facilitar la informació relativa al servei
públic de subministrament domiciliari d’aigua de què disposi, ja que és informació pública directament
relacionada amb un servei públic de la competència municipal; no sembla, per una altra banda, que
concorri en aquest cas cap límit legal que pugui justificar denegar-ne l’accés; i a més, la rellevància
que té la informació demanada als efectes de poder controlar la potabilitat i salubritat de l’aigua
destinada a consum humà reforça el dret de qualsevol persona a accedir-hi. Sobre la base d’aquestes
consideracions, és exigible que l’Ajuntament de la Floresta faciliti a la persona reclamant, a més de
les dades indicades als paràgrafs anteriors, en general l’altra informació sobre la qualitat, salubritat i
potabilitat de l’aigua de consum domèstic del municipi que sigui a les seves mans.
2. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21
de juny de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 219/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la
informació pública relativa a la qualitat, potabilitat i salubritat de l’aigua del servei públic de
subministrament domiciliari de la Floresta, que sigui a mans d’aquest Ajuntament i no li hagi estat
lliurada anteriorment, i en tot cas a la informació següent: els mesuraments trimestrals indiciaris
de la proporció amb que es barregen l’aigua de la Mancomunitat de les Garrigues i la del pou de
la Floresta i el mètode i la freqüència amb què es fa aquesta barreja.
2. Requerir a l’Ajuntament de la Floresta que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es plantegi
amb ocasió de l’execució d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 219/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 21 de juny de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.