Se solicitó al Ayuntamiento de Barbens información detallada sobre el control de colonias felinas, perros abandonados, presupuestos y convenios. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, ya que no se han acreditado límites legales que justifiquen la denegación del acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se clasifica como pública al ser elaborada por la Administración o estar en su poder como consecuencia de su actividad
2
El Ayuntamiento admitió no haber contestado en el plazo legal alegando insuficiencia de recursos materiales y humanos
3
La GAIP determina que no concurren límites de acceso previstos en el artículo 21 de la LTAIPBG que justifiquen la restricción de la información
4
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un Sistema de Gestión Documental (SGD) para garantizar la transparencia
5
La función de fe pública de la secretaría local incluye la dirección superior de los archivos y la responsabilidad de garantizar el retrobamiento de la documentación
Texto completo
Resolució 486/2024, d’18 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 252/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Barbens
Informació reclamada: Diversa sobre benestar animal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La Comissió reconeix el dret del reclamant a obtenir la informació reclamada
consistent en les actuacions de l’Ajuntament en relació al control de colònies felines i gossos
abandonats, sobre les partides pressupostaries destinades al seu control en el període indicat i
en relació als convenis que s’hagin subscrit, en els termes referits als antecedents, si en
disposa d’ella, si no és així, igualment haurà d’informar sobre aquesta circumstància. Aquesta
Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits d’accés previstos a l’article 21 de la
LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada, es per això que
es fa avinent que l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que efectivament no
concorren límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació.
Paraules clau: Ajuntaments. Sanitat animal. Benestar animal. Reclamació contra silenci.
Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 23 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 252/2024, presentada contra
l’Ajuntament de Barbens, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, per
l’entitat reclamant d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). A la
reclamació es manifesta que no han rebut resposta de l’Ajuntament.
El 23 de novembre de 2023 l’entitat reclamant presenta a l’Ajuntament de Barbens una
petició d’informació que, en síntesi, demanava sobre les actuacions que es porten per
l’Ajuntament per controlar les colònies felines, partides pressupostaries destinades al seu
control des de 2019 a 2023, si s’han sol·licitat ajuts a d’altres Administracions per la gestió
de colònies de gats i per a la gestió dels gossos durant els anys 2019 a 2023; si disposen
de centre d’acollida; i conveni signat actualment per la recollida dels gats de companyia
abandonats/perduts recollits al seu terme municipal; quants gats abandonats/perduts s’han
recollit els últims 5 anys i a quin centre d’acollida s’han portat. En relació amb els gossos
també es demana amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la seva
recollida, quants gossos s’han recollit per anys des de 2019 fins a 2023, si l’Ajuntament
disposa d’una instal·lació temporal municipal per allotjar els animals amb condicions de
seguretat i benestar, fins la seva recollida pel centre d’acollida; quina partida pressupostaria
s’ha destinat a la recollida i acollida de gossos els anys 2019 a 2023; quins protocols
d’actuació tenen quan es localitzen animals de companyia (gossos, gats) ferits o malalts al
seu terme municipal, qui és responsable de recollir l’animal i assumeix la despesa de
l’atenció veterinària; i sobre les polítiques de prevenció que realitza l’Ajuntament per
fomentar la tinença responsable, el control de la cria il·legal i la identificació i cens dels
animals de companyia amb propietari que resideixen al seu terme municipal.
El 6 de març 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública i li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada; i en la mateixa data la GAIP
comunica la reclamació a l’Ajuntament de Barbens i requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la reclamació, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
El 10 d’abril de 2024 la GAIP rep informe de l’Ajuntament de Barbens que manifesta que la
petició fa referència a diferents aspectes referents a la gestió dels animals de companyia
perduts o abandonats i control de les colònies felines que porta a terme el nostre
Ajuntament, no va ser contestada en el termini legal establert, degut a que disposa de
recursos materials i humans insuficients i en aquest cas no ha estat possible aplicar-los a
aquesta tasca.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública,
ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Aquesta Comissió considera procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada sobre les actuacions de l’Ajuntament en relació al control de colònies felines i
gossos abandonats, sobre les partides pressupostaries destinades al seu control en el període
indicat i en relació als convenis que s’hagin subscrit, en els termes referits als antecedents, si
en disposa d’ella, si no és així igualment haurà d’informar sobre aquesta circumstancia.
Aquesta Comissió no pot apreciar la concurrència dels límits d’accés previstos a l’article 21 de
la LTAIPBG que pugui justificar la restricció de l’accés a la informació sol·licitada, es per això
que es fa avinent que l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que
efectivament no concorren límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com
a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Registre d’animals domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens
d’animals de companyia (altes, baixes i canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de
companyia (2528); nivell Gestió del pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620) pel
que fa a la informació de partides pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i
acords (1374) i nivell Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per part de la
corporació local (2244).
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 252/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Barbens que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, si en disposa d’ella, i fa avinent que
l’Ajuntament quan lliuri la informació haurà de comprovar que efectivament no concorren
límits que puguin condicionar l’entrega d’aquesta informació.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barbens a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 252/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.